Un camió Nazar A de sis tones bolcat en un camp.

Encetem l'any 2020, que representa l'onzè any d'activitat ininterrompuda d'aquest espai, amb la fotografia d'un camió Nazar A, de sis tones, matriculat a Madrid, bolcat enmig d'un camp planer adjacent a una carretera. La imatge correspon a la dècada de 1960, que foren els anys que aquests vehicles tingueren un cert protagonisme en les carreteres espanyoles. En els anys 1970 el seu paper fou més residual. I en els anys 1980, la seva presència era testimonial, irrisòria, evaporada completament. 

El camió Nazar A bolcat correspon al model de sis tones, equipat amb motor Perkins, model que tingué bona acollida entre els clients d'aquest constructor aragonès, principalment transportistes de trajectes curts i constructors. La posició del camió permet apreciar el sistema de transmissió, les bateries, el diposit de gasoli i la roda de recanvi ubicada en la part posterior. També la caixa de fusta, concebuda per carregues generals, que muntava. És el model que reproduí fa temps el maquetista asturià Otero, una autèntica delicadesa.

Aquesta fotografia, facilitada pel senyor Xavier Castells, fou difosa per primer cop fa uns quants anys en el fòrum Camionesclasicos. Tanmateix, per la caducitat de les imatges, n'havíem perdut el rastre completament. És possible que estigui disponible en algun espai especialitzat en aquesta matèria que han proliferat els darrers anys a remolc de Facebook i plataformes anàlegs. És un fet que desconeixem per la impossibilitat de poder estar al corrent de les novetats incessants que es produeixen. No hi ha temps ni energies per atendre un propòsit d'aquesta envergadura.  

Ens plau de consignar aquesta imatges en aquest espai per facilitar-ne la difusió als amants dels camions que tenen interès en aquesta marca que com més va més reconeixement té. Si l'any passat el primer article fou sobre un Nazar B que tingué la família Ramonet de Puigcerdà, distribuïdors de fruita i verdura a la comarca de la Cerdanya i en un mercat de Barcelona, fotografiat a la vila de Puigcerdà, enguany hem fet el mateix. Dedicar el primer article a un camió Nazar. Una manera de posar en el lloc que li correspon a aquest fabricant, oblidat inexplicablement una bona colla d'anys. Gràcies a Déu la situació s'ha redreçat pels esforços d'uns quants col·leccionistes i entusiastes.

Celebració del centenari del naixement d'en Vincenzo Angelino Gervasio: uns catàlegs de vehicles Nazar.

Aquests darrers anys ha aparegut per la incessant labor dels afeccionats un gavadal documental sobre la història i els vehicles de les empreses d’automoció espanyoles. L’intercanvi i difusió de documentació de tota mena penjada d’una manera altruista i desinteressada als portals d’internet ha pal·liat un dels problemes principals que topaven els interessants en aquesta matèria: la poca informació disponible a l’abast dels afeccionats. En quant a les principals indústries del país, hi ha actualment abundant informació de tota mena.

Paral·lelament creiem que cal denunciar que no sempre l’ús que alguns afeccionats en fan del material que d’altres afeccionats comparteixen a internet és correcte i adient. Ens referim a l’absoluta manca de respecte envers la propietat intel·lectual de les fotografies que es pengen a internet. És una actitud que practiquen uns pocs afeccionats però que perjudica a tothom.

Aquest fenomen, absolutament censurable en la nostra opinió, és practicat sense cap mirament per alguns afeccionats en pagines d'internet, particularment el Facebook. Hem comprovant amargament l’actitud d’alguns dels integrants d’aquestes pàgines que pengen el material recollit en d’altres espais sense citar-ne el propietari de la fotografia que l’ha cedida d’una manera absolutament desinteressada.

Som del parer que hi ha una clara culpa in vigilando dels administradors d’aquestes pagines que han de vetllar pel compliment de la legislació aplicable en aquesta matèria. Que no hi hagi una reacció de l’afectat acudint a les instàncies judicials per una qüestió de temps, diners i d’execució de les sentències no pot interpretar-se com una tolerància, consentiment i un campi qui pugui en aquesta matèria. 

Els administradors d’aquest bloc, també perjudicat per l’extensió i generalització d’aquestes pràctiques, ens dol profundament aquesta actitud per quant fa patent el menyspreu d'aquestes persones envers la feina que estem duent a terme. Cada crònica suposa temps, esforços i energies. Esperem que en interès de tothom es corregeixin aquestes actituds lamentables.

La informació disponible de les empreses d’automoció més petites és escàs. Fet d’altra banda completament lògic. Aprofitant que aquest any s’escau el centenari del naixement, a Nàpols, del senyor Vincenzo Angelino Gervasio, fundador de l’empresa saragossana Talleres Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, volem participar d’aquesta efemèride amb quatre catàlegs originals d’autocars i un camió Nazar que guarda el senyor Àngel Vilar, de la Bisbal d’Empordà, fundador de l’empresa TRANSPOTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA.

En quant als tres catàlegs dels autocars Nazar Ocell Blau que conserva el senyor Vilar, cal fer notar que el preu de vehicle, expressat en pessetes, és escrit a la part superior. Som de la opinió que aquest és un dels autocars més bells i originals produïts a l’Estat espanyol a la primera meitat dels anys 1960. Una creació reeixidíssima d’en Vincenzo Angelino Gervasio. La qualitat i racionalitat d’aquesta carrosseria són figues d’un altre paner. El primer catàleg, d'un l’autocar Ocell Blau de vint-i-cinc places i que muntava un motor Perkins Hispania:

Catàleg de l’autocar Ocell Blau de trenta-cinc places: 

 

Catàleg de l’autocar Ocell de quaranta places:

 

I finalment el catàleg del camió Nazar de 7 Tones, que també muntava un motor Perkins Hispania, amb una cabina B:

La modernitat de la cabina d’aquest camió, aparegut l’any 1963, era absoluta:

Aquest article constitueix el nostre particularment homenatge per celebrar el centenari del naixement del senyor Angelino, la biografia del qual, absolutament de pel·lícula, reflecteix el convuls segle XX a Europa. Tant de bo que apareguin d’altres iniciatives per commemorar aquest centenari.

El camió Nazar de divuit tones amb la cabina C que mai va ser produït.

La primera notícia va donar-la en Rafael Reyna al fòrum Via64. Va publicar uns articles, molt exhaustius i documentats, sobre els camions, autocars i furgons Nazar produïts a Saragossa per l'empresa FACTORÍAS NÁPOLES SA entre els anys 1961 i el 1966; aproximadament uns tres mil cinc-cents vehicles. El darrer article informava que quan FACTORÍAS NÁPOLES SA va ser adquirida per Barreiros Dièsel SA, l'any 1966, s'enllestia el llançament d'un camió Nazar de divuit tones que havia de competir amb el Pegaso 1065 "Europa", comercialitzat de poc per ENASA i molt ben acollit pels transportistes. 

Casualment, estem en condicions d'aportar més informació sobre aquest camió en proves que FACTORÍAS NÁPOLES SA estava a punt de comercialitzar quan va ser adquirida per Barreiros Dièsel SA. 

En Pere Liu i Vila, el cap de mecànics del concessionari Nazar a les comarques gironines, estava aquells dies a la fàbrica de Saragossa. Recorda perfectament que l'Eduardo Barreiros, tan aviat com va comprar FACTORÍAS NÁPOLES SA a la Caja de Ahorros de Aragón, va prendre possessió de la fàbrica manu militari, acompanyat d'uns homes uniformats i armats. L'Eduardo Barreiros es va tancar al despatx de la gerència; cal suposar que per conèixer detingudament tota la informació que hi havia. 

Els dies anteriors de la venda de FACTORÍAS NÁPOLES SA en Pere Liu i en Santiago Castellsaguer, representant dels vehicles Nazar a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, van estar provant aquest camió de 18 tones. En una pista de proves van conduir un camió sense cabina carregat de blocs de ciment i que equipava un motor Perkins de vuit cilindres. Pràcticament tot estava enllestit. A la fàbrica de Saragossa hi havia un magatzem ple d'aquests motors Perkins per ser muntats en els camions que s'havien de produir imminentment. Més endavant en Pere Liu va poder comprovar que aquest mateix motor el muntaven també els Ebros de la sèrie P que ell va tenir l'ocasió de reparar. Els enginyers de Nazar tenien interès de saber l'opinió que els hi havia causat aquest camió a en Santiago Castellsaguer i a en Pere Liu.  

Aquest camió de divuit tones completava la gamma de nous models i cabines que Nazar havia comercialitzat l'any 1965, la cabina C, que abastava des de vehicles de 3.500 quilos fins a camions de divuit tones. En Pere Liu recorda perfectament que FACTORÍAS NÁPOLES SA treballava amb una normalitat absoluta, completament aliena a llur venda a Barreiros Dièsel SA. 

