Un camió desconegut trobat a Burgos (Castella) d'un gran interès.

Fa uns quants anys, en el transcurs d'unes vacances d'estiu a la província de Burgos, al cor de Castella, en un poble proper a Fuentelcésped, comarca de la Ribera del Duero, descobrirem casualment dos camions completament oxidats i esgavellats. També hi havia dos automòbils: l'un, travessat damunt el bolquet d'un dels camions; l'altre, només se'n conservava el xassís i els parafangs davanters.

El primer camió, equipat amb un bolquet, tenia un capó davanter considerable. Per identificar-ne el fabricant, només hi havia les dues plaques amb el nom Henschel incrustades a les planxes laterals del capó. Res més. No tenim prou coneixement ni informació per escatir-ne la marca i el model. També podria ser que el camió s'hagués importat d'Alemanya en versió xassís-motor i un carrosser local, per encàrrec del comprador, hi hagués construït la cabina. Aquesta hipòtesi la plantegem atès que no hem trobat pas cap camió Henschel amb aquesta cabina.

El camió presumiblement de la casa alemanya Henschel i, al fons, les restes d'un automòbil o furgó: 

Damunt el bolquet del camió Henschel, travessat, hi havia un antic automòbil transformat en grua per remolcar altres cotxes en pana. La seva carrosseria presenta una semblança amb els automòbils nord-americans que s'importaren a partir de principis dels anys 1950. Tampoc en poden precisar la marca ni el model.

Usualment, aquesta mena d'automòbils adquirits per gent adinerada resident a les principals ciutats espanyoles -Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla-, pel Govern espanyol o per ambaixades i consolats anaven a parar al caps dels anys a ciutats petites i zones rurals on eren transformats en furgons de recaderia, camionets agrícoles i vehicles grua. La primera actuació consistia indefectiblement en substituir-hi el motor original de benzina per un de dièsel de fabricació nacional (Perkins, Barreiros i Matacás).

Grua artesanal tosca i anodina muntada sobre l'automòbil:

Cabina del Henschel amb el capó davanter i les plaques indicatives de la marca:

El camió que tenia un major interès muntava una cabina construïda artesanalment. L'absència de cap matrícula i de les portes del camió, amb el nom del transportista i del poble d'on procedia, impedí de resoldre l'enigma sobre la marca del vehicle i el constructor de la cabina, ben reeixida quant a disseny.

Frontal de la cabina del camió la procedència del qual ens ha fet anar de corcoll aquests anys, sense resultats positius i satisfactoris. Desconeixem quin carrosser construí la cabina i la marca del xassís  original del camió sobre la qual fou muntada:



Cabina del camió d'origen desconegut i, més enllà, la resta de vehicles desballestats: el Henschel, l'automòbil grua i les restes del xassís d'un altre vehicle:

La cabina que munta aquest camió presentava en la segona meitat dels anys 1950 unes línies modernes, fluïdes i ben resoltes:






Xassís del camió de marca desconeguda:



Interior de la cabina del camió. El volant, el tablier i el motor dièsel Barreiros que equipava ens permeten conjecturar la data de construcció de la cabina devers la segona meitat dels anys 1950:



Part posterior de la cabina completament rovellada:

Motor dièsel Barreiros que equipava:





En el transcurs d'aquests anys hem procurat esbrinar quin carrosser construí aquesta cabina practicant nombroses consultes a transportistes jubilats i estudiosos i erudits sobre la matèria amb resultats desiguals.

La hipòtesi més versemblant és que ens trobem davant la reconstrucció d'un camió, pràctica usual en les dècades de 1940 i 1950, camió possiblement matriculat a les darreries dels anys 1920 o la primera meitat dels anys 1930. Tals treballs de reconstrucció i transformació de vehicles industrials eren executats per carrossers d'autocars i autobusos que sabien l'ofici i disposaven de les eines, el personal qualificat i els materials per dur-la a terme. I quant al domicili del carrosser podria ser Saragossa o bé Navarra.

La reconstrucció de vehicles és un fenomen derivat de l'autarquia implantada l'any 1939. La impossibilitat d'importar vehicles -tampoc hi havia divises disponibles- i la poca producció dels fabricants nacionals juntament amb l'empobriment del país causat per la guerra civil i l'aïllament internacional posterior obligaren a transformar i reconstruir els vehicles conservats després del conflicte bèl·lic. Aquesta pràctica desaparegué progressivament a partir dels anys 1960.

