Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XI).

L'exposició del llegat fotogràfic aplegat pel senyor Josep Vert, centrat en els carrossers i empreses de transports de viatgers de la demarcació de Girona -serveis de línies regulars i discrecionals-, també inclou unes poques fotografies dels vehicles que tingué l'empresa Sarfa de Palafrugell. I són poques les fotografies dels vehicles de Sarfa que arreplegà el senyor Vert si hom té en compte la proporció de vehicles que l'empresa tingué d'ençà de llur fundació a principis dels anys 1920.

Sarfa, una empresa molt popular a la Costa Brava, fou fundada el setembre de 1921 a Palafrugell per la iniciativa de tres emprenedors, els senyors Ribot, Font i Artigues. El nom de l'empresa, SARFA, deriva de la primera paraula dels cognoms dels fundadors. 

Un dels primers cotxe de la Sarfa aparcat a l'antic garatge que l'empresa tenia a Palafrugell:

Sarfa ostentà la línia de la Costa Brava a Girona. En els desplaçaments que en Josep Pla féu al llarg de la seva vida entre el mas Pla, a Llofriu, i Barcelona usant el transport públic, hagué de recórrer a l'autobús que feia la línia de Palafrugell a l'estació de tren de Flaçà; en aquella estació hi tenia parada el tren de Barcelona. També fou usuari de Sarfa en els innombrables desplaçaments que féu en el curs de la seva vida entre Palafrugell i Girona. Els autobusos que agafava el senyor Pla, malgrat que no ho explicités en els seus escrits, eren de la Sarfa. 

L'incessant transit de persones i mercaderies que es produïa entre els pobles de la Costa Brava, singularment Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, afavorí el ràpid creixement de Sarfa. En la dècada de 1930, pocs anys abans de la Guerra Civil, ja comptaven amb bons vehicles. Aquest fet s'il·lustra i corrobora amb el cotxe número 11:

Una altre fotografia del cotxe, feta a l'encop, procedent del Bloc de Llofriu:

En els anys 1930, com les grans empreses del país, Sarfa feia les línies regulars i ensems cobria els serveis discrecionals d'excursions. Els anys republicans es caracteritzaren, al cantó de Girona, per l'afecció a les excursions els diumenges i dies festius. Malauradament, com la resta d'empreses del país, Sarfa no s'escapà pas de la devastació general que la Guerra Civil causà. En els anys 1940 hagué de reprendre el servei amb els pocs i precaris vehicles que havia recuperat i posseïa.

Estat en què quedà un autobús Hispano Suiza de la Sarfa després de patir el 24 d'octubre de 1942 un accident en el pas a nivell de Campdorà, proper a la ciutat de Girona. Un munt de ferros recargolats. Les dues dones encarregades del pas a nivell no baixaren pas les barreres en el moment que hi passava el tren gros de Girona. Per aquest motiu, en Narcís Bosch, que conduïa l'Hispano Suiza, travessà confiat la via del tren en aquell precís instant que també hi circulava el tren. El xoc fou molt violent. L'accident causà diversos morts i ferits:

En els anys 1940 s'hagueren de reconstruir completament -nous elements mecànics i carrosseries- els cotxes que Sarfa recuperà acabada la guerra. És el cas d'aquests dos cotxes, el segon, un Saurer amb una nova carrosseria:

Els anys 1960 representen el creixement i consolidació de l'empresa, paral·lelament a la transformació de la Costa Brava en un valorat lloc d'estiueig. Es fan les línies de la Palafrugell-Palamós a Girona i Barcelona, d'un rendiment econòmic fabulós a l'estiu, i augmenten el radi d'acció devers Figueres, Roses i Cadaqués. També hi hagué la incorporació de nous cotxes dotats de noves carrosseries, més còmodes i segures.

Dos cotxes comprats per Sarfa en els primers anys 1990. El primer, lliurat l'estiu de 1992, un Scania de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos construïda per Ayats:

El segon, de l'any 1993, un altre Scania també de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos que construí Beulas. Aquests cotxes foren adquirits per atendre serveis discrecionals:

L'any 2000 Sarfa fou adquirida pel grup Sarbús, que l'any 2009 es transformà a Moventia. És un dels grans operadors de transport que hi ha a les comarques gironines. 

Creiem que hagués estat un encert dels responsables de Sarbus el manteniment del nom comercial Sarfa, amb la grafia inconfusible i el blau evocador del mar que banya els pobles de la Costa Brava.

Continuarà.

Flota actual de Transports Corominas SL de Salt.

La família Corominas ens ha facilitat les fotografies de les tractores i semiremolcs que actualment integren la flota de Transports Corominas SL, aparcats al pati de la nau que l'empresa té al polígon industrial Torremirona de Salt.

Són unes modernes tractores de les marques Scania i Man -també hi ha una tractora de la casa Daf- amb les quals donen servei als seus clients. Com ja expressàrem en els articles anteriors dedicats a aquesta empresa, la seva política, d'una gran utilitat en els temps actuals, ha estat de disposar sempre de vehicles moderns i fiables. El transports de mercaderies per carretera arreu dels països europeus exigeix disposar dels millors camions del mercat i de bons xofers. S'ha d'evitar, en la mesura que sigui possible, de trepitjar els tallers de reparacions.

Una tractora Scania i dues Man, dos constructors de camions controlats pel grup Volkswagen:

I les dues tractores Man, una més moderna que l'altre, atès que la compra de vehicles es produeix de manera esgraonada en funció de les necessitats de cada moment i dels plans d'amortització dels vehicles establerts d'antuvi per l'empresa. Avui dia, amb els marges amb què treballen els transportistes, el control de tota mena de costos és un capítol fonamental per garantir la viabilitat i continuïtat de les empreses de transports:  

Les tres tractores arrenglerades al pati de l'empresa:





I una tractora Daf amb llur semiremolc:

Amb aquest article, sobre les tractores amb què avui dia treballa Transports Corominas SL, finalitzem la història d'aquesta empresa familiar de transports de Salt que el senyor Joan Corominas i Darné fundà l'hivern del 1959, l'any del pla d'estabilització econòmic que impulsà l'economia espanyola i originà el miracle econòmic espanyol de la dècada de 1960, amb la compra d'un camió Chevrolet amb motor de benzina a un constructor de Caldes de Malavella, la història del qual és l'espill que reflecteix la història de la major part d'empreses de transports familiars del país, amb les vicissituds i bons moments que han experimentat. 

Volem agrair a la família Corominas l'interès en recollir la història de l'empresa de transports, la qual està actualment dirigida per la segona generació.

Transports Joan Corominas SL de Salt (IV).

Un dels principis bàsics que implantà la Unió Europea, des dels seus inicis, fou la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. I les autoritats europees a través dels organismes que s'han dotat han sancionat les legislacions internes dels respectius països membres que obstaculitzava l'exercici d'aquests drets reconeguts a tots els ciutadans europeus. Aquest dret, que té per exemple conseqüències directes en la legislació interna dels estats membres que regula la contractació administrativa amb el dret a presentar-s'hi qualsevol empresa europea, ha permès crear un gran espai de llibertat de moviments per a més de tres-cents milions ciutadans europeus. I un pas més per fer efectiva aquesta integració ha estat la desaparició de les monedes nacionals en favor d'una moneda única europea, l'euro.  

Aquesta llibertat de circulació tingué en el sector del transport a casa nostre dues conseqüències directes, les quals en el curs dels anys han guanyat pes: l'augment del trànsit de mercaderies dins de l'espai europeu, executada principalment amb camions i trens, i l'establiment a casa nostra de transportistes d'altres països europeus.

Transports Corominas SL coneixia bé el sector del transport a Europa. A principis dels anys 1980 feia transport internacional arreu dels països europeus amb una tractora Dodge C38T que equipava un motor de tres-cents cavalls de potència.

Amb l'ànim d'atendre el creixement de la feina que es produí en el context dels anys de bonança econòmica que visqueren els països europeus en el període comprès entre l'any 1986 i l'any 1992, Intereco SL, operador logístic constituït el 1988 per a qui Transports Corominas SA, que li traspassà la clientela, treballava en règim d'exclusivitat, llogà uns quants transportistes autònoms portuguesos. Un d'aquests transportistes tenia una tractora Pegaso Tecno amb matricula portuguesa.