Observant detingudament les cabines produïdes per Nazar en els cinc anys d'activitat industrial, particularment dels models A i B, podem projectar a partir del camionet Nazar C i de l'autocar Gran Nazar, comercialitzat el 1964, el disseny d'aquesta cabina C de divuit tones. Camionet Nazar amb la cabina A i camió gros amb aquesta cabina: 

De la cabina A en destaquen les línies arrodonides, incloent-hi el pas de roda, i el mateix radiador; el model de més tonatge té un radiador inferior amb la identificació de Perkins Hispania, quatre fars i més abundor de cromats.

La comparança d'aquestes dues cabines B produïdes per Nazar hi trobem els mateixos trets que els exposats en relació a la cabina A: ambdues cabines presenten el mateix disseny i radiador, per bé que la cabina petita és menys ornamentada, solament hi ha dos fars i l'absència de radiador inferior:

Camionet Nazar de 3.500 quilos que munta una cabina C, un disseny molt funcional i pràctic completament diferent dels models anteriors creats pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio:

Fotografia de l'autocar Gran Nazar exposat l'any 1964 a la Fira de Mostres de Saragossa i que disposava d'aire condicionat, publicada pel senyor Reyna al fòrum Via64, actualment Camioneclasicos:

Les similituds del disseny d'aquests dos vehicles són evidents. Per tant, arran dels trets exposats, i de l'autocar Gran Nazar presentat l'any 1964, podem projectar com era la cabina que havien de muntar els camions Nazar de divuit tones:





La cabina C engrandida, amb el radiador inferior i els quatre llums semblantment a l'autocar Gran Nazar definien amb tota seguretat la cabina d'aquest model que mai va ser fabricat. En Pere Liu no recorda pas que cap dels camions que va provar disposés de cabina.

L'adquisició de FACTORÍAS NÁPOLES SA per part de la Caja de Ahorros de Aragón, en qualitat de màxim creditor de l'empresa, va comportar una racionalització productiva amb models bàsicament estandarditzats. Aquest racionalització comportava d'aprofitar elements de les cabines dels camions i dels autocars. La gràcia i originalitat de les cabines se'n va ressentir.

Una altre qüestió és la poca informació que s'ha conservat de Nazar. Com a projecte industrial fallit, els seus promotors segurament no van tenir gaire interès a conservar-ne res. I per part de l'Eduardo Barreiros, obsedit a desbancar a Pegaso, va procurar de fer desaparèixer Nazar el més aviat possible. La incògnita final: què se'n van fer dels motors Perkins de vuit cilindres emmagatzemats a la fàbrica de Saragossa?. Amb l'Eduardo Barreiros pel mig, qualsevol hipòtesi és plausible. Aquesta cabina i els elements que incorporava va ser tinguts en compte quan Barreiros va desenvolupar el model 4220?

Agraïm a en Pere Liu que ens hagi reportat el final de Nazar que ell va conèixer de primera mà en qualitat de testimoni. La casualitat va fer que ell estigués aquells dies a la fàbrica de Saragossa i pugui aportar-hi una mica de llum. 

En Pere Liu i Vila: el mecànic dels vehicles Nazar de les comarques gironines.

En Pere Liu i Vila va néixer el dia de Santa Magdalena de 1942 a una masia de Santenys, un agregat de masies disseminades del municipi d’Esponellà, a la comarca del Pla de l’Estany. Venia d’una família de pagès.

Va anar a estudi fins a catorze anys a l’escola del poble com era costum aleshores. El nois ben situats i de cases riques acostumaven aquells anys a estudiar interns al santuari de Santa Maria del Collell.

Tot just plegat dels estudis el juny del 1956 en Pere Liu va entrar al taller d’en Miquel Fontàs i d’en Lluís Costa, del carrer Sant Mer de Banyoles. Hi remenaven motos, cotxes, tractors, furgonetes, camions i autocars. Els pocs vehicles que hi havia aquells anys.

En Miquel Fontàs i en Lluís Costa s’havien format a Ca l’Oller, un taller mecànic de Banyoles de molta anomenada especialitzat en motors de benzina. Ca l’Oller havia estat un bon taller que va formar molts bons mecànics.

