Avui dissabte, uns quants amics convocats per en Joan Mercadé ens hem trobat a Mata, un llogarret de Porqueres per visitar les instal·lacions que l'empresa Fustes Peix té al peu de l'antiga carretera de Girona a Banyoles. Aquesta empresa familiar fa més de seixanta anys que treballa a bosc. Disposa d'una colla de treballadors que desembosquen fusta i llenya per la seva posterior venda.
L'origen d'aquesta empresa forestal es troba al Ripollès, concretament, al poble de Queralbs, a la vall de Ribes, on l'any 1926 hi nasqué el senyor Joan Peix. Fet el servei militar a Barcelona, treballà per l'empresa Sala forestal de Celrà. Amb un carro i un cavall marxava a les tres de la matinada cap als boscos de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, a carregar troncs. L'animal de bast, un cavall o un burro, ja coneixia la ruta i feia el camí tot sol, sense cap ordre. Aquest fet permetia de dormir als ocupants del carro. Hi trigava un dia sencer en completar el trajecte. Una feina d'una duresa extrema.
Plegat de Sala Forestal, una de les empreses forestals més importants de la demarcació de Girona, s'establí pel seu compte a Fontcoberta. Vivia al mas Pere, una casa de pagès que ocupaven els seus sogres. El primer camió que tingué, a principis dels anys 1950, fou un Ford procedent de l'exèrcit. Arreglat el camió, carregava carbó a bosc i el traginava fins a Barcelona. Tornava a Fontcoberta amb les càrregues generals que sorgien.
Al cap d'uns pocs anys comprà el seu segon camió, un Austin anglès. Les feines de bosc trinxaven els camions. Després vingué un Ebro B45 adquirit al Garatge Camps, el concessionari oficial de Girona, estrenat nou; més endavant treballaren amb un camió Avia i un Pegaso 1100; aquests dos vehicles també foren estrenats nous.
Hi ha una anècdota curiosa de consignar succeïda amb el Pegaso 1100. En Vicenç Martí nascut l'any 1949 a Falgons, un poble integrat al municipi de Sant Miquel de Campmajor, entrà a treballar de ben jovenet a Forestal Peix. Un dia abans de casar-se amb la filla del senyor Peix, l'amo de l'empresa, bolcà a les nou del matí al bosc de Santa Llogaia el Pegaso 1100. El camió estigué ajagut un parell d'hores. A les onze del matí, treballava el Pegaso altre cop amb absoluta normalitat. Atès que el retrovisor era plegat, no es danyà pas. El dia següent celebrà el casament amb la filla del senyor Peix i es convertí en el seu gendre.
En la primera meitat dels anys 1970 Motor Ibèrica SA produí la sèrie P, gamma de camions que volia plantar cara a Pegaso i Barreiros. L'empresa de Girona Fustes Farreras Nadal SA, que sempre treballà amb camions de la casa Ebro, tingué dos camions Ebro D700 i un Ebro P-160 equipat amb un bolquet per la distribució de taulons de fusta; a dia d'avui té camions Volvo. En el ram de la recollida de la llet hi hagué uns quants transportistes que treballaven amb Ebros de la sèrie P proveïts de cisternes. L'Adjutori Rifà, de Tavèrnoles, que recollia llet per la Letel de Vic tingué un Ebro P-137. En Xavier Pujol, de Banyoles, i en Joan Colomer Muntada, d'Olot, tingueren el model P-160. I Transports Costa, del Mallol, tingué el P-200. En Joan Vila ens informa que en Pere Bustins, de Banyoles, tingué un Ebro P-200 dotat d'un motor Perkins de vuit cilindres disposats en V que recollia llet per la Cooperativa Lletera de Banyoles. Fins fa relativament pocs anys hi hagué dos Ebros P-137 que encara treballaven. L'un era de Construccions Frigolé, de Canet d'Adri, carrossat amb un bolquet; i l'altre era d'en Joaquim Puig Ribot, de Tordera, que muntava un motor Perkins anglès, treball que executà en Pere Liu.
A diferència de la cabina que muntava el model D de la casa Ebro, dotat de poca visibilitat, la cabina del model P amb un gran vidre davanter era vertaderament panoràmica i oferia al conductor una visibilitat completa, nítida. I mentre que els camions Avia, la competència directa, eren més flacs i ràpids, els Ebro eren més forts.
Els primers dies de novembre de 1975, pocs dies abans de la mort del dictador Francisco Franco, Fustes Peix comprà al concessionari oficial de Girona, el Garatge Camps, un camió Ebro P-137.
L'Ebro P-137 és carrossat amb una plataforma construïda per can Fluvià de Girona i una grua Vallman amb un modest i senzill seient, usada amb profusió per les empreses forestals fa uns quants anys:
Una cabina de dimensions petites si es pren com a referència la mida del pneumàtic:
El lloc de conducció, amb un tablier carregat d'indicadors rodons d'accentuat gust italià, i la làmina de fusta que l'embelleix, li confereix una acusada i notable elegància, distinció i refinament:
El senyor Vicenç Martí en té un bon record de l'Ebro. Aquest camió, que fou el primer que es vengué a les comarques gironines, el gasoli no li arribava a la bomba d'injectors, provocant que el motor s'apagués. La falta de gasoli causava l'ofegament del motor. Aquesta incidència, que la gent del ram del transport en diu desensebar, paraula que no hem trobat pas al diccionari, però que reproduïm per l'interès que l'argot presenta, fou solucionat dins del període de garantia pels mecànics del Garatge Camps amb el canvi d'instal·lació de les peces que ho causava. Els treballs forestals, extremament carregosos, causava un trencament constant dels paliers del camió. La xapa de la cabina també se'n ressentí dels cops rebuts. Donat de baixa dels treballs forestals, la família Peix Martí l'encertà tancant l'Ebro P-137 en un garatge de l'empresa i conservar-lo durant tots aquests anys.
Un Jeep Comando construït per Viasa i equipat amb un motor Perkins que el senyor Martí usa diàriament per anar a bosc:
Un tractor Massey Ferguson fabricat per Motor Ibèrica SA a Barcelona i equipat amb un motor Perkins dièsel que rendeix seixanta-cinc cavalls de potència:
Una grua muntada en un remolc construït sobre el xassís d'un camió Ebro:
L'altre camió que té l'empresa, que cada dia va a bosc, és un Renault 230.26, comprat nou al concessionari oficial Dodge-Renault de Girona. Munta un motor derivat del Super Azor Gran Ruta amb un turbo acoblat. Solament se li ha fet motor en una ocasió, usant les peces procedents d'un altre motor comprat de segona mà.
Permís de circulació del segon camió que té Fustes Peix, el Renault 230.26:
El rombe Renault incrustat al mig de la calandra és una pura entelèquia: el camió és un Barreiros 6x4 pur. Engegat que fou pel senyor Martí emetia el soroll inconfusible que identifica els motors de la casa de Villaverde, amb el roncar pausat del ralentí:
Més fotografies d'aquest Barreiros desvirtuat per l'apropiació feta per Renault, nou propietari de l'empresa, amb un rombe xaró, que treballa cada dia a bosc. El camió és proveït amb una grua i el seu seient:
Fotografia del grup que ens aplegarem a l'empresa Fustes Peix, a Mata. municipi de Porqueres. D'esquerra a dreta, Xavier Pujol, Pere Liu, Vicenç Martí, Joan Mercadé i Joan Brugués:
Jubilat el senyor Peix de l'empresa forestal que fundà, el succeí al capdavant del negoci el seu gendre, el senyor Vicenç Martí. Extreuen fusta dels boscos que s'estenen des de Sant Miquel de Campmajor fins a Figueres, fusta que té diversos usos.
Acomiadats del senyor Martí i de la resta d'amics, ens desplaçarem fins una nau pròxima de can Peix on hi ha tancats dos camions Avia. El responsable de l'empresa, que feia feines de manteniment, amb gran amabilitat ens consentí de fer fotografies als dos camions. El primer Avia, de xassís llarg i amb una plataforma dotada de marquesina, apte per a transportar farratge, té la cabina devastada, ben podrida:
El segon Avia, més antic i propietat del senyor Ramon Nogué de Banyoles, que llueix una combinació de colors encertadíssima i munta una caixa metàl·lica original, presenta un estat de conservació admirable, exemplar:
L'origen d'aquesta empresa forestal es troba al Ripollès, concretament, al poble de Queralbs, a la vall de Ribes, on l'any 1926 hi nasqué el senyor Joan Peix. Fet el servei militar a Barcelona, treballà per l'empresa Sala forestal de Celrà. Amb un carro i un cavall marxava a les tres de la matinada cap als boscos de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, a carregar troncs. L'animal de bast, un cavall o un burro, ja coneixia la ruta i feia el camí tot sol, sense cap ordre. Aquest fet permetia de dormir als ocupants del carro. Hi trigava un dia sencer en completar el trajecte. Una feina d'una duresa extrema.
Plegat de Sala Forestal, una de les empreses forestals més importants de la demarcació de Girona, s'establí pel seu compte a Fontcoberta. Vivia al mas Pere, una casa de pagès que ocupaven els seus sogres. El primer camió que tingué, a principis dels anys 1950, fou un Ford procedent de l'exèrcit. Arreglat el camió, carregava carbó a bosc i el traginava fins a Barcelona. Tornava a Fontcoberta amb les càrregues generals que sorgien.
Al cap d'uns pocs anys comprà el seu segon camió, un Austin anglès. Les feines de bosc trinxaven els camions. Després vingué un Ebro B45 adquirit al Garatge Camps, el concessionari oficial de Girona, estrenat nou; més endavant treballaren amb un camió Avia i un Pegaso 1100; aquests dos vehicles també foren estrenats nous.
Hi ha una anècdota curiosa de consignar succeïda amb el Pegaso 1100. En Vicenç Martí nascut l'any 1949 a Falgons, un poble integrat al municipi de Sant Miquel de Campmajor, entrà a treballar de ben jovenet a Forestal Peix. Un dia abans de casar-se amb la filla del senyor Peix, l'amo de l'empresa, bolcà a les nou del matí al bosc de Santa Llogaia el Pegaso 1100. El camió estigué ajagut un parell d'hores. A les onze del matí, treballava el Pegaso altre cop amb absoluta normalitat. Atès que el retrovisor era plegat, no es danyà pas. El dia següent celebrà el casament amb la filla del senyor Peix i es convertí en el seu gendre.
En la primera meitat dels anys 1970 Motor Ibèrica SA produí la sèrie P, gamma de camions que volia plantar cara a Pegaso i Barreiros. L'empresa de Girona Fustes Farreras Nadal SA, que sempre treballà amb camions de la casa Ebro, tingué dos camions Ebro D700 i un Ebro P-160 equipat amb un bolquet per la distribució de taulons de fusta; a dia d'avui té camions Volvo. En el ram de la recollida de la llet hi hagué uns quants transportistes que treballaven amb Ebros de la sèrie P proveïts de cisternes. L'Adjutori Rifà, de Tavèrnoles, que recollia llet per la Letel de Vic tingué un Ebro P-137. En Xavier Pujol, de Banyoles, i en Joan Colomer Muntada, d'Olot, tingueren el model P-160. I Transports Costa, del Mallol, tingué el P-200. En Joan Vila ens informa que en Pere Bustins, de Banyoles, tingué un Ebro P-200 dotat d'un motor Perkins de vuit cilindres disposats en V que recollia llet per la Cooperativa Lletera de Banyoles. Fins fa relativament pocs anys hi hagué dos Ebros P-137 que encara treballaven. L'un era de Construccions Frigolé, de Canet d'Adri, carrossat amb un bolquet; i l'altre era d'en Joaquim Puig Ribot, de Tordera, que muntava un motor Perkins anglès, treball que executà en Pere Liu.
A diferència de la cabina que muntava el model D de la casa Ebro, dotat de poca visibilitat, la cabina del model P amb un gran vidre davanter era vertaderament panoràmica i oferia al conductor una visibilitat completa, nítida. I mentre que els camions Avia, la competència directa, eren més flacs i ràpids, els Ebro eren més forts.
Els primers dies de novembre de 1975, pocs dies abans de la mort del dictador Francisco Franco, Fustes Peix comprà al concessionari oficial de Girona, el Garatge Camps, un camió Ebro P-137.
