El restaurant La Violeta de Castellterçol, on hem compartit taula i conversa amb l'amic Josep Carbonell i que afronta amb la carretera general de Caldes de Montbui a Moià, ha fet les funcions des de temps reculats, quan els viatgers es desplaçaven en tartanes i galeres, de parada per dipositar i recollir els passatgers. Aquesta és la causa per la qual, a les parets de l'establiment, hi pengen tres fotografies de tres òmnibus dels primers anys del segle XX. Les tres fotografies presenten per als afeccionats a la història del transport un interès cert. Es tracta dels primers vehicles de transports de viatgers per carretera dotats de motor que hi hagué a Catalunya.
El primer òmnibus presenta les característiques definitòries d'aquesta classe de vehicles en les primers anys del segle passat. Rodes massisses derivades directament del carro, carrosseria de fusta , un seient al sostre i la baca per a traginar mercaderies de tota mena car la major part dels usuaris d'aquesta línia eren pagesos que es desplaçaven a mercat per vendre els seus productes i alhora proveir-se de productes manufacturats. Aquest vehicle cobria la línia de Castellterçol a Centelles. Avui en dia aquesta línia és responsabilitat de l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui:
En Xavier Florez, bon amic i estudiós de les línies regulars de viatgers que hi ha hagut al país, activitat que ha portat a cap cabussant-se en les hemeroteques i diaris oficials de l'època, ens informà que disposa de molt poca informació de la línia de Castellterçol a Centelles. Aquesta línia, que ara per ara és responsabilitat de l'empresa Sagalés, abans fou prestada per una seva filial denominada FYTSA, Ferrocarriles y Transportes SA, empresa continuadora del Tren
de Mollet de Vallès a Caldes de Montbui.
Les altres dues imatges són d'un òmnibus Hispano Suiza, desproveït de matriculat, de la primera fornada d'aquests vehicles que fou construïda a la fàbrica de la Sagrera de Barcelona amb els mateixos elements que l'anterior vehicle: rodes massisses, maneta per engegar-lo, carrosseria de fusta amb seient al sostre i baca. Es tractava d'una galera equipada amb un motor d'explosió. Les carrosseries de fusta a Catalunya es construïren fins els anys 1950 quan, de mica en mica, aparegueren les primeres carrosseries metàl·liques.
La fotografia recull el moment que l'Hispano Suiza era aturat a la parada de Castellterçol, davant del restaurant La Violeta, que aleshores era una fonda de poble que donava servei als conductors i usuaris de la línia.
La glorieta captada al fons de la imatge, en una finca privada i que encara hi és, mal mantinguda, és una manifestació de l'arquitectura modernista que la burgesia de Barcelona construí a Castellterçol els primers anys del segle XX per a passar-hi els estius. El clima sec de Castellterçol, situat a vuit-cents metres sobre el nivell del mar, era un element considerat per les classes adinerades. La major part de les cases modernistes que s'han conservat fins els nostres dies presenten, avui en dia, en general, una decrepitud visible.
El xofer del òmnibus, amb gorra i abric llarg per lluitar contra el fred que el corsecava a ell i als usuaris:
Els indicis apunten què aquest segon vehicle feia la línia de Moià o Castellterçol fins a Caldes de Montbui o Barcelona. Amb tota seguretat que fou un cotxe de l'empresa Sagalés, la qual, tingué aquells anys uns quants Hispano Suiza.
Sovint els llocs de posta eren l'origen del naixement d'una fonda amb habitacions. Era una ampliació d'usos per atendre les necessitats dels viatgers. Aquest és l'origen de moltes fondes del país. I també de petits nuclis habitats com La Panadella, Les Quatre Carreteres, a Tona, o els dos hostals de Folquer, el de Dalt i el de Baix, al peu del coll de Comiols.
La troballa d'aquestes fotografies i la poca informació que en tenim, palesa que encara hi ha molta feina a fer en el camp de la història del transport de casa nostra. Agraïm l'amabilitat dels amos del restaurant La Violeta, que ens consentiren de retratar els vehicles que decoraven les parets de l'establiment, i la informació facilitada per en Xavier Florez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada