Continuem amb l'exposició de les furgonetes i petits camions que usaven els marxats per traginar llur mercaderia als mercats setmanals de les poblacions on hi muntaven la parada. Filera de furgonetes de les marques Mercedes Benz i Ebro, d'un gran popularitat aleshores, aparcades en un mercat molt concorregut:
Imatge de mitjans dels anys 1970, amb les modes que imperaven. Al fons de la fotografia el Seat 124 i, darrere seu, una furgoneta Ebro F108. A la dreta, un Pegaso Monotral amb la part posterior inconfusible acabada en tres vidres arquejats:
Un altre mercat esdevingut un formiguer humà, amb una furgoneta Mercedes Benz i un furgó quadrat, una carrosseria que construïa Misar de Banyoles, autèntica caixa concebuda per a la venda ambulant. Aquesta carrosseria, que es muntava damunt de xassissos Avia i Ebro, creiem que es produïa sota llicència d'un carrosser italià:
Un altre imatge del mercat anterior, captada des d'un altre angle, on s'aprecia amb més detall la carrosseria que construïa Misar de Banyoles. Un lateral era batent per exposar-hi millor la mercaderia:
En la dècada de 1970, els camions lleugers i furgonetes que Motor Ibèrica SA produïa i comercialitzava sota la marca Ebro, senyorejaven pertot el país. Un camió Ebro E i una furgoneta Ebro D154 en un carrer qualsevol d'una vila del país:
Un mercat ambulant en un polígon d'una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb els edificis residencials que evoquen la terrible arquitectura soviètica:
Imatge més tendre i amable. Mercat d'un poble amb l'exposició de la mercaderia sota les voltes:
Imatge que reflecteix com eren els comerços dels pobles en els anys 1970, amb els articles exposats a l'exterior de les botigues, penjats a les façanes dels establiments:
La presència del mercat amb llurs parades d'articles de tota mena animava la vida dels pobles, sovint força ensopida a l'hivern:
Els dies de mercat, mentre les dones es proveïen de productes que consumirien durant la setmana i ensems s'assabentaven de les novetats de la vida local, els homes anaven a cal barber o al bar a fer l'aperitiu i jugar a cartes. En els bars els hòmens també s'assabentaven dels assumptes del seu interès:
Un camió Ebro B45, amb la seva caixa de fusta amb marquesina i vela, d'un marxant de Tàrrega que venia fruita i verdura, en un mercat d'un poble de Lleida:
Exposició dels camions que produïa Motor Ibèrica SA a mitjans dels anys 1970 a les Fires de Sant Narcís que es celebra a la Devesa de Girona: els Ebros de la sèrie E i de la sèrie P:
Un furgoneta Ebro que derivava del model que Fadisa fabricava a la ciutat castellana d'Àvila sota llicència italiana:
Una mostra dels vehicles més populars que hi havia a Catalunya en la dècada de 1970:
Una parada de roba muntada un dia ventós:
La negociació del preu d'un article és una pràctica habitual amb els marxants de parades de mercats ambulants, sobretot a darrera hora, quan s'ha de recollir el gènere i tornar cap a casa:
Una furgoneta Ebro F275 capitoné transformada en bar ambulant que servia entrepans calents. La impressió que transmet aquesta fotografia, potser equivocadament, és que aquells anys no érem pas tan primirats amb la higiene:
Estació de tren de Vic amb una maquina que hi circulava amb parsimònia. Vic, la capital d'Osona i centre industrial de primera magnitud, celebra els dissabtes un mercat molt popular:
Un tren que circula per la línia de Girona a Figueres retratat al pas a nivell de Flaça. La la dreta, un Pegaso 1083 de l'empresa Suberolita SA, de Santa Cristina d'Aro, fabricant de materials de construcció. Aquesta empresa proveí de materials de construcció de tota mena a constructors i paletes que executaren el creixement urbanístic descomunal que experimentà la Costa Brava en els anys 1960 i 1970 amb el desenvolupament d'urbanitzacions, infraestructures diverses i edificis:
Continuarà.
