Celebració del cinquantenari del Taller Tàrrega SA: concessionari oficial Renault a Tàrrega (l'Urgell).

Aquest matí, a primera hora, hem rebut una trucada d'en Claudi Herguido. Ens ha informat que ahir a la tarda dugué el Barreiros Super Azor que ha restaurat amb son germà Eduard fins a Tàrrega per a participar, amb més camions Barreiros, Dodge i Renault, en el cinquantenari de la fundació del Taller Tàrrega SA. Malgrat la boira persistent a la C-17, l'Eix Transversal i la Carretera Nacional II, hem fet via cap a Tàrrega. L'ocasió s'ho valia.

Ahir divendres, en les instal·lacions de l'empresa, fou servit un sopar per a tots els treballadors de Taller Tàrrega SA, inclosos els jubilats. Entre els assistents al sopar, hi havia un antic treballador de noranta-dos anys acompanyat del seu fill que és a punt de jubilar-se.

Arribats a les onze en punt del matí a les instal·lacions del Taller Tàrrega SA, al peu de l'antiga carretera nacional II, hora d'inici de la festa de commemoració del cinquantenari de la fundació de l'empresa oberta als clients, proveïdors i amics, hi havia l'exposició de quatre versions de la nova cabina Renault, el modern disseny de la qual amb la fiabilitat del motor Volvo que munta, és un al·licient pels transportistes que han de renovar llurs camions. Les vendes d'aquest model, atesa la bona acollida que té entre els transportistes, ho avala. El nou model del camió de Renault en versions de dos i tres eixos:

Dues tractores Renault amb una cabina que té una visible semblança amb la del Volvo:

Dins les instal·lacions hi havia una mostra dels camions que ha venut el Taller Tàrrega SA en el curs d'aquests darrers cinquanta anys d'activitat. El primer camió, un Barreiros Azor equipat amb un motor dièsel de noranta cavalls de potència, propietat d'una família de Les Avellanes i Santa Linya, un municipi de la comarca de La Noguera, que munta la típica caixa de fusta amb alces i arcs per transports generals que construïa el carrosser Sucarrats de Cervera:

Una tractora Dodge d'un taller d'Igualada, la capital de la comarca de la Anoia:

Dues tractores Renault comercialitzades aquests darrers vint anys. La tractora de Trans-Artur, una cabina ben innovadora, fou fruit del desenvolupament del projecte Virages:

La nova tractora Renault que equipa la cabina més moderna que hi ha, ara per ara, al mercat al costat del Barreiros Super Azor de Transports Herguido d'Alcarràs:

En Claudi Herguido, promotor amb el seu germà Eduard de la restauració del Barreiros, al costat d'en Carlos Tomàs Roure, el fundador i propietari del Taller Central d'Alcarràs, l'artista que ha restaurat la cabina i l'ha pintada:






Un camió Barreiros, que fou d'un firaire, procedent de La Seu d'Urgell. A la caixa hi havia penjades les granotes usades pels treballadors de l'empresa en el curs dels darrers cinquanta anys:







El Dodge que es comercialitzava en la primera meitat dels anys 1980, quan l'empresa era controlada pel grup francès Renault:






I el darrer camió exposat, de l'empresa Romero Polo SA de Lleida, d'obres i construccions, un Renault que munta una cabina creada pel gran fabricant francès Berliet:





També hi havia exposats dos tractors Barreiros, vehicles agrícoles que al pla de Lleida, on s'ubica Tàrrega i la comarca de l'Urgell, tingueren una bona acceptació entre els pagesos. La fiabilitat dels motors que equipaven aquests tractors és llegendària:






En el proper article exposarem unes pinzellades sobre la història d'aquesta empresa familiar i el creixement que ha experimentat els darrers anys.

El llibre "Catalunya" d'en Josep Pla publicat per l'editorial Destino l'any 1961: recull d'imatges (i II).

Prosseguim amb l'exposició de les fotografies seleccionades que conté el llibre Cataluña, escrit per en Josep Pla i publicat per l'editorial Destino l'any 1961.

