La nau del municipi d'Òdena on el senyor Ramon Pujol muntava els camions i autocars Henschel Hispania i Rubel (1963-1966).

Avui dijous hem estat a Igualada amb els senyors Antoni Vendrell, Antoni Tomàs i Josep Pujol. Després d'uns mesos de confinament forçós decretat per les autoritats per lluitar contra l'expansió de la pandèmia causada per la Covid-19, s'ha aixecat les restriccions de moviments i ara per ara hi ha mobilitat arreu del país. La gran incògnita és si aquesta llibertat de moviments durarà gaire temps o amb les primeres freds, haurem de recloure'ns a casa. En tot cas, ara, si les circumstàncies ho permeten, toca aprofitar l'estiu amb prudència i seny, sense abaixar la guàrdia. 

La visita a Igualada, programada fa temps i que no s'havia pogut portar a terme a causa de la restricció de moviments per la crisi provocada per la Covid-19, tenia uns quants objectius precisos que s'exposaran en successius articles. El primer propòsit, visitar la nau del municipi d'Òdena on en la meitat dels anys 1960 el senyor Ramon Pujol Figueras muntava els camions i autocars Henschel Hispania i Rubel. Camió Henschel Sura HS11:



Xassís d'autocar Henschel Hispania:



Estand de Motores Sura SA a la fira de Barcelona amb un camió i un xassís d'autocar:

Camió Rubel HS11 fotografiat a la nau d'Òdena:

El senyor Josep Pujol Gubern, el pare del qual, bon amic del senyor Ramon Pujol, tingué dos camions Henschel importats d'Alemanya, sabia on es muntaven els vehicles que produïa Motores Sura SA a Òdena. La nau es troba a l'actual avinguda de Manresa, la via principal que travessa el poble d'Òdena. És una nau de planta rectangular amb una entrada principal a l'avinguda de l'Estadi. Actualment acull l'empresa Industria Gràfica de l'Envase Anoia SL, productora de cartrons. Aquesta empresa s'instal·là poc temps després del cessament de Motores Sura SA. 

Façana que afronta amb l'avinguda de l'Estadi:

Façana encarada a l'avinguda de Manresa: 

En aquesta façana, que donava a la carretera, hi havia pintades les lletres HENSCHEL que desaparegueren fa uns anys en ser repintada amb el color blanc que s'aprecia.

En aquesta nau sortien els camions en versió xassís cabina llestos per ser carrossats. I els autocars, amb el xassís, el motor i el diferencial muntats, marxaven cap a Saragossa per l'antiga carretera Nacional II on eren carrossats per Lerma Autobastidores Industriales SA. Dos autocars Henschel Hispania amb carrosseries construïdes per LAI, el primer de l'empresa Anònima Alsina Graells de Auto Transports i el segon de la companyia Granja Petit Canigó SA de Begues (Baix Llobregat) que explotava la línia regular de Begues a Barcelona: 





El senyor Sebastian Benasco Martin, promotor de Motores Sura SA, estiuejava a Begues, localitat que tingué una colònia d'estiuejants de Barcelona dels anys 1950 a 1980 a causa de la seva proximitat a Barcelona i dels atractius que el poble oferia. El senyor Benasco, a la dreta:



Per muntar aquests vehicles el senyor Pujol disposava d'una plantilla formada per uns quants mecànics de la comarca d'Anoia que coneixien bé l'ofici. La qualitat de treball que feia el senyor Pujol, muntant els vehicles, era assegurada.

El senyor Josep Pujol recorda que son pare, que tenia dos camions Henschel, un cop havia cessat la construcció dels vehicles Rubel a la nau d'Òdena, negocià amb el senyor Ramon Pujol de muntar un camió amb les peces que hi havia emmagatzemades en la nau d'Òdena. Aquesta projecte no es pogué portar a terme perquè faltava un diferencial i no hi hagué pas manera de trobar-ne cap.

Agraïm als senyors Pujol i Vendrell la localització concreta on foren muntats els vehicles Henschel Hispania i Rubel en el decurs de tres anys, del 1963 al 1966. Un projecte industrial considerable que s'estavellà contra el demencial i fatal intervencionisme administratiu espanyol en el sector de l'automoció.

La presentació dels camions Nazar B i dels Henschel Hispania a la Fira de Barcelona de l'any 1963.

La història de l'automoció espanyola de la segona meitat del segle XX presenta buits notoris. Part d'aquests buits, d'una manera fragmentària o sumària, es poden omplir amb la consulta a la premsa de l'època. Les poques revistes d'automoció que aleshores es publicaven també donen alguna informació de certa utilitat. 

L'amic Antoni Vendrell, apassionat a l'automoció des de jove, fou subscriptor de la revista Velocidad. Tingué l'encert i tenacitat de guardar tots els exemplars apareguts des del primer dia. Acumula, en un armari de casa seva, un gran volum de revistes, la major part de les quals, desaparegudes. La seva consulta permet extreure algunes impressions que tenen interès de ser compartides en aquest espai.

L'any 1963, pel que fa als productors de camions espanyols, hi hagué novetats remarcables. L'any anterior hi havia hagut una novetat considerable: la presentació del nou camió Karpetan de set tones equipat amb motor Perkins que produïa Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI). Era el precedent del que s'esdevindria l'any següent amb major amplitud.

Les dues novetats de l'any 1963 afectaren principalment dos fabricants petits que volien agafar una posició en el sector comprès entre les sis i vuit tones, una franja de mercat coberta per Barreiros amb el model Saeta i per Sava-BMC, que experimentava aquells anys un gran creixement. Motor Ibèrica SA, fabricant dels vehicles Ebro, s'havia posicionat en el nínxol dels camions petits i lleugers -en dura pugna amb els vehicles Avia que Aeronàutica Industrial SA produïa a Madrid-, i ENASA, fabricant dels vehicles Pegaso, en el segment de major tonatge. Era el segment que també volia assentar-se i ocupar Lerma Autobastidores Industriales SA amb el llançament l'estiu de 1962 del camió Karpetan de set tones.

La primera novetat fou la presentació pel constructor aragonès Factorías Nápoles SA, en el Saló de l'Automòbil de Barcelona, de la nova gamma B: camions i furgonetes que mutaven una nova cabina, moderna i funcional, presidida per línies rectes. Llur llançament pretenia de superar la situació de suspensió de pagaments que hagué de presentar l'empresa a finals de l'any anterior. Era una renovació completa de vehicles per millorar la seva imatge i incrementar les vendes.

Tots els models de la gamma B eren impulsats amb motors dièsel de la casa Perkins Hispània, de Madrid. Aquest fet obeïa en ser Perkins Hispania un dels creditors principals de Factorias Nápoles SA. Si el constructor aragonès se n'anava a l'aigua, Perkins Hispania tindria molta dificultat en recuperar el deute derivat del proveïment de motors. El seu interès en la bona marxa de Nazar era manifesta. El proveïment de motors es mantingué fins que Factorías Nápoles SA cessà la producció a conseqüència de la seva venda a Barreiros.

Factorías Nápoles SA simultaniejà la producció dels camions de la gamma A i B els anys 1963 i 1964. Secció d'acabats de vehicles de la fàbrica de Saragossa, on es visualitza la producció de les dues gammes:

Camió Nazar B de vuit tones presentat a Saragossa l'abril de 1963:

Publicitat, a càrrec del concessionari oficial del País Valencià, dels camions Nazar l'any 1963 amb els models que produïa, que eren de les dues gammes, A i B (arxiu Pegasoesmicamion):

Publicitat del camió Nazar B de set tones:



Postal acolorida del camió Nazar B de vuit tones:

Exposició dels vehicles Nazar en la fira de Barcelona que tingué lloc l'any 1963. El concessionari oficial a Catalunya era Motorsol SA. Hi havia dos camions de la gamma B:

La segona novetat consistí en el llançament per l'empresa catalana, amb seu social a Barcelona, Motores Sura SA, del camió Hispania Hispania HS11. Aquest camió muntava un motor Henschel fabricat sota llicència del cèlebre constructor alemany en la fàbrica que Motores Sura SA tenia a l'Hospitalet del Llobregat.

Motores Sura SA encarregava a diferents tallers la producció de les peces dels seus vehicles. Els xassissos, produïts en un taller, i els motors, produïts en la fàbrica que l'empresa tenia a l'Hospitalet del Llobregat, eren acoblats pel senyor Ramon Pujol Figueras en llur taller d'Òdena. La cabina era produïda per un carrosser de la comarca del Baix Llobregat.

Presentació del camió Henschel Hispania HS11 a Montjuïc la primavera de l'any 1963:

Filera de camions Henschel Hispania a Barcelona:

Exposició, en l'estand de Motores Sura SA, del camió Henschel Hispania equipat amb un motor de cent trenta-dos cavalls de potència en versió xassís cabina i versió xassís:

El preu d'aquest motor Henschel era de dues-centes deu mil pessetes, un capital aquells anys. La cabina presentava una gran semblança amb la seva homònima alemanya. Era moderna i agradable, d'accés satisfactori i amb bona visibilitat. Un vehicle que suscitava gran interès i possibilitats, aparegut en un mercat que tenia unes vendes ingents. 

En el proper article abordarem la novetat que s'havia produït l'any 1962: la fabricació i comercialització dels camions Karpetan que Lerma Autobastidores Industriales SA produí a Saragossa.

Característiques del motor Henschel Sura dièsel que muntava el camió Nazar A que tingué Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona: impressions d'en Joan Homs Cerdà.

El senyor Joan Homs Cerdà, un gran amic, excel·lent mecànic, jubilat, té un record precís del camió Nazar A de set tones, equipat amb un motor dièsel Henschel Sura (HS), construït a l’Hospitalet del Llobregat, que el seu pare va tenir en la dècada de 1960. Treballava principalment en el port de Barcelona. Els camions i autocars Nazar motoritzats amb aquests motors d’origen alemany eren fàcilment identificables per les llantes d’aranya, similars a les dels camions Pegaso 165, que muntaven. Els primers vehicles Nazar de major capacitat de càrrega muntaven aquests motors i els de la casa basca Massé.

Camió Nazar A que tingué Transports Homs de Barcelona: 



 



D’acord amb la informació continguda en el llibre clàssic del senyor Arias-Paz corresponent als anys 1960, Motores Sura SA produïa tres models de motors dièsel Henschel Sura que rendien cent, cent quinze i cent quaranta cavalls de potència: HS-110, HS-115 i HS-140. Aquestes potències eren sovint teòriques ja que tal mesurament no es feia pas amb criteris normalitzats i d’ús general. A causa d’aquest fet es produïen algunes diferències en la fixació de les potències que rendien els motors.



El senyor Sebastian Benasco Martin, promotor de Motores Sura SA, fabricant dels motors dièsel Henschel Sura, a l'esquerra, amb uns assistents a la fira de mostres de Barcelona, davant d'un camió Nazar A motoritzat per la referida empresa catalana:  



Factorias Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, produïa distints models de camions i autocars impulsats amb motors Henschel Sura. En són una mostra aquests dos camions equipats amb els referits motors:






Dues fotografies d'autocars de la casa Nazar, el segon, d'una empresa del barri del Poblenou de Barcelona, Autocars Sales, que treballava pel Futbol Club Barcelona, fotografiat pel senyor Solsona l'any 1967 i que pertany a la col·lecció d'en Miquel Segura, gran amic, equipats amb aquests motors produïts a l'Hospitalet del Llobregat:





El camió Nazar A de la família Homs muntava un motor dièsel Henschel Sura (HS) que rendia cent trenta-cinc cavalls de potència. De potència, però, possiblement que no en tenia tanta. Els cent trenta-cinc cavalls de potència el motor els produïa a certes revolucions. Fou una potència oficial que rarament es manifestava amb plenitud, d’una manera clara, segura. Alguns camions, que muntaven motors Perkins de cent deu cavalls de potència, tenien la mateixa força, tiraven més o menys igual. Un altre camió Nazar A equipat amb un motor dièsel Henschel Sura:



Era un motor de sis cilindres en línia amb tres culates petites, una culata per dos cilindres, concepció força moderna aleshores. Aquesta distribució de culates facilitava, en cas de cremar alguna junta de culata, de canviar només l’afectada. El problema que sorgia era esbrinar quina de les tres juntes de culates era la cremada. Hi havia alguns procediments per a saber-ho. Cadascuna de les culates pesaven individualment uns vint quilos. Si hagués estat una única culata comprensiva dels sis cilindres, el seu pes total hagués estat, mes o menys, d’uns seixanta quilos. Aquest fet també facilitava les reparacions d’aquest element, propens a les panes.

El Nazar A que tingué el senyor Homs sempre cremava una junta d’una culata. Aquest fet es produïa, sembla ser, a conseqüència d’un defecte del bloc del motor en el moment en què fou fos en la foneria, causant-li possiblement microesquerdes. El senyor Homs comprava les juntes de les culates en el magatzem que Motores Sura SA tenia al carrer Vint-i-sis de gener de l’Hospitalet de Llobregat. La solució fou trobada amb la compra, en un desballestament de l’Hospitalet de Llobregat, d’un motor dièsel Henschel Sura del qual només hi restaven el bloc i el cigonyal. Aquests dos elements foren muntats en el motor del Nazar. Amb aquesta operació no es cremaren més juntes de culates.

El motor Henschel era un bon motor de concepció clàssica, una manifestació d’un motor alemany experimentat amb uns quants anys d’antiguitat. L’engegada del motor, al matí, feia molt fum. Per engegar-lo, s’havia d’escalfar. No tenia escalfadors. L’escalfament es produïa amb un petit encenedor, en el col·lector d’admissió, que era una resistència que s’encenia amb gotes de gasoli que li queien damunt. Tal escalfor ajudava a l’engegada en fred del motor. Aquest sistema d’encesa del motor també l’incorporaven els motors Perkins i el motors Barreiros C14 i C60. El sistema d’injecció, a diferència dels motors dels camions Pegaso i Ebro que eren directa, era indirecte o de recambra. L’oli recomanat era un SAE 40 HD de qualsevol dels fabricants aleshores disponibles.

