El darrer model que Nazar produí, un any abans del seu tancament acordat per Barreiros Diesel SA després de comprar-la, fou el model C de tres mil cinc-cents quilos. Es produïren versions de camioneta, equipada amb roda senzilla posterior, i camió petit. Aquest model s'inscriu en una gamma inacabada atès que els models projectats de més tonatge no veieren pas la llum. Els treballs de desenvolupament de la nova cabina, que equipaven els models de més tonatge, estaven força avançats.
Quan l'Eduardo Barreiros personalment prengué possessió de la fàbrica que Nazar tenia a Saragossa manu militari, acompanyat de personal de la seva confiança uniformat, hi havia uns quants xassissos de camions acabats -disposaven dels motors Perkins i la transmissió muntada- que desapareguérem. Estaven en la fase final de la seva producció atès que només restava l'acoblament de la cabina. Una hipòtesi versemblant, en base al gran pragmatisme que en Barreiros sempre aplicà en l'adopció de les seves decisions és que, tal vegada, la cabina projectada per Nazar fou aprofitada per desenvolupar la cabina que Barreiros posà en el mercat l'any 1969 i que rebé el nom tècnic CP-67.
El camió Nazar C de tres mil cinc-cents quilos equipava el motor Perkins P4. El canvi de marxes procedia de la casa Roche de Madrid, que era dur i rudimentari. No es trencava amb facilitat, que era el que valoraven els seus propietaris. Els camions Nazar més grossos equipaven un canvi de marxes CPM dotat de sis marxes. El canvi de marxes ZF alemany, a diferència del nacional Roche, era més fi. La transmissió era Ayra-Spicer, produïda a Espanya sota llicència. I les bombes d'injecció, que eren rotatives, més modernes que no pas les lineals, eren de la marca CAV, fabricada a Saragossa sota llicència Lucas.
Atès que aquest model estigué poc més d'un any en producció, les poques unitats produïdes foren liquidades en el curs dels anys 1966 i 1967. L'any 1968 se'n vengué encara algun camió amb un preu molt interessant. Una de les unitats d'aquest model C, propietat de la família Amorós de Belchite, que treballava en la venda ambulant i recuperat per l'Ángel Martin fa pocs anys, ha estat objecte d'una restauració excel·lent. Una restauració que li ha restituït els colors, estètica i imatge que sempre tingué. Us presentem unes poques fotografies de l'estat actual que presenta el camió:
Amb aquest article acabem la sèrie consagrada a Nazar, amb què hem pretès de fer unes pinzellades de l'itinerari productiu d'aquest singular constructor espanyol de vehicles comercials i industrials de la primera dècada dels anys 1960.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada