L'Eusebi Güell i Bacigalupi, Comte de Güell, va ser un destacat industrial i polític. El seu pare havia acumulat una quantiosa fortuna a Cuba. Retornat a Catalunya, va ser el promotor de conegudes indústries tèxtils. També va endinsar-se en activitats de creixent importància econòmica. L'any 1901 va fundar la Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland SA., acrònim d'Asfalt i Pòrtland. Per via matrimonial va engrandir considerablement el seu fabulós patrimoni.
Asland SA va promoure la construcció d'una fàbrica al Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug, a la comarca del Berguedà. La fàbrica, d'estil modernista, va aplicar la volta catalana de maó pla sobre armadures metàl·liques sustentades en murs i pilars. Aquesta solució va comptar amb l’assessorament de l’arquitecte valencià Rafael Guastavino, difusor de la volta catalana als Estats Units i titular de la seva patent nordamericana.
La construcció de la fàbrica va perllongar-se durant tres anys, des de 1901 fins el 1904. Un dels reptes principals fou les deficients carreteres per a transportar-hi el material i la maquinària. Aquesta fàbrica és esglaonada i s'arrapa al pendent de la muntanya. D'aquesta manera, s'estalviaven costos de transport: a capdamunt de la fàbrica hi havia la pedrera d'on s'extreia la matèria primera; i a l'espai inferior, hi havia el magatzem.
L’emplaçament de la fàbrica havia estat escollit meticulosament. Per la producció del ciment, la fàbrica del Clot del Moro usava la pedra calcària, el carbó de les mines del Catllaràs i l'energia hidràulica del riu Llobregat.
Un greu problema eren les comunicacions fins a la fàbrica. Per resoldre-ho, Asland SA va adquirir l’any 1902 un locomòbil de vapor de 15 tones i sis vagons, apte per circular pels camins. Hi transportava la maquinària de la fàbrica i, més endavant, el ciment produït.
Tanmateix, el locomòbil va ser molt controvertit per aquells rodals fins que l'any 1905 se’n va prohibir llur circulació per les carreteres públiques. Arran d’aquesta prohibició, el transport de ciment es va realitzar en carros i mules. ASLAND SA També va dissenyar i executar la construcció d'un ferrocarril de via estreta des de l'estació de Guardiola de Berguedà fins al Clot del Moro.
L’Eduard Pujals, de la Pobla de Lillet, conserva una fotografia d’un dels primers camions que va tenir ASLAND SA a la fàbrica del Clot del Moro, una fotografia d’un gran valor històric atès que va ser segurament un dels primers camions que van circular per les carreteres catalanes:
ASLAND SA sempre va tenir una flota amb els millors vehicles que hi havia al mercat. Fins i tot a la postguerra, disposaven d’una flota de camions GMC i altres vehicles nord-americans per atendre llurs serveis de transports.
A partir dels anys 1960, la fàbrica del Clot del Moro va entrar en una progressiva decadència fins que va tancar portes l’any 1975. El 1971 ASLAND SA havia inaugurat una important fàbrica de ciment a Montcada i Reixac, a tocar de Barcelona.
Volem agrair al senyor Eduard Pujals, de La Pobla de Lillet, la difusió d'aquesta fotografia que recupera un dels primers camions del país d'una de les empreses industrials més importants d'aquells anys
Asland SA va promoure la construcció d'una fàbrica al Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug, a la comarca del Berguedà. La fàbrica, d'estil modernista, va aplicar la volta catalana de maó pla sobre armadures metàl·liques sustentades en murs i pilars. Aquesta solució va comptar amb l’assessorament de l’arquitecte valencià Rafael Guastavino, difusor de la volta catalana als Estats Units i titular de la seva patent nordamericana.
La construcció de la fàbrica va perllongar-se durant tres anys, des de 1901 fins el 1904. Un dels reptes principals fou les deficients carreteres per a transportar-hi el material i la maquinària. Aquesta fàbrica és esglaonada i s'arrapa al pendent de la muntanya. D'aquesta manera, s'estalviaven costos de transport: a capdamunt de la fàbrica hi havia la pedrera d'on s'extreia la matèria primera; i a l'espai inferior, hi havia el magatzem.
L’emplaçament de la fàbrica havia estat escollit meticulosament. Per la producció del ciment, la fàbrica del Clot del Moro usava la pedra calcària, el carbó de les mines del Catllaràs i l'energia hidràulica del riu Llobregat.
Un greu problema eren les comunicacions fins a la fàbrica. Per resoldre-ho, Asland SA va adquirir l’any 1902 un locomòbil de vapor de 15 tones i sis vagons, apte per circular pels camins. Hi transportava la maquinària de la fàbrica i, més endavant, el ciment produït.
Tanmateix, el locomòbil va ser molt controvertit per aquells rodals fins que l'any 1905 se’n va prohibir llur circulació per les carreteres públiques. Arran d’aquesta prohibició, el transport de ciment es va realitzar en carros i mules. ASLAND SA També va dissenyar i executar la construcció d'un ferrocarril de via estreta des de l'estació de Guardiola de Berguedà fins al Clot del Moro.
L’Eduard Pujals, de la Pobla de Lillet, conserva una fotografia d’un dels primers camions que va tenir ASLAND SA a la fàbrica del Clot del Moro, una fotografia d’un gran valor històric atès que va ser segurament un dels primers camions que van circular per les carreteres catalanes:
ASLAND SA sempre va tenir una flota amb els millors vehicles que hi havia al mercat. Fins i tot a la postguerra, disposaven d’una flota de camions GMC i altres vehicles nord-americans per atendre llurs serveis de transports.
A partir dels anys 1960, la fàbrica del Clot del Moro va entrar en una progressiva decadència fins que va tancar portes l’any 1975. El 1971 ASLAND SA havia inaugurat una important fàbrica de ciment a Montcada i Reixac, a tocar de Barcelona.
Volem agrair al senyor Eduard Pujals, de La Pobla de Lillet, la difusió d'aquesta fotografia que recupera un dels primers camions del país d'una de les empreses industrials més importants d'aquells anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada