A la segona trobada de vehicles clàssics de transport de Sant Vicenç de Torelló la marca millor representada era Ebro. Fet lògic atès que Ebro fou la marca espanyola de camions que va matricular més unitats, en part perquè cobria el segment de petit i mitjà transport, que és el que té més demanda i vendes.
Un Ebro B45 molt ben conservat. Segurament que era el camió més bonic dels exposats. Els seus propietaris van encertar-la plenament conservant-lo tal com era, amb els colors de la cabina i la caixa del dia que va deixar de treballar:
Un Ebro C550 carrossat amb una cisterna, de Roda de Ter, que havia participat en l'edició anterior. Presenta un estat de conservació òptim:
Un altre Ebro B35 procedent de la comarca del Bages. El color vermell de la cabina és l'original de fàbrica. Els laterals de la caixa de fusta, també vermell, que li conferia potser una uniformitat excessiva, eren iguals que els remolcs -a les comarques de Lleida en diuen carrosses- agrícoles. A destacar que les gomes de les rodes posteriors procedien de la casa Sanfeliu Comercial SA, concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA a Manresa i la comarca del Bages. Mirat des de qualsevol angle, aquest Ebro B35 és un camió interessantíssim i ben conservat:
Un altre dels Ebros que participaren a l'encontre, i que repetia, era aquest E35 de xassís curt carrossat amb un bolquet. Aquest camió és de la fonda Vilaseca, de Sant Vicenç de Torelló mateix. El seu propietari ens explicà que l'havien comprat per atendre serveis de la fàbrica de l'empresa Filatures Fabra i Coats i la colònia de Borgonyà o dels anglesos com es coneix, que acollia els treballadors i llurs famílies, construïda al seu costat:
Un altre Ebro E60 que participava a l'encontre comprat usat a València. En Pere Liu, que se n'havia fet un fart de remenar i reparar els motors Perkins que muntaven aquests Ebros, assessorant fins i tot els mecànics del Garatge Camps, el concessionari oficial Ebro a Girona, per l'experiència acumulada en la reparació d'aquests motors que equipaven els vehicles Nazar, comprovava l'estat de conservació del motor de l'Ebro:
Aquest camió que procedia de Barcelona va sortir ben d'hora per poder ser a Sant Vicenç de Torelló a les 9 del matí, hora prevista d'arribada i exposició. Uns quants participants van haver de matinejar per ser a l'hora convinguda. El Fiat Abissini, per exemple, també va circular pel seu compte des de Barcelona fins a Sant Vicenç de Torelló, i tornada cap a casa per la tarda.
Un camió Renault Goulette amb la seva caixa de fusta procedent de Moià. Un disseny encertadíssim dels responsables de Renault:
La tractora Scania de l'amic Ramon Camprubí molt recarregada d'ornaments. Tancava la corrua de vehicles que feren un tomb per Torelló i Sant Vicenç de Torelló:
A la trobada també hi participaren vehicles lleugers, alguns d'ells d'una positiva ancianitat. Aquest camionet segurament que havia set un auto transformat en la postguerra:
Un altre camionet procedent d'una transformació amb una conservació volgudament envellida:
La versatilitat del disseny italià, que és capaç de dissenyar grans esportius bellíssims -els Ferrari, Maserati i Lamborghini en són una mostra- i camions d'una gran elegància -el Lancia Esatau, el Fiat 642N i els Alfa Romeo per exemple-, es manifesta en el disseny d'aquests dos vehicles, un Vespacar i una microfurgoneta Lambretta, d'una gran eficàcia malgrat la simplicitat de concepció i materials:
I en un indret com la Plana de Vic, d'una important activitat agrícola i ramadera, procedia aquest tractoret Pasquali per feines agrícoles:
Continuarà.
