Els antics trams de la carretera nacional II que es conserven a l'Anoia: Igualada-Hostal del Violí (I)

En l'encontre que hi hagué el passat dijous a Igualada amb els senyors Antoni Vendrell, Antoni Tomàs i Josep Pujol també estava programat de recórrer alguns trams de la primitiva carretera nacional II, la carretera de Madrid a França que passava per Saragossa, Lleida, Barcelona i Girona fins a la frontera francesa, que es conserven a la comarca d'Anoia. 

Es conserven molt pocs trams de la primera carretera nacional 2, projectada i executada a partir d'una concepció radial en virtut de la qual les principals carreteres espanyoles arrencaven de Madrid. Era un criteri clarament centralista que bandejava raons econòmiques i menystenia qualsevol rendibilitat i foment de la riquesa associada a la construcció de carreteres. Aquest visió de les infraestructures, contrària a la concepció de les vies romanes en la península Ibèrica, s'imposà amb l'adveniment dels Borbons a la corona espanyola, afermada després de la Guerra de Successió. N'és una manifestació patent el menyspreu sistemàtic en la millora de les xarxes de comunicacions entre Catalunya i el País Valencià, dos territoris d'un gran dinamisme econòmic a desgrat de la penalització fiscal que pateixen des del segle XVIII. Aquesta millora es produí a causa de la iniciativa privada que executà l'autopista que recorre l'arc mediterrani. El tren d'alta velocitat (TAV) de Figueres a Alacant no es pot executar per motius purament polítics.

Una cosa curiosa dels trams de la primitiva carretera nacional II conservat a la comarca d'Anoia és que passaven per tots els pobles i nuclis  urbans que aleshores hi havia, prescindint del nombre de cases que tenien.

A les deu del mati ens vam trobar a l'antiga carretera nacional II que passava al nord d'Igualada, que estigué en actiu fins a la posada en funcionament de l'autovia actualment en servei. Concretament en el tram comprès entre els restaurants Canaletas i Amèrica on s'ubica la nau que acollia l'empresa Grues Igualada del senyor Ramon Pujol Figueras, que fou, un poc temps, concessionari oficial Pegaso i Sava. Aquella nau després fou el garatge on l'empresa Hispano Igualadina hi tancava els autobusos i autocars.

Tram de l'antiga carretera nacional II que passava per Igualada:

Taller de l'empresa Grues Igualada, on el senyor Pujol hi tancava les grues que remolcaven vehicles en pana i accidentats: 

A la part superior de la façana encara és visible, esvaïdes, les marques La Hispano Igualadina, Pegaso i Sava:

Estat actual de l'hotel restaurant Amèrica i una imatge de l'edifici poc després de ser aixecat, al peu de la carretera nacional II:

Des d'Igualada hem marxat cap a La Panadella. Passat Jorba i el pont del Ganxo, ens hem ficat en un primer tram de la primitiva carretera nacional que està tallada i desapareguda a causa de l'autovia. Aquest tram estava encarat a sud:








Hem hagut de recular i tornar a la carretera nacional II que estigué en funcionament fins el desembre de 2003, per recuperar un tram de l'antiga carretera. Aquest tram és paral·lel al riu Anoia. Estat que té la carretera nacional II, transformada en una via comarcal:



Recorreguts uns pocs quilòmetres, hem trencat a la dreta i, a través d'una nova via d'accés oberta arran de la construcció de l'autovia, hem recuperat un tram de l'antiga carretera nacional II:



Tram de l'antiga carretera nacional II que que passa per unes cases a l'est del poble de Santa Maria del Camí, poble integrat en el municipi de Veciana:







Confluència de les dues carreteres nacionals II:



Les dues esglésies que hi ha en el poble de Santa Maria del Camí, travessat per les dues carreteres nacionals II, la de Santa Maria del Camí i la de La Mare de Déu del Camí:



Antic pont de la primitiva carretera nacional II sobre el barranc de la Coma. A la dreta, el viaducte de l'autovia; a l'esquerra, la carretera nacional II:



Pont de l'antiquíssima carretera nacional II amb les proteccions de formigó:



Piló i baranes de protecció de l'antic pont:



Des de Santa Maria del Camí, hem prosseguit per la carretera nacional II fins a l'hostal del Violí, punt on comença l'ascensió al coll de la Panadella. Tram de la carretera nacional entre el poble de Santa Maria del Camí i l'hostal del Violí:


 
L'hostal del Violí, tancat fa molts anys:



Allà hem girat cua i després de fer el revolt de la Quinta Forca, un punt on es produïren molts accidents, hem refet la via cap a Igualada. El revolt de la Quinta Forca:



Continuarà.

Tercera Trobada de vehicles clàssics de La Panadella.

Avui ha tingut lloc la tercera edició de la Trobada Esperit de la Panadella, que aplega vehicles clàssics en aquest petit nucli urbà al peu de l'antiga carretera Nacional II, dins del terme municipal de Montmaneu. 

Els temps que hi ha hagut a La Panadella ha estat fred, humit, boirós. No era pas el temps previst pels organitzadors en programar la trobada, a la primavera, i abans de la Setmana Santa. Aquesta circumstància no ha estat pas cap impediment per una bona assistència de vehicles, principalment d'automòbils. Si bé el gruix de vehicles procedien de Catalunya, uns pocs vehicles han vingut de fora. Uns automòbils des d'Andorra i un petit camió Sava, meravellosament ben restaurat, des de Fonts, un poble de la comarca del Cinca Mitjà, el qual ha constituït una de les grans atraccions de l'edició d'enguany.  Un Peugeot 203 d'en Lluís de Juan, veí de la parròquia d'Encamp, que ha baixat des d'Andorra fins a La Panadella per afegir-se a la trobada:

Poc abans de les nou del matí han aparegut a La Panadella els primers vehicles que han assistit a la Trobada Esperit de la Panadella. Dues fotografies del temps que feia a La Panadella, obtingudes pel senyor Castells a bord del seu camió Nazar, a les nou del matí. La carretera i els edificis restaven completament embolcallats per la boira: 

La visibilitat que hi havia a primera hora del matí a La Panadella era molt escassa:

L'absència del sol causada per la presència persistent de la boira, profitosa pels camps de cereals de la Segarra, ha produït un indubtable encís visual i una sensació de fred desagradable. La solució ha estat refugiar-se en els dos restaurants de La Panadella, can Bayona i can Parada, i ingerir un bon esmorzar. Alguns dels assistents a la trobada que ha tingut lloc avui, entaulats, esmorzant, en el restaurant Parada: els senyors Xavier Castells Quintana, José Manuel Sanz Monclús i Ramon Manonellas Cirera juntament amb dos assistents més que han participat a l'encontre: 

L'organització de la trobada, a càrrec del Club de Vehicles Històrics de Lleida, capitanejat pel senyor Antoni Pomés Tosquella, ha funcionament com un rellotge suís des de primera hora del matí. Membres de l'associació i voluntaris informaven els assistents del lloc d'aparcament dels vehicles i els lliuraven el material de la trobada, consistent en productes de la comarca, elements identificadors de l'encontre i un record commemoratiu. Una organització modèlica.



De mica en mica han arribat a La Panadella els vehicles participants. Els camions ocupaven, com de costum, la darrera renglera, a tocar dels camps. I els automòbils, més de dos-cents, ha format dues rengleres:

Renglera dels camions assistents a la trobada Esperit de La Panadella: 






El Ford A del senyor Jordi Riera Palmés ha estat transportat fins a La Panadella a bord d'un remolc. El seu petit motor i la poca potència que ofereix no el fa un vehicle còmode i apte per circular per carretera:





Un dels camions que més interès ha suscitat ha estat el Sava, excel·lentment ben restaurat, que el senyor José Manuel Sanz Monclús ha dut des de Fonts:









El senyor Ramon Manonellas Cirera, a bord del seu infatigable Ebro C, conscient de la significació que representa La Panadella, no falla mai en aquest encontre:



El senyor Castells és un altre afeccionat que sempre hi és present en aquest encontre. El seu Nazar B ha participat en les tres edicions que han tingut lloc de la Trobada Esperit de La Panadella:



El senyor Nogués, propietari de l'empresa de grues de La Panadella, hi ha assistit amb aquest magnífic i espaterrant Kenwort nord-americà que ha estat objecte d'admiració d'una gran part dels assistents i visitants de l'encontre. Al seu costat, una tractora Pegaso Troner, bellament restaurada, ha concentrat també un gran interès:



Renglera d'automòbils que han participat a la trobada, el nombre dels quals ha estat considerable:



Renglera de motocicletes de totes les èpoques:







A mesura que el dia avançava la boira s'ha anat esvaint, desapareixent. El sol, però, no s'ha pas imposat. Uns núvols grisencs i amenaçadors de pluja han senyorejat en el cel. Semblava ben bé que ens trobàvem en un dia del mes de novembre, que convida a estar-se a casa a la vora de la llar de foc, distès i relaxat, sense fer gaire res. La sensació d'humitat gebradora que s'infiltrava al cos d'una manera persistent ha estat constant tot el matí.