Avala aquesta hipòtesi el fet que el frontal del camió presenta una gran semblança amb la dels autocars que es construïen en els anys 1950. Gran radiador central per refrigerar el motor, vidre davanter partit en dues meitats i concepció dels llums davanters, pròpia dels autocars tal com es visualitza en les fotografies de dos autocars  que tingué l'empresa Pous de Manlleu:








I la cabina, talment s'aprecia en aquestes dues fotografies, és una copia afortunada i reeixida del Pegaso Z-207, ben modern aleshores i coneguda per qualsevol carrosser per ser reproduïdat:



Pegaso Z-207 restaurat per la família Argelich de Mollerussa:



Les línies laterals de la cabina del Pegaso Z-207 foren reproduïdes amb encert desigual en nombroses reconstruccions de camions practicades en la segona meitat dels anys 1950 per carrossers escampats arreu del país. Una altre manifestació és la cabina i caixa d'aquest camió feta per Carrosseries Sarquella de Banyoles:

Atesos els anys que han transcorregut, ben segur que aquest camió descobert a la comarca de la Ribera del Duero haurà desaparegut. Un parracaire l'haurà recuperat per vendre'n el ferro. És una pena la incúria amb què és tractat el patrimoni industrial del país per desconeixement absolut del seu valor i del que representa. No hi ha cap dubte que si aquest camió s'hagués produït en un país del centre d'Europa o la Gran Bretanya estaria restaurat i convenientment exposat en un museu. 

Els camions Chevrolet de la família Rodas de Santa Maria de Besora (Osona)

La subcomarca del Bisaura integrada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà tenia una important activitat forestal d'aprofitament dels boscs i de serradores, mercès als importants boscos de pins, roures i faigs de la serra de Milany, el serrat de la Garrafa, el bosc de la Coma, la serra de Bufadors i el serrat de la Roura. Aquests boscos tingueren una important explotació forestal fins a les darreries de 1960 i començaments del 1970 en que llur rendibilitat minvà considerablement.

Durant la primera meitat del segle XX, l'explotació dels boscs es realitzava mitjançant matxos arrossegadors que eren ensinistrats per a transportar els troncs fins al peu de carrega. A partir del 1950 els camions anaren reemplaçant gradualment la feina amb animals.

Entre els capdavanters en l'ús de camions per anar a les tasques de desemboscar hi hagué la família Rodas de Santa Maria de Besora. L'any 1929 l'avi Rodas va comprar un camió Chevrolet equipat amb motor de benzina, destinant-lo a anar al bosc i transportar troncs i llenya. Després de conclosa la guerra civil del 1936-1939, aquest camió se li va instal·lar un gasogen per l'absència de carburant en aquells anys tant difícils. A començaments dels anys 1950 se li va tornar a muntar un motor de benzina, un cop el subministrament de benzina es va restablir progressivament.

Per a substituir aquest primer camió Chevrolet que tan bon resultat havia donat, l'any 1959 es va comprar un segon camió Chevrolet de l'any 1938 a Can Baulenas de Granollers (Vallès Oriental), que havia estat matriculat de nou anys més tard. Aquest camió era equipat amb un motor Barreiros Diesel, un canvi de cinc marxes i diferencial Timken; el conduïa en Francisco Rodas i Bananera, i carregava de cinc a sis tones de pes. També es dedicava a anar a bosc i a transports generals pels pobles del Bisaura.

En aquesta fotografia hi ha el camió Chevrolet comprat a Can Baulenas batent palla a l'era de la masia de Can Rodas a Santa Maria de Besora l'estiu de l'any 1960:



Una altre fotografia que recull la benedicció per Sant Cristòfol del camió Chevrolet l'any 1961:



La minva de rendibilitat econòmica de l'explotació i aprofitament dels boscos produïa a partir de la dècada del 1960, va estimular l'aparició d'altres sectors econòmics en els pobles que integren la subcomarca del Bisaura, la qual, ubicada al prepirineu català, gaudeix de paisatges naturals de gran bellesa amb indrets meravellosos que han esdevingut un atractiu turístic.