L'Ebro P-137 és carrossat amb una plataforma construïda per can Fluvià de Girona i una grua Vallman amb un modest i senzill seient, usada amb profusió per les empreses forestals fa uns quants anys:
Una cabina de dimensions petites si es pren com a referència la mida del pneumàtic:
El lloc de conducció, amb un tablier carregat d'indicadors rodons d'accentuat gust italià, i la làmina de fusta que l'embelleix, li confereix una acusada i notable elegància, distinció i refinament:
El senyor Vicenç Martí en té un bon record de l'Ebro. Aquest camió, que fou el primer que es vengué a les comarques gironines, el gasoli no li arribava a la bomba d'injectors, provocant que el motor s'apagués. La falta de gasoli causava l'ofegament del motor. Aquesta incidència, que la gent del ram del transport en diu desensebar, paraula que no hem trobat pas al diccionari, però que reproduïm per l'interès que l'argot presenta, fou solucionat dins del període de garantia pels mecànics del Garatge Camps amb el canvi d'instal·lació de les peces que ho causava. Els treballs forestals, extremament carregosos, causava un trencament constant dels paliers del camió. La xapa de la cabina també se'n ressentí dels cops rebuts. Donat de baixa dels treballs forestals, la família Peix Martí l'encertà tancant l'Ebro P-137 en un garatge de l'empresa i conservar-lo durant tots aquests anys.
Un Jeep Comando construït per Viasa i equipat amb un motor Perkins que el senyor Martí usa diàriament per anar a bosc:
Un tractor Massey Ferguson fabricat per Motor Ibèrica SA a Barcelona i equipat amb un motor Perkins dièsel que rendeix seixanta-cinc cavalls de potència:
Una grua muntada en un remolc construït sobre el xassís d'un camió Ebro:
L'altre camió que té l'empresa, que cada dia va a bosc, és un Renault 230.26, comprat nou al concessionari oficial Dodge-Renault de Girona. Munta un motor derivat del Super Azor Gran Ruta amb un turbo acoblat. Solament se li ha fet motor en una ocasió, usant les peces procedents d'un altre motor comprat de segona mà.
Permís de circulació del segon camió que té Fustes Peix, el Renault 230.26:
El rombe Renault incrustat al mig de la calandra és una pura entelèquia: el camió és un Barreiros 6x4 pur. Engegat que fou pel senyor Martí emetia el soroll inconfusible que identifica els motors de la casa de Villaverde, amb el roncar pausat del ralentí:
Més fotografies d'aquest Barreiros desvirtuat per l'apropiació feta per Renault, nou propietari de l'empresa, amb un rombe xaró, que treballa cada dia a bosc. El camió és proveït amb una grua i el seu seient:
Fotografia del grup que ens aplegarem a l'empresa Fustes Peix, a Mata. municipi de Porqueres. D'esquerra a dreta, Xavier Pujol, Pere Liu, Vicenç Martí, Joan Mercadé i Joan Brugués:
Jubilat el senyor Peix de l'empresa forestal que fundà, el succeí al capdavant del negoci el seu gendre, el senyor Vicenç Martí. Extreuen fusta dels boscos que s'estenen des de Sant Miquel de Campmajor fins a Figueres, fusta que té diversos usos.
Acomiadats del senyor Martí i de la resta d'amics, ens desplaçarem fins una nau pròxima de can Peix on hi ha tancats dos camions Avia. El responsable de l'empresa, que feia feines de manteniment, amb gran amabilitat ens consentí de fer fotografies als dos camions. El primer Avia, de xassís llarg i amb una plataforma dotada de marquesina, apte per a transportar farratge, té la cabina devastada, ben podrida:
El segon Avia, més antic i propietat del senyor Ramon Nogué de Banyoles, que llueix una combinació de colors encertadíssima i munta una caixa metàl·lica original, presenta un estat de conservació admirable, exemplar:
Ha estat un dia ben aprofitat gràcies a l'amabilitat amb què el senyor Vicenç Martí ens acollí a casa seva. I també, l'activitat no programada de retratar dos camions Avia, un dels quals, propietat del senyor Nogué, una autèntica relíquia que ha arribat fins els nostres dies admirablement ben conservat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada