Camions i demés vehicles que afloren en les collites.

"Pel juny la falç al puny", "El juliol, l'amo del sol", "L'aigua d'agost fa espès el bosc", "Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel", són quatre refranys populars que fan referència als mesos de juny, juliol, agost i setembre, els més calorosos de l'any, quan es produeix al nostre país les collites. El juny i juliol hi ha la sega dels cereals; quant a la fruita, que es produeix principalment al pla de Lleida, al maig hi ha la collita de la cirera i de l'albercoc primerenc; al juny, juliol i agost es cull l'albercoc, el paraguaià, el préssec, la nectarina i les peres. Al setembre. A les terres de l'Ebre, la collita de l'arròs. I per Sant Miquel, a finals de setembre, hi ha la verema. A principis de tardor es cull el codony i la magrana. 

El juny i juliol les carreteres que creuen les zones agrícoles del país s'omplen de recol·lectores enormes que cullen el blat i l'ordi amb una eficàcia i rapidesa positives. L'aparició de les recol·lectores va acompanyada dels camions que traginen els cereals des dels camps i dels graners dels masos a les farineres. Al Segrià, la collita de la fruita en els mesos més xafogosos de l'any omple les carreteres de tractors que arrosseguen remolcs carregats de fruita cap a les cooperatives. El mateix fenomen es produeix amb la verema i la collita de l'arròs. Tractors i camions transporten les collites cap als graners, les cooperatives locals i cellers.

A la comarca del Penedès, per Sant Miquel, les carreteres s'omplen de remolcs arrossegats per tractors, i camions vells que transiten per la carretera nacional 340, carregats de raïm cap a les cooperatives i empreses productores de cava. Acabada la verema, els tractors i camions vells desapareixen fins l'any vinent. 

Al Segrià el mesos de juliol i agost apareixen camions petits i furgons, matriculats en els anys 1960 i 1970, que generalment es desplacen des dels pobles als camps d'arbres fruiters. L'amic Jordi Ibars fotografià en el poble d'Aitona un petit camió Avia mixt, amb la cabina engrandida per portar-hi una colla de persones i la caixa de fusta escurçada. Aquest vehicle, que pertany a un veí del poble, carreteja a l'estiu caixes de fruita:

Un altre vehicle popular a la comarca de Segrià fou el Jeep SV produït a Saragossa. Encara, de tant en tant, és possible de veure'n alguna unitat treballant en la campanya de la fruita, com aquesta d'un veí del poble de Torrebesses:

També hi ha els vehicles que, esgotats mecànicament, llurs propietaris, pagesos d'una accentuada mentalitat conservadora, han arraconat en qualsevol racó de qualsevol finca de la seva propietat. És el cas d'aquest Pegaso 1100 que fou d'un distribuïdor de la casa Damm a Falset, capital de la comarca del Priorat. El Pegaso, que fou matriculat a Tarragona, feia la ruta entre Reus, on es proveïa de caixes de cerveses, fins a Falset per la carretera nacional 420 creuant els pobles de Pradell de la Teixeta i Riudecols. Fa anys fou comprat pel veí d'un poble de la comarca de les Garrigues que l'usava en les feines del camp. Des de fa un temps, jeu arraconat als afores del poble, al ras, oxidant-se inexorablement. Per poc curós que hagués estat el seu propietari actual, l'hauria d'haver tancat dins d'un cobert. No hauria pas assolit un tal estat de degradació, cremat pel sol.

Els senyors Claudi Herguido i Josep Maria Sisó, al costat del Pegaso 1100, amb una cabina i rodes esquifides en comparació amb les del Comet, i la grua que munta, arcaica i rústega: 

Un altre vehicle usat per la pagesia del Segrià, abandonat en un racó d'una finca del municipi de Serós, fou aquest Jeep SV. Una gran part d'aquests vehicles, usats en labors agrícoles, rematades amb  les collites, foren comprats d'ocasió a Barcelona i els municipis propers. En els pobles del Segrià i demés comarques agrícoles del país tenien una segona vida, més tranquil·la i distesa. Llur simplicitat mecànica i l'abundància de recanvis n'ha afavorit que s'hagin conservat fins els nostres dies.

L'afició als vehicles industrials clàssics, creixent en el país, i també a Espanya, ha propiciat que les unitats millor conservades siguin peces cobejades per col·leccionistes i compravendes especialitzats en aquest mercat. Aquest fenomen es produí fa uns quants anys en la recerca, per afeccionats, de motocicletes i automòbils. En algun casos puntuals s'han trobat tancats en coberts i graners vehicles d'un valor singular i considerable com un automòbil Siata Ampurias 750, restaurat per un conegut col·leccionista.

La falta d'interès del jovent en continuar les activitats agrícoles dels pares ha provocat que la pagesia del país s'hagi envellit inexorablement. Aquest fet amenaça l'activitat de nombroses finques agrícoles familiars i palesa que el fenomen de vehicles vells que afloren en produir-se les collites, reportat en aquest article, tingui els dies comptats. La seva desaparició, per desgràcia, és imminent.

El llibre "Catalunya" d'en Josep Pla publicat per l'editorial Destino l'any 1961: recull d'imatges (i II).

Prosseguim amb l'exposició de les fotografies seleccionades que conté el llibre Cataluña, escrit per en Josep Pla i publicat per l'editorial Destino l'any 1961.

La primera fotografia és una porció del plànol de la Catalunya Central en què l'il·lustrador hi dibuixà, a La Panadella, un camió Pegaso -no cal tenir gaire imaginació per identificar la marca car era la única empresa que aleshores fabricava camions i autocars amb cara i ulls- al costat d'un senyor, el conductor, entaulat bevent d'un porró un glop de vi mentre sosté amb l'altre mà una forquilla. Una il·lustració exacta de la raó de ser de la Panadella en els anys 1950 i 1960: lloc de parada i fonda quasi obligada. La lentitud dels viatges per carretera aquells anys requeria d'aturades freqüents:

Unes voltes dins el nucli antic d'Artesa de Segre, autèntic nus de comunicacions, tenia una utilitat precisa: aixoplugar els carros: 

A principis dels anys 1960, a Organyà s'usaven cavalls i muls com animals de bast. L'assentament de la motorització i l'arraconament definitiu dels animals de càrrega es produí a poc a poc en el curs d'aquella dècada prodigiosa:

Els fèrtils prats que envolten La Seu d'Urgell, per un discorre el Segre, conforma un paisatge d'una bellesa que convida a la tranquil·litat. Un carro circula per una carretera propera a la Seu d'Urgell:

La ciutat de Lleida, amb uns soldats drets i uns vilatans fent-la petar al costat de la parada d'una línia regular d'autobusos on hi ha aturat un autocar devastat:

Imatge decrèpita que oferien a vol d'ocell la major de ciutats catalanes d'una certa importància a principis dels anys 1960:

El Penedès. Un carro transporta els semals plens de raïm recollit de les vinyes. Comença la verema, una activitat que s'allarga des de finals de l'estiu fins a les acaballes del mes d'octubre:

Una tartana i un carro aturats davant d'una porta monumental de la vila emmurallada de Montblanc. La gent de Barcelona, en general, es refractària a desplaçar-se fins a les comarques de Tarragona i de les terres de l'Ebre: 

Un pagès es desplaça amb un ruc per la conca de Barberà, un paisatge sec i àrid: 

A la carretera general que travessa la vila de Prades, amb els seus murs de color vermell intens, hi circulava un carro solitari. Carros, carros i més carros: 

Quatre carros en una població interior de la província de Tarragona. Els vehicles a motor encara no formaven part de la vida quotidiana dels pobles i les poblacions petites:



Transports del raïm en semals fins a la cooperativa, activitat que es feia aleshores en carros:

Automòbils estrangers fotografiats en una pineda de El Prat del Llobregat. La comparació entre el parc automobilístic del país, irrisori, i de la resta de països europeus, era feridor: 

El poble del Garraf, a mig camí de Sitges i Castelldefels, i proper a la ciutat de Barcelona, que disposa d'una estació de tren, té una bellesa extraordinària: 

Un carro passa al costat de la Torre dels Escipions, a prop de Tarragona. Sobta el gran nombre de carros que hi havia al país a principis dels anys 1960: 

La ciutat de Reus, amb l'estàtua eqüestre del general Prim, era aquells anys un centre industrial i comercial de gran importància:

Una motocicleta Ossa i un camió de càrregues generals retratats al centre de Reus:

En el proper article exposarem el recull fotogràfic del llibre Guia de Catalunya, publicat per Destino l'any 1971, successivament reeditat en el curs dels anys 1970, que constitueix la versió original pensada i escrita en català per en Josep Pla d'aquest llibre. Els canvis produïts en el sector de l'automoció en el termini de deu anys foren apreciables.