Camions i demés vehicles que afloren en les collites.

"Pel juny la falç al puny", "El juliol, l'amo del sol", "L'aigua d'agost fa espès el bosc", "Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel", són quatre refranys populars que fan referència als mesos de juny, juliol, agost i setembre, els més calorosos de l'any, quan es produeix al nostre país les collites. El juny i juliol hi ha la sega dels cereals; quant a la fruita, que es produeix principalment al pla de Lleida, al maig hi ha la collita de la cirera i de l'albercoc primerenc; al juny, juliol i agost es cull l'albercoc, el paraguaià, el préssec, la nectarina i les peres. Al setembre. A les terres de l'Ebre, la collita de l'arròs. I per Sant Miquel, a finals de setembre, hi ha la verema. A principis de tardor es cull el codony i la magrana. 

El juny i juliol les carreteres que creuen les zones agrícoles del país s'omplen de recol·lectores enormes que cullen el blat i l'ordi amb una eficàcia i rapidesa positives. L'aparició de les recol·lectores va acompanyada dels camions que traginen els cereals des dels camps i dels graners dels masos a les farineres. Al Segrià, la collita de la fruita en els mesos més xafogosos de l'any omple les carreteres de tractors que arrosseguen remolcs carregats de fruita cap a les cooperatives. El mateix fenomen es produeix amb la verema i la collita de l'arròs. Tractors i camions transporten les collites cap als graners, les cooperatives locals i cellers.

A la comarca del Penedès, per Sant Miquel, les carreteres s'omplen de remolcs arrossegats per tractors, i camions vells que transiten per la carretera nacional 340, carregats de raïm cap a les cooperatives i empreses productores de cava. Acabada la verema, els tractors i camions vells desapareixen fins l'any vinent. 

Al Segrià el mesos de juliol i agost apareixen camions petits i furgons, matriculats en els anys 1960 i 1970, que generalment es desplacen des dels pobles als camps d'arbres fruiters. L'amic Jordi Ibars fotografià en el poble d'Aitona un petit camió Avia mixt, amb la cabina engrandida per portar-hi una colla de persones i la caixa de fusta escurçada. Aquest vehicle, que pertany a un veí del poble, carreteja a l'estiu caixes de fruita:

Un altre vehicle popular a la comarca de Segrià fou el Jeep SV produït a Saragossa. Encara, de tant en tant, és possible de veure'n alguna unitat treballant en la campanya de la fruita, com aquesta d'un veí del poble de Torrebesses:

També hi ha els vehicles que, esgotats mecànicament, llurs propietaris, pagesos d'una accentuada mentalitat conservadora, han arraconat en qualsevol racó de qualsevol finca de la seva propietat. És el cas d'aquest Pegaso 1100 que fou d'un distribuïdor de la casa Damm a Falset, capital de la comarca del Priorat. El Pegaso, que fou matriculat a Tarragona, feia la ruta entre Reus, on es proveïa de caixes de cerveses, fins a Falset per la carretera nacional 420 creuant els pobles de Pradell de la Teixeta i Riudecols. Fa anys fou comprat pel veí d'un poble de la comarca de les Garrigues que l'usava en les feines del camp. Des de fa un temps, jeu arraconat als afores del poble, al ras, oxidant-se inexorablement. Per poc curós que hagués estat el seu propietari actual, l'hauria d'haver tancat dins d'un cobert. No hauria pas assolit un tal estat de degradació, cremat pel sol.

Els senyors Claudi Herguido i Josep Maria Sisó, al costat del Pegaso 1100, amb una cabina i rodes esquifides en comparació amb les del Comet, i la grua que munta, arcaica i rústega: 

Un altre vehicle usat per la pagesia del Segrià, abandonat en un racó d'una finca del municipi de Serós, fou aquest Jeep SV. Una gran part d'aquests vehicles, usats en labors agrícoles, rematades amb  les collites, foren comprats d'ocasió a Barcelona i els municipis propers. En els pobles del Segrià i demés comarques agrícoles del país tenien una segona vida, més tranquil·la i distesa. Llur simplicitat mecànica i l'abundància de recanvis n'ha afavorit que s'hagin conservat fins els nostres dies.

L'afició als vehicles industrials clàssics, creixent en el país, i també a Espanya, ha propiciat que les unitats millor conservades siguin peces cobejades per col·leccionistes i compravendes especialitzats en aquest mercat. Aquest fenomen es produí fa uns quants anys en la recerca, per afeccionats, de motocicletes i automòbils. En algun casos puntuals s'han trobat tancats en coberts i graners vehicles d'un valor singular i considerable com un automòbil Siata Ampurias 750, restaurat per un conegut col·leccionista.

La falta d'interès del jovent en continuar les activitats agrícoles dels pares ha provocat que la pagesia del país s'hagi envellit inexorablement. Aquest fet amenaça l'activitat de nombroses finques agrícoles familiars i palesa que el fenomen de vehicles vells que afloren en produir-se les collites, reportat en aquest article, tingui els dies comptats. La seva desaparició, per desgràcia, és imminent.

L'òmnibus Hispano Suiza que conduïa en Josep Bota i Jigo: el cotxe correu de Torrebesses.

En Josep Jané i Periu va néixer al barri de Gràcia de Barcelona. Torner de professió, va treballar a l'empresa FECSA i va ser professor de l'Escola Tècnica Professional del Clot. Home de profundes conviccions cristianes, va militar a la Joventut Obrera Cristiana de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. A la guerra civil, va ser militar de l'exèrcit de la República destinat a Menorca. Casat amb la Maria Vidal, va tenir tres fills.

La família de la seva esposa, la Maria Vidal, procedia de Torrebesses, un poble de la comarca del Segrià. De formació autodidacta, en Josep Jané va acumular una gran cultura i interessos diversos centrats en la història del poble de Torrebesses. La recerca de la història de Torrebesses, que inclou troballes prehistòriques, va recollir-lo en el llibre "Introducció a la història de Torrebesses", una obra imprescindible per conèixer la història d'aquest poble. Aquests estudis locals a Catalunya han tingut sempre una gran vivacitat.

El material recollit per en Josep Jané al llarg de la seva vida -ceràmica, ferramentes del camp, estris i utillatges casolans, imatges i troballes prehistòriques- ha estat aplegat en un museu a Torrebesses, al carrer del Museu número 14. També s'ha constituït la fundació Josep Jané i Periu per conservar i difondre la seva obra.

La seva filla, la Montserrat Jané, ens ha fet a mans un exemplar del llibre del seu pare sobre la història del poble de Torrebesses, el qual recull la història del correu del poble il·lustrat amb la fotografia d'un òmnibus Hispano Suiza amb matrícula L-464. 

En Josep Jané i Periu exposa en el seu llibre que el primer servei de correu organitzat a Torrebesses el cobria la diligència que passava per la carretera general de Barcelona a Madrid. El Diccionari Geogràfic Universal d'en Pascual Madoz, un polític liberal espanyol del segle XIX, informa que l'any 1849 a la província de Lleida la diligència del correu disposava de set parades de posta on hi lliurava la correspondència: Alcarràs, Lleida, Bell-lloc d'Urgell, Golmés, Vilagrassa, Cervera i La Panadella.

Cada parada de posta havia de tenir un tronc de setze cavalls de tir de recanvi per la diligència, que trigava trenta-dos minuts per recórrer una llegua. Arribada la correspondència a l'administració central de correus de la ciutat de Lleida, capital de la província, es classificava i trametia a les administracions subalternes d'Agramunt, Artesa, Balaguer, Cervera, Tàrrega, Tremp i La Seu d'Urgell. Aquestes oficines de correus distribuïen la correspondència a les carteries de diversos pobles que en depenien. 

L'administració de correu de Lleida havia d'atendre les carteries d'Almenar, Serós, Torres de Segre, Aitona, Mollerussa, La Granadella i Granyena de les Garrigues. A la carteria de Granyena de les Garrigues es dipositava la correspondència de Torrebesses, tant la que es rebia com la que es trametia. 

El trajecte de Granyena de les Garrigues a Torrebesses es feia primerament a peu; després s'usaren tota mena de mitjans de transports propis d'aquells anys i que eren a l'abast dels carters. L'arribada del ferrocarril a la capital de la província, Lleida, l'any 1860, va suposar un gran canvi. Aquest canvi però no va afectar pas a Torrebesses atès que calia trametre i recollir el correu a Granyena de les Garrigues, servei que l'any 1916 el realitzava en una tartana en Salvador Cubells, de cal Gravat, sogre d'en Casillé.

L'any 1928 en Benet Esteve i Florensa s'encarregava de la recollida del correu en un cotxe de línia. El recollia a la Ratera, que era la cruïlla de la carretera general. Posteriorment, els seus fills Francesc i Pere Esteve i Font van exercir aquesta professió.

Després de la guerra civil, Torrebesses va tenir una oficina de correus pròpia, on s'expedien també els bitllets del cotxe de línia de l'Alsina Graells, que transportava el correu. Des de l'any 1939, n'era titular d'aquesta oficina el senyor Francesc Pujol i Guiu. L'any 1945, va subrogar-se en el negoci el seu fill, en Francesc Pujol i Esteve, que va regentar-la fins l'any 1981, quan va jubilar-se.

Des del 1981, l'encarregat de l'oficina de correus de Torrebesses fou l'Ernest Muller i Mas, gendre d'en Francesc Pujol i Esteve. Va cobrir aquest servei fins el 1994, quan va tancar i va desaparèixer l'oficina de correus de Torrebesses.

Des de l'any 1994, el servei de recollida i repartiment del correu de Torrebesses s'encarrega als carters de Sarroca, Almatret i d'altres municipis que reben la correspondència de l'oficina central de Lleida i disposen d'una oficina a la casa consistorial de l'Ajuntament de Torrebesses per a realitzar aquest servei.

El cotxe de correus de l'Alsina Graells de Torrebesses és recordat per la gent gran car va marcar una fita important en la vida i la història de Torrebesses atès que, a més de transportar els passatgers i el correu, el xòfer s'encarregava d'atendre els encàrrecs de tota classe que li confiaven. En Josep Bota i Jigo, el conductor del cotxe correu de Torrebesses a Lleida en el període comprès de l'any 1960 fins l'any 1974, és particularment recordat per la labor que va portar a cap.

Amb un òmnibus Hispano Suiza matricula L-464, propietat del senyor Cuello, en Josep Bota va mostrar sempre una gran amabilitat i diligència en els compliments dels encàrrecs dels veïns de Torrebesses. Aquestes gestions eren sovint de caràcter personal i delicades com ingressos de diners en bancs i caixes de les oficines de Lleida, tràmits administratius i la compra i transport de productes que no hi havia a Torrebesses, particularment medecines, eines del camp, pa, llet i carn. Era el mateix servei dels titulars de les lleteres o mixtes del poble del Pirineu que baixaven diàriament a La Seu d'Urgell, i que atenien encàrrecs diversos basats sempre en la confiança més absoluta.

Tots els serveis que li encomanaven els veïns de Torrebesses, en Josep Bota i Jigo el realitzava amb una admirable cura, diligència i puntualitat. Cada dia, fos hivern o estiu, plogués o estigués emboirat, arribava puntualment a les dues de la tarda l'Hispano Suiza amb els encàrrecs degudament realitzats. En Josep Bota i Jigo amb el cotxe correu de Torrebesses fotografiat l'any 1970:



Volem agrair a la família Jané Vidal la història del correu de Torrebesses i la fotografia de l'òmnibus que il·lustra aquest article i que repassa com s'organitzava el correu a les terres de Lleida i es prestava aquest servei públic als pobles petits.