Com hem exposat en l'anterior article, el senyor Josep Quintana i Clé treballà en la construcció de l'embassament de Susqueda. Més endavant, continuà en el sector de l'obra pública participant en la construcció de l'autopista de Barcelona a Mataró, la primera de l'estat espanyol construïda paral·lelament a la costa del Maresme, i l'autopista de Barcelona a Girona que discorre per la part posterior de la serralada litoral, per les comarques del Vallès, la Selva i el Gironès.
L'autopista de Barcelona a Mataró, la primera de l'estat espanyol de peatge, fou una gran obra d'enginyeria que entrà en funcionament l'any 1970. La seva execució acostà la comarca del Maresme i llur capital, Mataró, una ciutat d'una gran empenta industrial per les fàbriques de gèneres de punt i metal·lúrgiques, a Barcelona. De retruc impulsà el creixement urbanístic dels pobles del Maresme per la implantació de segones residències.
La segona autopista on també hi treballà el senyor Josep Quintana fou l'autopista AP-7, en el tram de Girona a Barcelona. Aquesta autopista, que enllaça la Jonquera amb el País Valencià, Múrcia i Màlaga fins a Algesires, s'executà per suggeriment del Banc Mundial, que finançà part de l'obra, i a desgrat del govern espanyol atès que constituïa una excepció a la planificació radial de les carreteres espanyoles. Una obra d'un gran profit i rendiment per l'economia espanyola que el govern espanyol menysté.
En Josep Quintana simultaniejava l'activitat en l'obra pública -les dues infraestructures més importants que s'executaren aquells anys a Catalunya- amb la compravenda de maquinària d'obra pública i camions. En l'arxiu fotogràfic que conserva la seva vídua hi ha un munt de vehicles retratats, camions i maquinària.
La primera fotografia correspon a un camió Pegaso Comet de la primera època carrossat amb una caixa de fusta amb alces, per transports generals i paqueteria, de Transports J. Laguarda SL de Santa Coloma de Farners, empresa desapareguda; al seu costat un Simca 1000 produït per Barreiros a la fàbrica de Villaverde, de la última època, el representant de la qual, a Girona, era Gerauto SA:
Una anivelladora de rodes matriculada a Saragossa:
Un camió Magirus Deutz dúmper, amb matricula de Madrid, de l'empresa Dragados y Construcciones SA. Les grans empreses constructores d'obra pública, totes domiciliades a Madrid, vivien -i encara en viuen- de les adjudicacions dels anuncis publicats al Butlletí Oficial de l'Estat de licitació de les grans infraestructures. Els pocs camions dúmpers, principalment alemanys, que s'importaven eren agabellats per aquestes constructores. Els constructors més petits havien de conformar-se amb camions espanyols, els Pegasos i els Barreiros, o comprar-los ja usats quan les grans constructores se'n desempallegaven per la renovació de la flota:
Més maquinària de Dragados y Construcciones SA:
Dragados y Construcciones SA fou una empresa constructora fundada a principis dels anys 1940 a Madrid per uns enginyers de camins per executar les obres públiques que es licitaven aleshores, bàsicament de reconstrucció i millora d'infraestructures malmeses per la Guerra Civil Espanyola. A principis dels anys 1950 esdevingué la primera empresa pública espanyola. L'any 2002 en prengué el control la constructora ACS controlada pel senyor Florentino Pérez.
Un dúmper extravial per treballar a les pedreres i en grans obres:
Un altre camió Magirus Deutz amb bolquet Meiller Kipper d'una constructora madrilenya:
Valorant una excavadora a una empresa del poble del Garraf, entre Castelldefels i Sitges. Al fons, a la dreta, una tractora Dodge amb una banyera que treballava per l'empresa Uniland de Vallcarca, propietat de les famílies Fradera i Romeu:
Uns dúmpers extravials de la casa nord-americana Caterpillar:
Dues anivelladores:
En el proper article abordarem d'altres iniciatives empresarials del senyor Quintana en el sector de l'obra pública i els moviments de terres.
