Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (V).

A l'arxiu del senyor Vert, hi ha les fotografies de quatre cotxes que tingué l'empresa Autocars Font de Llagostera, a la comarca del Gironès. La ubicació de Llagostera, a cavall de Girona i Sant Feliu de Guíxols, afavorí la creació d'aquesta empresa que treballava en els serveis discrecionals: excursions i el transport de turistes que s'hostatjaven en els hotels de la Costa Brava i hi passaven les vacances. 

El primer cotxe fou un Henschel amb matrícula GI-27099:

 

El segon cotxe, amb una carrosseria més moderna que l'anterior, era un Seddon amb matrícula GI-28448:



El tercer cotxe, un petit autobús amb el disseny propi dels primers anys de la dècada de 1960:



I el quart cotxe, carrossat per en Josep Vert al seu taller de Girona, un Hino amb matrícula GI-41613:

Aquestes fotografies il·lustren sobre l'evolució que experimentaren les carrosseries d'autocars en els feliços anys 1960. La descoberta i conversió de la Costa Brava en un índret turístic de primera magnitud propicià la creació de nombroses empreses familiars de transports de viatgers per carretera que feien serveis discrecionals. Les línies regulars de la Costa Brava eren fetes principalment per la Sarfa.

Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (VII).

En Josep Vert i Planas, que exercí el càrrec de batlle de Torroella de Montgrí un any, a principis de la dècada de 1950, sentí un viu interès per la història de la seva vila. Aquest interès l'impulsà a fer excavacions arqueològiques al Montgrí i el darrer curs del riu Ter, activitat que comptà amb l'assessorament dels principals arqueòlegs d'aleshores.

Liquidat i tancat el seu taller de construcció de carrosseries metàl·liques en una nau a la ciutat de Girona, que produïa amb el nom comercial de Vermetal, a principis dels anys 1980, tancament precipitat per la crisi econòmica, la competència ferotge i l'absència de continuïtat familiar al capdavant del negoci, en Josep Vert centrà el seu interès en la recuperació de carros i tartanes i en l'estudi i redacció de la història del transport a les comarques gironines. Aquest treball fou paral·lel al seu interès de la història del baix Ter i els treballs en jaciments arqueològics. 

En l'arxiu fotogràfic arreplegat pel senyor Vert hi ha unes quantes fotografies de carros i tartanes que ell féu amb la seva càmera fotogràfica. La primera fotografia és d'una tartana dipositada al pati d'una finca:

Una tartana restaurada en un garatge en els anys 1990:










La tartana exposada en un museu:








Una altre tartana retratada en l'era d'una masia:





Reproduccions a escala d'un carro tirat per un cavall, un jou de bous i una arada tirada per un matxo:





En un viatge que l'any 1972 el senyor Vert féu a Portugal retratà, al voltants de Guarda, dos carros tirat pels bous:



El segon carro tirat per un parell de bous, de rodes de fusta de disc:

A Portugal, i també a Galícia, en els anys 1970 es mantenia l'ús amb rodes de disc; un carro carregant garbes en un camp:

Un altre carro de rodes de disc retratat a Galícia l'any 1989:









Continuarà.

El Pegaso 3041 de Llenyes i carbons J. Carreras de la ciutat de Girona.

Per guanyar quota de mercat ENASA va produir al començament camions per transports generals. Els primers models eren vehicles polivalents malgrat llur concepció per transitar per carretera. La poca oferta que hi havia aquells anys de models nous i la impossibilitat d'importar camions de l'estranger propiciava que els Pegasos cobrissin labors forestals i treballs d'obres públiques.  

A mitjans dels anys 1960, i per la ferotge competència que Barreiros planteja a Pegaso, els responsables de ENASA decideixen de produir una gamma de camions destinada a atendre el gremi  dels constructors i les empreses d'obres públiques. Sorgeixen els dúmpers. Paral·lelament van desenvolupar una gamma de camions 4x4 per a labors específiques. Els cossos de bombers van adquirir molts Pegasos 3041, un camió de poc tonatge dotat amb la cabina del Comet i d'una gran aptitud per transitar per tota mena de terrenys. Alguns d'aquests camions, pocs, els compraren particulars i empreses. 

N'és una mostra de la fiabilitat d'aquests camions el fet que transcorreguts més de trenta anys del cessament de la seva fabricació, encara algunes unitats estiguin en actiu. Disposaven d'un motor dièsel d'acreditada eficàcia. Fins no fa gaires anys, el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya en tenia una bona flota. Amb la renovació del parc mòbil, alguns han anat a parar a les agrupacions de voluntaris de defensa forestal que hi ha escampades pel país.   