La marca Henschel en els anys 1960 per un transportista era sinònim de qualitat i rendibilitat. Potser els motors produïts a l’Hospitalet del Llobregat, que muntaven peces produïdes per proveïdors espanyols amb materials locals, no assolia la qualitat dels seus homònims alemanys. La menor qualitat de peces no era un fet, a priori, que hagués hagut d’incidir en la potència que rendia el motor.

El diferencial amb reductora, de fabricació espanyola, era un rèplica del Timken nord-americà. Disposava d’un canvi de marxes CPM de sis marxes desdoblades en curtes i marxes, que en resultaven, per tant, dotze marxes, que anava força bé. Hi havia la primera marxa curta i llarga i successivament fins a completar el cicle.

Els frens, d’aire comprimit, marca TA-CA GRAU, eren produïts sota llicència alemanya a Saragossa per Talleres Catalunya (TA-CA). En el xassís hi havia acoblat un calderí que acumulava aire comprimit que, pitjant el pedal, obria la vàlvula que impulsava l’aire als pulmons de la roda. Aquest sistema era més segur i fiable que els frens hidràulics que incorporaven els camions petits i les furgonetes Nazar: s’accionaven pressionant amb el peu del pedal una bomba de fre, de manera que a més pressió més frenava el vehicle. Publicitat dels frens TA-CA GRAU:



Un dels punts flacs del Nazar eren els paliers. Trencaven sovint. La causa era en sobrecarregar-lo,  pràctica aleshores corrent. Els fabricants de paliers es trobaven al nord d’Espanya. Hi havia dues marques aptes pel Nazar: UNGO, que eren dolents, i IRIMO, fabricant també de claus i eines, que eren bons, de qualitat, durables. Pel que fa al consum, no era un punt que suscités gaire preocupació ja que omplir el dipòsit no era costós aquells anys.

El Nazar, quan fou comprat d’ocasió, muntava un bolquet construït per un taller de Saragossa. El seu primer propietari treballava en la construcció. Fou modificat per treballar en el port de Barcelona. Li fou allargada la plataforma i se li llevà, per guanyar espai, la roda de recanvi muntada en l’espai comprès entre la cabina i el bolquet. Amb aquesta operació es guanyà mig metre de plataforma.

Aquest model de Nazar A també muntava alternativament un motor dièsel Massé, còpia del francès Berliet, que es produïa al País Basc. El senyor Homs recorda que en una ocasió, en el port de Barcelona, que registrava un trànsit incessant de camions, va veure casualment un Nazar A que muntava aquest motor basc. Publicitat del camió Nazar A de vuit tones motoritzat amb un motor Massé:



S’ha de tenir present la producció de caràcter artesanal que imperava en la indústria espanyola aquells anys. A conseqüència de tal fet era corrent que una mateixa sèrie de vehicles equipessin peces distintes procedents de distints proveïdors. Davant d’aquest fet, per evitar sorpreses desagradables que dilataven el temps de reparació de les panes, els recanvistes sol·licitaven al client que portés la peça que calia substituir. Sabent la peça exacta, se’n demanava una de nova al fabricant, prescindint de models, sèries i dates de fabricació.

L’aventura dels motors Henschel Sura i Massé en els camions i autocars Nazar fou efímera. Per la gamma B, produïda i posada a la venda a partir de l’any 1963, els models de major capacitat de càrrega eren equipats únicament amb motors dièsel Perkins, els de fabricació espanyola i els importats del Regne Unit. Publicitat del camió Nazar B de vuit tones motoritzat només amb motors Perkins:




Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI), l'altre constructor aragonès de camions i autocars, també va recórrer als motors Henschel Sura per motoritzar dues de les marques de vehicles que produïa, Albatros i Layetan. A diferència de Nazar, que l'any 1963 renuncià als motors Henschel Sura confiant en els Perkins, més populars i assequibles, LAI motoritzà alguns de llurs vehicles amb aquests motors fins que Motores Sura SA va cessar la producció pels entrebancs administratius procedents dels Ministeri d'Indústria espanyol. Dos camions fabricats per LAI, un Albatros i un Layetan, equipats amb motors Henschel Sura SA:







Dos autocars que hi hagué a l'Alt Empordà resultat de l'amalgama d'elements de procedència diversa. Sobre un xassís construït per LAI, se li acoblà un motor dièsel Henschel Sura i una carrosseria de Carrocerías Metálicas Logroñesas (CAMELSA). El primer, propietat del senyor Pere Estarriol Bramon, i el segon, dels senyors Josep Rosa i Vilanova, socis, que explotaven la línia regular de Figueres a Sant Llorenç de la Muga:






LAI construí les carrosseries d'autobusos i autocars que Motores Sura SA produí sota les marques Henschel Hispania i Rubel. El senyor Pere Giralt, titular de la línia regular de Girona a Sarrià de Ter, que fou traspassar a TEISA en ocasió de llur jubilació, i que tenia el garatge a La Devesa, tingué aquest autocar Henschel amb matrícula GI-39440, destinat a serveis discrecionals de tota classe: 

Agraïm al senyor Homs les dades que recorda del camió Nazar A que tingué son pare amb les quals fem una aproximació sumària sobre aquests motors dièsel que no pogueren arrelar.

Apunts sobre la història de l'empresa Motores Sura SA i dels camions Henschel Hispania.

En el curs del mes de novembre que avui estrenem, publicarem successivament uns apunts relatius a la història de l'empresa Motores Sura SA que fabricà, en la primera meitat de la dècada de 1960, motors dièsel sota llicència del constructor alemany Henschel i els camions Henschel Hispania. 

Poca informació hi ha disponible a l'entorn d'aquesta empresa catalana. Tal vegada alguna publicació o revista especialitzada del món del motor contingui algun article sobre Motores Sura SA. Ho desconeixem. Tampoc hi ha a internet gaire informació. El desconeixement sobre aquesta empresa és profund, absolut.

El llibre Historia de la Industria Española de Automoción: Empresas y Personajes, del senyor Manuel Lage Marco, publicat fa uns quants anys per la Fundació Institut Tecnològic per la Seguretat de l'Automòbil (FITSA), que recopila els constructors espanyols d'automòbils, furgonetes, jeeps i camions -amb exclusió de les motocicletes- que hi ha hagut en el segle XX, acompanyada d'una breu nota biogràfica de llurs promotors, conté dues planes que exposen d'una manera succinta i clara la història de Motores Sura SA. La informació que dóna, segurament que per les limitacions que imposa el format del llibre, és, en algun extrem, incompleta. Aquest llibre és un treball meritori i admirable ja que assoleix l'objectiu de reunir per primer cop tots els fabricants espanyols de vehicles. Segurament que hagués estat més profitós, prescindint de consideracions comercials i reditícies, un major aprofundiment de la temàtica abordada. Fou un primer pas en la bona direcció.  

Conèixer la trajectòria de Motores Sura SA té una considerable utilitat per qualsevol afeccionat a la història de l'automoció, intensificada pel fet que fou la única empresa d'automoció netament catalana constituïda en la segona meitat del segle XX. Catalunya, que fou el bressol de la indústria automobilística espanyola, per causes diverses que excedeixen de l'objecte d'aquest article, les quals, de ben segur que no són pas pacífiques sinó que més aviat podrien suscitar certa controvèrsia, anà perdent amb el pas dels anys la seva industria automobilística. El cas més clar és el de la Hispano Suiza. N'hi ha d'altres. 

Per ampliar el coneixement sobre Motores Sura SA forçosament calia anar a les fonts. Amb aquest propòsit, cercarem el contacte de les persones amb el cognom Benasco, que no és pas gaire corrent, que residien a Barcelona. La recerca donà fruits. Contactarem amb el senyor Sebastian Benasco Martínez que ens confirmà que era el seu fill. Qui disposava de més informació era la seva germana Núria, metgessa jubilada, que resideix en el pis que fou dels pares. Hi contactarem i al cap d'uns dies ens rebé molt amablement i ens lliurà documentació de Motores Sura SA conservada per la família.

Els treballadors de l'empresa Motores Sura SA de la fàbrica de l'Hospitalet del Llobregat, amb les paneres de Nadal, acompanyats del senyor Sebastian Benasco Martin, a la dreta:

El senyor Sebastian Benasco, a l'esquerra, acompanyat d'uns visitants, davant d'un camió Nazar A exposat al Saló de l'automòbil de la Fira de Mostres de Barcelona que tingué lloc l'any 1961, motoritzat amb un motor Henschel Sura:

A l'esquerra, estand de la casa Henschel muntat a la Fira de Mostres de Barcelona celebrada l'any 1962:

Un camió Henschel Hispania 11, carrossat amb un bolquet, presentat per Motores Sura SA a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, l'any 1963:

El valor de la informació facilitada per la senyora Núria Benasco justifica d'aplegar-la i difondre-la, en aquest espai, en articles successius. Prèviament s'ha ordenat d'acord amb la seva naturalesa: fotografies de vehicles i participació dels responsables de l'empresa en esdeveniments socials com la Fira de Mostres de Barcelona o la presentació dels vehicles produïts, documentació administrativa relativa al procediment de legalització dels vehicles projectats per poder disposar de la preceptiva autorització per ser fabricats i matriculats, estudis sobre els costos de producció d'un vehicle i els proveïdors disponibles, etc. Per desgràcia, la família Benasco té poca informació. L'empresa, en els anys que estigué activa, generà molta documentació que s'ha perdut. El senyor Benasco, que fou qui tingué la idea i l'ànima que l'impulsà fins a fer-se realitat, vist el resultat final, no tingué pas gaire interès en guardar res. 

La rellevància que Motores Sura SA té com a constructor de motors dièsel, camions i xassissos d'autocars, determina que un historiador especialitzat en aquesta matèria reuneixi la major documentació possible furetejant la que es troba dipositada en l'arxiu del Ministeri d'Indústria espanyol  i contactant amb les persones susceptibles de tenir-ne. 

És un repte, per aquest bloc, difondre la documentació que la família Benasco té de Motores Sura SA, segurament que inèdita i que surt a la llum per primer cop, d'una manera clara i amena, per fer-la arribar al major nombre possible d'interessats. 

També hem d'agrair la confiança de la família Benasco en consentir de divulgar tal documentació. Posar-la a l'abast dels lectors constitueix un acte de justícia dels emprenedors que feren possible Motores Sura SA, que va naufragar, principalment, en topar amb els impediments administratius oposats pel Ministeri d'Indústria espanyol.

Els camions Henschel Hispania i Rubel produïts per Motores Sura SA de Barcelona.

Un dels expositors de la fira de vehicles clàssics de Mollerussa d'enguany oferia dotze fotografies de camions carrossats per Carrosseries CIR de Reus.  Una de les fotografies concentrà la nostra atenció d’una manera immediata. Era un camió Henschel Hispania, concretament, un HS11 comercialitzat sota la marca Rubel. Fou el primer cop que veiérem una unitat d’aquest model, carrossada i matriculada, propietat d’un transportista. Llur propietari fou l’empresa Transports Cantó. Malauradament no podem pas precisar el municipi on residia aquest transportista. La fotografia no permet d’escatir-ho. Segurament que era de qualsevol poble de la comarca del Baix Camp.  

El Henschel Hispania de Transports Cantó que Motores Sura SA fabricà a Òdena (Anoia) i comercialitzà amb la marca Rubel (col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana): 

La visió del camió Henschel Hispania que comprà el senyor Cantó ens despertà un viu interès pel constructor que el produí en els anys 1960. Consultant el manual Historia de la Industria Española de Automoción, empresas y personajes, obra de l’enginyer industrial gallec Manuel Lage Marco, i publicat per Fitsa, un dels millors llibres escrits sobre la història de l’automoció espanyola –clar, sintètic, precís, estructurat, amè, complet i documentat-, feliçment reeditat, hi ha unes referències sobre aquest camió i unes pinzellades de la història de l’empresa que el construí, Motores Sura SA, domiciliada a Barcelona i que disposava d'una fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat. Atès el seu indubtable interès i amb l’ànim de difondre’n llur història -un altre projecte industrial malaguanyat per culpa dels impediments administratius i la pressió eficaç que la resta de fabricants de camions ben assentats exerciren-, en fem una exposició succinta i breu de la informació facilitada pel senyor Lage en llur llibre.

Motores Sura SA fou una societat constituïda a Barcelona l’any 1958 pels senyors Sebastian Benasco Martin, Roberto García Cairó i Norbert Alabart Ferrer amb la finalitat de construir motors dièsel de la casa alemanya Henschel. El promotor del projecte fou el senyor Benasco, gran especialista en motors.

Fetes les gestions oportunes i degudament acreditada la plena capacitat per construir els motors Henschel, l’any 1959 el fabricant alemany li atorgà a Motores Sura SA la llicència per produir-los. El començament de la producció industrial fou accidentada car només produïren en dos anys uns cinquanta motors. La causa fou la manca d’autoritzacions administratives per importar d’Alemanya algunes de les peces que necessitaven els motors, principalment bombes d’injecció i d’oli. Tal fet suposà unes pèrdues econòmiques considerables atès que disposaven de la major part de les peces, convenientment abonades, però sense poder completar la fabricació dels motors i vendre’ls. Motores Sura SA era proveïdor de dos fabricants saragossans de camions, autocars i autobusos: Lerma Autobastidores Industriales SA, que fabricava els vehicles Karpetan, Albatros i Layetan, i Talleres Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar.

Un camió Albatros construït per LAI i que equipava un motor Henschel Sura: 

Un Nazar A que també muntava el mateix motor Henschel Sura: 

Nazar A de Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona que muntava un motor Henschel Sura de cent trenta cavalls de potència. Tanmateix, el motor estava desproveït de força, no tirava ni cara avall:





Un altre Nazar A que muntava un motor Henschel Sura:

El fabricant germànic Henschel, que el proveïa de tecnologia i peces, suggerí l’any 1961 a Motores Sura SA que s’embranqués en la fabricacions de camions, vehicles que a Espanya aleshores tenien una gran demanda. Tal petició fou acollida amb moltes reserves a Barcelona per les conseqüències desfavorables que se’n podrien derivar cap als seus dos principals clients aragonesos. El segment de camions de sis a nou tones tenia aquells anys una competència acarnissada amb el Pegaso Comet, un gran camió, el Barreiros Saeta, un camió justet, i els models que Sava produïa sota llicència Austin-BMC, unes calamitats. 

L’any 1962 Motores Sura SA esdevingué el distribuïdor oficial a Catalunya dels camions Albatros, fabricats per LAI (Lerma  Autobastidores Industriales SA) i que equipaven motors Henschel Sura SA. El cobrament dels motors que havia venut a LAI depenia de vendre els camions Albatros arreu de Catalunya. Una situació no gaire falaguera per l'empresa catalana.   

Un camió Albatros, que muntava el motor Henschel Sura, exposat en una fira de mostres: 

Amb una capacitat per produir sis-cents motors anyals, i garantit el proveïment de les peces que necessitaven, Motores Sura SA sol·licità l’any 1963 al ministeri d’Indústria espanyol l’autorització per produir camions Henschel Hispania. Una unitat d’aquest model amb una cabina basada en la dels camions Henschel alemanys fou presentada al Saló de l’Automòbil del mateix any, celebrat a la fira de mostres de Barcelona. Com era costum de la casa, el ministeri espanyol, ignorant els beneficis que la competència real proporciona als consumidors i la creació de llocs de treball que la implantació d’una fàbrica de camions i autocars hagués generat a la comarca del Baix Llobregat, desestimà la petició formulada per Motores Sura SA. 

Les quatre unitats del camió Henschel Hispania que construí Motores Sura SA, una de les quals fou presentada al Saló de l'Automòbil de Barcelona celebrat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez): 

 

La similitud del Henschel Hispania amb el seu homònim alemany és evident, palesa: 

Camió  Henschel Hispania presentat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):

Consumada l’arbitrarietat administrativa pel ministeri d’Indústria Espanyol, calgué trobar una solució imaginativa per esquivar tal prohibició, una matèria en la qual el senyor Eduardo Barreiros era un reputat especialista; excel·lia l’industrial gallec amb summa habilitat en la pràctica de saltar-se les prohibicions dictades des de l’administració espanyola, les quals, no cal dir-ho, incidien molt negativament quant a la implantació de noves industries i el progrés econòmic general. Com sempre succeeix a Espanya, l’interès particular d’uns pocs privilegiats preval sobre l’interès general representat per tota la ciutadania. Si aquest principi administratiu afavorí, en aquesta matèria, en els anys 1960 i 1970, entre d’altres, al constructor de camions ENASA, avui dia els privilegiats ho són les grans corporacions bancàries, els antics monopolis privatitzats, companyies subministradores de serveis bàsics (electricitat, aigua, gas, telefonia) i personatges inefables com el senyor Florentino Pérez (projecte Castor) i alguns altres grans constructors d’obres públiques. 

Motores Sura SA comprà l’any 1964 al senyor Antonio Ruiz Revuelta, veí de Santander, l’autorització administrativa expedida pel Ministeri d’Indústria espanyol per tal de produir camions sota la marca Rubel. D’aquesta manera tan senzilla els camions que s’havien de comercialitzar amb el nom de Henschel Hispania –calia aprofitar el prestigi que el nom del constructor germànic tenia a Espanya- ho feren sota la marca Rubel. 

Amb l’ànim d’aprofitar els xassissos abandonats per Nava-Somua un cop cessà als anys 1940 la producció de camions, el senyor Ruiz sol·licità en la segona meitat dels anys 1950 la preceptiva autorització per construir camions. En possessió del permís, comprà els xassissos de Naval-Somua els quals foren duts a València, on, un seu soci, en Ramon Ferrer Llopis, li muntà un motor dièsel Perkins de sis cilindres i vuitanta-tres cavalls de potència, i una cabina artesanal copiada amb els pocs mitjans disponibles d’una que comercialitzava Leyland. Atès que els xassissos ja disposaven de llur número de bastidor assignat per Naval-Somua, els camions Rubel no eren pas la fabricació d’un camió nou sinó que s’adscrivia a la condició de transformació d’un camió produït. Fins aquests extrems delirants arribava l’intervencionisme administratiu en un país on era molt complicat l’adquisició d’un camió o d’un autocar.  Segons l’estimació del senyor Lage, el senyor Ruiz produí només uns trenta vehicles amb la marca Rubel. Una producció irrisòria. Però ensems meritòria si hom té en compte les dificultats administratives imposades pel ministeri competent.

Atès que l’autorització atorgada a favor del senyor Ruiz imposava la condició que la fabricació de camions s’havia de fer a Santander, Motores Sura SA hagué de comprar una nau en aquella localitat per produir els bastidors. Un cop acabats s’enviaven a Òdena, municipi a tocar d’Igualada, capital de la comarca de la Anoia, on se’ls hi acoblava el motor Henschel Sura fabricat a l’Hospitalet del Llobregat i una cabina artesanal que presentava una acusada semblança amb el camió Henschel alemany. Aplicaren la mateixa solució que el senyor Ruiz, que enviava els xassissos a València per construir els camions Rubel. 