La primera fotografia és una porció del plànol de la Catalunya Central en què l'il·lustrador hi dibuixà, a La Panadella, un camió Pegaso -no cal tenir gaire imaginació per identificar la marca car era la única empresa que aleshores fabricava camions i autocars amb cara i ulls- al costat d'un senyor, el conductor, entaulat bevent d'un porró un glop de vi mentre sosté amb l'altre mà una forquilla. Una il·lustració exacta de la raó de ser de la Panadella en els anys 1950 i 1960: lloc de parada i fonda quasi obligada. La lentitud dels viatges per carretera aquells anys requeria d'aturades freqüents:

Unes voltes dins el nucli antic d'Artesa de Segre, autèntic nus de comunicacions, tenia una utilitat precisa: aixoplugar els carros: 

A principis dels anys 1960, a Organyà s'usaven cavalls i muls com animals de bast. L'assentament de la motorització i l'arraconament definitiu dels animals de càrrega es produí a poc a poc en el curs d'aquella dècada prodigiosa:

Els fèrtils prats que envolten La Seu d'Urgell, per un discorre el Segre, conforma un paisatge d'una bellesa que convida a la tranquil·litat. Un carro circula per una carretera propera a la Seu d'Urgell:

La ciutat de Lleida, amb uns soldats drets i uns vilatans fent-la petar al costat de la parada d'una línia regular d'autobusos on hi ha aturat un autocar devastat:

Imatge decrèpita que oferien a vol d'ocell la major de ciutats catalanes d'una certa importància a principis dels anys 1960:

El Penedès. Un carro transporta els semals plens de raïm recollit de les vinyes. Comença la verema, una activitat que s'allarga des de finals de l'estiu fins a les acaballes del mes d'octubre:

Una tartana i un carro aturats davant d'una porta monumental de la vila emmurallada de Montblanc. La gent de Barcelona, en general, es refractària a desplaçar-se fins a les comarques de Tarragona i de les terres de l'Ebre: 

Un pagès es desplaça amb un ruc per la conca de Barberà, un paisatge sec i àrid: 

A la carretera general que travessa la vila de Prades, amb els seus murs de color vermell intens, hi circulava un carro solitari. Carros, carros i més carros: 

Quatre carros en una població interior de la província de Tarragona. Els vehicles a motor encara no formaven part de la vida quotidiana dels pobles i les poblacions petites:



Transports del raïm en semals fins a la cooperativa, activitat que es feia aleshores en carros:

Automòbils estrangers fotografiats en una pineda de El Prat del Llobregat. La comparació entre el parc automobilístic del país, irrisori, i de la resta de països europeus, era feridor: 

El poble del Garraf, a mig camí de Sitges i Castelldefels, i proper a la ciutat de Barcelona, que disposa d'una estació de tren, té una bellesa extraordinària: 

Un carro passa al costat de la Torre dels Escipions, a prop de Tarragona. Sobta el gran nombre de carros que hi havia al país a principis dels anys 1960: 

La ciutat de Reus, amb l'estàtua eqüestre del general Prim, era aquells anys un centre industrial i comercial de gran importància:

Una motocicleta Ossa i un camió de càrregues generals retratats al centre de Reus:

En el proper article exposarem el recull fotogràfic del llibre Guia de Catalunya, publicat per Destino l'any 1971, successivament reeditat en el curs dels anys 1970, que constitueix la versió original pensada i escrita en català per en Josep Pla d'aquest llibre. Els canvis produïts en el sector de l'automoció en el termini de deu anys foren apreciables. 

Camions i autocars de la Cerdanya, l'Alt Urgell, Andorra i el Ripollès.

En les sortides que aquests anys hem emprès des de la comarca del Ripollès fins Andorra, per la carretera de Toses, paral·lela a la via del tren de Ripoll a Puigcerdà, per estalviar-nos els revolts de la Collada de Toses, que tant plau als motoristes, i travessant la Cerdanya i l'Alt Urgell, hem fotografiat uns quants camions i uns autocars, tots ells, d'empreses d'automoció espanyoles desaparegudes.

Aquest recull fotogràfic, començat l'any 2006 aprofitant aquestes escapades, principalment a l'estiu, conté alguns camions i dos autocars alguns dels quals els hi hem perdut el rastre. Segurament que foren desballestats, final propi i natural d'aquests bens semovents. 

Tot just a les portes de la plana ceretana venint de La Molina, acreditada estació d'esquí i arrossinat poble d'estiueig, trobem la població d'Alp amb el seu castell fantasmagòric d'un indescriptible mal gust enfondat en la vall que s'obre devers el poble.

En aquesta població de la Cerdanya, que ha tingut, com d'altres pobles de la comarca, un gran creixement urbà aquestes darreres dècades, afavorit per l'obertura i posada en funcionament del túnel del Cadí, fotografiarem aquest camionet Ebro D150 amb llur bolquet d'un constructor local perfectament mantingut. Un vehicle molt popular i de gran utilitat de la primera meitat dels anys 1970:

El camionet Ebro amb la seva visera muntada en el marc superior del vidre:

Al polígon industrial de Puigcerdà, capital administrativa de la Baixa Cerdanya i capital natural de tota la Cerdanya, fotografiarem, en unes obres que semblaven aturades de molt de temps per la crisi econòmica, aquest camió Pegaso de tres eixos equipat amb una grua, una vertadera relíquia:

La importància de Puigcerdà s'ha reforçat i confirmat darrerament amb la construcció i posada en funcionament de l'hospital transfronterer, una demanda històrica de la gent de la Cerdanya.

De Puigcerdà cap a La Seu d'Urgell, el primer poble important que hom hi troba és Bellver de Cerdanya. Igual que Puigcerdà, es troba encimbellat damunt d'un turó per atalaiar la plana que l'envolta i protegir-se més eficaçment davant de les escomeses i els atacs freqüents que han sofert aquestes terres des de temps immemorials. En aquesta vila, on mataren en la darrera Guerra Civil en una emboscada el Cojo de Málaga, fotografiarem aquest Pegaso 1065 Europa  de xassís llarg carrossat amb un bolquet: 

Aquesta fotografia permet de copsar el meravellós paisatge que es guaita des de Bellver de Cerdanya: 

Superat el poble de Bellver de Cerdanya i seguint la carretera que condueix a La Seu d'Urgell, trobem un altre poble conegut per la qualitat dels estiuejants que acull: Prullans. En un prat d'un mas, a peu de carretera i exposat a la vista de tothom, hi ha aquest Pegaso  Comet també de xassís llarg i carrossat amb un bolquet. Aquests darrers anys l'han destinat a labors agrícoles. El paisatge de fons és meravellós:  

En el Taller Ribalaiga SA, concessionari oficial Iveco a La Seu d'Urgell, fotografiarem aquest Pegaso 1095 Super Comet amb la seva ploma i la caixa de transports generals, mig desballestat.

En un altre viatge a Andorra veiérem aquest Pegaso decapitat; li havien llevat la cabina. Cal suposar que l'han desballestat completament.

En el polígon industrial ubicat a mig camí dels pobles de Castellciutat i Montferrer, al peu de la carretera de La Seu d'Urgell a Organyà, el petit poble conegut per les seves Homilies, un dels primers texts catalans escrits juntament amb un fragment de la versió del Forum Iudicum, retratarem aquest camionet Avia de la casa Mobles Farras de La Seu d'Urgell, un autocar Pegaso amb carrosseria Stergo de l'empresa de transports de viatgers per carretera Brugulat, un bon client de can Beulas, i una tractora Pegaso Tecno matriculada a Andorra: 

En el garatge d'una benzinera que hi ha a Andorra la Vella retratarem aquest Pegaso Tecno amb cisterna pel servei de distribució de gasoli a domicilis i establiments:

A l'entrada d'Andorra la Vella venint d'Espanya, abandonat en un bancal d'una finca privada tancada, hi ha un Pegaso cabina quadrada fixa de dos eixos, completament podrit i desfet. És de mal parar-hi i per aquest motiu no el retratarem pas. Els afeccionats als camions que hi heu estat, segur que el teniu localitzat i sabeu de què parlem. 

De tornada cap a Ripoll ens aturarem en la part posterior d'un hotel de la Molina per fotografiar aquest camió Pegaso 1083, de dos eixos direccionals amb bolquet i grua, que fa força temps que és deixat en aquell espai. Havia treballat en serveis de manteniment de la carretera i instal·lacions: 

Sortint de La Molina cap a la carretera de Toses, que és una pista forestal eixamplada en alguns trams i asfaltada, a tocar de l'estació d'esquí, hi ha una empresa d'obres públiques i de manteniment d'instal·lacions i carreteres que té un Pegaso Comet 3041 4x4 equipat amb un bolquet:  

Aquesta empresa disposa d'uns moderns camions Mercedes Benz amb tracció a totes les rodes per atendre els serveis. En la flota també hi tenen uns Unimogs en actiu, i un Unimog clàssic, completament restaurat, que és digne de veure. 

Des de La Molina, a través de la carretera de Toses i travessant Ribes de Freser, arribem a Campdevànol, una vila industrial el motor econòmic principal de la qual és Comforsa, l'antiga Farga Casanova SA, empresa metal·lúrgica que produeix cigonyals i altres peces de forja. En un garatge mecànic hi hagué molt de temps aquesta tractora Dodge-Barreiros, una pura desferra: 

I en una antiga gravera propera a la carretera que arrenca de Campdevànol i condueix a Gombrèn, hi hagué una colla d'anys dues cabines Pegaso, la del model 1065 Europa i una cabina quadrada, acompanyada d'una vella excavadora de rodes. Ja fa temps que el parracaire s'ho endugué tot i féu net:

Aquest Pegaso 1065 Europa, fotografiat en un dels patis d'una de les fàbriques que Comforsa té a Campdevànol i que un dia veiérem que se l'enduien carretera avall carregat damunt d'una góndola, treballava en la recollida dels residus i deixalles que produïa Comforsa: 

Aquest camió Barreiros Saeta de l'empresa Grues Peix del polígon Rocafiguera de Ripoll, que procedia del Ministeri d'Obres Públiques, estigué uns quants anys a les portes del garatge. Ja fa temps que també li hem perdut la pista:

Aquests tres Pegasos també han desaparegut del Ripollès. Els dos primers eren de l'empresa Transports Domènec Soldevila, de Ripoll, i treballaven per una coneguda empresa industrial del Ripollès:

Aquest Pegaso de quatre eixos, que traginava aigua embotellada d'Aigua de Ribes, de l'empresa Fontaga SA, propietat de la família Deulofeu, fa anys que desaparegué de Ripoll, segurament que per la jubilació del seu propietari:

Els darrers Pegasos que encara treballen a la comarca del Ripollès. Un Tecno petit que recull la brossa i un Tecno més gros del senyor Ramon Pujals, en Cumià per motiu, comprat usat a Transports Vicenç Bach de Sant Quirze de Besora, que recull els residus que produeix Comforsa, feina que abans el senyor Pujals executava amb el Pegaso 1065 Europa:

Fustes Magret de Camprodon anava a bosc amb aquest Ebro E110 amb grua. Aquest camió estigué una colla d'anys en un pati al bell mig del poble:

Aquesta tractora Pegaso Tecno fotografiada a la zona d'estacionament pública limítrof amb la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Ripoll, també fa una colla anys que desaparegué:

L'autoescola Freser tingué a Ripoll aquest autocar per les pràctiques. També fa anys que no n'hem sabut res més ni l'hem vist córrer.

Acabem aquesta crònica amb dos camions passavolants fotografiats a Ripoll i que treballaven en el manteniment de la línia ferroviària de Vic a Ripoll. Un Pegaso 3041 de cabina doble retratat al costat de l'estació depuradora d'aigües de Ripoll, al peu de la carretera C-17, i un Pegaso Tecno retratat a l'estació de tren de Ripoll: 

Records agradables que ens revenen de tant en tant i que volem compartim amb vosaltres.