Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: la descarregada (I).

Ahir dissabte, a la tarda, uns quants vehicles clàssics escampats arreu del país arrencaren i escalfaren els motors per desplaçar-se fins a La Panadella, a prop de la partió de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. Alguns vehicles foren carregats en góndoles, com fou el cas dels quatre camions dels senyors Herguido, tres Barreiros i un Sava Berliet, i del camió Ford A del senyor Jordi Riera; d’altres, com el camió Nazar B del senyor Castells, el Pegaso 200 d’en Toni Ceballos, el Pegaso 1065 Europa del senyor Palau, que fou d’un firaire, i l’autocar Pegaso carrossat per Setra Seida que fou de l’empresa Pous de Manlleu i que en Toni Arimany ha restaurat, es desplaçaren sense cap ajut, pels seus propis mitjans.

Carregada ahir dissabte a Alcarràs dels quatre camions que els senyors Claudi i Eduard Herguido han portat a la trobada de vehicles clàssics que ha tingut lloc a La Panadella avui diumenge:

Els dos Barreiros Super Azor carregats en una góndola de l'empresa Grues Cabós:





Llestos per marxar per l'autovia A2 cap a La Panadella:









L'última góndola del grup que ha partit de la nau d'Alcarràs, carregada amb el Barreiros 2626: 

Des de la comarca del Pla d'Urgell, en Toni Ceballos ha aportat a l'encontre dos camions, un Pegaso 1061 i un Avia carrossat amb un bolquet:

Des de Castellví de Rosanes, comarca del Baix Llobregat, en Jordi Riera ha contribuït amb un camió Ford A de l'any 1928, un dels vehicles més antics que han participat en l'encontre:

A mitja tarda d’ahir aparegueren a La Panadella els primers vehicles, cotxes i camions. L’Ajuntament de Montmaneu, encapçalat pel seu alcalde, el Sr. Àngel Farré, i els responsables del restaurant Bayona reservaren el gran aparcament que disposa l’establiment per aixoplugar els vehicles clàssics convocats a aquest encontre. Una cinta de plàstic prima barrava l’accés al garatge dels vehicles aliens a l’encontre. 

Amb l’arribada  dels primers vehicles clàssics i dels afeccionats que els portaven començà, de fet, la primera edició de la trobada de clàssics batejada amb el nom afortunat de Esperit de La Panadella, feliç expressió encunyada pel senyor Claudi Herguido, que reflecteix d’una manera exacta la intenció i voluntat de l’encontre.

Arribada i descarregada davant del garatge de l'Hotel Bayona dels camions de la família Herguido:



L'allargat garatge de l'hotel Bayona on han estat dipositats els vehicles clàssics arribats ahir dissabte per participar en aquest encontre:



El Ford A del senyor Riera en el garatge de can Bayona:



Un altre vehicle clàssic desplaçat a bord d'un remolc:





Alguns dels vehicles participants aparcats en el garatge de l'Hotel Bayona:

Els quatre camions de ca l'Herguido i el Seat 124 Sport del senyor Ricardo Palomas Negre:



La il·lusió del retrobament dels amics. El senyor Castells i el senyor Herguido davant del Nazar del primer:

Els primers afeccionats que a bord dels seus vehicles acudiren ahir dissabte a La Panadella, soparen i dormiren en les habitacions que disposa l’Hotel Bayona. L’establiment lliura als seus hostes uns clauers pesats i grossos, com un gelat de bola, que s’estilaven en les dècades de 1960 i 1970, les claus dels quals permet d'accedir a unes habitacions exteriors amples i pràctiques. Fins i tot en aquests petits detalls, plens de nostàlgia, es palesa que a La Panadella s’ha aturat el temps definitivament. El temps remot que aquest indret indefectiblement evoca no incideix en el confort de les habitacions i la comoditat dels menjadors i sales d’estar dels dos establiments que són oberts, el Bayona i La Parada, fet que fa agradosa l’aturada.

Continuarà.

Jornada de camions Barreiros a la Terra Alta i el Baix Maestrat (i III).

Després de menjar una suculenta paella marinera al restaurant Neptuno de Benicarló, absolutament recomanable, i gaudir d'una agradable i tranquil·la sobretaula en què el senyor Esbri contà els seus records de transportista, es feren tres quarts de sis de la tarda. Era hora de tornar a casa.

Acomiadats dels senyors Esbri i Lluch, a les sis de la tarda emprenguérem el viatge de tornada a Alcarràs per Tortosa, Flix i Aitona. Una hora i mitja de viatge a bon pas. A dos quarts de vuit del vespre recollirem el cotxe aparcat davant les oficines que Transports i Excavacions Herguido SL té a Alcarràs i ens desplaçarem a la nau on hi ha tancats tres camions, dos restaurats i un en procés de restauració.

Oficina que l'empresa Transports i Excavacions Herguido SL té al nucli urbà d'Alcarràs:

Dins d'una de les naus hi ha un Barreiros Azor, amb el motor i demés elements mecànics acabats i pendent només d'acoblar-hi la cabina. Esperem que aviat estigui enllestit i en perfecte ordre de marxa per la trobada de vehicles clàssics que es celebrarà, si Déu vol, a La Panadella la primavera del proper any:

El motiu de la visita a la nau on són guardats els camions clàssics de la família Herguido era contemplar el Sava-Berliet finalitzat. En aquesta restauració, tal com s'aprecia en els acabats de la cabina, no s'han escatimat recursos de cap mena. De ben segur que de fàbrica no sortien pas aquests camions amb uns acabats tan polits i rematats:

Detall de la porta del Sava-Berliet. L'operació d'accés i eixida de la cabina és molt còmode. El cendrer, muntat a la porta, es buida girant-lo cap per avall. Senzill i pràctic:

Frontal del Sava Berliet amb el seu capó davanter imponent:

La restauració, molt primmirada, ha procurat que el Sava-Berliet reflectís l'estètica pròpia que aquesta classe de camions tenien en la segona meitat dels anys 1960, quan fou matriculat. Creiem que el repte s'ha superat amb escreix: 

La bellesa d'aquest camió, realçada amb la majestuosa restauració executada, és irrefutable:

El Sava-Berliet i, al seu costat, el Barreiros Super Azor. Malgrat compartir la mateixa cabina, s'assemblen com un ou a una castanya. La tecnologia que incorpora el Sava-Berliet, pròpia dels grans constructors europeus de la segona meitat dels anys 1960, els enginyers de Pegaso i Barreiros ni tan sols l'havien considerada. Tampoc era un camió gaire conegut ni fàcil de portar pels conductors espanyols que havien après l'ofici conduint els vehicles de fabricació nacional i reconstruïts, senzills i fins i tot irrisoris en alguns casos:

La longitud del Sava-Berliet dificultava la maniobrabilitat en les carreteres i els nuclis urbans. Tot al país en aquells anys era esquifit, migrat, raquític. Cal reconèixer que l'afirmació despectiva que Àfrica començava al sud dels Pirineus tenia alguns elements certs, irrebatibles. Avui dia, en canvi, tal afirmació no té cap sentit i només revela la ignorància del qui la formula. La integració d'Espanya a la Unió Europea, amb els fons de cohesió transferits -sovint balafiats- ha sigut d'un gran profit per modernitzar les infraestructures del país. El canvi de mentalitat dels poders públics i de la ciutadania en general malauradament no ha canviat gaire (corrupció, transparència, productivitat):

Mirat des de qualsevol angle i cantó, la bellesa i sensació de fortalesa que transmet el Sava-Berliet és corprenedora, imponent:

La caixa de fusta, feta artesanalment, és una filigrana:

