Més camions Nazar B de cinc tones i mitja: recopilació d'algunes de les unitats que hi hagué en el país.

Un dels models que Nazar produí en la seva curta activitat industrial fou el de cinc tones i mitja. Aquest model aparegué successivament amb dues cabines, la A i la B. La cabina A fou produïda en els tres primers anys d'activitat. Cap a l'any 1963, amb l'ànim de superar la suspensió de pagaments en què es trobava immersa l'empresa, controlada pels principals creditors, llançaren el mateix model amb una nova cabina, la B, que incorporava un disseny més modern i reeixit. La segona cabina B estigué en producció des de l'any 1963 fins el cessament de la fabricació de vehicles l'any 1966. Aquest model, en les dues versions de cabina, fou equipat amb un motor Perkins dièsel.  

Fotografia de la secció de la planta que Nazar tenia a Saragossa on dipositaven els camions produïts i prests per ser distribuïts. El primer vehicle de l'esquerra és un Nazar A de cinc tones i mitja; el quart i el sisè camió de la renglera també ho són. (col·lecció Sr. Rafael Reyna Calatayud):

Nazar A de cinc tones, un model del qual se'n produïren molt poques unitats (col·lecció Sr. Rafael Reyna Calatayud):

Nazar A de cinc tones i mitja fotografiat a la fàbrica de Saragossa (col·lecció Sr. Rafael Reyna Calatayud):

Model Nazar de cinc tones i mitja en les dues versions de la cabina B que és fabricava, la curta i la grossa:

 

 

Nazar B de cinc tones i mitja aparcat al pati exterior de la fàbrica de Saragossa (col·lecció Sr. Santiago Castellsaguer):

Per poc que hom si fixi, les diferències entre les dues cabines eren mínimes: el pas de roda i l'acabat de la part inferior de la porta, les dues calandres del radiador, el marc de les finestres cromat i la visera de la cabina incorporat en el model B. Amb poques modificacions s'aparentava el llançament d'una cabina completament nova.

En el curs d'aquests anys hem pogut recopilar unes poques fotografies d'algunes de les unitats del model amb la cabina B que hi hagué en el país. La primera unitat, accidentada, fou d'un transportista de Mataró (col·lecció Sr. Santiago Castellsaguer):

Un altre unitat, de Transports Vídua de Ramon Cotxarrera, de Gironella, aparcat dins el garatge de l'empresa, al costat d'un Pegaso Comet:

Unitat que fou de Transports Valls de Santpedor, dipositat en un desballestament que hi havia als afores de Manresa, sobre la carretera de Solsona:

I la darrera unitat, de Transport Joaquim Puig Ribot de Tordera (Maresme), desballestat l'any 1994 a Sils:

Les vendes d'aquest model en les seves dues versions de cabina, en comparació amb les vendes dels models que produïen les seves competidores directes -Motor Ibèrica SA-Ebro, Aeronàutica Industrial SA-Avia i Sava-, foren molt magres. A desgrat que llur disseny era manifestament més modern, reeixit i elegant, no contà pas amb el favor dels transportistes. La mala fama que la marca adquirí aviat i la poca xarxa comercial i de tallers existent arreu de l'estat espanyol en foren de ben segur les causes principals.

Tanmateix, la cabina B d'aquest model projectat per un dels millors dissenyadors espanyols (d'origen italià) de tots els temps, és pot considerar un dels camions més bells i genuïns produït a l'estat espanyol. Aquest Nazar, tot allò que fallava mecànicament ho guanyava quant a disseny.  

El camió Nazar de divuit tones amb la cabina C que mai va ser produït.

La primera notícia va donar-la en Rafael Reyna al fòrum Via64. Va publicar uns articles, molt exhaustius i documentats, sobre els camions, autocars i furgons Nazar produïts a Saragossa per l'empresa FACTORÍAS NÁPOLES SA entre els anys 1961 i el 1966; aproximadament uns tres mil cinc-cents vehicles. El darrer article informava que quan FACTORÍAS NÁPOLES SA va ser adquirida per Barreiros Dièsel SA, l'any 1966, s'enllestia el llançament d'un camió Nazar de divuit tones que havia de competir amb el Pegaso 1065 "Europa", comercialitzat de poc per ENASA i molt ben acollit pels transportistes. 

Casualment, estem en condicions d'aportar més informació sobre aquest camió en proves que FACTORÍAS NÁPOLES SA estava a punt de comercialitzar quan va ser adquirida per Barreiros Dièsel SA. 

