L'adhesió de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea el 1 de gener de 1986, juntament amb Portugal, va tenir notables efectes positius. Les inversions estrangeres van créixer i els fons de cohesió que s'han rebut durant aquests vint-i-cinc anys han contribuït a la riquesa i benestar del país. Les grans infraestructures executades aquestes dècades procedeixen, en part, d'aquests fons de cohesió transferits principalment d'Alemanya. Aquest fet, absolutament rellevant, en aquests moments s'ignora i s'omet deliberadament.
Però a nosaltres, els catalans, també en aquest apartat ens ha tocat el rebre. Catalunya ha estat la Comunitat Autònoma que ha rebut menys fons de cohesió per modernitzar les seves infraestructures. I aquest fet no admet discussió possible. Simplement de circular pel país i per la resta de l'estat espanyol, hom es fa una idea exacta i precisa del problema que denunciem i patim d'una manera soferta i resignada.
L'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea va ser-li profitós. El progrés assolit per l'estat espanyol d'ençà del 1 de gener de 1986 ha estat extraordinari. Amb l'excepció de la crisi econòmica posterior a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, perllongada fins l'any 1996, els vint-i-dos anys transcorreguts des del 1986 fins l'any 2008 han estat de gran rendiment.
En el context de la il·lusió col·lectiva i bonança econòmica derivada de l'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea, en Jacint Soler i Sala funda una altra empresa de transports acompanyat del seu fill Joan, que en serà el gerent, Cinto Trans SL. La seu de l'empresa i garatge on hi tanquen els camions també serà el polígon industrial de La Coromina, a Manlleu, la ciutat on resideixen.
Amb el mercat comú es van produir gran canvis. I el sector dels transport no en va ser pas aliè. Va produir-se el desembarcament dels grans fabricants europeus de camions. Les grans marques van irrompre amb força en un mercat protegit i tancat que senyorejava Pegaso, el fabricant estatal dels camions espanyols per excel·lència, la quota de mercat del qual va minvar progressivament. També són els anys que els transportistes compren camions usats a d'altres països europeus, principalment, Alemanya i Holanda.
Per fornir la flota de camions i vehicles lleugers i aprofitant la lliure circulació de persones i mercaderies, en Jacint Soler i llur fill Joan podien comprar camions d'acreditades marques europees a l'estranger a un preus prou competitius. Opció que van escollir. Van fer cap a Holanda on van comprar alguns dels camions de Cinto Trans SL. En Jacint Soler davant d'un Scania amb remolc comprat a Holanda:
El Scania importat, pintat de color blanc i amb la matrícula assignada:
Un altre camió Man, de dos eixos i amb caixa general, procedent d'Holanda i comprat a Font Camions Sl, de Manlleu, un important compravenda de camions usats, majorment procedent de l'estranger, que s'ha fet un fart de vendre camions per les comarques d'Osona, Bages i gironines atesa la seva proverbial seriositat:
Camions lleugers Man pel repartiment i recollida de mercaderies de curta distància, comprats de segona mà:
Camionet Man estrenat per compra al concessionari oficial Man, de Vic, Autotractor Matias Grau SL:
Aquest Man, comprat a Autotractor Matias Grau SL, també va ser estrenat:
El Man fotografiat a la nau de Cinto Trans SL del polígon La Coromina de Manlleu:
Un toro de l'empresa:
Furgó Mercedes Benz comprat al concessionari oficial Auto Subministres Motor, de Vic, amb caixa per transports generals. Aquest furgó treballava principalment per la filatura manlleuenca Joan Casals SL, desapareguda:
Una Peugeot Partner pel repartiment i recollida de paqueteria:
Una tractora Man de la família Soler:
Continuarà.
