Alcarràs, municipi d'una gran extensió a la comarca del Segrià, comprèn, dins el seu perímetre municipal, dos pobles, Vallmanya, on la família del President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i Llussà posseïa una gran finca, i Montagut.
El nucli urbà d'Alcarràs és travessat per l'antiga carretera nacional II, actualment en desús arran de la construcció i posada en funcionament de l'autovia de Barcelona a Madrid, la qual, resta pendent la construcció del desdoblament del tram comprès entre Fraga i Saragossa. Suposem, perquè els fets són tossuts, que aquest desdoblament no s'executarà pas en els propers vint anys.
Alcarràs es situa sobre la principal carretera espanyola, la nacional II. Proper a la ciutat de Lleida, és equidistant de Barcelona i Saragossa, dues ciutats que acumulen un teixit industrial considerable. I es troba sobre l'eix de Lleida a Fraga, d'un gran dinamisme econòmic generador de riquesa i ocupació, centrat en la producció de fruita i granges de bestiar.
Brau SA, un taller mecànic posat a cavall entre Soses i Alcarràs, construïa en els anys 1980 els xassissos dels camions i autocars Pegaso. Construïts els xassissos, eren transportats a les fàbriques que ENASA tenia a Barcelona i Madrid a través de la carretera nacional II.
Les circumstàncies suara exposades, juntament amb l'empenta dels lleidatans -gent treballadora, estalviadora i soferta que s'ha hagut d'escarrassar de valent durant segles per treure rendiment d'una terra pobre i aspre i d'un clima gasiu en pluges- fou la causa principal que proliferessin a Alcarràs uns quants transportistes. Eren empreses de caràcter familiar, els propietaris de les quals, els caps de família, estaven avesats a pencar de valent per pagar les lletres de canvi acceptades i pujar els fills. Llevat de la casa Pegaso, que en els anys 1960 tenia la producció d'autocars i camions venuda i una llarga llista d'espera, la resta de constructors de camions tenien comercials o viatjants que es personaven a les cases dels transportistes, que eren els possibles compradors, al vespre, quan eren a casa, i els exposaven els models que podien interessar-los, els terminis dels lliurament del camió i les condicions de pagaments.
Els transportistes d'Alcarràs atenyeren tres transports principals: l'extracció d'àrids i sorres del riu Segre que era demandada pels constructors i paletes; el transport del bestiar procedent de les granges del Segrià; i el transport de productes agrícoles: fruita, farratges i cereals i farina.
Els destins principals dels transportistes d'Alcarràs eren els següents: el cereal era transportat fins al port de Tarragona a través de la carretera nacional 240 que enllaça Lleida amb Tarragona per Les Borges Blanques i Valls -aquesta carretera avui dia suporta la circulació de més de vint mil camions diaris, s'han produït diversos accidents mortals i el Ministeri de Foment espanyol, titular de la via, no contempla pas llur desdoblament; la farina ensacada produïda a les farineres de Lleida era transportada principalment a Barcelona i Saragossa per la carretera nacional II, un trajecte que calia estar expectant en no quedar-se sense frens al port dels Brucs i el de Fraga; la civada era traginada fins a la fàbrica que la cervesera San Miguel té a Lleida; els farratges eren servits arreu del país; i el bestiar era dut als principals escorxadors del país situats a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Bages, Osona i La Garrotxa circulant per la precària xarxa de carreteres del país.
La proliferació de transportistes contribuí al desenvolupament de tallers mecànics, planxistes i carrossers. Es dóna la circumstància que el Taller Montoy, d'Alcarràs, s'especialitzà, en els anys 1960 i 1970, en la transformació de les cabines dels camions Ebro: concebuda per transports de curta distància i de mida petita, les transformaven en cabines llargues per muntar-hi lliteres. El Taller Montoy avui dia és Horfasa Grup Empresarial SL i produeix sitges, calderes, tremuges. I Carrosseries Esquerda SL transformava camions: allargava i escurçava el xassissos i transformava les tractores en vehicles rígids.
Els diumenges i demés dies festius la gent d'Alcarràs tenia el costum de passar-lo als masos que tenien fora del poble, principalment a Vallmanya, on, com ja hem exposat, la família del president Macià tingué grans finques agrícoles. Aquest desplaçament, les famílies dels transportistes els feien a bord del respectiu camió. A la caixa també s'hi afegien parents i amics. I els dies festius d'estiu, que al pla de Lleida és inclement, amb un sol africà abrusador, els camions d'Alcarràs marxaven carregats de veïns fins el riu Segre per banyar-se i refrescar-se. Per descomptat que la Guàrdia Civil feia els ulls grossos. Altre feina tenia la policia en aquest dissortat país.
