El camió Nazar de divuit tones amb la cabina C que mai va ser produït.

La primera notícia va donar-la en Rafael Reyna al fòrum Via64. Va publicar uns articles, molt exhaustius i documentats, sobre els camions, autocars i furgons Nazar produïts a Saragossa per l'empresa FACTORÍAS NÁPOLES SA entre els anys 1961 i el 1966; aproximadament uns tres mil cinc-cents vehicles. El darrer article informava que quan FACTORÍAS NÁPOLES SA va ser adquirida per Barreiros Dièsel SA, l'any 1966, s'enllestia el llançament d'un camió Nazar de divuit tones que havia de competir amb el Pegaso 1065 "Europa", comercialitzat de poc per ENASA i molt ben acollit pels transportistes. 

Casualment, estem en condicions d'aportar més informació sobre aquest camió en proves que FACTORÍAS NÁPOLES SA estava a punt de comercialitzar quan va ser adquirida per Barreiros Dièsel SA. 

En Pere Liu i Vila, el cap de mecànics del concessionari Nazar a les comarques gironines, estava aquells dies a la fàbrica de Saragossa. Recorda perfectament que l'Eduardo Barreiros, tan aviat com va comprar FACTORÍAS NÁPOLES SA a la Caja de Ahorros de Aragón, va prendre possessió de la fàbrica manu militari, acompanyat d'uns homes uniformats i armats. L'Eduardo Barreiros es va tancar al despatx de la gerència; cal suposar que per conèixer detingudament tota la informació que hi havia. 

Els dies anteriors de la venda de FACTORÍAS NÁPOLES SA en Pere Liu i en Santiago Castellsaguer, representant dels vehicles Nazar a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, van estar provant aquest camió de 18 tones. En una pista de proves van conduir un camió sense cabina carregat de blocs de ciment i que equipava un motor Perkins de vuit cilindres. Pràcticament tot estava enllestit. A la fàbrica de Saragossa hi havia un magatzem ple d'aquests motors Perkins per ser muntats en els camions que s'havien de produir imminentment. Més endavant en Pere Liu va poder comprovar que aquest mateix motor el muntaven també els Ebros de la sèrie P que ell va tenir l'ocasió de reparar. Els enginyers de Nazar tenien interès de saber l'opinió que els hi havia causat aquest camió a en Santiago Castellsaguer i a en Pere Liu.  

Aquest camió de divuit tones completava la gamma de nous models i cabines que Nazar havia comercialitzat l'any 1965, la cabina C, que abastava des de vehicles de 3.500 quilos fins a camions de divuit tones. En Pere Liu recorda perfectament que FACTORÍAS NÁPOLES SA treballava amb una normalitat absoluta, completament aliena a llur venda a Barreiros Dièsel SA. 

Observant detingudament les cabines produïdes per Nazar en els cinc anys d'activitat industrial, particularment dels models A i B, podem projectar a partir del camionet Nazar C i de l'autocar Gran Nazar, comercialitzat el 1964, el disseny d'aquesta cabina C de divuit tones. Camionet Nazar amb la cabina A i camió gros amb aquesta cabina: 

De la cabina A en destaquen les línies arrodonides, incloent-hi el pas de roda, i el mateix radiador; el model de més tonatge té un radiador inferior amb la identificació de Perkins Hispania, quatre fars i més abundor de cromats.

La comparança d'aquestes dues cabines B produïdes per Nazar hi trobem els mateixos trets que els exposats en relació a la cabina A: ambdues cabines presenten el mateix disseny i radiador, per bé que la cabina petita és menys ornamentada, solament hi ha dos fars i l'absència de radiador inferior:

Camionet Nazar de 3.500 quilos que munta una cabina C, un disseny molt funcional i pràctic completament diferent dels models anteriors creats pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio:

Fotografia de l'autocar Gran Nazar exposat l'any 1964 a la Fira de Mostres de Saragossa i que disposava d'aire condicionat, publicada pel senyor Reyna al fòrum Via64, actualment Camioneclasicos:

Les similituds del disseny d'aquests dos vehicles són evidents. Per tant, arran dels trets exposats, i de l'autocar Gran Nazar presentat l'any 1964, podem projectar com era la cabina que havien de muntar els camions Nazar de divuit tones:





La cabina C engrandida, amb el radiador inferior i els quatre llums semblantment a l'autocar Gran Nazar definien amb tota seguretat la cabina d'aquest model que mai va ser fabricat. En Pere Liu no recorda pas que cap dels camions que va provar disposés de cabina.

L'adquisició de FACTORÍAS NÁPOLES SA per part de la Caja de Ahorros de Aragón, en qualitat de màxim creditor de l'empresa, va comportar una racionalització productiva amb models bàsicament estandarditzats. Aquest racionalització comportava d'aprofitar elements de les cabines dels camions i dels autocars. La gràcia i originalitat de les cabines se'n va ressentir.

Una altre qüestió és la poca informació que s'ha conservat de Nazar. Com a projecte industrial fallit, els seus promotors segurament no van tenir gaire interès a conservar-ne res. I per part de l'Eduardo Barreiros, obsedit a desbancar a Pegaso, va procurar de fer desaparèixer Nazar el més aviat possible. La incògnita final: què se'n van fer dels motors Perkins de vuit cilindres emmagatzemats a la fàbrica de Saragossa?. Amb l'Eduardo Barreiros pel mig, qualsevol hipòtesi és plausible. Aquesta cabina i els elements que incorporava va ser tinguts en compte quan Barreiros va desenvolupar el model 4220?

Agraïm a en Pere Liu que ens hagi reportat el final de Nazar que ell va conèixer de primera mà en qualitat de testimoni. La casualitat va fer que ell estigués aquells dies a la fàbrica de Saragossa i pugui aportar-hi una mica de llum.