En SALVADOR CABA I VALLS, el gran carrosser de Sabadell i del Vallès Occidental: crònica de la Núria Caba i Arnella.

En SALVADOR CABA I VALLS, Sant Llorenç Savall 1889-Sabadell 1965.

En Salvador Caba i Valls nasqué l’u de setembre de 1889 a Sant Llorenç Savall, un poble bàsicament agrícola del Vallès Occidental, envoltat de paratges de gran bellesa, limítrof amb el Vallès Oriental i el Bages. Procedia d’una família molt arrelada de generacions a la població talment com és documentat a l’arxiu parroquial de Sant Llorenç Savall.

Era el desè germà de dotze fills del matrimoni format per en Simeó Caba i Cadafalch i Margarida Valls i Serra. A catorze anys d’edat, com era costum aleshores, un cop acabats els estudis bàsics va marxar a la ciutat de Barcelona per aprendre l’ofici de carreter i carrosser.

Sempre que l'ofici li ho permetia, sovint se’n tornava a la casa pairal de la família Caba a Sant Llorenç Savall, de molta anomenada, per retrobar-se amb la família. Aquesta casa pairal es coneguda com Can Simeó. Era un persona amatent de conservar els seus orígens i especialment les tradicions. La família Caba és molt coneguda a Sant Llorenç Savall, una institució. La casa pairal de Can Caba, ubicada al centre del poble, encara es conserva.

Els Caba eren uns importants propietaris rurals. Per aquest motiu, estaven molt lligats a la terra com ocupació principal. Igualment, atès el seu caràcter emprenedor i decidit, tarannà que va heretar en Salvador Caba, també cobrien el transport de passatgers amb diligència des de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell fins a Barcelona

La família Caba ensems traginava els productes agrícoles produïts a Sant Llorenç Savall, com bótes de vi cap a França. Les traginaven en carros fins a França en un viatge d'anada i tornada que trigava vuit dies. També les exportaven per tren, carregant les bótes a l’estació de França, de Barcelona. Aquells anys Catalunya ja era un país que exportava productes manufacturats, aliments i aiguardents. Els pagesos catalans malgrat totes les calamitats històriques havien protagonitzat una revolució industrial.

Després d’un sòlid, conscienciós i fructífer aprenentatge de l’ofici de carreter al taller d’en Joan Alari, i de caixista al taller de carrosseries d'automòbils d’en Mateu Marrugat, de Barcelona, en Salvador Caba s’establí pel seu compte i fundà, l’any 1918, el taller de carrosseries “Carruatges i Carros Salvador Caba” al número 84 de l’avinguda 11 de novembre de Sabadell. Aquella avinguda és actualment l’avinguda 11 de Setembre. A la part superior del taller hi tenia l’habitatge, un costum aleshores freqüent.

En Salvador Caba estimava profundament el seu ofici. En els seus inicis va exercir la seva activitat professional de carrosser: constructor de carruatges i carrosses per a cavalls de tir. Però la competència que hi havia a Sabadell, amb bons professionals del carruatge, va obligar-lo a fer un pas més enllà amb l’aplicació dels seus coneixements al sector de l'automoció, aleshores incipient, esdevenint-ne un capdavanter a Sabadell, rodalies i la comarca del Vallès Occidental.

En Salvador Caba, amb una gran visió de futur, va adonar-se aviat que el futur passava per la tracció mecànica i, en canvi, la tracció animal representava el passat que seria debolida amb el temps, com així fou. Fotografia d'en Salvador Caba l'any 1916:

Cotxe Elizalde fotografiat l'any 1916 davant del taller de carrosseries Mateu Marrugat de Barcelona:

La feina d’en Salvador Caba en el disseny i construcció de carrosseria per autos amb motors d’explosió, un dels primers a Catalunya, el simultaniejava amb les reparacions i construcció de carros i tartanes, ofici que n’havia fet l’aprenentatge a Barcelona.

La projecció i producció de carrosseries per vehicles de motor era una nova etapa per l’empresa “Carruatges i Carros Salvador Caba”. Un xassís Benz fotografiat l'any 1918 davant del taller a l'avinguda 11 de novembre número 84 de Sabadell:

En Salvador Caba es va casar amb la Pilar Bedós i Sabardell, una dama elegant i distingida que procedia de Perpinyà, capital del Rosselló. Tenia uns costums poc freqüents i molt refinats, d'influència francesa. Aquest costums impressionaven als seus veïns del barri de La Creu Alta de Sabadell. Eren tota una novetat.

En Salvador Caba tenia el costum d’anar els diumenges al Casinet de la Creu d'Alta a fer vida social. Portava la butxaca plena de purets. Tan bon punt es trobava un amic o conegut, li oferia un puret perquè se’l fumés. La generositat era una qualitat que l’honorava. Treballava de valent com a bon català però també gaudia dels petits plaers quotidians i sabia compartir-los amb els qui l’envoltaven.

En el moment en què arribaven al nostre país els primers xassís (el bastiment que sosté el motor i la carrosseria d’un carruatge d’automòbil), en Salvador Caba començà a dissenyar, mercès a llur creativitat i capacitat pel dibuix, uns moderns vehicles recordats i que formen part de la història a la nostra ciutat, Sabadell. Algunes d’aquestes fotografies de les primeres carrosseries d’autos produïdes per en Salvador Caba es poden consultat a l’Arxiu Històric de Sabadell.

Òmnibus de l'empresa La Vallesana fotografiat l'any 1922:

L’ús de vehicles privats amb motor va generalitzar-se i va créixer entre els ciutadans, principalment gent de diners i empresaris. Cada cop hi havia més encàrrecs i el local ubicat al número 84 de l’avinguda 11 de novembre de Sabadell, es quedà petit.

L’any 1923 en Salvador Caba es trasllada a un taller més gros al carrer Montseny 14-16, girant amb el nom comercial de “Carrosseries Caba”. Aquest nom comercial i el taller encara es conserva i ha esdevingut l’empresa familiar de tres generacions: avi, pare i dos néts que han continuat el negoci familiar.

Els automòbils ja començaven a guanyar la partida als carros. A les fàbriques tèxtils els camions començaven a substituir els carros en el repartiment de les peces. El sector tèxtil fou el gran paradigma del creixement de la ciutat de Sabadell, com és sabut.

Les diligències per passatgers passaren definitivament a la història donant pas al servei urbà i interurbà d’autobusos i els cotxes de cavalls particulars als cotxes motoritzats. En aquells temps els transportistes a cavall i els transportistes de vehicles a motor estaven molt enfrontats, com ha succeït en totes les innovacions tecnològiques a cada època. De resultes d’aquests enfrontaments, en Salvador Caba va perdre els seus clients de transport amb carros. Ja no li duien els carros per adobar-los.

Del taller d’en Salvador Caba del carrer Montseny 14-16 en sortiren cotxes, camions i autocars per a les diferents empreses de la ciutat i rodalies, els quals es dissenyaven i construïen, a partir del xassís, tots els acabats, segons la necessitat i desig del client.

Aquestes carrosseries destacaven per l’elegància i distinció de línies, cadascuna d’elles, peces úniques que han fet història i, entre les quals, cal esmentar el disseny i construcció de les carrosseries que muntaven els primers autobusos que van cobrir les línies de la ciutat de Sabadell: Creu Alta – Estació dels ferrocarrils de Catalunya, – autobús a La Salut. Era una carrosseria sobre un Chevrolet construïda l'any 1923. Òmnibus Chevrolet d'en Miquel Martí fotografiat el 1923:



Camió Ford propietat del senyor Josep Hors (any 1923):

L’any 1924 per encàrrec de l’empresa de transports La Vallesana en Salvador Caba va construir una carrosseria per un Fiat de llantes massisses que cobria la línia regular de Sabadell- Castellar del Vallès fins a Sant Llorenç Savall, el poble on havia nascut, i també altres línies, principalment la de Barcelona.

El Ford va ser el model de xassís que predominava a Sabadell cap els anys 20. Tant servia per al transport i lliurament de mercaderies com per l’ús d’ambulància.

Per encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell, en Salvador Caba construí la primera ambulància de la ciutat, amb un acurat disseny exterior i interior, molt innovador, l’estrena de la qual va ser notícia als mitjans de comunicació de l'època. Auto Mercedes Benz del senyor Francesc Llonch:



Studebaker de la Funerària Guiteras de Sabadell:



També es carrossaren Buicks, Fiats Hispania, entre d'altres, que eren transformats de manera totalment artesanal, enginyosa i elegant. Així va començar a tenir els clients de “tota la vida”, clients fidels que confiaven en les carrosseries d’en Salvador Caba. Òmnibus carrossat pel senyor Miquel Martí l'any 1926 sobre un xassís Dodge Brothers:

Carrosseries Caba transformava els automòbils a les necessitats i desitjos de cada client. Era un servei molt personal. Adquirien moltes revistes franceses d’automoció per conèixer les tendències en quant al disseny i les solucions i innovacions que s’aplicaven a les carrosseries. Un altre auto carrossat per en Salvador Caba:

Òmnibus Hispano Suiza pel servei públic de la línia Vallcarca-Coll de Barcelona. Carrosseries Caba van carrossar-ne tres d'Hispano Suiza amb matrícules B-19958 (lliurat el 14 de febrer del 1926), B-20627 (lliurat el 18 d'abril de 1926) i B-22796:

En Salvador Caba era un home polifacètic i molt implicat en el Sabadell de l’època. Fou soci promotor i fundador del “Montepío de Conductores” amb el carnet núm. 1. També va pagar l’estendard del Montepio. També va ser un dels fundadors de l'Associació d'amics de Sant Cristòfol.

Participava activament en la vida social de Sabadell sent soci d’un munt d’associacions de la ciutat. L’associacionisme és un mitjà de relació i enfortiment social de caire privat encara vigent als nostres dies a Catalunya.

La festivitat més sentida per en Salvador Caba, a part de les festes tradicionals, era la de Sant Cristòfol, que preparava amb entusiasme i goig mesos abans. Era una festa grossa amb concerts, aperitius i dinars. No s’escatimaven esforços ni diners per la celebració del Patró dels Conductors, el 10 de juliol, Diada de Sant Cristòfol.

També celebrava amb una gran fastuositat la festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers. Hi participava a la passada –en altres viles s'anomena els tres tombs- amb un carro i dos cavalls acompanyat de dos néts seus.

En Salvador Caba era un amant del Montseny, la muntanya d’ametistes de Guerau de Liost. Periòdicament cuinava un arròs amb llenya al Montseny. En aquells anys, no hi havia gairebé ningú per aquells verals.

Aquelles arrossades al Montseny, antològiques, es portava una taula de fusta força gran que es plegava com una caixa, tots els tamborets plegables de fusta i lona. Una gran panera amb tots els estris de menjar i les imprescindibles carmanyoles. No negligia cap detall. Portava el vi de la bóta del racó i els carquinyolis. L'arros el cuinava ell. La carn a la brasa també. En cas de pluja, anava preparat amb una gran lona que cobria a tota la collivada i que lligava als arbres.

Amant dels esports, a l'hivern practicava l'esquí al Montseny acompanyat dels seus dos fills i altres amics. També havia esquiat als Rasos de Peguera i a l'estació de la Molina. I a l'estiu, gaudia dels esports que practicava a la platja i al mar.

Mercedes Benz Torpedo del senyor Feliu (any 1926):



Carrosseria muntada sobre un xassís Dodge Brothers l'any 1927 per encàrrec de l'empresa La Vallesana SA:

Interior d'aquest òmnibus:

El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. Una patrulla de milicians de la FAI, els incontrolats que en deien, els hi van prendre absolutament tot: el cotxe, els comptes del banc i tota la maquinària i eines de l'empresa. Els van portar a treballar al camp d'aviació de Sabadell.

A mesura que la guerra s’allargava, a les ciutats hi havia poc menjar i la gana s'escampava. En Salvador Caba sovint feia cap a Sant Llorenç Savalls amb un camió per a proveir-se de menjar a la masia pairal. Tornava amb la caixa carregada de menjar. Els carabiners de la República establien patrulles de control que perseguia i requisaven el menjar amb la imposició de la pertinent multa.

En una ocasió que en Salvador Caba tornava carregat de menjar de Sant Llorenç Savall va accelerar davant d’una patrulla de soldats podent-se escapolir perquè no van disparar als pneumàtics del camió. També va amagar divuit monges durant la guerra civil, alimentant-les i es pintaven amb colorets de la seva muller per passar desapercebudes.

l'u d'abril del 1939 va finalitzar la guerra civil espanyola. En Salvador Caba amb dos fills va haver començar del no res. Ho havien perdut absolutament tot menys la il·lusió i les ganes de treballar. Els primers anys van reconstruir i transformat tota mena de vehicles. Hi havia molts pocs cotxes, camions i autocars i calia aprofitar-ho absolutament tot.

La qualitat de les carrosseries que fabricaven va permetre'ls de recuperar el prestigi i el bon nom que havien tingut abans de la guerra. Cada cop produïen menys carrosseries d'autocars, el cost de fabricació artesanal dels quals era molt alt, i van orientar-se vers la construcció de carrosseries de camions. També atenien encàrrecs especials.

El 15 de setembre de 1943 en Salvador Caba va adreçar una carta on informava als seus clients que muntava una secció de tapisseria per cotxes de luxe i veles per camions, que s'afegia a les seccions de carrosseria, planxisteria i forja, ja operatives.

En Salvador Caba li agradava de fer excursions amb un auto acompanyat de la família a pobles, paisatges i indrets emblemàtics de Catalunya, particularment de la comarca del Vallès. També gaudia dels banys de mar a Castelldefels.

En Salvador Caba i Valls es podia definir com carismàtic i modern, ben adaptat al curs dels temps que va enlairar i consolidà l’empresa empresa familiar amb la seva empremta i saber fer en el món de l’automoció. Els seus vehicles eren molt admirats per llur bellesa i qualitat, i encara són recordats a la ciutat de Sabadell, Capital de la Comarca del Vallès Occidental. Va patir uns anys especialment difícils. Morí a Sabadell el 22 de juny de 1965.


Núria Caba i Arnella, Sabadell, febrer de 2012.