Autocars Maymí de Tossa de Mar (i IV).

Encetats els anys 1960, Autocars Maymí solament féu serveis discrecionals. La línia regular de Tossa de Mar a Lloret de Mar fou venuda al senyor Pujol, veí d'aquesta darrera població i que feia la línia de Lloret a Blanes. A l'hivern hi havia poca feina. A l'estiu, la Costa Brava, descoberta i convertida en un centre turístic de importància creixent per les classes mitjanes de la resta de països europeus que gaudien d'una costa meravellosa, un clima agradable, un tarannà amable, una gastronomia decent i, a diferència d'altres litorals europeus, d'uns preus econòmics amb què podien gaudir d'unes vacances familiars completes, esdevenia un formiguer humà de proporcions considerables. Foren els anys que els transportistes de viatgers per carretera es feien un fart d'anar a l'aeroport de Perpinyà a recollir i portar els turistes amb els seus embalums. Aquesta activitat s'acabà abruptament amb l'entrada en funcionament de l'aeroport de Girona-Costa Brava.

L'any 1961 compraren a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona, un xassís d'un Pegaso 1060 dotat d'un motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència que carrossà l'Ayats d'Arbúcies. Llur matrícula era GI-31954. Aquest autocar, que fou una joia, feia solament serveis discrecionals. Al cap d'uns anys fou traspassat a La Hispano Hilarienca SA, on morí.

El Pegaso 165 amb carrosseria Ayats retratat al costat de l'Hotel Windsor de Tossa de Mar representa la segona etapa d'Autocars Maymí marcada per l'abandonament de la línia regular de Tossa de Mar a Lloret de Mar, que fou traspassada a Autocars Pujol de Lloret de Mar, i l'especialització en els serveis discrecionals, bàsicament turístics:   

Els senyors Manel Fàbregas Gotarra i el senyor Fermin Sandalinas Gil, amb vestit, representant de l'agència de viatges Taber de Girona, retratats davant del Pegaso estacionat a la plaça de l'Abadia de Montserrat. A l'esquerra, un vehicle Pegaso de la casa Autocars Julià de Barcelona: 

L'any 1963 compraren tres vehicles. El primer fou un auto Seat 1500 amb matrícula GI-41912 que prestà el servei de taxi. El segon, comprat al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners, concessionari oficial de la casa Barreiros, fou un microbús Tempo equipat amb un motor dièsel Barreiros. Aquest petit autocar, retratar en una carretera propera a Tossa de Mar, no donà gaire bon resultat:

I el tercer vehicle, comprat l'any 1963 a Autopractic de Barcelona, llur concessionari oficial, fou un xassís Hino importat de Japó que també carrossà l'Ayats d'Arbúcies. En Pepitu Miralpeix, que al cap d'uns anys tingué un autocar Avia, retratat al volant de l'Hino davant de l'hotel Windsor de Lloret de Mar:

L'any següent, el 1964 Autocars Maymí comprà un autocar Barreiros 6000 que també carrossà la casa Ayats. En Manel Fàbregas i Gotarra dret davant del Barreiros al passeig de Niça:

I el Barreiros retratat a Gènova en el curs d'un viatge a Itàlia:

Els autocars Pegaso i Barreiros amb les elegants i guarnides carrosseries Ayats que muntaven, fotografiats a Andorra, el petit país dels Pirineus, immergit, en els anys 1960, en plena febre constructora i de creació comerços i establiments bancaris per atendre les necessitats de la incipient classe mitjana catalana: 

L'any 1966 compraren a la casa Autopractic de Barcelona, que n'eren els representants oficials, un autocar italià OM. Aquest OM, que li correspongué la matrícula GI-59813, fou també carrossat per ca l'Ayats. El senyor Manuel Fàbregas Gotarra retratat al lloc de conducció de l'OM en un viatge a Itàlia: 

L'autocar OM anà bé però en cap cas per comprar-ne un altre. Interior d'una de les carrosseries que l'Ayats construí per un dels cotxes d'Autocars Maymí:

El 1969 compraren un autocar Avia que carrossà Camelsa (Carrocerias Metálicas de Logroño SA) de Pamplona. Aquest autocar amb matrícula GI-84852 i amb una capacitat de trenta-tres places no anà bé. 

L'any 1972 s'adquirí un Seat 1500 amb doble far davanter que feia el servei de taxi: 

L'any 1973 compraren un Pegaso 5031 amb matrícula GI-1586-C que també muntava una carrosseria Ayats. Quan fou vell aquest autocar es lliurà a la Pegaso per la compra d'un vehicle nou. Dues fotografies de l'autocar, tot just carrossat i amb placa verda provisional:

En la dècada del 1970 compraren successivament els següents vehicles. Un autocar Pegaso 5031 amb carrosseria Ayats i matrícula GI-8935-E; un autocar Barreiros BS-216 amb carrosseria Van Hool i matrícula GI-9021-E; un autocar Pegaso Comet 5064 usat amb matrícula B-816934 i carrossat per Noge; un Pegaso 5031 dotat de la matrícula GI-8869-J amb carrosseria Ayats. I cap a l'any 1980 compraren d'ocasió a Autocars Barcelona un Pegaso amb carrosseria Beulas que tenia la matrícula B-9039-BN.

Estrenaren un autocar Volvo B10M amb matrícula GI-2947-S i que muntava una carrosseria Ayats Apolo. També compraren nou un Pegaso amb carrosseria Setra S215HD i matrícula GI-7819-T; els transportistes que compraven un autocar amb carrosseria Setra podien escollir els motors de les cases Mercedes Benz, Man i Pegaso. Els motors Pegaso eren afinats i posats a punt a Alemanya. La major part de clients espanyols optaven per motors Pegaso perquè eren més econòmics de compra, els mecànics els coneixien i els recanvis eren a l'abast i més barats. El senyor Fàbregas amb la seva esposa i el comercial de Setra es desplaçaren en avió fins a Bilbao i d'allà marxaren a Castro Urdiales a recollir l'autocar acabat. A Logronyo el filtre de l'aire mal collat causà una pana menor. Collat el filtre de l'aire emprengueren el viatge fins a Tossa de Mar. En el trajecte el senyor Fàbregas li comentà a la seva esposa que era el millor vehicle que mai havia conduït. Tal era, i encara n'és, la qualitat de les carrosseries Setra. També compraren nou un segon Volvo B10M amb matrícula GI-5306-V carrossat per l'Ayats. I l'últim autocar de la casa fou un Dodge amb matrícula GI-1989-W i amb carrosseria Van Hool.

Autocars Maymí fou fundada cap a l'any 1910 pel senyor Josep Maymí i Arxé; en els anys 1940, acabada la guerra civil, la vídua Maymí succeí al seu marit com a propietari. La senyora Dolors Bofill, també de Tossa de Mar, comprà l'empresa devers l'any 1947, i ben aviat, al cap d'un any, la vengué a en Francesc Moré i Ferrer, que la tingué deu anys, des del 1948 fins l'any 1958, any en què l'adquiriren els senyors Manel Fàbregas i Gotarra i Paquita Pagès Isern. Els senyors Fàbregas i Pagès tingueren l'empresa més de trenta anys, des del 1958 fins el 1989 quan vengueren els vehicles al complex turístic de Cala Giverola que acull un hotel i càmpings.

En Francesc Moré assegut en una motocicleta:

Els senyors Joan Brugués i Prat i Manel Fàbregas Gotarra han tingut un paper destacat en el transport de viatgers per carretera a les comarques gironines en la segona meitat del segle XX:

Els senyors Joan Brugués i Manel Fàbregas asseguts i els senyors Pere Liu i Miquel Patinyo drets:

Agraïm al senyor Manel Fàbregas Gotarra l'exposició de la història d'Autocars Maymí i les fotografies que l'il·lustren, d'un gran interès històric per copsar l'impacte que el turisme suposà per a la Costa Brava.

La restauració del camionet Nazar B de 3.500 quilos d'en Xavier Castells i Quintana de Barcelona.

Hi ha a poc a poc una reconeixença general de la importància que Nazar, fabricant aragonès de vehicles industrials de la primera meitat dels anys 1960, van tenir en la història del transport. L'activitat productiva de Nazar intensa, efímera i dissortada va ser sepultada al cap de pocs anys per un mantell d'oblit espès i impenetrable. L'actitud dels protagonistes d'aquesta aventura empresarial  fallida -llur fundador, en Vincenzo Angelino Gervasio i la Caixa d'Estalvis d'Aragó, el darrer propietari-, que van fer mans i mànigues per passar-hi pàgina, hi ha contribuït decisivament a aquest oblit i menysvaloració.

Aquesta situació però s'ha redreçat segurament per l'interès que els vehicles Nazar ha suscitat entre els afeccionats que s'han aplegat a les pàgines especialitzades d'internet. El rebrot en conèixer la història de Nazar i salvar els pocs vehicles conservats fins als nostres dies és un fenomen indissociablement vinculat a les noves tecnologies i l'intercanvi d'informació que permet internet. Una prova palesa del redescobriment de Nazar és el treball admirable, exhaustiu i documentat que sobre la història dels vehicles Nazar va escriure l'any passat el senyor Lisardo García, de Cantabria, coincidint amb el centenari del naixament del seu fundador a Nàpols el 1912, consultable lliurement a internet.

