Camions Nazar: dues cabines per un mateix model.

Diverses foren les estratègies desplegades pels constructors de camions i autocars sorgits en la dècada de 1950 i 1960 per esgarrapar una porció de la quota de mercat que dominaven còmodament, cadascú en el seu segment, Motor Ibèrica SA i ENASA, fabricants respectivament dels camions Ebro, centrats en els vehicles lleugers, i Pegaso, especialitzat en la gamma pesada. Ens referim a Barreiros, Avia, Sava i Nazar. 

Per contenir els costos de producció i per la tranquil·litat derivada de la posició dominant que ostentaven en el mercat espanyol de vehicles industrials, la producció de la qual tenien venuda d'un any per l'altre, Ebro i Pegaso només tenien un model de cabina per a cada model. L'Ebro B45 muntava una cabina única. I el Pegaso Z-207, el Pegaso 1060 i el Pegaso Comet només disposava d'una cabina, independentment dels quilòmetres que recorria el  transportista. 

El plantejament d'una cabina única per cada model també fou adoptada pels responsables de la val·lisoletana Sava, empresa que emprengué  una solució pràctica i senzilla: produir vehicles sota llicència estrangera, estalviant-se els costos d'investigació i desenvolupament que qualsevol nou vehicle comporta. Tampoc disposaven d'un capital suficient per a portar a cap un projecte de tal magnitud. Recorregueren a celebrar acords amb alguns dels principals constructors anglesos i francesos per produir llurs vehicles a Espanya.

Aeronàutica Industrial SA (AISA), constructor de vehicles comercials i industrials sota la marca Avia, amb seu a Madrid i participada per l'Institut Nacional d'Indústria (INI), especialitzada en els petits camions, un sector que experimentà un gran creixement en la dècada de 1960, també adoptà el concepte d'una sola cabina. El començament de llur activitat industrial coincideix amb el cessament a Espanya de la fabricació dels camions lleugers alemanys de la casa Borgward, amb els qual, les cabines Avia presentaven una acusada semblança.

El més enginyós fou, sens dubte, l'Eduardo Barreiros Rodríguez: subscriví acords per fabricar vehicles sota llicència i ensems copià tot el què pogué. Els motors dels camions lleugers es basaven en els motors Perkins (els seus motors en el mercat eren més econòmics que els Perkins, produïts també sota llicència); i quant als motors grossos, es basaren en un motor d'un gran constructor suec. I per incrementar les vendes de camions i posicionar-se en un mercat on Pegaso practicava una indissimulada competència deslleial, oferí un catàleg de cabines amb distintes configuracions que es muntaven de fàbrica sobre els seus camions. Dins les seves possibilitats, feia camions ajustats a les necessitats dels compradors. Els models posteriors, l'Azor i el Super Azor, muntaven una cabina procedent de la casa Berliet francesa en dues configuracions, curta i llarga.

Aquest mateix plantejament, de diversitat de cabines per un mateix model, fou adoptada per Factorias Nápoles SA de Saragossa, constructor dels camions Nazar.  De bell antuvi comercialitzà llurs models amb dues versions de cabina, la curta i la llarga. Publicitat del Nazar A de set tones que muntava una cabina curta:

Nazar A amb cabina curta que tingué la família Oliveras de Sarrià de Ter (Gironès):




Nazar A amb cabina curta del senyor Martí Fabra de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà):

I dos Nazars A amb la cabina llarga; el primer de Transports Homs de Barcelona i el segon de l'Esteve Castellà i Corominas de Bàscara (Alt Empordà).

El següent model que Nazar produí, a partir de l'any 1963, i successor de l'anterior, muntava la cabina B en dues configuracions, curta i llarga. Publicitat del Nazar B amb la cabina curta, un model que hi ha molt poques referències i fotografies:

Camions Nazar amb la cabina B llarga (col·lecció Sr. Rafael Reyna Calatayud):







I el Nazar B amb cabina grossa i llums horitzontals de l'Enric Vilavedra:

El Nazar B de l'Àngel Vilar, dotat de cabina llarga i amb els llums inferiors horitzontals, pintada en tres colors distints que corresponen successivament a tres èpoques distintes. La primera fotografia, en blanc i negre, incorpora els colors amb què era servit de fàbrica: 

El primer model de Pegaso disponible amb dues versions de cabina, la curta i la llarga, fou comercialitzat en la segona meitat dels anys 1970. Deu n'hi do. En canvi Barreiros-Dodge sempre disposà en els models de més tonatge de dues cabines, la curta destinada a la construcció i trajectes curts, i la llarga per rutes nacionals i internacionals. 

Nazar de ben segur que ostenta una marca única: és el fabricant de vehicles que ens menys anys ha produït més models. En un curt període de temps de poc més de sis anys, entre camions, autobusos i autocars i furgonetes, produïren cap a una vintena de models distints. Atès que aleshores els grans constructors reduïen models per abaratir els costs de producció, la política industrial de Nazar era una manera segura i decidida de perdre diners. Aquest fet però té una explicació senzilla: Nazar fou un carrosser que construïa vehicles, en ocasions per encàrrec. Per aquest motiu proliferaren tants models, alguns d'ells, sèries molt curtes, produïdes artesanalment i anàrquicament.