Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gonzalo Latorre Ezquerra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gonzalo Latorre Ezquerra. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de febrer del 2020

Carrossers de la ciutat de Lleida (Segrià).

Aprofitant els coneixements enciclopèdics que el senyor Gonzalo Latorre Ratés, descendent de la família propietària de Transports Ratés de la ciutat de Lleida, un dels principals transportistes lleidatans, desaparegut, acumula sobre el transport a les terres de Ponent, abordem d'una manera succinta els tres carrossers que hi ha hagut a la capital de la província.  

El primer carrosser, que encara treballa, és La Industria y la Carrocería SL, que construïa carrosseries d'autobusos i autocars i, en menor mesura, de camions. El primer establiment es trobava al carrer Marquès de Villa Antonia, actualment, carrer del Nord; després es desplaçà al carrer Humbert Torres, abans carrer Virgen de la Cabeza; avui dia, la nau es situa al polígon industrial del Segre. Els socis fundadors, retirats del negoci per causa de llur jubilació, van vendre les seves participacions socials a dos treballadors, en Francesc Mateu, en Sisco, i en Víctor Farré.

Leyland de l'empresa Zozaya SA, fotografiat al carrer Calvo Sotelo de Lleida, actualment carrer de Pi i Margall, amb una caixa amb alces construïda per La Industria y la Carrocería SL:

LEYLAND transports Zozaya Lleida

Aquest Foden que fou de Transports Teifer, fotografiat davant del garatge de l'empresa, ubicat a l'avinguda Sant Ruf de Lleida, muntava una caixa de fusta concebuda per transports generals construïda per aquest carrosser:

Foden Teifer

Teifer SA, un dels més importants transportistes lleidatans, fou fundat per dos socis, els senyors Antoni Teixidó, nascut a La Granja d'Escarp, i en Ramon Ferrer Vall, fill de Navàs. La Vicenta Basora també oriünda del poble de Navàs, a la comarca del Bages, germana de l'Estanislau Basora i Brunet, el cèlebre jugador internacional del Barça, una figura mítica, es casà amb el senyor Ramon Ferrer.

En Ramon Ferrer es desplaça de Navàs fins a La Granja d'Escarp per treballar en una mina de carbó que hi havia en aquella localitat propietat d'un seu oncle, el senyor Martí Vall. A La Granja d'Escarp va fer amistat amb l'Antoni Teixidó, que treballava en el transport amb un camió Austin anglès. Les perspectives favorables que el transport despertava aleshores, va engrescar-los de fer-se socis i treballar plegats.

El senyor Ferrer, que era un amant del disseny i de la mecànica italiana, el primer camió que comprà, l'any 1949, fou un Alfa Romeo; tingué la matrícula L-5734. Cap a l'any 1962 Teifer comprà una tractora Fiat de gran bellesa que causà una gran sensació a Lleida. I el seu gendre, que fou gerent de MACSA, un cop extingida la representació dels camions Avia a conseqüència de llur integració a Motor Ibérica SA, esdevingué, cap a l'any 1985, concessionari oficial a Lleida dels automòbils Alfa Romeo i Lancia.

Teifer havia tingut en els primers anys d'activitat camions de totes les marques: Alfa Romeo, Foden, Leyland, Atkinson, Fiat, Pegaso, Barreiros, Scania, Daf i Mercedes Benz. En la primera època féu transports generals. Amb el pas del anys concentrà la seva activitat i s'especialitzà en els transports de cisternes. Ara ha orientat el negoci devers el transport en contenidors. Avui dia treballen amb tractores Renault i, en menor mesura, amb tractores Iveco.

El senyor Gonzalo Latorre Ezquerra, que fou conductor de Teifer, al costat del primer camió que comprà el senyor Ramon Ferrer, el Alfa Romeo: 

Alfa Romeo Teifer Sr Latorre

L'empresa conserva, completament esgavellada, la primera tractora Pegaso 2011 produïda a la fàbrica de Madrid amb un motor amb turbo que es va vendre a Espanya. Tal circumstància, que és prou sabuda, no sembla pas que hagi suscitat cap interès en executar la seva restauració. El senyor Ramon Ferrer Vall al costat del Pegaso 2011/50T, amb matrícula L-57480:  

Pegaso 2011 amnb el Sr Ferrer

Pegaso 2011 de teifer amb el Sr Ramon Ferrer

Pegaso Teifer

Pegaso Comet de l'empresa Gamon carrossat per La Industria y la Carrocería SL. Aquesta carrosseria fou produïda per en Sisco Mateu, com era aleshores corrent, a cops de martell. El resultat, admirable:

IMG_3084

IMG_3109


Carrosseries Consa, que també treballa, té una nau al carrer de Santa Cecília 28, a prop del carrer d'Eduardo Velasco. Fou fundada l'any 1947 pels senyors Oriach i Nolla, les lletres del primer cognom dels quals, combinada amb la C de Carrosseries, dóna nom a l'empresa. Estat actual de la nau que acull l'activitat de construcció, reparació i transformació de carrosseries que desenvolupa Consa:

IMG_6625

IMG_6626

I el darrer carrosser, desaparegut, és Carrosseries Chic SL. L'empresa fou fundada pel Sr. Chic i el taller es localitzava al barri de Balàfia, concretament, en el Camí del Burot. Publicitat de l'empresa apareguda en l'Anuari de l'Automobilista d'Espanya, onzena edició, que posseeix el senyor Gonzalo Latorre:

publicitat Carrosseries Chic Lleida

Carrosseries Chic SL produí caixes i bolquets de gran qualitat. Molts transportistes de Lleida i de les províncies limítrofs d'Osca i Saragossa hi acudiren per carrossar llurs vehicles. Un Dodge 300 amb una caixa de transports generals d'un transportista d'Alcarràs construïda per Carrosseries Chic SL:

IMG_9766

IMG_9754

I un Sava 213 restaurat pel senyor José Manuel Sanz Monclús, de Fonts, que fou d'un tractant de bestiar del poble d'Albelda, a la comarca de la Llitera, equipat amb una caixa de transport de bestiar construïda per Carrocerias Chic SL: 

IMG-20191026-WA0176

IMG-20191026-WA0177

A Lleida hi hagué Carrosseries Rigar, ubicada al carrer Magí Morera de Lleida. Malgrat tal denominació, no construïen carrosseries sinó que era una planxisteria. En el pròxim article abordarem altres carrossers escampats per les comarques lleidatanes. No pas tots el que hi ha hagut atès que no disposem malauradament de la informació completa.

divendres, 26 de gener del 2018

Les tres versions de cabina del camió Nazar B gros (1963-1965).

En l'inescrutable món dels vehicles Nazar, són prou conegudes les dues versions de cabina que muntava el camió Nazar B de més tonatge, la primera amb els fars verticals i la segona posats horitzontalment arran del para-xocs. Publicitat i dues unitats de dos transportistes catalans que muntaven la primera versió de la cabina B, amb uns fars verticals corrents en les carrosseries d'autocars de la dècada de 1960: 

Publicitat camió Nazar Super 7 Tm

camió Nazar Joan Boixadera

camió Nazar B Aigua Fonter

Dues unitats del Nazar B gros, de dos transportistes de la comarca del Baix Empordà, amb la segona versió de cabina que incorpora els fars horitzontal arran del para-xocs:

camió Nazar de l'Enric Vilavedra

Camió Nazar de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA

Tanmateix les tres versions de cabina del petit camió Nazar B de mil cinc-cents a tres mil-cinc cents quilos de pes produïdes del 1963 al 1965, exposades en un article anterior, tingueren la seva correspondència en els models de més tonatge. Fa unes setmanes en Gonzalo Latorre Ratés trobà, remenant a les golfes de casa seva, unes revistes de temàtica automobilística publicades a Espanya en els primers anys de la dècada de 1960 que havia comprat son pare, en Gonzalo Latorre Ezquerra, que fou transportista com el fill.

Una de revistes contenia la fotografia d'un camió Nazar B de set tones que confirmava la hipòtesi exposada fa anys en el desaparegut fòrum Via64 per en Rafael Reyna Calatayud, el primer afeccionat que féu un treball exhaustiu i rigorós de tots els models de camions Nazar, que aquest model fou produït també amb tres cabines distintes. Fotografia del Nazar B amb els fars a mitja altura del frontal: 

NAZAR B 2

NAZAR B 1


NAZAR B


Aquesta unitat munta els fars davanters a la mateixa alçada que el Nazar B de 5,5 Tm, l'únic model la sèrie B que heretà del Nazar A del mateix tonatge, llur antecessor directe, la mateixa posició dels llums en aquesta segona cabina:

Nazar retallat-1

55tn19641pk0

camió Nazar de Tordera (1965)

Hi ha una segona singularitat digna en ser remarcada. La porta del conductor i el vidre lateral que munten procedia del Nazar A, tal com s'aprecia en aquesta fotografia:

camió Nazar (1962)

Aquest fet comportava que l'obertura de la porta fos a contramarxa i l'agafador fos muntat entre el parabrises i la porta. Accedir i eixir d'aquesta cabina era, no hi ha cap mena de dubte, una activitat que requeria d'agilitat i pràctica.

L'existència d'aquesta cabina confirma l'afirmació d'en Joan Homs, un bon amic, que no sortiren pas de la fàbrica de Saragossa dos camions Nazar iguals i alhora les vicissituds productives de l'empresa causades per la falta de liquiditat que obligava a engiponar solucions imaginatives i artesanals per aprofitar les peces disponibles en els magatzems, vendre vehicles i pal·liar els greus problemes econòmics que l'abocaren a un tancament prematur.

Agraïm a l'amic Gonzalo Latorre Ratés, transportista lleidatà i apassionat dels camions, aquesta fotografia que il·lumina una porció del trencaclosques que representa els vehicles que Nazar construí en poc més de sis anys.