TRANSPORTS MAINADÉ de Banyoles (Pla de l'Estany).

Continuem amb un altre conegut transportista de Banyoles, TRANSPORTS MAINADÉ, els orígens del qual els trobem a la recaderia, una modalitat de transport molt arrelada al país. La família Mainadé exercia la recaderia de Banyoles fins a Girona cada dia, amb un viatge d'anada i tornada. Amb la creixent activitat econòmica de Banyoles van aparèixer diversos recaders amb línies i destins diferents.

La recaderia, una classe de transports basada principalment en la confiança i la diligència en el seu compliment, no va ser aliena a les vicissituds del país. En els anys immediats de la postguerra, molts recaders traginaven els paquets dins uns voluminosos mocadors de farcells, desplaçant-se en els pocs trens disponibles. No hi havia cap altre mitjà per traslladar-se atès que de vehicles n'hi havia molts pocs. Tampoc hi havia carburant, pneumàtics ni recanvis.

Més endavant, la família Mainadé va traginar la paqueteria de Banyoles a Girona amb un camió Studebaker fotografiat a la festa de Sant Cristòfol, que es celebra a mitjans de juliol. La popularitat assolida per aquesta festa entre la població de Banyoles s'ha de lligar als transportistes banyolins i les famílies que, d'una manera directa i indirecta, vivien del transport. Era un activitat econòmica principal a Banyoles aquells anys. Avui dia la festa de Sant Cristòfol que es celebra a Banyoles és una de les més populars i concorregudes de les comarques gironines:

Aquest Studebaker muntava la típica caixa de fusta de transports generals amb una marquesina sobre la cabina. Era una caixa molt generalitzada en aquells anys pels recaders. Els camions d'un altre recader de Banyoles, en Rafel Cros i Arboix, eren carrossats amb unes caixes molt similars:

Als anys 1960, TRANSPORTS MAINADÉ va renovar la flota de camions. Van desempallegar-se dels vells i capolats camions usats a la postguerra, sovint reconstruïts completament, i van adquirir els primers camions Ebro B-45, amb una caixa de fusta i vela, ideal per la paqueteria.  

Un camió Ebro B-45 participant a la festa de Sant Cristòfol de Banyoles, convenientment decorat, que representa un senyor amb mostatxo i celles que fuma. Per la seva feina de recaderia, TRANSPORTS MAINADÉ va tenir uns quants camions Ebros els anys posteriors. Amb aquests Ebro també treballaven per les indústries del Pla de l'Estany i la Garrotxa. Havien fet viatges carregats de ciment d'una fàbrica d'Oix, a l'Alta Garrotxa. 

Més endavant, aquesta empresa va treballar per l'empresa XOCOLATES TORRAS, de Banyoles. Tenia una flota de furgonetes, que es conduïen amb el carnet de segona, pel repartiment i distribució dels productes d'aquesta popular marca de xocolates. 

Avui dia TRANSPORTS MAINADÉ continua cobrint la línia de Banyoles a Girona, i disposa d'una flota de moderns camions de mig tonatge per atendre paqueteria i transports generals. Disposa d'una nau al polígon industrial de Pont-Xetmar de Cornellà de Terri, a tocar de Banyoles. Agraïm a la família Mainadé i en Pere Liu els retrats que il·lustren aquest article.

Catàleg del camió EBRO B-45 fabricat per MOTOR IBÉRICA SA a l'avinguda Icària de Barcelona

En el bigarrat, aqueferat i populós món industrial del barri del Poblenou de Barcelona hi havia una de les grans empreses d'automoció, MOTOR IBÉRICA SA, fabricant dels camions, tractors i furgonetes EBRO. Aquesta empresa donava molta vida al barri del Poblenou i a la ciutat de Barcelona. De la fàbrica de l'avinguda Icària sortien els camions i tractors Ebro, força populars a les ciutats i pobles catalans.

MOTOR IBÉRICA SA fabricava vehicles sota llicència de la casa Ford nordamericana. Segurament l'ús d'aquestes patents era per l'absència de tecnologia pròpia espanyola i per les bones relacions del règim del general Franco amb aquesta empresa -Ford va subministrar vehicles durant la guerra civil espanyola al bàndol sollevat.

Els camions i tractors Ebro van guadir de bona acollida per la seva fiabilitat i qualitat acreditades. Possiblement, eren els millors vehicles que hi havia aleshores. Qui no recorda els bonics camions Ebro de morro, pintats de vermell, que repartien begudes per les ciutats i pobles del país.

Per gentilesa del senyor Francesc Vallcorba, de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), us oferim el catàleg d'un camió EBRO B-45 equipat amb un motor de 4 cilindres:

L'empresa INDÚSTRIES VALLCORBA SA (INVASA) va tenir aquest Ebro B-45, fotografiat al costat de la fàbrica de Sant Feliu de Codines, carregat de bidons i pots d'alumini destinats a Veneçuela. Aquest camió fou comprat al concessionari oficial EBRO de Granollers:

Targeta de transport d'aquest Ebro B-45 amb matrícula B-282667:

INDÚSTRIES VALLCORBA SA fou una important empresa fabricant de pots i bidons d'alumini, destinats a la recollida i transport de la llet, abans de la generalització de les modernes cisternes. Fotografies de l'estat actual de la fàbrica de Sant Feliu de Codines, esdevinguda un petit museu per la iniciativa del senyor Francesc Vallcorba:

Aquesta crònica ha estat possible gràcies a l'amabilitat dels senyors Francesc Vallcorba i Josep Carbonell.

El camió EBRO B-45 de la fàbrica COTOLLA de Ripoll.

La COTOLLA fou una de les empreses tèxtils més importants i conegudes de la comarca del Ripollès. Ubicada al carrer Progrés de la vila de Ripoll, just davant de l'estació de tren de la RENFE, fou fundada per iniciativa de tres industrials l'any 1946: els senyors Colomer, Torrent i Llaudet. Llur denominació COTOLLA és l'acrònim del primer cognom dels tres fundadors. Va començar llur activitat amb 8 treballadors i va arribar a 330 treballadors de personal.

En quant al segon fundador, cal dir que el senyor Moisès Torrent és propietari d'una de les darreres fàbriques de filats que hi ha a Catalunya: FILATURES MOTO SA de Gombrèn (Ripollès). La denominació de MOTO és també l'acrònim del nom i cognom de llur fundador.

En relació al senyor Enric Llaudet, fou president del Futbol Club Barcelona i hereu de FILATURES LLAUDET SA, creada per llur pare en Josep Maria Llaudet l'any 1901 i amb fàbriques a Sant Joan de les Abadesses, Aiguafreda (Vallès Oriental), Sant Pau de Segúries i Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona). L'any 2006 FILATURES LLAUDET SA va tancar definitivament les darreres fàbriques de filats que encara treballaven a Aiguafreda i Sant Joan de les Abadesses, extingint-se una empresa centenària de filatura.

Aquesta empresa va publicar entre els anys 1956 i 1962 la REVISTA COTOLLA on informava de diversos aspectes d'interès de la fàbrica. La portada del número del mes de setembre de l'any 1958 és il·lustrada amb la fotografia d'un bonic camió Ebro B-45 aparcat al carrer Progrés de Ripoll, tot just davant de la fàbrica.

Per la matrícula d'aquest camió Ebro (B-133567), crec que és una de les primeres unitats d'aquest model que va fabricar MOTOR IBÉRICA SA, talment com es palesa per les lletres GAS OIL escrites al para-xocs davanter del camió, el qual és característic dels anys 1950 i que desapareixerà progressivament en la dècada següent. També és remarcable el poc trànsit de vehicles que hi havia aleshores en un dels principals carrers de Ripoll on es concentraven diverses fàbriques i empreses prou importants.

Aquesta empresa de filatures va tenir una intensa activitat industrial en la dècada de 1950-1960, disposant en els anys seixanta de dos camions per a atendre tots els serveis que li calien. Als anys setanta i degut a la crisi del petroli, la COTOLLA inicià una lenta decadència amb successives reduccions de personal fins que va tancar les portes definitivament l'estiu de l'any 2008, després de més de seixanta anys d'activitat. En aquesta fotografia del novembre de l'any 2009 es veu la façana de LA COTOLLA del carrer Progrés de Ripoll, dos any després de llur tancament.

La fotografia de l'any 1958 amb el camió Ebro davant de la fàbrica de la COTOLLA il·lustra els anys en que la economia catalana reprenia llur activitat després del sotrac de la guerra civil dels anys 1936-1939, basant-se en el sector industrial i, més concretament, el tèxtil, en una comarca que malgrat l'accidentada orografia i deficients comunicacions va gaudir d'una notable activitat industrial.

Des d'aquí vull agrair la fotografia i les dades facilitades per l'amic Agustí Dalmau, arxiver de la vila de Ripoll, qui, coneixedor de la meva dèria envers els camions, està sempre amatent a facilitar-me fotografies i material d'interès que permeten la redacció d'articles en aquest bloc.