Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (II).

Continuem amb l'exposició de les furgonetes i petits camions que usaven els marxats per traginar llur mercaderia als mercats setmanals de les poblacions on hi muntaven la parada. Filera de furgonetes de les marques Mercedes Benz i Ebro, d'un gran popularitat aleshores, aparcades en un mercat molt concorregut: 

Imatge de mitjans dels anys 1970, amb les modes que imperaven. Al fons de la fotografia el Seat 124 i, darrere seu, una furgoneta Ebro F108. A la dreta, un Pegaso Monotral amb la part posterior inconfusible acabada en tres vidres arquejats:

Un altre mercat esdevingut un formiguer humà, amb una furgoneta Mercedes Benz i un furgó quadrat, una carrosseria que construïa Misar de Banyoles, autèntica caixa concebuda per a la venda ambulant. Aquesta carrosseria, que es muntava damunt de xassissos Avia i Ebro, creiem que es produïa sota llicència d'un carrosser italià: 

Un altre imatge del mercat anterior, captada des d'un altre angle, on s'aprecia amb més detall la carrosseria que construïa Misar de Banyoles. Un lateral era batent per exposar-hi millor la mercaderia:

En la dècada de 1970, els camions lleugers i furgonetes que Motor Ibèrica SA produïa i comercialitzava sota la marca Ebro, senyorejaven pertot el país. Un camió Ebro E i una furgoneta Ebro D154 en un carrer qualsevol d'una vila del país:

Un mercat ambulant en un polígon d'una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb els edificis residencials que evoquen la terrible arquitectura soviètica:

Imatge més tendre i amable. Mercat d'un poble amb l'exposició de la mercaderia sota les voltes:

Imatge que reflecteix com eren els comerços dels pobles en els anys 1970, amb els articles exposats a l'exterior de les botigues, penjats a les façanes dels establiments:

La presència del mercat amb llurs parades d'articles de tota mena animava la vida dels pobles, sovint força ensopida a l'hivern:

Els dies de mercat, mentre les dones es proveïen de productes que consumirien durant la setmana i ensems s'assabentaven de les novetats de la vida local, els homes anaven a cal barber o al bar a fer l'aperitiu i jugar a cartes. En els bars els hòmens també s'assabentaven dels assumptes del seu interès:

Un camió Ebro B45, amb la seva caixa de fusta amb marquesina i vela, d'un marxant de Tàrrega que venia fruita i verdura, en un mercat d'un poble de Lleida:

Exposició dels camions que produïa Motor Ibèrica SA a mitjans dels anys 1970 a les Fires de Sant Narcís que es celebra a la Devesa de Girona: els Ebros de la sèrie E i de la sèrie P:

Un furgoneta Ebro que derivava del model que Fadisa fabricava a la ciutat castellana d'Àvila sota llicència italiana:

Una mostra dels vehicles més populars que hi havia a Catalunya en la dècada de 1970:



Una parada de roba muntada un dia ventós:

La negociació del preu d'un article és una pràctica habitual amb els marxants de parades de mercats ambulants, sobretot a darrera hora, quan s'ha de recollir el gènere i tornar cap a casa:

Una furgoneta Ebro F275 capitoné transformada en bar ambulant que servia entrepans calents. La impressió que transmet aquesta fotografia, potser equivocadament, és que aquells anys no érem pas tan primirats amb la higiene:

Estació de tren de Vic amb una maquina que hi circulava amb parsimònia. Vic, la capital d'Osona i centre industrial de primera magnitud, celebra els dissabtes un mercat molt popular:

Un tren que circula per la línia de Girona a Figueres retratat al pas a nivell de Flaça. La la dreta, un Pegaso 1083 de l'empresa Suberolita SA, de Santa Cristina d'Aro, fabricant de materials de construcció. Aquesta empresa proveí de materials de construcció de tota mena a constructors i paletes que executaren el creixement urbanístic descomunal que experimentà la Costa Brava en els anys 1960 i 1970 amb el desenvolupament d'urbanitzacions, infraestructures diverses i edificis:

Continuarà.

Segona trobada de vehicles de transport clàssic de Sant Vicenç de Torelló celebrada el passat 26 d'octubre (Osona) (i III).

La segona trobada de vehicles clàssics de transport de Sant Vicenç de Torelló va ser molt anunciada arreu. Hi va haver un gran desplegament d'esforços per difondre-la. Moltes comerços i locals dels pobles de les comarques d'Osona, la Garrotxa, el Bages i el Ripollès, com aquest bar musical del casc antic de Ripoll, penjaven els dos cartells de la trobada de modelisme ferroviari i dels camions clàssics:

Les pàgines d'internet que tracten aquesta temàtica també se n'havien fet ressò de la celebració d'aquest encontre. Els responsables van maldar perquè tots els afeccionats del país als camions vells sabessin de llur celebració. 

El camió més modern que va participar, rematriculat, és de la Xurreria Ramos de Torelló; un Daf de dos eixos ben cuidat:

En trobades d'aquesta classe sempre hi apareixen vehicles singulars com aquest Jeep militar amb el seu propietari completament disfressat:

I els Seat 600, el popular cotxe creat per la Fiat italiana i produït a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona que va motoritzar l'estat espanyol en la dècada del 1960, hi era present amb dues unitats restaurades:

Un altre vehicle singular era aquest Citroen Dos Cavalls:

Alguns esportius clàssics van fer acte de presència, com aquest Renault 8:

Un agraïment especial mereix l'empresa Transports Arimany-Piella SL que va posar a disposició dels organitzadors una tractora Scania proveïda d'una gòndola per al transport d'alguns dels camions exposats:

Un Furgó Nissan Trade equipat amb un grua també va transportar un dels vehicles exposats:

L'Associació per la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA), de Sabadell, encapçalada per en Marcel Estadella, va facilitar un autobús Pegaso Monotral per a transportar els assistents des de l'estació del tren de Torelló fins al pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló, un trajecte de franc. Van optar per un autobús articulat per encabir-hi més persones. En alguns trajectes de l'edició anterior, amb molta afluència d'usuaris, l'autocar disponible era curt de places.

En Marcel ens explicà que havien hagut d'arrencar a les set del matí perquè aquest vehicle, per l'antiguitat i llur concepció per trajectes urbans, tenia una velocitat màxima de 50 quilòmetres per hora. El Pegaso aparcat a la parada de l'estació de tren de Torelló:

Fotografiat aparcat a la parada improvisada del pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló:

Segons que informava en David Arriola i Miró, membre d'ARCA, als usuaris de l'autobús, el Pegaso Monotral articulat equipat amb un motor de 170 cavalls de potència disposat horitzontalment va ser adquirit per Transports Metropolitans de Barcelona i entrà en funcionament l'any 1968; l'any 1992, el dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'havien retirat del servei amb l'ànim que Barcelona presentés una imatge moderna; va prestar servei en els trajectes interiors de les facultats que integren la Universitat Autònoma de Barcelona fins l'any 2003, en què es retirà del servei. El mateix any 2003, any de fundació d'ARCA, els seus socis se'n feren càrrec restaurant-lo per recuperar l'aspecte original, interiors inclosos. 

La feina d'ARCA és impagable. Unes guardioles lligades a les barres de l'autobús per a practicar petites donacions econòmiques per finançar part del cost econòmic dels treballs que executa ARCA en la restauració i conservació d'autobusos i autocars estava plenament justificada. 

Un dels artífexs d'aquesta trobada va ser el senyor Xavier Castells i Quintana, transportista jubilat, els fills del qual continuen en el món del transport. Ha treballat intensament els darrers mesos per l'èxit de la trobada de camions clàssics.

El senyor Castells fotografiat per la tarda, en l'espai que al matí havien ocupat els camions exposats, distès i amb l'agradable i reconfortant sensació de la feina ben feta. Al seu darrere, un Mercedes Benz dúmper de l'empresa Excavacions Tuneu, de Torelló, que havia exposat un camió Dodge de dos eixos carrossat amb un bolquet:

Les facilitats administratives prestades l'equip de govern i els funcionaris de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, juntament amb l'èxit i consolidació d'aquesta trobada de vehicles clàssics de transports planteja la possibilitat -i alhora repte- que es celebri amb caràcter anual. D'afició n'hi ha al país i de ganes de l'equip responsable encapçalat per en Xavier Castells i l'Àngel Duran també. Sí és així, ja us n'informarem.

Imatge d'una inundació a la ciutat de Girona (Gironès).

En un despatx de les oficines que l'empresa la HISPANO HILARIENCA SA té a la part superior de llur garatge a un polígon industrial del municipi de Salt (Gironès), on hi tanquen els autobusos urbans que presten els serveis a la ciutat de Girona, hi ha una fotografia ben curiosa. Es tracta d'una inundació a la ciutat de Girona a la segona meitat dels anys 1960.

Aquesta fotografia no està pas datada. Podria correspondre a les inundacions de l'octubre del 1965, el març i abril del 1969, l'octubre del 1970 o bé del setembre del 1971. No ho sabem pas amb certesa i exactitud.  La fotografia està presa a l'avinguda de Ramon Folch, just a l'alçada del viaducte del tren de Barcelona fins a Portbou (Alt Empordà). Al fons hi ha l'antic edifici de Correus. 

Malgrat que l'avinguda de Ramon Folch és inundada, hi circulen tres vehicles. Un autocar Pegaso de l'empresa Hispano Hilarienca SA, el número 32, un altre Pegaso Monotral, l'empresa de la qual desconeixem, i un camió Pegaso amb caixa de fusta i vela, possiblement un 1062. Tampoc sabem donar raó del propietari d'aquest camió Pegaso.

Volem agrair al senyor Joan Fauria, de la HISPANO HILARIENCA SA, aquesta fotografia que ens il·lustra sobre una de les inundacions habituals que hi havia hagut a la ciutat de Girona. La construcció dels embassaments del riu Ter i la canalització dels rius que discorren per la ciutat immortal han solucionat, en gran part, aquests episodis naturals propis del nostre clima mediterrani que es repetien periòdicament.

Alguns dels autobusos urbans que van prestar servei a Sant Cugat del Vallès: fons fotogràfic municipal.

Sant Cugat del Vallès, un municipi limítrof a Barcelona i separat per la serra de Collserola, és integrat pel nucli urbà de Sant Cugat i també per altres barris disseminats, Valldoreix, Mira-sol, la Floresta i les Planes, vertebrats per la línia de tren de Barcelona a Sabadell i Terrassa.

La seva proximitat a Barcelona, les bones comunicacions -amb tren i per la carretera de l'Arrabassada-, i un clima benigne i agradable són l'origen de Sant Cugat del Vallès i Valldoreix com a distingit i selecte lloc d'estiueig. Els estiuejants dels anys 1920 i 1930 van construir-hi unes magnífiques torres modernistes, de gran bellesa, elegància i refinament.

Per a connectar els nuclis urbans de Valldoreix, Sant Cugat, La Floresta i Les Planes amb les respectives estacions del tren de la línia de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, inaugurada l'any 1917, van aparèixer diverses línies regulars de transports de viatgers, de titularitat privada, que disposaven de petits autocars.

L'any 1982 es va implantar el servei urbà a Sant Cugat del Vallès, amb la concessió atorgada a favor de l'empresa Martí-Renom (Sarbús). El senyor Francesc Giménez, responsable de l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, incloent-hi un important fons fotogràfic, ens ha lliurat unes fotografies d'alguns dels autobusos que van cobrir les línies regulars de Sant Cugat del Vallès i els nuclis disseminats inclosos dins del llur àmbit municipal.

El conegut fotògraf Joan Cabanas va retratar aquest autocar que cobria la línia de l'estació del tren al monestir de Sant Cugat del Vallès:

Les següents fotografies facilitades pel senyor Francesc Giménez són d'autobusos de l'empresa Martí-Renom, un cop aquesta empresa va esdevenir la concessionària del servei urbà a Sant Cugat del Vallès. Un autobús Pegaso a mitjans dels anys 1980:

Un Pegaso Monotral identificat amb el número 75. En Miquel Segura, un dels grans entesos dels autobusos i autocars, empreses i línies regulars de Catalunya, m'informa que aquest autobús procedia de l'empresa Mohn, de Viladecans. Després de fer el servei urbà de Sant Cugat del Vallès el van destinar a serveis interurbans, sent pintat amb dos colors diferents:

Aquest autobús Pegaso amb matrícula B-545622 també pertanyia a l'empresa Martí-Renom. Segurament que fou fotografiat a les acaballes, poc abans de ser retirat del servei:

Aquest autobús Mercedes Benz, amb matrícula provisional, possiblement que es tractés d'un cotxe de prova abans de llur estrena. La fotografia es presa davant de l'antic Ajuntament de Sant Cugat del Vallès:

Volem agrair a en Miquel Segura i en Xavier Florez la informació sobre aquests autobusos urbans de Sant Cugat del Vallès. I molt especialment, destacar la col·laboració i facilitats de tota mena del senyor Francesc Giménez, qui, en qualitat de responsable de l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, ens ha fet arribar aquestes fotografies molt interessants que nodreixen de contingut aquest bloc.

Llibre commemoratiu de les XXX edicions del saló de l'automòbil de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona.

Assolida la fita de la celebració de trentè saló de l'automòbil de la Fira Internacional de mostres de Barcelona, es va editar un llibre commemoratiu que repassava la història d'aquest saló, la seva importància i els efectes positius que havia tingut.

Com ja hem comentat, el darrer saló de l'automòbil que va celebrar-se en una fira de mostres juntament amb d'altres sector productius, fou el del 1965. Tanmateix, la importància que el saló de l'automòbil tenia va ser la causa que en l'edició següent, la del 1966, es realitzés el primer saló de l'automòbil independent, que aplegava també vehicles industrials, autocars i autobusos i empreses de compoments i accessoris.

Portada del llibre publicat per celebrar la trentena edició del saló de l'automòbil de la Fira Internacional de mostres de Barcelona:

Saló de l'automòbil celebrat a començaments de la dècada del 1960. Hi destacava l'estand de Gogomobil, un popular microcotxe d'origen alemany:

El saló de l'automòbil de Barcelona celebrat l'any 1967 amb els principals fabricants espanyols i europeus: Pegaso, Barreiros, Sava-Austin-BMC-Berliet, Trimak, Commer, entre d'altres:

Presentació del Dodge Dart descapotable a l'avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona:

Exposició d'autocars i autobusos al saló de l'automòbil organitzat per la Fira Internacional de mostres de Barcelona:

Un Lamborghini Miura, possiblement un dels autos més bells que mai han estat fabricats, al Saló de l'automòbil de Barcelona. L'expectació que causava, d'altre banda, era absolutament comprensible:

El Dodge Spectro, amb una carrosseria d'encuny nordamericà obra d'en Pedro Serra, fou presentat al Saló de l'automòbil de Barcelona del 1968:

Estand dels Land Rover fabricats per Santana Motor a mitjans dels anys 1980:



L'autocar Pegaso que participava en la celebració del Mundial de Futbol del 1982:



L'estand dels Lands Rovers i dels camions Pegaso a finals dels anys 1980:

L'edició d'aquest llibre permet d'abastar la transcendència que la Fira Internacional de Mostres de Barcelona ha tingut per a Barcelona i Catalunya. I en el cas del saló de l'automòbil, aquesta importància es reforça perquè Catalunya ha estat el bressol de la indústria de l'automoció a l'Estat espanyol amb empreses capdavanteres com la Hispano Suiza, arruïnada per la bogeria dels tres anys de guerra civil i enterrada per causa de la demencial política econòmica posterior que va comportar llur nacionalització.