La capacitat de càrrega del Sava-Berliet era molt superior a la de l'esforçat, sofert i benintencionat Barreiros:

En Ricard Palomas observant les boixes de les rodes:



El simpàtic i eixerit Barreiros Super Azor, amb la seva cabina gràcil que transmet alegria:





El resultat de la caixa amb llurs arquets metàl·lics és admirable:

En Ricard Palomas, que vingué de Lleida per saludar-nos i estar plegats una estona, portà el seu Seat 124 Sport, un cotxe que es deixà de vendre l'any 1975 i que costava quatre-centes seixanta mil pessetes l'any 1974. Un dineral:

La carrosseria que munta aquest automòbil, pur disseny italià, és magnífica, superba:

Un cotxe concebut per les classes acomodades, les úniques amb poder adquisitiu i capacitat econòmica per comprar-lo:

Part posterior del Seat 124 Sport, símbol d'elegància i distinció social a les acaballes del franquisme:



Tablier, de gust italià, atapeït de rellotges. La seva bellesa és inqüestionable:

En Claudi Herguido i en Ricard Palomas al costat del Sava-Berliet. No hi ha pas a Catalunya ni tampoc a Espanya cap unitat d'aquest model que llueixi una restauració tan pulcre ni exigent: 

A les nou del vespre ens hem acomiadarem d'en Claudi i d'en Ricard després d'haver fet una quilometrada. Encara ens esperaven dues hores de carretera fins arribar a Ripoll. El dissabte passat fou un dia meravellós, únic, i un gran regal d'aniversari per un dels participants. La gran qualitat humana dels amics que coneguérem a Gandesa i Benicarló i els vehicles que conserven és un record que perdurarà molt de temps.

Aclariment sobre el llum verd posterior que equipaven els camions en la dècada de 1960.

En una crònica anterior exposàrem la restauració portada a cap per en Claudi i l'Eduard Herguido Fo, del municipi d'Alcarràs, d'un Barreiros Super Azor com a honorança a la figura del seu pare, en Mariano Herguido Abardia, que en tingué dos. Aquest camió és una reproducció fidel, també en els detalls més petits, del Barreiros que tingué el senyor Herguido.

Dues fotografies del Barreiros Super Azor de Transports Herguido d'Alcarràs: 

En la referida crònica exposarem que a la part posterior del camió, sota la caixa, els restauradors hi muntaren, a l'esquerra, un llum verd, talment s'aprecia en aquesta fotografia:



Afirmàrem que el llum verd posterior encès advertia els conductors dels vehicles que volien avançar que la carretera era lliure i l'avançament es podia fer. La seva funció era equiparable als semàfors que regulen la circulació.

Tanmateix, en Joan Mercader ens comentà que la informació sobre la utilitat dels llums verds posteriors del camions consignada en l'anterior article, era inexacta. El llum verd encès avisava al conductor del vehicle posterior que s'havia advertit la seva presència, i quan la circulació i tram de la carretera ho permetés, li facilitaria el pas encenent l'intermitent dret. El llum verd es limitava a manifestar, al vehicle que volia avançar, de la seva presència. Però l'avançament s'indicava amb l'intermitent dret.

El senyor Mercader també ens informà que tots els camions fabricats en els anys 1960 havien de dur instal·lat amb caràcter obligatori el llum verd posterior. I que la normativa que regulava el llum verd estigué en vigor des de principis dels anys 1960 fins l'any 1970 aproximadament. El primer camió que conduí, un Ebro B45 matriculat l'any 1962, tenia el llum verd posterior. Cap a l'any 1971, quan conduïa l'Ebro, l'encesa del llum verd havia caigut en desús.

Agraïm l'aclariment del senyor Mercader i esmenen la imprecisió continguda en la crònica dedicada al Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido, una restauració que solament pot qualificar-se d'excel·lent i superba des de qualsevol punt de vista.

El Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido: un homenatge al senyor Mariano Herguido Abardia (i II).

A en Claudi i a l'Eduard Herguido Fo els motivà fer la restauració original, tal com era en aquella època, d'un camió Barreiros Super Azor; tenien una certa nostàlgia degut a què fou un dels primers camions que tingué el fundador de l'empresa familiar de transports, el senyor Mariano Herguido Abardia.

Aquest camió treballà en el transport de cereals i farines a la Farinera d'Alcarràs en els anys 1960. Més endavant, sense abandonar el transport de farina, també carretejà fruita i àrids procedents del riu Segre, fent-se la càrrega manualment, per atendre les necessitats de proveïment d'aquest material dels constructors i paletes.

Una altra motivació que tingueren per emprendre aquest projecte és que els hi consta que solament hi ha un altre unitat d’aquest model restaurat en tota Espanya. Gràcies a aquesta restauració, esplèndida i acurada, molta gent pot saber si hi té interès com eren els vehicles de transport en aquells anys.

El Barreiros Super Azor llueix els mateixos colors i elements que el camió original del senyor Mariano Herguido. La caixa de fusta l’ha construïda artesanalment el senyor Eduard Herguido. I la cabina l’ha restaurada i pintada el Taller Central d’Alcarràs, especialitzat en els treballs de planxa de vehicles.

El Barreiros Super Azor amb la caixa de fusta desproveïda d'alces:

El Barreiros amb llur caixa de fustes amb les alces muntades:



















La caixa amb els arcs per sostenir la vela:












El senyor Mariano Herguido, per la vinculació de llur família amb el món de la farina, treballà amb son germà Claudio en el transport de la farina. Foren els anys dels viatges des de la farinera d'Alcarràs a Barcelona amb el camió carregat de sacs de farina per la nacional II. Al cap d'uns anys inicià l'activitat d'extracció d'àrids al riu Segre per servir a les obres. Aquest treball del senyor Herguido en el sector de les graves, materials de construccions i feina d'obres l'han continuat els seus fills Claudi i Eduard amb l’empresa Transports i Excavacions Herguido SL d'Alcarràs dedicada a la venda de material d’obres, el reciclatge de residus de la construcció i el proveïment d'àrids.

Un dels treballs executats per Transports i Excavacions Herguido SL, que il·lustra l'alta qualificació professional del seu personal i la maquinària disponible, ha estat l'excavació que ocupa el centre d’interpretació Lo Fossar, un espai que acull una zona d’exposició de les restes de l’antiga església, el cementiri i pòrtic-fòrum de la població, que inclou una sala de conferències i exposicions relacionades amb el patrimoni històric i artístic de la població.

Espai del centre d'interpretació Lo Fossar, d'Alcarràs, amb les restes de l'antiga església i el cementiri: 



El senyor Joaquim Bernadó, en Quimet per motiu, amo del cementiri de vehicles que hi ha al peu de la nacional II en el terme municipal d'Alcarràs, ha tingut un paper fonamental en la recuperació d'aquest Barreiros Super Azor. Un cop li fou dipositat en el seu establiment, refusà diverses ofertes de compra perquè sabia de l'interès dels germans Herguido en restaurar-lo per homenatjar a son pare. I atesa la gran amistat entre els germans Herguido i els senyors Bernardó, pare i fill, l'acord fou immediat. S'ha de consignar la bona voluntat i la gran generositat que en Quimet Bernadó demostrà amb en Claudi i l'Eduard Herguido per fer realitat aquest projecte.  

Aquest espai vol agrair l’extraordinària amabilitat amb què en Claudi i l’Eduard ens han tractat i el reconeixement que constitueix de difondre aquesta restauració en aquest bloc. Creiem, amb fonament, que és la restauració d’un Barreiros Super Azor més acurada que s’ha executat fins aquest moment arreu d’Espanya. Aquest agraïment és extensiu al senyor Quimet Bernardó pel paper jugat en la recuperació d'aquest camió.