En Mariano Herguido Abardia fou un transportista d'Alcarràs. Per retre-li un homenatge i recordar-lo, els seus fills Claudi i Eduard restauraren un Barreiros Super Azor com els que tingué en els anys 1960 i 1970, uns camions d'un rendiment excel·lent. La restauració procurà ser el més fidel i exacte possible al camió patern. El resultat de la restauració del Barreiros Super Azor, un treball excel·lent, una autèntica filigrana, els ha animat a restaurar un Sava-Berliet, un camió llegendari. I aquesta afició com més va més creix, de manera que hi ha dos camions més restaurant-se en aquests moments.
El Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet, les restauracions dels quals, segons els experts, són les més reeixides d'aquests dos models a l'estat espanyol. Una manifestació de perfeccionisme i pulcritud ben primmirat, excels:
Arran de la restauració dels dos camions -i de les restauracions de dos camions més en curs- sorgí l'interès d'en Claudi i l'Eduard Herguido en recuperar els transportistes d'Alcarràs, companys de professió del seu pare. Interès acrescut pel pes i la significació que el transport ha tingut a Alcarràs.
Amb l'ànim de recuperar els transportistes d'Alcarràs, alguns dels quals
ja desapareguts, en Claudi i l'Eduard Herguido han fet una intensa
recerca, casa per casa, per treure a la llum els protagonistes i els
camions que tingué Alcarràs en el període comprès entre l'any 1950 i la dècada de 1980. Trenta anys en què el transport ha sofert grans canvis, transformacions. Ha sigut una feina titànica que ha obligat les
famílies a remenar les calaixeres de les seves cases de dalt a baix. Sovint, malauradament, amb resultats negatius. La fotografia del camió que la
família recordava no ha aparegut pas. Això passa sovint.
El primer transportista que abordem és el senyor Mariano Herguido i Abardia. El senyor Herguido s'inicià de ben jovenet en el món del transport amb un camió Studebaker comprat d'ocasió. Ell i son germà traginaven sacs de farina produïts a la farinera d'Alcarràs a Barcelona, Saragossa i Navarra. També traginaven cereals arreu del país. En possessió d'un Barreiros Super Azor amb matrícula L-46325, estrenat nou, carregaven àrids a les sorreres del riu Ebre.
En Mariano Herguido tingué en el transcurs dels anys 1960 i 1970 els següents camions: un Studebaker comprat d'ocasió, un Barreiros Super Azor amb matrícula L-46325 equipat amb una caixa de fusta per transports generals que construí el carrosser Sucarrats de Cervera. Un Pegaso 1098 Super Comet que muntava un bolquet construït pel carrosser Los Maños SL de Sobradiel, un municipi de la província de Saragossa. I tingué dos Pegasos 1065
Europa que muntaven dos bolquets que construí el carrosser Pepin de Saragossa. L'amo de Basculantes Pepin SA, un home vell, presumia als clients que eren els sastres dels camions atès que els hi feien les caixes que necessitaven a mida. Els dos Pegaso 1065 tenien les matrícules L-5222-D i B-7688-DB.
En Mariano Herguido Abardia, ben jovenet:
El senyor Herguido:
El senyor Herguido i la seva muller en la planta d'àrids familiar. Darrera, els dos Pegasos 1065 amb bolquets Pepin de la seva propietat:
En Claudi Herguido Fo i un Pegaso 1065 Europa equipat amb un bolquet de la casa Pepin i matriculat a Barcelona:
En Claudi Herguido, ben jovenet, dins la cabina del Pegaso que portava:
El Pegaso 1065 de xassís llarg:
Un Pegaso cabina quadrada de cabina abatible amb un bolquet de la família Herguido. Era una tractora transformada en camió rígid. I la caixa que muntava, la construí la família Herguido:
I un Volvo F12 Intercooler de deu rodes equipat amb un bolquet. Aquest camió, que fou comprat d'importació, és el millor vehicle que ha tingut la família Herguido:
El Volvo F12 muntava un bolquet construït per la casa Basculantes Fervaz SA de Madrid. Fundat per dos socis, els senyors Fernández i Vázquez, fou anys enrere un dels principals constructors de bolquets espanyols. La major part de camions que treballaren en la construcció de l'autopista de Lleida a Saragossa (molts Barreiros dúmpers) equipaven bolquets de la casa Basculantes Fervaz SA.
En els successius articles exposarem més transportistes d'Alcarras, alguns dels quals, encara en actiu, i d'altres desapareguts.