En Pere Liu i Vila, el cap de mecànics del concessionari Nazar a les comarques gironines, estava aquells dies a la fàbrica de Saragossa. Recorda perfectament que l'Eduardo Barreiros, tan aviat com va comprar FACTORÍAS NÁPOLES SA a la Caja de Ahorros de Aragón, va prendre possessió de la fàbrica manu militari, acompanyat d'uns homes uniformats i armats. L'Eduardo Barreiros es va tancar al despatx de la gerència; cal suposar que per conèixer detingudament tota la informació que hi havia. 

Els dies anteriors de la venda de FACTORÍAS NÁPOLES SA en Pere Liu i en Santiago Castellsaguer, representant dels vehicles Nazar a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, van estar provant aquest camió de 18 tones. En una pista de proves van conduir un camió sense cabina carregat de blocs de ciment i que equipava un motor Perkins de vuit cilindres. Pràcticament tot estava enllestit. A la fàbrica de Saragossa hi havia un magatzem ple d'aquests motors Perkins per ser muntats en els camions que s'havien de produir imminentment. Més endavant en Pere Liu va poder comprovar que aquest mateix motor el muntaven també els Ebros de la sèrie P que ell va tenir l'ocasió de reparar. Els enginyers de Nazar tenien interès de saber l'opinió que els hi havia causat aquest camió a en Santiago Castellsaguer i a en Pere Liu.  

Aquest camió de divuit tones completava la gamma de nous models i cabines que Nazar havia comercialitzat l'any 1965, la cabina C, que abastava des de vehicles de 3.500 quilos fins a camions de divuit tones. En Pere Liu recorda perfectament que FACTORÍAS NÁPOLES SA treballava amb una normalitat absoluta, completament aliena a llur venda a Barreiros Dièsel SA. 

Observant detingudament les cabines produïdes per Nazar en els cinc anys d'activitat industrial, particularment dels models A i B, podem projectar a partir del camionet Nazar C i de l'autocar Gran Nazar, comercialitzat el 1964, el disseny d'aquesta cabina C de divuit tones. Camionet Nazar amb la cabina A i camió gros amb aquesta cabina: 

De la cabina A en destaquen les línies arrodonides, incloent-hi el pas de roda, i el mateix radiador; el model de més tonatge té un radiador inferior amb la identificació de Perkins Hispania, quatre fars i més abundor de cromats.

La comparança d'aquestes dues cabines B produïdes per Nazar hi trobem els mateixos trets que els exposats en relació a la cabina A: ambdues cabines presenten el mateix disseny i radiador, per bé que la cabina petita és menys ornamentada, solament hi ha dos fars i l'absència de radiador inferior:

Camionet Nazar de 3.500 quilos que munta una cabina C, un disseny molt funcional i pràctic completament diferent dels models anteriors creats pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio:

Fotografia de l'autocar Gran Nazar exposat l'any 1964 a la Fira de Mostres de Saragossa i que disposava d'aire condicionat, publicada pel senyor Reyna al fòrum Via64, actualment Camioneclasicos:

Les similituds del disseny d'aquests dos vehicles són evidents. Per tant, arran dels trets exposats, i de l'autocar Gran Nazar presentat l'any 1964, podem projectar com era la cabina que havien de muntar els camions Nazar de divuit tones:





La cabina C engrandida, amb el radiador inferior i els quatre llums semblantment a l'autocar Gran Nazar definien amb tota seguretat la cabina d'aquest model que mai va ser fabricat. En Pere Liu no recorda pas que cap dels camions que va provar disposés de cabina.

L'adquisició de FACTORÍAS NÁPOLES SA per part de la Caja de Ahorros de Aragón, en qualitat de màxim creditor de l'empresa, va comportar una racionalització productiva amb models bàsicament estandarditzats. Aquest racionalització comportava d'aprofitar elements de les cabines dels camions i dels autocars. La gràcia i originalitat de les cabines se'n va ressentir.

Una altre qüestió és la poca informació que s'ha conservat de Nazar. Com a projecte industrial fallit, els seus promotors segurament no van tenir gaire interès a conservar-ne res. I per part de l'Eduardo Barreiros, obsedit a desbancar a Pegaso, va procurar de fer desaparèixer Nazar el més aviat possible. La incògnita final: què se'n van fer dels motors Perkins de vuit cilindres emmagatzemats a la fàbrica de Saragossa?. Amb l'Eduardo Barreiros pel mig, qualsevol hipòtesi és plausible. Aquesta cabina i els elements que incorporava va ser tinguts en compte quan Barreiros va desenvolupar el model 4220?

Agraïm a en Pere Liu que ens hagi reportat el final de Nazar que ell va conèixer de primera mà en qualitat de testimoni. La casualitat va fer que ell estigués aquells dies a la fàbrica de Saragossa i pugui aportar-hi una mica de llum.