A finals d'agost, de tornada d'un dia de compres a Andorra la Vella, una obligació pròpia de qualsevol relació matrimonial que imposa la respectiva dona, vàrem tenir ocasió de fotografiar un camió Pegaso 3041 equipat amb un bolquet. Aquest camió, que té tracció a les quatre rodes, és d'una empresa d'obres públiques de La Molina que treballa principalment en el manteniment de les pistes d'esquí d'aquests vessants. El camió, que arrenca i funciona, com s'aprecia en les fotografies no està en actiu. Volem agrair l'amabilitat amb què varen tractar-nos els treballadors de l'empresa. 

El Pegaso aparcat al costat d'unes màquines d'obra pública a La Molina: 

Detall del mecanisme de tracció que munta aquest model produït per Pegaso:

El Pegaso 3041 que conserva aquesta empresa d'obres públiques de la Cerdanya va fer-me present un altre Pegaso 3041, encara en actiu, d'un transportista de Girona, el senyor Carreras, dedicat a traginar llenyes i carbons. 

Els antics transportistes gironins, tots ells jubilats, recorden quan el senyor Carreras -que sempre s'ha dedicat a anar a bosc i traginar llenya- va començar amb un camió nord-americà reconstruït com bonament es podia aquells anys. Era un Ford o un Chevrolet, de morro, amb diferencial Timken i apedaçat de pertot arreu amb peces diverses. En aquells anys el costum era de proveir-se de peces de tota classe als ferrovellers de Perpinyà i dels pobles del voltant. La capital del Rosselló no és pas gaire lluny de Girona. I els ferrovellers rossellonesos tenien moltes peces de vehicles nord-americans procedents de la Segona Guerra Mundial i del Pla Marshall. 

Després d'aquest camió, el senyor Carreras va comprar el primer Pegaso, un 1100, que muntava un motor de quatre cilindres. Per recollir la llenya del bosc va instal·lar-l'hi una grua. El Pegaso 1100, un camió molt sorollós i poc potent, va substituir-lo per un Pegaso 3041 que conserva immaculadament; la grua és la mateixa que muntava el Pegaso 1100.

Fotografies del Pegaso 3041 del senyor Carreras:

El senyor Carreras és molt pulcre. Si el camió rep un petit cop o bony, d'immediat el porta al taller Auto Rallye de Sarrià de Ter per reparar-li la planxa i repassar-li les lletres de la porta a mà amb pinzell. 

El senyor Carreras havia tingut un magatzem al barri de Vista Alegre de Girona, a tocar de l'antic camp de Futbol del Girona. Avui dia disposa d'un magatzem de carbó al barri de Campdorà. Li porten el carbó amb camions tràilers i ell el reparteix entre els seus clients amb el seu Pegaso 3041, un vehicle que mereix ser conservat.

Dos camions Nazar a l'avinguda Jaume I de la ciutat de Girona.

En Víctor Lacarta, que ha fet un treball extraordinari de postals turístiques molt en voga als anys 1960, 1970 i 1980 on s'hi retraten casualment vehicles de la casa Nazar, amb l'explicació de l'indret i l'any, el model del vehicle Nazar, l'editor i interès de la postal, ens ha facilitat una fotografia dipositada a l'arxiu municipal de la ciutat de Girona d'una escena quotidiana de l'avinguda Jaume I que recull dos camions Nazar, un de gros i un de petit. 

En aquesta fotografia, presa des d'un terrat o d'un balcó superior d'una casa de l'avinguda Jaume I, s'hi aprecien dos camions Nazar model B: un camió gros de set tones que circula per l'avinguda Jaume I amb una visera a la cabina, caixa de fusta i alces per a transports generals i, al seu costat, aparcat, un camionet Nazar B petit de 3.500 quilos també carrossat amb una caixa de fusta i vela baixa. 

Segurament que és impossible d'escatir quina va ser la motivació del fotògraf en capturar aquella imatge en aquell precís instant. Què va ser allò que volia captar el fotògraf, l'interès i l'objectiu real de la fotografia. Què l'atreia del quadre que recull la fotografia. Potser els autocars aparcats a l'avinguda Jaume I on moltes línies hi tenien la seva parada final i de començament de trajecte; tal vegada els vianants que transiten pel carrer; o la intensa circulació de vehicles en aquells anys de la dècada del 1960 en una de les principals artèries del centre de Girona. Sense descartar que el fotògraf volgués retratar precisament els dos camions Nazar, l'un al costat de l'altre. Qualsevol hipòtesi és versemblant. Independentment de l'objectiu del fotògraf, quaranta cinc anys més tard podem gaudir de dos camions Nazar.

Tan bon punt disposarem d'aquesta fotografia, lliurada per en Vïctor Lacarta, ens posarem en contacte amb dos grans col·laboradors del bloc. En Joan Mercader, que té una memòria prodigiosa de la major part dels camions que van córrer per les carreteres gironines, i en Pere Liu, que en qualitat de cap de mecànics del concessionari oficial Nazar de les comarques gironines en va reparar la major part i ens podria donar raó sobre els propietaris d'aquests dos camions Nazar. 

Malauradament, aquestes gestions han estat infructuoses. Ni en Pere Liu ni en Joan Mercader en sabien pas res dels amos d'aquests dos Nazars que circulaven per l'avinguda Jaume I de Girona. El Nazar gros, que transporta uns bidons negres, era molt semblant al que tenia l'empresa Gimferrer de Banyoles, la fàbrica de les saques com era coneguda. Tenia una caixa de fusta amb alces semblant, però sense la franja decorativa horitzontal. La conclusió és que aquest Nazar no procedia pas del cantó de Girona.

En quant al Nazar B de la fàbrica de les saques, el van comprar ja usat a Transports Pla, un transportista de Banyoles. Muntava un motor Perkins importat del Regne Unit. En Pla, abans de vendre'l, va fer-lo repassar completament a en Pere Liu. El resultat d'aquest camió va ser excel·lent.

Respecte del Nazar B xic, de 3.500 quilos, flanquejat per dues furgonetes Citroen 2 CV, molt populars aquells anys, tampoc hem pogut saber qui era el seu propietari. Sent un camió de distàncies curtes, possiblement que procedia d'un poble proper a Girona.

La coneguda empresa de transports Mateu i Mateu tenia a Girona en la dècada dels anys 1960 un camionet Nazar B de 3.500 quilos molt semblant a aquest. També tenia una caixa de fusta i una vela baixa, a l'alçada de la cabina, per poder passar per sota d'un arc del barri antic i repartir la paqueteria per tots els racons de la ciutat de Girona. A la vela, amb lletres gruixudes hi anunciava Mateu i Mateu, una de les empreses de transports més importants de la dècada dels anys 1960 i 1970 que va acabar com el rosari de l'aurora.

Els dos tallers de Carrosseries Vert a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

La família Vert, carreters i carrossers, són oriünds de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. En aquesta vila, que acumula tanta història, els Vert construïen i reparaven carros i tartanes. Eren un dels molts carreters que hi havia pertot el país. Cada poble d'una certa importància tenia un carreter amb coneixements de ferrer per a produir totes les peces metàl·liques que la construcció d'un carro i una tartana precisava. 

Amb l'ànim d'oferir una completa i exhaustiva informació de les carrosseries Vert, en aquest article us presentem unes fotografies d'època dels dos tallers que la família Vert tenia al centre de Torroella de Montgrí on fabricaven i reparaven carros i tartanes i, més endavant, produïen carrosseries d'òmnibus, caixes per a camions, reparacions, transformacions i reformes de tota mena.

El senyor Miquel Graells ha confeccionat un croquis on situa els dos tallers de Can Vert. El del carrer Figueres era especialitzat en la producció de carrosseries per òmnibus; l'edifici del carrer Roser cantonada amb el de Figueres hi tenia la residència, en la part superior, el senyor Vert i el taller a la part inferior, en la cota de carrer. 

 

El taller del carrer Roser, cantonada amb el carrer de Figueres, la part superior del qual constituïa el domicili particular de la família Vert fotografiat l'any 1936. Les lletres ferrades Carrosseries eren escrites en català. L'any 1939, amb la brutal repressió contra la llengua i la cultura catalanes executada per la dictadura feixista del general Francisco Franco, van haver de ser forçosament en castellà:

En aquest local, l'any 1940 i 1941, per encàrrec de Explotació de Ferrocarrils per l'Estat, organisme públic que tenia atribuïda la competència de gestionar les línies de ferrocarrils de via estreta d'empreses privades que havien fet fallida, que eren gairebé totes l'any 1939 un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, en Josep Vert va construir les carrosseries dels vagons per a viatgers del tren petit de Palamós. En Miquel Graells, que ens ha fet aquest dibuix i notes, ho recorda perfectament quan era un vailet i s'embadalia veient com els operaris fabricaven artesanalment aquells vagons de fusta:

Aquest local, a mitjans dels anys 1950, reconvertit en una ferreteria. Les seves dimensions i alçada no el feien pas apte per carrossar camions i autocars, que eren cada cop més grossos. Al carrer Roser, davant de la casa de la família Vert, un autocar carrossat per a cobrir la línia regular de Figueres a Cadaqués que passava per Castelló d'Empúries i Roses:

Tres camions Sava-Austin pendents de ser carrossats a Can Vert:

La planta baixa d'aquesta casa cantonera ocupada per una ferreteria:

El local de la finca sense cap activitat per causa del tancament de la ferreteria que n'ocupava els baixos: 

Fotografia d'aquesta finca presa en la segona meitat dels anys 1990:

En Miquel Graells, bon amic i col·laborador del bloc, ens ha enviat unes fotografies de distintes èpoques del local del carrer Figueres on la família Vert construïa les carrosseries d'autocars i les caixes per a camions. Un xassís d'un autocar, que s'havia de carrossar, retratat l'any 1928 davant d'aquest local:

Aquesta finca amb la façana completament remodelada i que disposava d'una porta prou ample i alta per facilitar l'accés i sortida dels vehicles:

Aquest local retratar l'any 1950 amb les lletres ferrades d'estil art déco:

A finals dels anys 1950, en Josep Vert va iniciar la construcció d'una nau moderna al carrer Saragossa de Girona, que també acollia el domicili i les oficines. El mes de gener de 1962 va començar la producció de carrosseries i reparacions en aquest nou taller. Els dos locals de Torroella de Montgrí eren història. Aquest bloc vol expressar el seu agraïment al senyor Miquel Graells per tota la informació facilitada sobre aquesta important nissaga de carrossers gironins. 

Reparacions i construccions de carrosseries en el taller de CARROSSERIES VERT de Girona (1962-1980).

A finals dels anys 1950, amb la millora de la situació econòmica, en Josep Vert va prendre una decisió de gran importància. La construcció d'un modern taller per a la fabricació i transformació de carrosseries i reparacions de planxa als afores de la ciutat de Girona. El senyor Vert, capdavanter en la construcció de carrosseries metàl·liques seguint les innovacions dels carrossers francesos, va adoptar el nom comercial de VERTMETAL per a les carrosseries que fabricava. 

En l'entrevista del periodista Joan Trillas al senyor Vert publicada al diari El Punt, hi exposava els motius de llur trasllat de Torroella de Montgrí a Girona: la facilitat en trobar personal qualificat i les comunicacions de la ciutat de Girona en uns anys en què la xarxa de carreteres era insuficient i precària. Segurament que el local de Torroella de Montgrí era petit per poder atendre tots els encàrrecs de feina que es van produir a finals de la dècada del 1950 i, més accentuadament, a partir dels anys 1960.

La construcció d'aquest taller amb unes oficines i habitatges a la part superior va suposar una gran inversió per a la família Vert. El seu prestigi i una clientela fidelitzada per la qualitat de les carrosseries metàl·liques que fabricaven eren la millor garantia per tirar endavant. Són els anys que s'abandona poc a poc la construcció de carrosseries d'autocars centrant el negoci en les carrosseries de camions  i carrosseries especialitzades com les caixes frigorífiques i aparadors ambulants. 

La llicència d'activitat per a la fabricació i transformació de carrosseries per autocars, camions i furgons, i reparacions de planxa de tota mena, se li va concedir al senyor Vert el dia 7 de desembre de 1961. Atès que les obres de construcció de la nau van endarrerir-se, es va ampliar el termini per a l'inici d'aquesta activitat fins el 17 d'octubre de 1962. Els mesos de gener i febrer de 1962 es va començar l'activitat industrial en aquesta nau.   

Fotografia del taller rectangular de CARROSSERIES VERT a la ciutat de Girona. En primer pla, la nau rectangular i, al fons, les oficines i els habitatges:

Furgons Sava amb unes carrosseries d'aparador ambulant al costat del taller. Al fons, l'edifici alçat que acollia les oficines i els habitatges:

Les oficines de Carrosseries Vert amb el carrer pendent de completar-se la urbanització:



El carrer on afrontava el taller de Can Vert, amb un furgó carrossat estacionat al mig:



Dos Land Rover amb caixes de repartiment de begudes davant del taller de Carrosseries Vert:

Fotografies de l'interior de la nau de Carrosseries Vert, un espai diàfan amb dues portes per l'accés i eixida dels vehicles. Camions Pegaso 1031 i Z-206 que havien de ser carrossats:

Construcció d'unes carrosseries a mida sobre uns furgons Sava-Austin:



Camions, furgons i autos dins de la nau:



Uns operaris treballant dins del taller de Can Vert:

El 10 d'abril de 1980 va jubilar-se el senyor Josep Vert i Planas i el 30 d'abril de 1980 va cessar l'activitat industrial de Carrosseries Vert al taller de Girona. Sobre les causes del tancament de l'empresa, n'hi ha dues de principals: la greu crisi econòmica d'aquells anys i la competència ferotge que les grans empreses com ENASA-Pegaso imposaven als petits carrossers que exigia un gran capital i inversió per poder carrossar vehicles, amb l'ofegament que això suposava per a les petites empreses. Agraim al senyor Miquel Graells i Vilarrodona i a en Jordi Planas la informació sobre el senyor Vert i l'empresa carrossera que va fundar.