En Pere Liu participant a la festa de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles l’any 1960 davant d’un camió Stewart equipat amb motor Perkins d’en Josep Duran, en “Llautí”, un transportista de transports generals. Al cap d’uns anys, en Vicenç Sarquella, un conegut carrosser de Banyoles amb taller al carrer Sant Mer, va transformar-ne la cabina amb capó per una cabina avançada, més moderna:

Aquells aprenentatge eren rigorosos i formatius. Calia adobar els vehicles improvisant solucions de tota mena amb peces de procedència diversa. Se n’aprenia de valent i sobre totes les parts dels vehicles, mecànica, electricitat, transmissió, frens, etc. Eren mecànics de debò, un ofici avui dia gairebé extingit. Apariava qualsevol vehicle per difícil que fos la pana atès que sovint hi anava el pa d’una família.

Com s’estilava aleshores, va fer d’aprenent al taller Fontàs-Costa fins que va anar al servei militar l’any 1963. Va tenir la sort que li va tocar de complir-la a la ciutat de Girona. Llurs coneixement de mecànica van permetre-li de remenar motors i reparar vehicles. Reparava un Renault Dauphine d’un capità de la caserna i feia el manteniment d'altres vehicles.

Llicenciat del servei militar, se’n va tornar a Banyoles i entra al taller Fontàs-Costa. Aleshores, el país es recuperava de la sotragada de la guerra civil i la postguerra mercès al pla d’estabilització econòmic.

Aquells anys, en Lluís Costa i en Miquel Fontàs havien agafat la representació dels camions i autocars Nazar. En Costa en sabia de vendre, i en Fontàs era un bon mecànic i s’estava al taller. Publicitat de taller Fontas-Costa publicada a Los Sitios:

FACTORIAS NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, va sol·licitar-los-hi que obrissin un concessionari i un taller a la capital, Girona. El taller el tenien a tocar de la plaça de toros i el concessionari al carrer del Bisbe Lorenzana, un lloc ben cèntric. Més endavant, van disposar d’un nou taller a tocar del cementiri de Girona.

En Miquel Fontàs va vendre’s llur participació a en Congost. En Lluís Costa continuava a la societat. I en Pere Liu era el cap de taller del concessionari Nazar a Girona. Ell pla s’escarrassava perquè els clients estiguessin satisfets i tornessin un cop vençut el termini de la garantia dels Nazar que adquirien. Un volant d'una furgoneta Nazar que conserva el senyor Liu:

En Pere Liu ho reparava absolutament tot dels Nazars: els canvis de paliers, els motors Perkins que muntaven, els diferencials, els frens i la direcció. També canviava i adaptava la palanca dels canvis de marxes dels camions Nazar. Atès que estaven molt enretirats, al final de la cabina, com els Pegaso Comet, ell els muntava al costat del conductor perquè li fos més còmode de canviar les marxes.

Amb la desaparició de Nazar per llur compra per Barreiros Diesel SA, en Pere Liu va continuar reparant la majoria de Nazars de les comarques gironines. Mercès al seu prestigi també tenia clients de l’Alt Maresme que li duien els seus vehicles a reparar a Girona.

Animat per diversos clients que li apreciaven les seves qualitat d’excel·lent mecànic, va establir-se pel seu compte l’any 1968 obrint un taller mecànic al carrer Cervantes 65 de Salt (Gironès). Hi ha treballat en aquest taller mecànic fins l’any 2008, quan va jubilar-se als 66 anys. D'esquerra a dreta: en Pere Liu, en Joan Mercader i en Joan Brugués a Ca l'Olivet de Banyoles:

Actualment en Pere Liu gaudeix d’una merescuda jubilació atès que s’ha fet un fart de pencar tota la seva vida. Des dels 14 anys fins al 66 anys. Gràcies a en Joan Mercader hem pogut contactar amb en Pere. Ben aviat podrem aportar més documentació sobre Nazar a les comarques gironines.

FONTAS COSTA, concessionari oficial Nazar a Banyoles (Pla de l'Estany).

En Miquel Fontàs i Tintó era fill d'Amer, un poble de la comarca de La Selva. La seva família va establir-se a Banyoles, on el seu pare treballava de cambrer al cafè mercantil "Can Xampinya". En Miquel va fer d'aprenent de mecànic a Can Carreras, de Banyoles.

En Lluís Costa i Liu, fill de Banyoles, també era un mecànic que va aprendre l'ofici a Can Oller. En aquells anys, tots els mecànics de Banyoles i rodalies aprenien l'ofici al garatge Oller, una escola on practicaven l'ofici. Un cop acomplerta la formació, alguns mecànics s'establien pel seu compte.

Als anys 1950 n'hi havia molts pocs, de motors dièsel. Per tant, el coneixement que els mecànics tenien dels motors dièsel era molt just, gairebé inexistent. Al poble de Besalú, per exemple, les benzineres no servien pas gasoli.

En aquells anys hi havia a Banyoles, Can Carreras, una empresa que fabricava caixons. Per a transportar-los, tenien una flota pròpia de camions equipats amb motors dièsel, els primers que van córrer per Banyoles. Aquests motors dièsel els reparava i mantenia un francès de la Catalunya Nord que parlava català. En Joan Brugués el recorda vivament, menut, viu i amb una gorra al cap.

Aquest mecànic nordcatalà va ensenyar-li a en Miquel Fontàs els motors dièsel. D'aquesta manera, en Fontàs fou un dels primers mecànics que reparava motors dièsel, quan poc a poc va generalitzar-se l'ús amb els motors Perkins.

En Miquel Fontàs va conèixer a la Roser Serra, que pertanyia a una coneguda família de Banyoles, "Can Xabanet", importants propietaris rurals. Es van casar després de festejar un temps, com era aleshores costum. També era un bon jugador de futbol, com en Lluís Costa. Els dos van jugar plegats al Banyoles Club de Futbol. Més endavant també van jugar al Girona Futbol Club i al Palamós. El seu nét, l'Andreu Fontás i Prat, és jugador del primer equip del Futbol Club Barcelona.

En Miquel Fontàs i Tintó fotografiat l'any 1958 davant d'un dels autocars de Can Olivet a Lorda. És el tercer per la dreta. Aquell any van organitzar-se diversos viatges al Santuari de Lorda per celebrar el centenari de l'aparició de la Verge:

A començaments dels anys 1960, els mecànics més espavilats i amb empenta, agafaven representacions de fabricants de vehicles i esdevenien concessionaris. Eren els anys que el país es motoritzava, febrilment, després del sotrac de la Guerra Civil i la llarga postguerra.

En Lluís Costa i en Miquel Fontàs van esdevenir concessionari oficial dels vehicles Nazar a Banyoles. Girava amb el nom comercial FONTÀS-COSTA, el cognom dels dos socis, i tenia el taller al carrer de Sant Mer.

El 25 de desembre de 1963, el diari LOS SITIOS, de Girona, publicava un anunci de Nazar que desitjava unes bones Festes Nadalenques i un pròsper any 1964, i també destacava el concessionari oficial de Banyoles, Fontàs-Costa, informant alhora de la propera obertura d'un establiment a la capital, Girona:

Els vehicles Nazar -camions, autocars i furgonetes- eren equipats amb motors Henschel produïts per Motores Sura SA a l'Hospitalet del Llobregat, els de més tonatge, i Perkins Hispania, els més petits. Els senyors Miquel Fontàs i Lluís Costa eren els representants i concessionari oficial de Nazar atès els seus coneixements dels motors dièsel adquirits uns anys enrere.

L'any 1964, es va inaugurar el concessionari oficial Nazar de Girona, FONTÀS COSTA, amb establiment al carrer Lorenzana 45. En aquest local es venien els bonics i coneguts autocars que Nazar fabricava aquells anys.

Catàleg de dos autocars Nazar "Ocell blau" de 35 i 40 places, equipats amb motor dièsel Perkins, que pertanyen al senyor Àngel Vilar, de La Bisbal d'Empordà:

Catàleg de l'autocar Nazar de 40 places, amb una de les carrosseria més belles fabricades a la dècada del 1960:

A les darreries de 1965, la societat FACTORIAS NÁPOLES SA, de Saragossa, fabricant dels vehicles Nazar i propietat d'Ibercaja (Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón i Rioja) fou venuda a Barreiros, després de frustrar-se llur venda al fabricant nordamericà Mack per les pressions exercides pels seus competidors nacionals.

Amb la desaparició de Nazar, en Miquel Fontàs va esdevenir representant dels vehicles Barreiros, sent un dels accionistes principals de GERAUTO SA, concessionari oficial Barreiros-Dodge a les comarques gironines. En Lluís Costa va esdevenir representant oficial d'Aeronautica Industrial SA, fabricant dels populars camions Avia.

Aquest bloc vol agrair la recerca del senyor Joan Brugués en la recuperació dels transportistes, concessionaris, mecànics i demés protagonistes de la història de l'automoció de les comarques gironines, com ho és el concessionari FONTÀS COSTA, de Banyoles.

Notes biogràfiques d'en Vincenzo Angelino Gervasio, fundador de Nazar i Zane.

Un dels apartats més desconeguts de la història de l'automoció espanyola és la biografia dels principals protagonistes. En Miquel Mateu i Pla, propietari de la Hispano Suiza, és més conegut per la seva faceta política que no pas d'industrial -fou el primer batlle franquista de Barcelona l'any 1939. D'un enginyer de la vàlua i la categoria d'en Wifredo Ricart i Espina, màxim responsable de Pegaso en la dècada del 1940 i 1950, no hi ha encara una biografia completa publicada a l'abast dels afeccionats. Els apunts biogràfics d'en Ricart són escampats per internet. Sense dubte, aquest enginyer barceloní mereix un "homenot" a l'estil d'en Josep Pla.

L'Eduardo Barreiros, l'industrial espanyol del sector de l'automoció més important de la segona meitat del segle XX, disposa d'una completa i documentada biografia escrita per l'hispanista Hugh Thomas i publicada l'any 2007 per l'editorial Planeta, titulada "Barreiros: el motor de España". És curiós que hagi estat un conegut hispanista l'autor de la biografia d'aquest important industrial que va crear un imperi malgrat els entrebancs de l'Estat. Hi ha una altre biografia d'en Barreiros, més senzilla i a un preu més popular, obra d'uns autors espanyols.

Que editorial Planeta li hagi encarregat la gran biografia d'en Barreiros a en Hugh Thomas pel seu prestigi i reconeixement públic com a historiador, em sembla que palesa que a Espanya no hi ha encara historiadors especialitzats en el camp empresarial i industrial les obres dels quals hagi arribat als lectors interessats. Per contra, a Catalunya, tenim la figura d'en Francesc Cabana i Vancells, historiador de l'economia catalana amb una notable obra publicada que compren història econòmica, empresaris i industries.

La crònica d'avui vol recordar un industrial que va fabricar carrosseries, camions i autocars, en el trentè aniversari de seu decés. En Vincenzo Angelino Gervasio, segons l'esquela apareguda al diari ABC, de Madrid, va morir a Saragossa el 2 de juny de 1981. Malgrat que part de la informació d'aquest diari ha estat i és un mer libel amb uns objectius molt clars i precisos, crec que no cal malfiar-se'n de la informació mortuòria, bàsicament perquè la contracten els parents del difunt.

En Vincenzo Angelino Gervasio va nàixer a Nàpols l'any 1912. Apuntem els importants vincles històrics d'aquesta ciutat amb la corona catalano-aragonesa. A Itàlia, havia treballat a l'Alfa Romeo, on va fer l'aprenentatge. Va aterrar a Espanya en el contingent italià que va lluitar en la guerra civil espanyola al costat del general Franco i l'exercit feixista alçat contra la República espanyola.

Acabada la guerra civil va establir-se a Saragossa, en lloc de tornar a Itàlia, que al cap d'uns mesos lluitaria en la Segona Guerra Mundial juntament amb les potències de l'eix. L'any 1939 fabrica bicicletes a Nuez de Ebro, poble proper a Saragossa. L'any 1943, fa el salt a Saragossa, instal·lant-se a un local del carrer Perpetuo Socorro 3.

L'any 1944 és important en la trajectòria empresarial d'en Vincenzo Angelino. Fabrica la primera cabina de camió, que munta sobre un Studebaker. Home enginyós, dissenya, patenta i fabrica la "cabina única", un cabina de camió estàndard acoblable sobre qualsevol dels xassís dels camions que havia aleshores: Ford, Chevrolet, GMC, 3HC i Fiat.

A començaments de la dècada del 1950, es muda a unes naus del carrer Àvila 8-10. Ací fabrica les cabines amb llitera per als camions Seddon i Babcock, i les carrosseries d'autocars i autobusos. En els anys 1954-1957 fabrica les cabines úniques per als camions Seddon, Guy, Atkinson, Albion i Steyr, i ensems carrosseries metàl·liques per a autobusos urbans i interurbans, de gust italià.

A finals del 1950 continua la fabricació de cabines úniques i també emprèn la fabricació de sidecars muntables sobre qualsevol motocicleta. També es fabriquen cabines per als camions Barreiros i fins i tot alguna cabina per a Pegaso.

L'any 1960 es publica a la premsa els primers anuncis de Factorias Napoles oferint vehicles urbans i interurbans sota la marca Nazar. Aquests autocars i camions Nazar es fabricaven al carrer Àvila 8-10. Autocar Nazar equipat amb motor Perkins Hispania de l'empresa Atlas Expreso SA de Barcelona:



Un autocar Nazar i un Pegaso Monotral de l'empresa Almenara de Salt (Gironès):



Catàleg de l'autobus interurbà "Ocell blau", un disseny agosarat i bell:



Un dels primers camions Nazar fabricats, adquirit per l'empresa TRANSPORTS COTXARRERA de Gironella (Berguedà):



L'any 1963, Factorias Napoles va presentar suspensió de pagaments. Desconec les causes de la fallida de l'empresa. Suposo que hi havia diversos motius, tant de gestió com conjunturals. El principal creditor de l'empresa, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja -avui dia IBERCAJA- assumeix la gestió i transforma l'empresa en una societat anònima. En Vincenzo Angelino abandona Nazar.

En Vincenzo Angelino va conservar la propietat dels immobles del carrer Àvila 8-10. Sembla que separava el seu patriomoni personal del de les empreses que va crear i dirigir. La seva esposa, la Felisa Pueyo López, era una fidel col·laboradora en els projectes empresarials del seu marit.

Furgoneta Nazar matriculada l'any 1964:



L'any 1965, en Vincenzo Angelino constitueix Factorias Zane SA, ubicada al carrer Camelia de Saragossa. Fabrica carrosseries d'autobusos i autocars amb la marca Zane que munta principalment sobre xassís Sava. Els dissenys d'aquests vehicles, molt moderns en aquells anys, s'inspira clarament en les carrosseries italianes, principalment d'Orlandi. També va tenir la ocurrència de voler fabricar cotxes.

A finals dels anys 1960, Factorias Zane SA també va patir problemes econòmics, havent de procedir a acomidaments de personal. Autocar Sava carrossat per Zane, de l'empresa Olivet de Banyoles, fotografiat al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:



Extraordinari carrossat Zane sobre un xassís Sava, de l'empresa Olivet:







En Joan Brugués i Prat va tractar personalment a en Vincenzo Angelino. Van dinar plegats quan Factorias Zane SA va lliurar-li un Sava carrossat. El recorda com un home amb molta empenta i il·lusionat amb els seus projectes empresarials.

La vida d'aquest home és realment apassionant, novelesca. Va viure en uns anys molt convulsos a tota Europa, i va crear i impulsar diverses iniciatives empresarials en el sector de l'automoció que cal recordar perquè formen part de la història industrial espanyola. A veure si ben aviat es publica un llibre que reculli les empreses i vehicles del napolità Vincenzo Angelino Gervasio.

Els apunts biogràfics d'en Vincenzo Angelino els he manllevat d'en Rafael Reyna, qui ha fet una recerca exhaustiva i detallada sobre Nazar i els vehicles fabricats per aquest italià establert a Saragossa.

Trobat un camionet Nazar a Manlleu: crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

En el meu cas es pot dir, sense exagerar, que vaig néixer entre camions. El meu pare havia fundat una empresa de transports a Torelló (Osona). Jo i els meus germans hem treballat com a transportistes tota la vida. I els meus fills continuen en aquest sector, on cada cop tot plegat pinta més negre.

Ara que m'he jubilat, tinc el temps i la tranquil·litat per a gaudir de la meva afició que és tot allò relacionat amb el motor, especialment els camions. Els qui seguiu aquest bloc, sabreu que he començat a col·laborar-hi cercant fotografies antigues de transportistes i vehicles, i redactant la crònica respectiva.

Ahir vaig arribar-me fins a Torelló per a recollir unes fotos antigues que conserva un transportista. Vaig aprofitar l'avinentesa per a esmorzar en un bar on hi ha companys de professió. Allà vaig trobar-me amb l'amic Francesc Parramon, de Manlleu, amo de la coneguda agència de transports Canigó.

Un cop ben esmorzars, com mana la tradició, varem visitar la nau de Manlleu on en Francesc Parramon hi guarda els camions i palets. Allà m'esperava una sorpresa: un Pegaso Comet, de la primera sèrie amb el tablier al mig, amb una grua Luna; un camió Ebro C; i per postres, un camionet Nazar que va comprar el pare de l'amic Parramon i que està aturat fa molts anys.