A les onze del matí, un cop esmorzats i amb la bufeta alliberada de líquids sobrers, la filera de vehicles clàssics aparcats a l'esplanada de La Panadella ha fet via, per l'antiga carretera nacional II, tal com estava programat, cap a Igualada, capital de la comarca de l'Anoia, i que fou un centre industrial de gran importància econòmica. Hi predominava la indústria tèxtil i l'adoberia. A mesura que es davallava del coll de La Panadella per trobar les zones càlides i temperades de la comarca de l'Anoia, la boira s'ha esvaït, i el sol, tímidament, ha fet acte de presència. No era pas un sol resplendent però la sensació de fred i d'humitat ha desaparegut. La comoditat era un fet cert. Arribats a Igualada, la corrua de vehicles ha marxat cap el polígon industrial Les Comes per visitar el Museu del Tren d'Igualada, Raihome BCN, d'iniciativa privada.

Acabada la visita al Museu del Tren, la filera de vehicles s'ha disgregat. Alguns assistents han decidit de marxar cap a casa. D'altres, han optat per dinar a Igualada o als pobles propers o pel camí. I uns quants assistents han tornat a La Panadella per l'antiga carretera nacional II, travessant Jorba, Santa Maria del Camí -un nom precís i exacte-, el revolt de la Quinta Forca, l'antic hostal del Violí i la costa del coll fins arribar a destí. Allà han dinat còmodament en els restaurants Parada i Bayona. Una jornada insuperable a pesar que el temps no ha acompanyat. A la dreta, uns assistents a la trobada dinant en el restaurant Bayona:



El Nazar B del senyor Castells arribat a destí. Última fotografia abans de tancar el vehicle al garatge. La sensació d'un dia aprofitat, distès, de retrobament amb els bons amics i de noves coneixences en un lloc singular, ple d'història i carregat de records personals: 

El balanç de l'edició d'enguany ha donat uns resultats favorables. Una gran assistència de vehicles, superior a l'edició anterior. I la ferma sensació, compartida pels promotors i assistents, que aquest esdeveniment s'ha consolidat gràcies a l'esforç de tothom: els promotors de l'encontre, el Club de Vehicles Històrics de Lleida, Ajuntaments i demès Administracions Públiques i empreses implicades; els assistents, els quals amb gran fidelitat participen en les successives edicions i els afeccionats que visiten els vehicles. Un fet remarcable atès que a la primavera hi ha una gran proliferació de trobades de vehicles. Esperem amb candeletes la propera trobada de vehicles clàssics de La Panadella que tindrà lloc la primavera de l'any 2020.

Un Nazar de la Hispano Igualadina i un Rubel amb carrosseria Zane de La Hispano Llacunense (HILLSA).

Gràcies a l'Antoni Rica, gran afeccionat a la història de l'automoció, poden reportar dos cotxes poc corrents que hi hagué al país. El primer, un autocar Nazar equipat amb un motor Perkins i dotat d'una carrosseria per serveis interurbans que la companyia Hispano Igualadina comprà l'any 1964 i que fou estrenat a Vilafranca del Penedès. 

A desgrat que la companyia no conservà pas cap fotografia del Nazar, el senyor Ricardo, el cap del taller de la Hispano Igualadina, disposava d'un catàleg foto del mateix model que fou comprat l'any 1964, en què hi figura el nombre de places i el preu. El senyor Ricardo, que coneixia l'afecció d'en Toni als autocars antics, li facilità la foto del Nazar.

Aquest autocar feia el servei de línies regulars a la comarca de l'Alt Penedès: principalment les de Vilafranca del Penedès-Pontons, Vilafranca del Penedès-Guardiola de Font-rubí i Vilafranca del Penedès-Olesa de Bonesvalls. El manteniment i les reparacions del cotxe fou fet en els propis tallers de la companyia de Igualada i Vilafranca del Penedès. Aleshores les companyies grans tenien els seus propis tallers i mecànics. Un dels conductors que el portaren fou el senyor Gamissell, que coincidí amb el Toni uns quants anys a La Hispano Igualadina. 

Autocar Nazar per serveis interurbans idèntic al que tingué la Hispano Igualadina entre els anys 1963 a 1975, del qual, malauradament, no sabem pas la matrícula que tingué: 

En Toni Rica apunta que la matrícula del Nazar fou B-291105, extrem que caldria verificar. Tal vegada, en els arxius de l'empresa, hi consti.

L'altre cotxe la constància del qual devem també a en Toni Rica, propietat de l'empresa la Hispano Llacunense de Sant Sadurní d'Anoia, fou un Rubel equipat amb un motor Perkins i que carrossà Zane de Saragossa, l'empresa carrossera que el napolità Vincenzo Angelino Gervasio fundà després d'abandonar Nazar amb unes pèrdues econòmiques considerables. 

La Hispano Llacunense comprà cap a l'any 1966 dos Rubels que carrossà Zane. Cobrien la línia regular de Santa Margarida de Montbui a Igualada. Arran de la compra, l'any 1977, pel senyor Masats, de la línia regular de La Llacuna-Igualada, un dels cotxes fou transferits a la seva empresa i l'altre continuà treballant a les línies regulars de HILLSA entre Sant Sadurní d'Anoia i els pobles propers de la comarca. El Rubel que es quedà el senyor Masats fou conduït pels senyors Palaxats i Llobet.

El Rubel objecte d'aquest article li fou canviat el motor Perkins original per un Pegaso  de cent quaranta cavalls de potència procedent d'un autobus Chausson que tingué en Gibert. Aquest fet es produí perquè aleshores els senyors Masats i Gibert foren socis. Els cotxes es tancaven al garatge d'en Masats i el manteniment se'n féu càrrec en Gibert. També li fou acoblat un canvi de marxes Wilson de quatre velocitats. Acabà els seus dies fent la línia regular de Santa Maria del Camí a Vilanova del Camí. Fou donat de baixa cap a l'any 1980.

El senyor Palaxats amb la seva filla davant del Rubel amb carrosseria Zane:

Si hom compara les dues carrosseries, s'adona que presenten una gran similitud. Gairebé es pot afirmar que la carrosseria Zane és una mera actualització del Nazar. Les formes arrodonides, la posició verticals dels llums davanters, la calandra cromada davantera formada per dues peces, els cromats laterals, l'ús dels mateixos vidres partits al davant i al darrera, etc. Aquest italià resident a Saragossa fou el dissenyador més brillant i virtuós de camions, furgonetes i autocars que hi hagué a Espanya en la segona meitat del segle XX. Tant de bo els seus projectes industrials haguessin tingut més continuïtat. 

Agraïm a l'Antoni Rica Villagra les fotografies dels vehicles i la informació facilitada que hem reproduït en aquest article. Són aquests vehicles rars els que susciten el nostre interès.

Concentració de cotxes clàssics a La Panadella convocada pel Club CL'Hàssics Hospitalencs.

Avui diumenge des de Barcelona hem fet via per l'autovia A2 cap a La Panadella. Un cop superat la ciutat d'Igualada, capital de la comarca de l'Anoia, hem abandonat el modern traçat de l'autovia i hem trencat cap a Jorba per l'antiga carretera nacional II. Una carretera que no hem pas abandonat fins arribar a La Panadella. Hem travessat el petit poble de Santa Maria del Camí, amb la seva església romànica adjacent a la carretera. Les corones de flors i creus plantades als marges del revolt tancat que hi ha al costat de l'antic restaurant La Quinta Forca testimonien els nombrosos accidents mortals que s'han produït en aquell indret. Un tram de l'antiga carretera nacional II que presenta cases abandonades als marges i una circulació residual de vehicles.

En el revolt del restaurant La Quinta Força, on hi han bolcat molts camions, arrenca la costa que condueix a La Panadella. El desnivell considerable que hi ha entre les comarques del Anoia i La Segarra. En poc més de vint-i-un quilòmetres, distància que separa Igualada (284 metres d'altitud) de La Panadella (710 metres d'altitud), es registra un desnivell de quatre-cents vint-i-sis metres d'altura, particularment costerut en el darrer tram.

Antic cartell de propaganda dels pneumàtics Michelin, fet amb rajoles, incrustat en una casa de Jorba que afronta amb l'antiga carretera Nacional II:

A dos quarts de dotze hem arribat a La Panadella. Uns quants autocars parats al costat de la benzinera esperaven que els viatgers que transportaven esmorzessin en el bar del hotel restaurant Bayona. Sort n'hi ha que vells i arrelats costums es conserven inalterats:

A la nau de Grues Nogués sempre hi ha un camió o altre de l'empresa aparcat al seu davant. En aquesta ocasió, un camió Iveco de quatre eixos amb la seva grua i caixa:

Acompanyat d'en Xavier Castells hem esmorzat a l'Hostal La Parada. El tracte del servei, com sempre, excel·lent: 

Bar i venda d'embotits de La Parada, espai que conserva la decoració original de la primera meitat dels anys 1960:

A petició d'en Xavier Castells, en Martí de l'hostal La Parada ha fet les consultes pertinents per esbrinar el camí que condueix al mas Suau, masia imponent del municipi de Montfalcó Murallat, avui dia arruïnada, on hi nasqué el seu pare: 

El senyor Àngel Farré, alcalde de Montmaneu, el senyor Josep Queralt, propietari del restaurant Bayona i el senyor Xavier Castells, transportista jubilat que es féu un fart de parar a menjar i dormir a La Panadella en els seus viatges habituals entre Barcelona i Madrid:

Poc a poc La Panadella s'ha omplert d'automòbils clàssics. Els seus propietaris han aprofitat el magnífic diumenge primaveral i l'escenari sensacional que aquest espai ofereix:

Un Seat 1500 excel·lentment restaurat:

I un Alfa Romeo GTV 2000, reeixida combinació de nervi pur italià amb un disseny sublim. Només té l'inconvenient de les qualitats i acabats deficients, fet corrent en els vehicles italians:

Un superb Mercedes Benz Pagoda:

Aquesta tractora Volvo i llur semiremolc, d'un transportista de Lleida, reflecteix el paper que La Panadella ha jugat en el sector del transport a Catalunya:

L'església de la Mare de Déu del bon viatge, construïda l'any 1975 per donar assistència espirituals als viatgers en el curs dels seus desplaçaments, ha perdut força sentit en el segle XXI:

Renglera d'automòbils clàssics procedents de l'Hospitalet del Llobregat, concentrats per iniciativa del Club CL'Hàssics Hospitalencs:

Estand que el CL'Hàssics Hospitalencs ha muntat al costat de la benzinera Repol de La Panadella que hi ha en sentit Lleida: 

Un camió Iveco, aturat a La Panadella, empren la marxa cap als escorxadors de la corona metropolitana de Barcelona:

Un cotxe Mercedes Benz clàssic marxa després d'haver participat en l'encontre de La Panadella: 

Els amics del CL'Hàssics Hospitalencs han gaudit de la cuina suculenta que ofereix el restaurant Bayona. Nosaltres, acompanyats d'en Xavier Castells i d'en Toni Arimany Piella i la seva família, hem dinat tranquil·lament a l'hostal La Parada. En Martí, l'encarregat que fa quaranta-dos anys que treballa a la casa, ens ha explicat unes confidències ben llamineres. Sort que les parets del Bayona i La Parada no poden pas parlar. Els reservats d'aquests establiments han acollit dinars i sopars discretíssims de personatges que han jugat un paper principal en alguns dels esdeveniments i episodis importants que s'han produït aquests darrers seixanta anys en el país. La seva ubicació estratègica, a mig camí de Barcelona, Tarragona i Lleida, afavoria aquestes trobades furtives.

Una tractora Mercedes Benz carregada amb un tractor Fendt, espectador involuntari de l'esdeveniment que ha tingut lloc aquest matí a La Panadella: 

Un cop acomiadats de tothom hem fet via cap al mau Suau, a Montfalcó Murallat, seguint les instruccions precises que en Martí ens ha dibuixat en un mapa. Per l'antiga carretera nacional II ens hem aturat a Sant Pere dels Arquells, poble a tocar de Cervera on hi ha un solar amb tres avions de guerra. Una visió al·lucinant. 

Arribats a Cervera, i trencant per un camí paral·lel a la via del tren de Manresa a Lleida per Calaf, hem anat a parar directament al mas Suau, municipi de Montfalcó Murallat:

Mas Suau, aixecat per un home adinerat de Barcelona, fou un hostal de posta amb església i pou propi que renovava els cavalls que feien el trajecte de Barcelona a Lleida. Comprat per una família acomodada de la Segarra, hi nasqué en Josep Maria Castells Llorens, fill de l'amo. Acabada la guerra civil, s'adonà de l'avenir magre que tenia treballant de pagès en la finca familiar. Decidit i amb empenta, s'instal·là a Torelló, poble industrial al nord de la comarca d'Osona on inicià la seva professió de transportista. Els seus descendents han continuat treballant en el transport. 

La concentració d'automòbils clàssics a La Panadella organitzada pel Club CL'Hàssics Hospitalencs palesa les immenses possibilitats que aquest nucli ofereix per la celebració de tota mena d'encontres relacionats amb el sector de l'automoció: trobades de vehicles clàssics, moderns i militars; fires de venda de vehicles, recanvis, maquetes, publicitat i llibres; escenaris per pel·lícules i anuncis publicitaris; celebració de ral·lis clàssics per les carreteres de les comarques de La Segarra i de la Anoia. L'Ajuntament de Montmaneu, conscient de la significació i càrrega simbòlica que té La Panadella, donarà el seu suport ferm i decidit a la celebració d'activitats relacionades amb el món del motor.