Encontre el 27 de juny de 2015 al pla de Lleida: la visita al museu de l'Automoció Roda Roda (III).

Des d'Alcarràs, sota un sol rigorós, ens desplaçarem fins al Club de Tennis de Lleida, sobre la carretera d'Osca, on, en el restaurant del propi club, ben refrigerat, ens fou servit un dinar suculent acompanyat de vins de la terra, vins de la denominació d'origen Costers del Segre, forts i amb caràcter.

A les cinc de la tarda, amb una calor considerable, marxarem al museu de l'automoció Roda Roda. Adjacent a l'edifici que ocupa aquell museu hi ha la nau de Carrosseries Consa, un dels carrossers més antics de Lleida i que té molt de renom entre els transportistes lleidatans:

La nau que ocupa el museu d'automoció Roda Roda sempre ha tingut una vinculació amb el món del motor. L'edific fou aixecat l'any 1954 pel senyor Eduardo Velasco i García, titular de la distribució del carburant que comercialitzava CAMPSA, el monopoli estatal, i posseïdor d'una flota de camions que garantien el subministrament de benzina i gasoli arreu dels pobles i ciutats escampats a les comarques lleidatanes, incloent-hi el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Vall d'Aran. Aviat és dit. 

Atès que la nau se li féu petita per encabir la creixent flota de camions, el senyor Velasco resolgué de traslladar-se a un nau més grossa del polígon del Segre de Lleida. I aleshores l'edifici fou ocupat pel concessionari oficial DKW a Lleida atès que llur representant n'era el senyor Velasco. Hi tenien l'exposició de les furgonetes DKW que IMOSA construïa a Vitòria i el taller per atendre el manteniment i les reparacions.

L'any 1972 l'edifici acollí el concessionari de MEVOSA, empresa successora de DKW que distribuïa les furgonetes Mercedes Benz també fabricades a Vitòria. El representant de la casa Mercedes Benz a la província de Lleida era l'Eduardo Velasco. L'any 1992, amb el trasllat del concessionari Mevosa a unes noves instal·lacions, més modernes i grosses, fora de la ciutat, la nau quedà desocupada. L'any 1997, llur adquisició per l'Ajuntament de Lleida, possibilità que acollís el museu d'automoció Roda Roda. Es tancava el cercle. 

El museu Roda Roda disposa d'una notable mostra de les motocicletes i cotxes que circularen pel país. De d'aquest punt de vista, i seguint un model cada cop més valorat pels beneficis que comporta, es pot definir com un museu de proximitat atès que presenta una selecció dels principals automòbils i motocicletes que usaren els lleidatans. O sigui, cotxes populars com el Biscuter, El Seat 600 i el Renault 8. També hi ha una col·lecció de reproduccions de vehicles a escala que aplegà el senyor Ramon Duró. 

Els vehicles del museu Roda Roda estan perfectament restaurats. Hi destaca, per la seva exclusivitat, un Hispano Suiza de l'any 1917 i un Rolls Royce Phantom de l'any 1925. Al seu costat hi ha un dels primers tractors matriculats a Lleida i un autocar Fiat omnibus de l'any 1915 que feia la línia de Lleida-Ponts i traginava el correu.

El museu Roda Roda nasqué del conveni que celebrà l'Ajuntament de Lleida amb un important  col·leccionista particular, el senyor Francesc Segura, transportista jubilat i apassionat del motor. La col·lecció s'ha engrandit en el decurs dels anys amb les donacions d'altres col·leccionistes i la incorporació de vehicles del parc de l'Ajuntament de Lleida: motos de la Guàrdia Urbana, cotxes oficials i un camió Magirus Deutz del cos de bombers equipat amb una escala. També té sortidors antics de benzina i una àrea de descans moblada amb seients d'autobusos.

Façana del museu Roda Roda, l'antic garatge dels camions de la Campsa, dotat de nous usos:

El racó de les motocicletes ofereix una interessant selecció dels vehicles de dues rodes que hi hagué d'ençà dels anys 1950. Un motocarro, matriculat a Saragossa, amb la seva caixa de festa refeta:

Un òmnibus Fiat que feia la línia i el servei de correu de Lleida a Ponts:

Un camió dels anys 1920 amb la seva caixa de fusta. Aquests vehicles, de procedència nord-americana, feren molta forrolla en la dècada de 1920 i 1930:

Un dels primers tractors matriculats a Lleida (L-9) els anys 1920. Muntava  unes rodes massisses que li foren canviades per pneumàtics. Una pura relíquia:

Unes quantes fotografies d'automòbils d'època:

Una de les joies del museu, el Rolls Royce Phantom de l'any 1925. Aquest vehicle requerí d'una restauració molt acurada. La carrosseria fou reconstruïda en la seva totalitat: 

Molt interessant, també en la nostra opinió, és el fons de vehicles matriculats d'ençà dels anys 1940. El museu compta amb dos Biscuters produïts a Sant Adrià de Besòs: l'un, la versió estàndard, i l'altre, la versió comercial apte pel repartiment de paquets i desplaçaments de curta distància:

Una DKW, furgoneta que IMOSA produïa a Vitòria i que, ben segur fou exposada i venuda en el mateix espai que actualment ocupa. En Claudi Herguido ens informà que molts productors de fruita del pla de Lleida compraren aquest model de furgoneta per fer les seves activitats agrícoles:   

Un camió Magirus Deutz, del cos de Bombers, exhibit a la primera sala del museu:





Alguns dels cotxes matriculats des dels anys 1950 fins els anys 1980. El primer, un Rover anglès:

Un Mercedez Benz, de color negre, un cotxe que representava estatus i distinció social, un cotxe de senyor:

El popular Seat 600 i l'escàs Seat 800:




Un Dodge 3700 GT, també de color negre, exposat al costat del Mercedes Benz:



Un cotxe Daf en procés de restauració:

A les sis de tarda, un cop visitar de cap a cap el museu Roda Roda, fou el moment de l'acomiadament i de tornar cap a les residències respectives. Llevat dels amics de Lleida, que tenien el viatge fet, a la resta d'assistents, qui més qui menys, tenia per davant una bona quilometrada. Fou una jornada inoblidable plena de coneixences i emocions diverses. Esperem de repetir-ho ben aviat.