Fotografies de la tractora Pegaso Tecno matriculada a Portugal d'un transportista que treballava per Intereco SL:

Dues tractores Scania que també treballaren aquells anys per Intereco SL:

Tres tractores portugueses de les cases Volvo, Renault i Daf que també treballaren en el transport internacional per compte de Intereco SL:

Els camions portuguesos que treballaven per Intereco SL fotografiats en un solar:

Aquells transportistes portuguesos, com també ho eren els espanyols, eren uns bons professionals que coneixien l'ofici. A més, l'entesa era facilitada per la similitud que la llengua portuguesa presenta amb el català i el castellà, els punts d'afinitat que compartien i una mentalitat propera. Eren gent discreta i treballadora que sabia bellugar-se per tots els països europeus.

La contractació de transportistes portuguesos autònoms per part de Intereco SL fa més de vint-i-cinc anys no té cap paral·lelisme amb la presència massiva de conductors procedents dels països de l'Europa de l'Est que treballen en les grans empreses de transport espanyoles, i també d'algunes grans flotes catalanes, produït aquests darrers anys, amb unes condicions laborals i salarials precàries que són una manifestació més de la profunda crisi que pateix aquest sector.

La façana de la casa del carrer Àngel Guimerà 116 de Salt, que acollia el garatge on Transports Corominas SL hi tancava llurs camions, i la residència dels amos a la primera planta:






Interior del garatge:



La major grandària dels camions i les restriccions imposades per l'Ajuntament a la circulació de camions dins del casc urbà de Salt comportà el trasllat del garatge al polígon industrial de Torremirona, també a Salt, actuació que abordarem en un proper article. 

Segona Concentració de camions a Olot per la festivitat de Sant Cristòfol.

A Olot, la capital de la comarca de La Garrotxa, ha arrelat la concentració de camions que s'hi celebra el primer dissabte del mes de juliol coincidint amb la festivitat de Sant Cristòfol, una festa que a poc a poc recupera l'esplendor d'antany. 

En la notícia publicada en l'edició de El Punt Avui del passat divendres 4 de juliol, diari que té una gran difusió a les comarques gironines, s'informava que amb motiu de la festa de Sant Cristòfol s'havia organitzat ahir dissabte una concentració de vuitanta camions al recinte de l'antiga estació d'Olot amb una volta posterior dels camions pel centre de la ciutat: 

Dit i fet. Ahir, dissabte 5 de juliol, els principals carrers de la ciutat d'Olot foren envaïts per camions de tota mena, antics i moderns, incloent-hi la participació d'aquesta antiga camioneta amb la seva caixa de fusta i l'antigor acumulada damunt del xassís, resultant de la transformació d'un vell automòbil operada en els anys 1940 o principis dels 1950, practica molt comuna aquells anys:  

Dels camions clàssics, destacaren aquest camionet Avia produït per Aeronàutica Industrial SA (AISA) a Madrid, a principis dels anys 1970, amb caixa tancada, perfectament conservat i el Pegaso 1061 d'en Jordi Ros, de Mataró, un transportista que sempre que pot participa en aquests encontres:

La tractora Mercedes Benz d'en Jordi Ros, que presenta un estat immaculat, circulant parsimoniosament pels carrers d'Olot seguida d'una tractora Daf de l'empresa olotina Trans Escapa SA, amb el seu color vermell inconfusible:

Una tractora Renault, amb un disseny que s'escau per aquests encontres, ferrada amb cromats lluents i els llums encesos: 

La tractora Scania de l'Antoni Ros, de Mataró, que comparteix amb son germà Jordi un gran afició als camions i el món que l'envolta:

La tractora Daf d'en Joan Garrell, un actiu participant en encontres d'aquesta mena i que, juntament amb els germans Jordi i Toni Ros, de Mataró, han impulsat en el nostre país la celebració de trobades de camions decorats, pintats i ornamentats, una activitat molt arrelada als Estats Units, país on aquests espectacles gaudeixen de molta requesta: 

Notícia publicada a el Punt Diari Avui, d'avui diumenge 6 de juliol, en què s'informa de la celebració de la segona concentració de camions a Olot, en què s'hi han aplegat vuitanta vehicles i ha tingut una gran assistència de públic.

Agraïm als amics Josep i Cecília la tramesa de les fotografies d'alguns dels camions que participaren ahir en la volta pels carrers principals de la ciutat d'Olot, material amb què hem il·lustrat aquest article dedicat a la Segona concentració de camions a Olot, l'èxit de la qual ens n'alegrem. Aquesta activitat, després d'haver-se'n celebrat dues edicions, sembla perfectament encarrilada.

En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (VI).

El senyor Josep Quintana i Clé fou un excel·lent comerciant dotat d'una gran capacitat per les transaccions de maquinària pesada d'obres públiques i també de camions per la construcció, rígids i tractores. De jove, proveí de camions els transportistes autònoms que treballaren en la construcció de l'embassament de Susqueda. Com era costum aleshores, es venia el vehicle i també la feina. Anava amunt i avall de l'estat espanyol a la recerca de camions aptes per aquesta labor.

La compravenda de camions el senyor Quintana la practicà tota la seva vida, fins a la jubilació. Arrencà amb la compra dels primers Unimogs per treballar a bosc i amb els anys es desplaçava a diversos països europeus, principalment a França, per comprar camions d'ocasió. Preferentment eren camions alemanys i suecs. 

Els qui l'han tractat, recorden en Josep Quintana per la seva sociabilitat i facilitat innata per saber-se bellugar en els llocs més insospitats on hi havia camions de segona mà, alguns dels quals, veritables oportunitats. En la compra dels camions aplicava els coneixement mecànics adquirits de ben jovenet en el taller familiar d'Anglès i que amplià amb la seva activitat professional. 

Fotografies de camions retratats pel senyor Josep Quintana i Clé, principalment a França:

Dúmpers Man i Mercedes Benz de tres eixos amb la cabina dotada de capó:

Aquest dúmper Mercedes Benz és amb tota probabilitat un dels millors camions d'obres mai fabricat. Un cop amortitzats en els països europeus, amb la guerra que porten damunt, continuen treballant en països en vies de desenvolupament, on són molt apreciats per la seva fiabilitat i durabilitat: 

Un dúmper Renault amb una cabina d'origen Berliet, un gran fabricant desaparegut que oferia qualitat i disseny elegant com es reflecteix en aquest model:

Un furgó i un jeep Mercedes Benz:

Les fotografies que la seva família conserva palesen l'interès que el senyor Quintana tenia cap els camions Mercedes Benz, segurament, el millor fabricant de camions d'obres i que gaudeix d'una gran i justa valoració en el mercat d'ocasió. Continuarà.

Més vehicles de l'empresa GRUES VIÑOLAS de Vidreres (La Selva).

Al pati exterior que l'empresa Grues Viñolas té a Vidreres, una part del qual ben emporlanat, hi ha dipositats uns quants camions i furgons grua, alguns actualment amb poc ús. És el cas d'aquest furgó Ford Trànsit de principis dels anys 1990 que munta una grua. Al seu costat, uns autos dipositats en aquest espai:

Un camió Mercedez Benz amb uns quants anys damunt les seves espatlles, carrossat amb una plataforma: 

Una tractora Renault amb un disseny ben reeixit i, al darrera, un camió Mercedes Benz amb una grua i caixa per atendre serveis especials:

Un espaterrant camió Scania de tres eixos amb una grua per a remolcar vehicles de gran tonatge. Aquest vehicle es va comprar a l'estranger i s'ha rematriculat. La possibilitat de comprar vehicles especials a d'altres països europeus -principalment Alemanya i Holanda- pot suposar un important estalvi econòmic: 

És apreciable la netedat d'aquest camió Scania. Els dissabtes al matí els conductors netegen els vehicles que tenen assignats. L'aspecte polit que presenten els vehicles de Grues Viñolas transmet una agradable impressió, completament real i fonamentada, d'empresa seriosa, neta i endreçada.

Grues Viñolas ha comprat els camions grua d'altres empreses que han plegat. És el cas de Grues Globo de Girona o del servei de grua que prestava el Garatge Autopista, propietat de la família Brugada, concessionari oficial Citroën a Sarrià de Ter.

El senyor Viñolas va comprar aquest camió Man amb plataforma al Garatge Estació. A la porta d'aquest camió, actualment sense ús i que munta els llums davanters dels camions Pegaso, encara s'hi aprecia el traç del logotip Citroen constituït per dues fletxes superposades que identifica la marca d'aquesta innovadora casa francesa que ha produït alguns autos extraordinaris -Dos Cavalls, Stromberg, Tiburon, GS, CX i BX- i algunes pífies mítiques que van suposar fracassos sonats i greus pèrdues econòmiques:

En el proper article abordarem alguns dels vehicles més interessants que el senyor Viñolas té dipositats al pati de la seva empresa, la majoria dels quals completament devastats per l'inexorable pas del temps.