Un autobús de l'empresa Oliveras construït per Lerma Autobastidores Industriales SA, amb matrícula B-354539 i equipat amb un motor Henschel Sura, fotografiat a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat l'any 1966; aquest municipi acollia la fàbrica on Motores Sura SA construïa els motors dièsel Henschel sota llicència: 

Agraïm al bloc L'Hospitalet del Llobregat-Imatges retrospectives d'una ciutat el fet d'haver compartit la postal que conté aquest autobús LAI a la xarxa i a en Miquel Segura Llop haver-ne identificat el constructor i la marca.

Motores Sura SA només produí camions Rubel en el curs de dos anys, 1965 i 1966. Segons les dades consignades pel senyor Lage en el seu llibre, es produïren uns cent vuitanta xassissos, dels quals, vuitanta foren camions –algunes unitats muntaven tracció total- i un cent xassissos per autocars. Cal destacar que Motores Sura SA fou el primer constructor espanyol de vehicles que incorporà el motor posterior als autocars. Llur client principal fou l’empresa Alsina Graells. 

En Juan Lerma León, principal accionista de l’empresa Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI), fabricant dels camions Karpetan, adquirí l’any 1964 la condició d’accionista de l’empresa Motores Sura SA. L’any següent LAI comercialitzà els camions Layetan, els quals aprofitaven la cabina del model Karpetan i foren equipats amb motors Henschel Sura. Un camió Layetan produít per LAI: 

El cessament de la producció dels camions i autocars Rubel es produí per causa de la resolució adoptada pel Ministeri d’Industria espanyol que establia que el permís que posseïa Motores Sura SA en cap cas l’autoritzava per fabricar vehicles nous, de manera que no podien pas matricular-se. El ministeri espanyol era un mer braç executor de la voluntat de ENASA i Barreiros que no volien més competència. 

Motores Sura SA, el projecte industrial del senyor Sebastian Benasco Martin, cessà la producció de motors l’any 1967. L’any 1944 el general Franco havia pronunciat un discurs en què advertí que calia reduir la capacitat i força industrial de Catalunya i el Euskadi. Sempre fou molt coherent per assolir tal objectiu. I s’afanyà per portar-ho a la pràctica amb tots els mitjans que tenia al seu abast. N’és una mostra el trasllat del gruix de la producció de camions Pegaso a Madrid, malgrat que tots els proveïdors eren establerts a Barcelona i els municipis industrials del voltant. 

Desconeixem com acabaren els quatre camions Henschel Hispania que Motores Sura SA construí l’any 1963; foren finalment matriculats després de reeixir les gestions oportunes?. Motores Sura SA produí dues cabines molt semblants dels camions Rubel en els anys 1965 i 1966. La primera cabina, que correspon a la unitat de Transports Cantó, procedia directament del Henschel Hispania: parabrisa partit, acusada estètica derivada del Henschel alemany. Les diferències entre aquests dos camions produïts per Motores Sura SA eren mínimes, poc perceptibles: l'espai on s'incrustà l'estrella de sis puntes que identifica la marca Henschel i els intermitents laterals. 

Henschel Hispania presentat a Barcelona l'any 1963, la cabina del qual fou muntada als camions Rubel produïts per Motores Sura SA. Postal nadalenca enviada per Motores Sura SA l'any 1963 amb la fotografia d'un Henschel Hispania HS11:

La segona cabina, produïda l’any 1966, presentava un frontal més modern amb la suavització dels trets del camió alemany Henschel. Destacava el gran parabrisa d'una peça que tenia una semblança amb els de les cabines dels Barreiros Saeta, Azor i Super Azor. Aquest model de camió es comercialitzava amb dues mides de cabina.

El senyor Joan Homs té present que un veí del barri del Poblenou de Barcelona, el senyor Forga, tingué cinc o sis Rubel equipats amb la segona cabina, pintada del mateix color groc que el vehicle de la fotografia, els quals, proveïts d’unes formigoneres, subministraven formigó produït per Prebetong a les construccions d'immobles i obres públiques que s’executaren a la ciutat Barcelona en la segona meitat dels anys 1960. 

La segona cabina que muntà el Rubel (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):

 

Com expressà en Jordi Ibars quan ens assabentarem del fet que a la comarca de la Anoia es construïssin uns pocs camions de la marca Rubel i s'enllestissin uns xassissos d'autocars i autobusos per ser carrossats, els afeccionats sempre tenim la il·lusió, l'esperança, el desig, que dins una nau o garatge d'un poble qualsevol hi hagi tancat un Rubel. Un camió dotat d'una cabina amb un disseny afortunat, encertat i reeixit, molt modern aleshores. Un altre projecte industrial arruïnat per l'arbitrarietat administrativa més absoluta i desvergonyida practicada pel govern espanyol a través del ministeri d'Indústria.