Aquest camionet de 3.500 quilos es va comprar nou a un representant de Nazar que hi havia a la Plana de Vic. Es dedicava al repartiment de paqueteria per Manlleu. Fa uns trenta anys, es va donar de baixa i ha estat guardat en aquesta nau. Ja em disculpareu per la qualitat de les fotografies però està ben amorrat a la paret i colgat d'andròmines.







Un Scania de l'agència Canigó dins de la nau de Manlleu:



Quan vaig sortir de la nau, estava ple de pols. Forma part de l'aficció als camions vells. En altres cròniques us informaré d'altres camions vells que alguns transportistes han tingut la paciència de guardar.


Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.

CAMIONS NAZAR COMERCIALITZATS

Exposada la història dels vehicles NAZAR, possiblement una de les empreses fabricants de vehicles espanyoles més desconegudes, procurarem fer una succinta explicació de les tres menes de cabines que van fabricar al llarg de la seva breu vida industrial.

La documentació de Nazar cal dir que era pràcticament inexistent fins fa aproximadament uns tres anys, en els quals el desenvolupament d'internet i creació de diferents fòrums especialitzats en camions clàssics espanyols ha esdevingut un estímul per a l'aparició de documentació i aprofundiment en la història d'aquesta empresa.

En aquest sentit, cal recalcar especialment la feina realitzada pel fòrum Pegasoesmicamion i per l'estudiós Rafa Reyna, de Madrid, veritable difusor d'aquesta marca i autor d'un remarcable treball de classificació de tots els models de camions fabricats i llurs característiques.

Seguint la pauta endegada per en Rafa Reyna, els camions Nazar poden dividir-se en tres menes de cabines clarament diferenciades, fet que palesa l'extraordinària capacitat de disseny dels responsables d'aquesta empresa: aquestes cabines es classifiquen en A, B i C seguint un criteri cronològic.

CABINA A:

La cabina A correspon a aquest Nazar de 6 tones fotografiat a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) l'estiu de l'any 2007, model que fou comercialitzat entre els anys 1961 i 1963, i que destaca per les seves línies molt arrodonides, un gran radiador central cromat i recarregat, els llums davanters encaixonats i sortits, més un vidre davanter de gran visió. Aquesta gamma estava equipada principalment amb motors Perkins Hispania, per bé que alguns models també muntaven motors Massé i Henschel-Sura, aquests darrers fabricats a l'Hospitalet del Llobregat.

Una qüestió que sempre m'ha sobtat fou la ràpida desaparició d'aquesta cabina, la qual solament va romandre dos anys en fabricació, atès que l'any 1963 llur disseny era molt modern. Aquest model fou també el que va gaudir de més bona acollida entre els transportistes.

CABINA B:

La cabina B correspon a aquest Nazar de 5'5 tones fotografiat l'any 1994 a Tordera (Barcelona), i desballestat a Can Ramos de Sils l'any 1995, el qual pertanyia al Sr. Joaquim Puig Ribot. Aquest model estigué en fabricació des de l'any 1963 fins el 1966.

Aquesta cabina que comprenia camionetes i camions de 3.500 quilos fins a 9 tones, estava equipada amb motor Perkins Hispania i el seu disseny seguia els trets definidors de Nazar: formes arrodonines més suaus, un gran radiador central, un vidre panoràmic i uns llums davanters encaixonats i sortits, així com un cromat que encerclava la cabina.

CABINA C:

Finalment, la cabina C comercialitzada l'any 1965 únicament va comprendre la fabricació d'un camió lleuger de 3.500 quilos i una camioneta de 1.500 quilos, atès que els models de més tonatge mai arribaren a comercialitzar-se per la venda de Nazar a Barreiros amb el cessament de la producció i desaparició de la marca.

Aquesta unitat correspon a un camió Nazar de 3.500 quilos, fotografiat a Foixà l'any 2001, pertanyent al Sr. Pere Casellas.

La cabina C fou comercialitzada quan Nazar estava administrada per la CAJA DE AHORROS DE ARAGÓN, i llur disseny molt modern i funcional per l'època és força diferent de les cabines A i B, les quals acusen clarament els gustos estètics d'en Vincenzo Angelino Gervasio.

Mai he entès perquè un home pràctic i intel·ligent com el Sr. Eduardo Barreiros, no aprofités aquest disseny tan modern l'any 1965 per a comercialitzar la gamma més lleugera de camions, concretament el Saeta 35. De ben segur que hi hagué una clara voluntat de fer desaparèixer aquesta marca el més aviat possible, atès que la preocupació principal de Barreiros aleshores era intentar superar al seu etern rival, Pegaso.