Anys enrere en Rafael Reyna Calatayud va completar un estudi sobre els models de camions, autocars i furgonetes produïts per Nazar en els sis anys d'activitat (1960-1966). Va ser el primer treball d'aquesta mena que va desbrossar el camí de les iniciatives posteriors. També és remarcable els articles que en Manuel Fernández va dedicar-li al seu bloc El Transporte Clásico Español. I recentment en Víctor Lacarta ha presentat un catàleg de postals turístiques molt populars als anys 1960 i 1970 on s'hi retraten vehicles Nazar. Aquests treballs divulgatius són paral·lels a la conservació i restauració de Nazars, activitat on hi destaquen dos col·leccionistes castellans, els senyors Ángel Domingo i Ángel Martin, i el senyor Lisardo García, que ha aplegat uns quants vehicles Nazars sotmetent-los a una restauració pulquèrrima. 

En aquesta línia ens congratulem que l’empresa asturiana Otero Scale Model estigui enllestint la maqueta a escala 1/43 d’un camió Nazar A presentat el 1960 que es comercialitzarà segurament el proper Nadal. Les fotografies presentades per l’empresa, penjades a la seva pàgina de Facebook, posen de manifest la qualitat d’aquest treball, molt detallista i exacte, que és un tret distintiu de Otero Scale Model. La popularitat assolida per Nazar a la primera meitat dels anys 1960 es va reflectir en els camions de llauna produïts per alguns fabricants de joguines i que avui dia són peces molt cobejades pels col·leccionistes. Aquest projecte segurament que és el preludi de la propera fabricació de la maqueta de l’autocar Nazar Ocell Blau, un dels autocars espanyols més bonics mai produïts i més anhelat pels afeccionats.

Catalunya, que és el motor de la indústria automobilística espanyola, també participa de la restauració de camions Nazar. En Xavier Castells i Quintana, transportista jubilat del barri del Sant Andreu del Palomar, ha restaurat un camionet Nazar B de 3.500 quilos d'un recader de Roda de Ter, en Bonaventura Parramon, matriculat el mes de març de 1965.

El senyor Castells ha restaurat el camionet Nazar aquests darrers mesos. Va desmuntar-lo completament i va substituir-li les peces podrides, particularment a la part inferior. La qualitat dels vehicles produïts a Espanya aquells anys era molt justa. Els tractaments aplicats amb pintures i revestiments anticorrosius eren inexistents i l'aigua que es filtrava pertot rovellava i podria les parts més exposades. La part davantera del Nazar completament desmuntada:

Detall del radiador del camionet Nazar que refrigerava un petit i eficaç motor Perkins Hispania:

La cuirassa del radiador amb la tapa del tub del radiador presidida per un lleó, símbol de la ciutat de Saragossa. Hi ha les traces del rovell deixat per l'escut identificatiu dels motors Perkins Hispania: 

El motor Perkins Hispania ocupa la part central de la cabina i el canvi de marxes muntat a la part posterior, pauta dels vehicles industrials d'aquells anys:

El detall de la cabina d'aquest camionet palesa la simplicitat de la seva concepció i construcció. Hi ha solament els elements indispensables d'un vehicle, combinats hàbilment per conferir-li una aparença elegant i distingida. Les formes arrodonides, el gran parabrisa davanter i la cuirassa del radiador central, de color blanc, hi contribueixen eficaçment a assolir aquest propòsit:

Perfil de la cabina del Nazar, amb el gran vidre davanter panoràmic arrodonit, i l'espai de les portes de grans dimensions per a facilitar-ne la maniobra d'entrada i sortida dels ocupants del vehicle:

Detall del tablier i del volant que munta el camió, procedent d'un Avia. S'està cercant un volant original Nazar de tres radis, una recerca complicada per la dificultat de trobar peces originals:

Els senyors Joan Brugués, amb americana i corbata, i Pere Liu, observant la restauració del Nazar executada pel senyor Castells:

Les dues portes de la cabina:



La caixa de fusta del camió amb les alces pendent de restauració:

La mecànica del camió també s'ha reparat completament. Després de més de trenta anys tancat en una nau, moltes peces s'havien deteriorat pel pas del temps i els líquids dipositats. És el cas dels frens. També s'ha reparat la direcció i el pont davanter. En un proper article us presentarem aquest camió completament acabat. 

Agraim al senyor Xavier Castells el temps dedicat per ensenyar-nos el camionet Nazar que ha restaurat i que s'afegeix a les altres unitats escampades arreu de l'Estat espanyol, una iniciativa lloable d'afeccionats apassionats per aquests vehicles.