Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (I).

Per redactar el seu monumental treball sobre vehicles, carrossers i empreses de transports viatgers de les comarques gironines, treball sense parió a la resta de comarques catalanes i a l'estat espanyol, en Josep Vert i Planas, gràcies a la col·laboració entusiasta i desinteressada d'empresaris i carrossers -fou el cas dels senyors Joan Brugués i Prat de Banyoles i Joaquim Beulas d'Arbúcies- arreplegà uns fons fotogràfic de gran valor. 

Gràcies al senyor Miquel Graells de l'Estartit, que custodia aquest material per la voluntat manifestada dels descendents d'en Josep Vert i Planas, disposem de llur arxiu fotogràfic arreplegat amb la finalitat d'escriure els tres volums que conformen la seva obra principal. Aquest treball, publicat aleshores amb el suport d'institucions oficials, avui dia és introbable. Mai fou reeditada. Per ventura fóra convenient de fer-ne una nova edició en un sol volum que recollís resumidament la informació que té un major interès. 

Amb l'ànim de fer arribar al major nombre possible d'afeccionats a la història del transport aquest material fotogràfic present en l'obra d'en Josep Vert, el reproduïm en els següents articles. 

La primera fotografia, procedent de la col·lecció del senyor Eliseu Barberan, fou un òmnibus equipat amb rodes massisses construït per la casa Hispano Suiza de Barcelona que feia la línia de Sant Carles de la Ràpita-Amposta-Tortosa. La gent asseguda als seients i dreta al sostre -una banda de músics- acredita la robustesa del xassís. La fotografia està datada en els anys de la Gran Guerra: 

 

La segona fotografia procedent de la col·lecció del senyor Pere Ferré Puig, fou un autobús Tilling-Stevens amb carrosseria d'una sola planta i plataforma posterior; llur capacitat era de trenta-un passatgers asseguts i dotze drets a la plataforma. Eren coneguts popularment amb el nom de Burres. Aquest vehicle, el número 16 de la Companyia General d'Autobusos (CGA) que feia la línia Barcelona-Montcada i Reixac i tenia la matrícula B-8315, fou retratat l'any 1933 a la bifurcació de l'antiga carretera nacional 152 -que connectava Barcelona amb Ripoll passant per Granollers i Vic- amb la carretera de Montcada i Reixac. La parada final era al carrer de l'Estació, davant de la Fonda Espanya. Aquests vehicles donaren un resultat excel·lent:

Autobús AEC, acrònim d'Associated Equipment CO, importat d'Anglaterra l'any 1922 i fotografiant quan circulava per la ronda de Sant Pere de Barcelona. Muntaven una carrosseria de dos pisos, el cim del qual, anomenat imperial, era descobert. Eren més ràpids que els autobusos Tilling-Stevens, també procedents de la Gran Bretanya, atès que equipaven un motor de benzina amb un canvi de dues marxes. Feien la línia de l'Hospitalet de Llobregat a Sant Adrià de Besòs creuant la ciutat de Barcelona, línia que fou suprimida el 1 de gener de 1925, adscrivint-se els vehicles a la Companyia General d'Autobusos (CGA):

Cotxe número 18 de la Companyia General d'Autobusos (CGA), un autobús Tilling-Stevens importat de la Gran Bretanya, amb matrícula B-9979. Feia la línia E que connectava la plaça del Centre amb l'estació del Nord. La fotografia, de la col·lecció del senyor Pere Ferré Puig, fou feta a la parada final de l'estació del Nord, que és l'edifici que s'aprecia al fons, projectat per l'arquitecte Demetri Ribes Marcó, posat en funcionament l'any 1918 i tancat l'any 1972:

Sèrie 200, formada la segona sèrie per vint-i-cinc vehicles, de la Companyia General d'Autobusos (CGA), els quals foren construïts en els propis tallers de l'empresa. Portaven el volant a la dreta, rodes massisses, dobles les posteriors, i carrosseria de dos pisos. Aquest fou el cotxe 296 amb matrícula B-53770, que feia la línia D, fotografiat l'any 1934 a la plaça Urquinaona de Barcelona. Trenta-vuit autobusos de la sèrie 200 foren reconstruïts i transformats en troleibusos en els primers anys de la postguerra:

Troleibús imperial -amb carrosseria de dos pisos- de l'empresa municipal de transports públics de l'Ajuntament de Barcelona que fou el cotxe 534, el qual formava part de la sèrie 501 a 538. Aquest cotxe, que era un antic autobús de la sèrie 200 de la Companyia General d'Autobusos (CGA), reconstruït i transformat en un troleibús, fou posat en funcionament l'octubre de l'any 1941, dos anys després de l'acabament de la Guerra Civil Espanyola. Retratat pel senyor Pere Ferré Puig el 27 de setembre de 1958 a la confluència dels carrers de Provença i Rocafort, al barri de l'Eixample:

Cotxe 513, que formava part de la sèrie 501 a 550, de la companyia Tramvies de Barcelona SA. Aquest tramvia, que cobria la línia 64 entre el barris de la Barceloneta i Sarrià-Pedralbes, a la falda del Tibidabo, línia que encara es manté ara com ara, fou retratat pel senyor Pere Ferré Puig el 1 d'agost de 1953 al carrer de Muntaner de Barcelona. Fou un dels pocs tramvies que circularen a la ciutat de Barcelona que tingué la porta automàtica al costat esquerra:

Locomotora de vapor de fabricació francesa (construïda per la casa Couillet l'any 1885) retratada l'any 1959 a l'estació de França de Barcelona pel senyor Jaume Morell:

A mitjan anys 1940 l'estat del parc automobilístic espanyol era dramàtic. La derrota de les potències de l'Eix, països aliats d'Espanya, agreujà més encara la situació. El govern espanyol, aïllat internacionalment i mancat de les divises imprescindibles per la importació de petroli, estimulà el desenvolupament de vehicles elèctrics. Una de les moltes improvisacions ideades aquells anys amb més voluntat que encert. Aquest projecte sorgit en els anys de fervor nacionalcatòlic, de nostàlgies i deliris imperials, d'exaltació de la raça i del paper de reserva espiritual d'Occident que tenia encomanat Espanya per combatre l'amenaça de l'ateisme comunista, fou els vehicles Autarquia, un nom grat a la dictadura feixista. 

Sobre uns xassissos de la casa Ford, l'únic fabricant amb cara i ulls que hi havia aquells anys a Espanya, amb una planta de fabricació a Barcelona, Autarquia desenvolupa un autocar amb una carrosseria que servia la casa Ayats d'Arbúcies amb dos acabats, un senzill i un altre de luxe:

L'empresa Autarquia també desenvolupà un petit camió elèctric que disposava d'unes grans bateries. Llevat del sector de les motocicletes, aquest projecte com la resta d'iniciatives empresarials sorgides aquells anys en el sector de l'automoció i que no comptaven amb el suport decidit i ferm del govern espanyol -els camions Pegaso construïts per ENASA, el cotxes Biscuter, etc- naufragaren estrepitosament. Se'n conserven les fotografies dels vehicles construïts amb la intenció de limitar la dependència que Espanya tenia del petroli:

Cotxe del senyor Francesc Planas, accionista de l'empresa Preses i Companyia, de Torroella de Montgrí, amb una carrosseria reconstruïda en els anys 1950 per en Josep Vert i Planas. Era el cotxe auxiliar que solament treballava davant d'una qualsevol eventualitat que hagués de fer front l'empresa:

Un dels primers autocars Pegaso matriculats a la província de Lleida amb una carrosseria construïda per en Josep Vert en llur taller de Torroella de Montgrí:

Continuarà.