Manual d'instruccions i manteniment del Sinca 1000 i catàleg de l'autocar Barreiros 5300.

Per participar en el gran pastís que fou el creixement del parc de vehicles a Espanya d'ençà de la dècada de 1960 impulsat per la demanda d'automòbils per la classe mitjana i treballadora del país sorgida amb la bonança econòmica que aleshores es produí, l'Eduardo Barreiros fabricà el Simca 1000, un vehicle que s'ajustava perfectament a les necessitats i desitjos dels conductors. Foren també els anys que proliferaren les autoescoles. Hi hagué un gavadal incessant de nous conductors que, en possessió del permís de conduir, signaren les lletres de canvi requerides per comprar i disposar del seu primer automòbil i fer la sortida els diumenges i dies festius acompanyats de la família. És la imatge d'una família entaforada dins un popular i modest Seat 600, amb la baca atapeïda d'embalums, circulant per l'autovia de Castelldefels per passar el dia a la platja.  

La concepció del Simca 1000, d'una extrema senzillesa i ben pràctica, era idèntica a la de la resta de cotxes populars que aleshores es comercialitzaren. Una motor de poc cubicatge ubicat a la part posterior, una carrosseria de quatre portes amb molts elements comuns que en simplificava llur construcció i n'abaratia el cost de fabricació.

El senyor Joan Brugués, que en tingué un en els anys 1960, amb el qual  feien els sortides familiars els dies festius, conserva el manual d'instruccions per la utilització i manteniment del Simca 1000:

Carrosseria funcional i eficaç de procedència francesa i produïda a Villaverde sota llicència:



Espai on era gravat el número de bastidor del vehicle i del motor:



Recomanació del fabricant que sempre s'usessin recanvis originals:



Posició del motor en la part posterior del vehicle:



Seients que muntaven el Simca 1000, en les dues versions, sense cap concessió al luxe i a la comoditat:



Lloc de conducció del Simca 1000, modern i ben acabat atenent als paràmetres estètics i les modes en voga aquells anys:

I de l'abundant documentació que posseeix el senyor Brugués també hem seleccionat el catàleg de l'autobús Barreiros 5300. Per poc que hom s'hi fixi, era la mateixa carrosseria de l'autobús Barreiros A131 posada al dia. Els canvis afectaven al davant, amb uns llums i un radiador més modern, en consonància amb la nova gamma de camions comercialitzada a finals dels anys 1960, el robust i valent Barreiros Ye-ye, de cabina de color taronja:

L'interior de l'autobús incorporava millores significatives respecte del model precedent: 







Característiques principals del vehicle:



Continuarà.

El Seat 1500 ambulància de la Creu Roja de Ripoll.

Avui, primer dia d'agost, inici de les vacances d'estiu per a moltes famílies, les carreteres s'han atapeït de vehicles que marxen cap els respectius llocs d'estiueig. Les fileres de vehicles particulars transitant amunt i avall per les carreteres, autovies i autopistes és una de les imatges icòniques de l'estiu d'ençà de la popularització dels vehicles a la dècada dels anys 1960, amb el Seat 600 com a protagonista principal. La greu crisi econòmica que pateix l'estat espanyol no impedeix que els ciutadans gaudeixin d'uns dies fora de les seves residències habituals. Escurcen els dies d'estada  de les vacances i moderen el consum però marxar ha esdevingut una necessitat ineluctable. Aquest matí les famílies carregaven amb deler les maletes, cistells i demés pertinences als maleters dels cotxes, monovolums i jeeps.

La càmera d'en Xavier Miserachs, el gran fotògraf català de la segona meitat del segle XX, va retratar l'autovia de Castelldefels a principis dels anys 1960 amb uns pocs cotxes particulars que hi transitaven carregats de famílies que els dies de festa d'estiu els aprofitaven per gaudir de les platges de Gavà i Castelldefels. Eren els anys que unes poques famílies privilegiades i adinerades disposaven de vehicle propi. L'adquisició d'un Seat 600, un vehicle admirable en la seva concepció, fabricació i manteniment econòmic, era una autèntica odissea: s'havia de satisfer una paga i senyal i apuntar-se a una llista d'espera superior, en alguns casos, als dos anys.

La generalització dels automòbils particulars, un fenomen sorgit als Estats Units, generalitzat als països de l'Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial i que avui dia s'ha estès imparablement arreu del món amb els problemes mediambientals i de proveïment i d'escalada de preus dels carburants que planteja, va desenvolupar-se a Catalunya a partir de l'any 1960.

Com hem exposat en una anterior crònica, a banda de la importància que la indústria del motor té a Catalunya i a l'estat espanyol en quant a ocupació i creació de riquesa, l'extensió dels vehicles particulars va comportar el sorgiment de gruistes que cobrien l'assistència tècnica i retiraven els vehicles espatllats i accidentats. Alhora van aparèixer les ambulàncies amb personal sanitari que prestava assistència mèdica a les víctimes d'accidents de carretera. Les ambulàncies Seat 1500 i Dodge Dart formen part de les imatges d'aquells anys.

Temps enrere, en un estand de la Creu Roja de Ripoll que participava en la Fira de les quaranta hores de Ripoll, una antiga fira agrícola i ramadera reconvertida en multisectorial, hi havia penjada la fotografia d'una ambulància Seat 1500 adscrita a la Creu Roja de Ripoll:

Aquesta ambulància era aparcada en el lloc de socors que hi havia a l'entrada de Ripoll procedent de Vic. Dues fotografies de l'edifici actual de la Creu Roja de Ripoll, aixecat damunt del primitiu lloc de socors:



 

A la segona meitat dels anys 1960, i més intensament en els anys 1970, es va aixecar molts llocs de socors a les entrades de les principals ciutats i pobles catalans. Llur emplaçament estratègic els permetia d'atendre serveis d'assistència mèdica en el respectiu casc urbà i en els trams de carretera que tenien assignats.

La major part d'aquells llocs de socors van caure en desús en els anys posteriors, acordant-se el seu tancament. Els canvis de tota mena que el temps imposa també va afectar aquests establiments benemèrits.