Poc a poc la producció industrial espanyola es va recuperar amb més vehicles fabricats i matriculats. La producció industrial de camions i autocars a l’Estat espanyol va ser gairebé testimonial a la dècada del 1940, marcada per la desaparició de la Hispano Suiza i llur substitució per ENASA, empresa estatal fabricant dels camions Pegaso.
Paulatinament, als anys 1950 Pegaso es va consolidar com el fabricant de camions grossos, amb una posició gairebé de monopoli. Sembla que la competència no era admissible en l’economia franquista, molt intervencionista i planificada. Era un oligopoli amb conseqüències devastadores. L’estat espanyol va trigar més de vint anys a recuperar el nivell de vida anterior a l’any 1936. L’emigració i la pobresa forçosa van ser la única opció per a milers d’espanyols.
L’augment de la producció dels vehicles fabricats per ENASA sota la marca Pegaso, a partir del 1950, va permetre la renovació i augment de les flotes de les empreses d’autocars i autobusos. Són els anys que en Josep Vert va començar a carrossar xassís Pegaso.
Dues carrosseries muntades sobre un xassís Pegaso construïdes per en Josep Vert i Planas en llur taller de Torroella de Montgrí. Al fons, la mola imponent del Montgrí, testimoni de les creacions d’aquest gran carrosser empordanès:
Una altre carrosseria sobre un xassís Pegaso. En Josep Vert estava amatent a les novetats i innovacions del mercat, amb un gran delit per tenir uns dissenys moderns, funcionals i bells. Aquesta carrosseria n’és una mostra evident.
A mitjans dels anys 1950, també va haver-hi més peces i proveïdors al mercat. Aquesta circumstància permetia d’eixamplar el ventall de dissenys i alternatives als clients.
Una de les feines d’en Josep Vert era reparar les carrosseries danyades per causa d’un accident com aquest autocar Pegaso matriculat a Lleida, fotografiat dins del taller de Torroella de Montgrí:
Un autocar retratat per en Josep Vert i Planas, amb el disseny característic dels anys 1950, on hi predominaven les línies arrodonides i l’abundor de cromats i ornaments. Sembla que els carrossers volien dissimular les misèries i estretors de l’època. Els usuaris d’aquells vehicles segur que es sentien importants de poder desplaçar-se muntats en vehicles tan barrocs:
Una furgoneta DKW, fabricada a Vitoria-Gasteiz per IMOSA, que en Josep Vert va transformar per a ús de microbús. Tenien uns motors tan senzills i justos aquestes DKW que no tiraven pas gaire:
Un autocar carrossat per en Vertmetal, a Girona, per encàrrec de La Hispano Igualadina SA. Vermetal, empresa fundada per en Josep Vert a principis de la dècada del 1960 va especialitzar-se en la construcció de tota mena de carrosseries metàl·liques. Disposava d’una moderna nau a Girona. També atenien encàrrecs especials i carrosseries de camions, particularment caixes frigorífiques:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada