Els antics trams de la carretera nacional II que es conserven a l'Anoia: Igualada-Hostal del Violí (I)

En l'encontre que hi hagué el passat dijous a Igualada amb els senyors Antoni Vendrell, Antoni Tomàs i Josep Pujol també estava programat de recórrer alguns trams de la primitiva carretera nacional II, la carretera de Madrid a França que passava per Saragossa, Lleida, Barcelona i Girona fins a la frontera francesa, que es conserven a la comarca d'Anoia. 

Es conserven molt pocs trams de la primera carretera nacional 2, projectada i executada a partir d'una concepció radial en virtut de la qual les principals carreteres espanyoles arrencaven de Madrid. Era un criteri clarament centralista que bandejava raons econòmiques i menystenia qualsevol rendibilitat i foment de la riquesa associada a la construcció de carreteres. Aquest visió de les infraestructures, contrària a la concepció de les vies romanes en la península Ibèrica, s'imposà amb l'adveniment dels Borbons a la corona espanyola, afermada després de la Guerra de Successió. N'és una manifestació patent el menyspreu sistemàtic en la millora de les xarxes de comunicacions entre Catalunya i el País Valencià, dos territoris d'un gran dinamisme econòmic a desgrat de la penalització fiscal que pateixen des del segle XVIII. Aquesta millora es produí a causa de la iniciativa privada que executà l'autopista que recorre l'arc mediterrani. El tren d'alta velocitat (TAV) de Figueres a Alacant no es pot executar per motius purament polítics.

Una cosa curiosa dels trams de la primitiva carretera nacional II conservat a la comarca d'Anoia és que passaven per tots els pobles i nuclis  urbans que aleshores hi havia, prescindint del nombre de cases que tenien.

A les deu del mati ens vam trobar a l'antiga carretera nacional II que passava al nord d'Igualada, que estigué en actiu fins a la posada en funcionament de l'autovia actualment en servei. Concretament en el tram comprès entre els restaurants Canaletas i Amèrica on s'ubica la nau que acollia l'empresa Grues Igualada del senyor Ramon Pujol Figueras, que fou, un poc temps, concessionari oficial Pegaso i Sava. Aquella nau després fou el garatge on l'empresa Hispano Igualadina hi tancava els autobusos i autocars.

Tram de l'antiga carretera nacional II que passava per Igualada:

Taller de l'empresa Grues Igualada, on el senyor Pujol hi tancava les grues que remolcaven vehicles en pana i accidentats: 

A la part superior de la façana encara és visible, esvaïdes, les marques La Hispano Igualadina, Pegaso i Sava:

Estat actual de l'hotel restaurant Amèrica i una imatge de l'edifici poc després de ser aixecat, al peu de la carretera nacional II:

Des d'Igualada hem marxat cap a La Panadella. Passat Jorba i el pont del Ganxo, ens hem ficat en un primer tram de la primitiva carretera nacional que està tallada i desapareguda a causa de l'autovia. Aquest tram estava encarat a sud:








Hem hagut de recular i tornar a la carretera nacional II que estigué en funcionament fins el desembre de 2003, per recuperar un tram de l'antiga carretera. Aquest tram és paral·lel al riu Anoia. Estat que té la carretera nacional II, transformada en una via comarcal:



Recorreguts uns pocs quilòmetres, hem trencat a la dreta i, a través d'una nova via d'accés oberta arran de la construcció de l'autovia, hem recuperat un tram de l'antiga carretera nacional II:



Tram de l'antiga carretera nacional II que que passa per unes cases a l'est del poble de Santa Maria del Camí, poble integrat en el municipi de Veciana:







Confluència de les dues carreteres nacionals II:



Les dues esglésies que hi ha en el poble de Santa Maria del Camí, travessat per les dues carreteres nacionals II, la de Santa Maria del Camí i la de La Mare de Déu del Camí:



Antic pont de la primitiva carretera nacional II sobre el barranc de la Coma. A la dreta, el viaducte de l'autovia; a l'esquerra, la carretera nacional II:



Pont de l'antiquíssima carretera nacional II amb les proteccions de formigó:



Piló i baranes de protecció de l'antic pont:



Des de Santa Maria del Camí, hem prosseguit per la carretera nacional II fins a l'hostal del Violí, punt on comença l'ascensió al coll de la Panadella. Tram de la carretera nacional entre el poble de Santa Maria del Camí i l'hostal del Violí:


 
L'hostal del Violí, tancat fa molts anys:



Allà hem girat cua i després de fer el revolt de la Quinta Forca, un punt on es produïren molts accidents, hem refet la via cap a Igualada. El revolt de la Quinta Forca:



Continuarà.

Manual d'instruccions per l'utilització i manteniment de l'autobús Barreiros Saeta 75 (I).

Eduardo Barreiros, home bàsicament pràctic, li fou fàcil i assequible la construcció d'autobusos i autocars d'ençà dels anys 1960. Com feren els altres constructors nacionals de camions i autocars -Pegaso, Sava, Ebro, Avia, Nazar, Karpetan- estengué la gama de camions als autobusos i autocars usant els mateixos bastidors i demés elements mecànics. 

Barreiros comercialitzà a principis dels anys 1960 la gamma Saeta, que comprenia camions petits concebuts per a la distribució urbana i lleugers pels transports de curta distància, i uns pesos des del mil cinc-cents quilos fins els set-mil cinc-cents quilos. També hi hagué una versió amb tracció 4x4. La seva finalitat era oferir un producte que presentava aleshores una gran demanda amb la conseqüent competència ferotge entre els constructors nacionals. Llur finalitat era plantar cara als camions que oferia Ebro, Avia i Sava.

A diferència dels models de tonatge superior, el Azor i el Super Azor -aquest darrer equipava un motor excel·lent, fiable i eficaç-, la gamma Saeta no reeixí pas gaire. Algunes de les primeres unitats produïdes tingueren greus problemes de fiabilitat amb panes considerables. I el client d'aquesta gamma de camions de poc tonatge i recorreguts curts, que associava la marca i en nom Barreiros amb camions de més tonatge, es decantà pels models de les cases Ebro i Avia. Per aquest mateix motiu les furgonetes que Barreiros produí en aquells anys sota llicència Tempo tampoc tingueren gaire requesta. MEVOSA, que construïa les furgonetes Mercedes Benz i Motor Ibèrica SA, que produïa les furgonetes Ebro, acaparaven el mercat de furgons i camionetes.

La gamma Saeta de camions també fou comercialitzada en versió autobús i autocar. Portada del referit manual de l'autobús Barreiros Saeta 75:

La carrosseria del Barreiros 75 era d'una gran modernitat en els anys que fou produït:





Espai on es gravava el número de fabricació del motor i del vehicle en el bastidor:



Recomanació de Barreiros Diesel SA que els amos dels vehicles usessin sempre recanvis originals:



Dimensions del xassís:



Comandament i funcions de l'espai de conducció del vehicle:





Tablier amb els instruments i funcions:







Procediment de comprovació del nivell de l'oli i boca per omplir el radiador d'aigua:



Aixeta per buidar l'aigua del radiador:



Procediment pel subministrament de glicerina al circuit de frens:



Circuit d'alimentació i injecció de combustible:



Bomba d'injecció:





Bomba d'alimentació:



Procediment per purgar el filtre del gasoil:



Esquema del circuit de refrigeració del motor:



Continuarà.

Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (III)

Més imatges de fires i mercats ambulants del país en els anys 1970. Fira amb l'exposició de ferramentes, maquinària i vehicles:

Un camió Ebro D350, una Sava J4, una DKW Auto Union i un furgó Mercedes Benz 407 D:

Mercat a la ciutat de Balaguer, la capital de la comarca de La Noguera. Un camió Avia amb la seva caixa i vela:

Una altre fotografia del mercat de Balaguer amb una mostra dels vehicles que usaven els marxants en els anys 1970:

Una parada de fruita i verdura exposada en caixes:

Un furgó carrossat per Misar de Banyoles amb un lateral completament obert on hi pengen pernils i embotits:

Un mercat més modest:

Parada de fruita amb la seva bàscula. Un furgó Mercedes Benz 407D i el furgó construït per Misar que venia pernils i embotits:

Mercat sòrdid d'una ciutat industrial de la rodalia de Barcelona:

El formiguer humà s'aplega al voltant de les parades. Hi ha qui sosté que per conèixer un país cal visitar un mercat amb els articles que s'hi ofereixen i el tarannà dels compradors i venedors:

Un altre furgó carrossat per Misar, dedicat a la venda ambulant de roba:



Continuarà.