Alguns dels autocars i camions conservats a Can Sagalés de Caldes de Montbuí.

Anys enrere, vaig començar a fotografiar camions i autocars que em trobava pel carrer i espais públics gràcies a una càmera fotogràfica que la família va regalar-me pel meu aniversari. D'aquell regal, molt encertat, en va néixer l'afició a retratar tota mena de vehicles abans que no desapareguessin per l'inexorable pas del temps.

Uns dels objectius fotografiats foren els camions i autocars que l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui tenia dipositats en un solar adjacent a la nau on hi guardava els autobusos i autocars. En Marc, el meu germà mitjà, els havia vist des de la carretera que mena a Sant Feliu de Codines.

Acompanyats d'en Josep Carbonell, un bon amic, un diumenge d'hivern fred, humit i rúfol, vàrem anar fins a Caldes de Montbui per fotografiar els vells autocars i camions de Can Sagalés, retirats del servei una colla d'anys enrere. Els vehicles allà dipositats tenien un notable valor per a qualsevol afeccionat. Eren un camió grua Pegaso, de la pròpia empresa, per a remolcar els vehicles avariats, i diversos autocars de la dècada dels anys 1950 i principis dels anys 1960.

Els orígens de Sagalés es remunten al segle XVII, quan transportava el glaç dels pous de les muntanyes a Barcelona i d'altres viles properes, prou importants aquells anys. Amb el transport de glaç també es transportava, si calia, a persones que es desplaçaven per a llurs necessitats o per anar a mercat. Poc a poc, es va consolidar el transport de viatgers en tartanes entre viles. Poques empreses fundades en aquells anys han arribat fins als nostres dies.

Sagalés, una important empresa de caràcter familiar, disposa també d'un notable fons documental que permet de resseguir les seves vicissituds i trajectòria empresarial durant aquests tres segles. Per aquesta causa, sobtava que uns vehicles antics i que formaven part de la història d'aquesta empresa es podrissin a l'exterior d'un solar d'un polígon, sense cap tancat ni protecció, amb l'exposició de possibles actes vandàlics, molt freqüents per desgràcia avui dia.

Un autobús de l'empresa Sagales SA (ESSA) carrossat sobre un xassís Pegaso 140, una autèntica raresa:

Un altre dels vehicles més coneguts de Can Sagalés: un camió Pegaso 140 equipat amb una grua per a vehicles espatllats. Havia patit poques modificacions i llur estat de conservació era prou bo:

Un altre autocar Pegaso de Can Sagalés, amb una carrosseria de gran bellesa i la característica xapa acanalada:

Un altre autobús de Can Sagalés dedicat a les línies regulars de viatgers del Vallès Oriental:

Els vehicles de l'empresa Sagalés dipositats al solar del polígon industrial de Caldes de Montbui. Un viatge a finals als anys 1950 i començaments dels anys 1960:

Un Pegaso 3060, amb grua, de Can Sagalés, concessionari i taller autoritzat Pegaso:

En Francesc Sagalés, gerent de l'empresa, és un gran afeccionat a l'automoció, particularment als autobusos i autocars. Com es va exposar en una crònica anterior, aquests darrers anys ha creat, impulsat i reunit una important col·lecció d'autocars, alguns dels quals, restaurats, són veritables peces úniques. Aquests autocars participen sovint en encontres i exposicions de vehicles clàssics.

Al cap de poc temps de fotografiar aquests vehicles exposats a sol i serena en aquest solar, van ser traslladats a una nau als afores de Caldes de Montbui, juntament amb d'altres vehicles de l'empresa Sagalés, a l'espera de ser meticulosament restaurats com els autocars més antics d'aquesta empresa vallesana.

La importància històrica de Can Sagalés i el creixement que ha experimentat aquests darrers anys, esdevenint una de les principals empreses de línies regulars i serveis discrecionals de Catalunya, justifiquen amb escreix la consolidació d'aquesta col·lecció d'autocars i autobusos clàssics, gairebé única en la seva categoria.