La tractora Pegaso que tingué Transports Padrosa de Figueres.

Avui, trenta-u de desembre, darrer dia de l'any, el dia que surt l'home de nassos, ens acomiadem de l'any 2018 amb una fotografia publicada a la revista Gavarres, enviada per un bon amic, en Joan Mercader, d'una tractora Pegaso que fou del transportista Padrosa de Figueres, capital de l'Alt Empordà:

La revista Gavarres que publica l'editorial Gavarres de Cassà de la Selva, d'una gran amenitat, amb articles que destaquen per la qualitat literària de llurs col·laboradors, recopila la vida quotidiana en les comarques del Baix Empordà i del Gironès en el segle XX amb el testimoni d'alguns protagonistes que exposen llurs records i vivències. 

La fotografia que compartim en aquest article, datada l'any 1955, publicada en el número 34 de la revista Gavarres que conté un dossier sobre el vi de la terra, recull la descarrega i el proveïment, a un magatzem del carrer Ample de Cassà de la Selva, de vi elaborat en un celler de la comarca de l'Alt Empordà. El vi fou traginat en una cisterna al cim d'un semiremolc, amb unes baranes de fusta treballades d'una gran bellesa, que la tractora Pegaso del transportista Padrosa arrossegava. La part posterior de la cisterna era pintada amb la raó social Transports Padrosa i llur adreça a Figueres, on hi tancaven els camions, el carrer del doctor Burgas. El procés de descarrega era observat amb interès i un punt de satisfacció per un home i dos vailets.

El Pegaso tenia assignada la matrícula GI-9056, que correspon més o menys als anys 1950 ó 1951. Fou una de les primeres tractores de la casa Pegaso que hi hagué a les comarques gironines. Can Padrosa sempre treballà amb bons camions. 

Més fotografies de la carregada del camió Nazar B que fou d'en Benito Gil de Cambrils.

El senyor Xavier Gil Tost en ha enviat les fotografies, fetes per en Toni Aragonès, de la carregada del Nazar B que fou del seu pare, en Benito Gil, el passat disset d'octubre a la base que Aragonès Transports SA té al polígon industrial de Constantí, al Tarragonès. El col·leccionista asturià que l'ha comprat amb l'ànim de restaurar-lo aprofità el transport per carregar en una masia del municipi de Sant Gregori, a la comarca del Gironès, un altre Nazar, model C, carrossat amb un bolquet que fou d'un constructor local. 

La góndola, arrossegada per una tractora Iveco Stralis, noliejada des d'Astúries en el pati de l'empresa d'Aragonès Transports SA per carregar el Nazar B de tres-mil cinc-cents quilos de pes que fou d'en Benito Gil del poble de Cambrils:

El petit camió Nazar C que fou d'en Narcís Costa Martí, en Patau de motiu, un constructor de la comarca del Gironès:

El camió Nazar B que transportava caixes de peix fresc des del port de Cambrils a distintes peixateries de Reus i altres pobles del Baix Camp:

El Nazar B, amb els llums davanters canviats i la pèrdua de la calandra del radiador, presenta una imatge molt diferent de quan fou comprat l'any 1963: 

Seqüència de la carregada del Nazar B a la góndola:












Els dos camions Nazar carregats a la góndola:





Detall de l'acabament de la caixa peixatera, corbada, de gran bellesa, que muntava el Nazar B:

El Nazar B del senyor Benito Gil Molas en la dècada de 1960:

En Benito Gil, d'acord amb la informació facilitada per llur fill Xavier, li canvià el motor dièsel Perkins equipat de fàbrica per un de nou pocs anys abans de vendre'l a un aficionat que li manifestà la intenció de restaurar-lo per la singularitat que presenta. L'aficionat desistí ben aviat de tal propòsit i cometé la imprudència d'abandonar el vehicle al ras en una finca de llur propietat. El grau de deteriorament que la planxa de la cabina i la fusta de la caixa pateixen són conseqüència directa dels anys passats pel vehicle a sol i serena. Aquest abandonament causa la desaparició de la calandra del Nazar, una peça singular i complicada de trobar. Un altre element que també ha desaparegut és el radiador del motor.

El vehicle té un tret addicional singular. Disposa de l'autorització, expedida per la prefectura de trànsit, que l'habilita a transportar cinc adult dins la cabina del Nazar. El senyor Gil engrandí la cabina per transportar la mercaderia i les peixateres que venien el peix fresc procedent del port de Cambrils. I tot plegat en un petit camió de tres-mil cinc-cents quilos de pes que qualsevol, en possessió del carnet de segona, pot conduir.

La restauració del vehicle és una tasca àrdua, delicada, complexa. Deixant de banda els treballs de reconstrucció de la cabina i de la caixa, per recuperar l'aspecte original caldrà proveir-se d'un eix davanter que incorpori les llantes i la barra de la direcció -l'eix davanter actual procedeix d'un camió de la casa Avia, fet que l'enlletgeix considerablement-, una calandra del radiador i els llums originals davanters rodons. També cal afegir-hi la visera davantera superior que la cabina muntava de fàbrica. Una tasca summament complexa i de resultats incerts.

En la primera meitat de la dècada de 1960 el constructor madrileny Aeronàutica Industrial SA, que fabricava els camions Avia equipats també amb motors dièsel Perkins, produïa una versió de vehicles amb la cabina gran per transportar alhora mercaderia i gent. Un Avia, de la primera serie amb la cabina gran de fàbrica, matriculat a Lleida:

Tant de bo que el Nazar B que fou del senyor Gil de Cambril recuperi llur esplendor original. Caldrà molta sort per tenir totes les peces requerides. La cabina, transformada per un taller, pràctica corrent aleshores, afegeix interès a llur restauració. I quant a l'altre Nazar, el C que equipa un bolquet, llur restauració tampoc és una labor assequible. L'absència dels vidres de la cabina fa que sigui una tasca titànica. Tenim però tota la confiança que aquests dos vehicles seran completament refets i tornaran a presentar la mateixa imatge que la del dia que foren carrossats.

La recuperació de dos petits camions Nazar B i C a Girona i Tarragona.

Avui dimecres ha estat un dia rodó. Un esdeveniment que esperàvem des de feia temps s'ha fet realitat. Ahir al matí, des d'Astúries, vingué cap a Girona una tractora Iveco arrossegant una góndola amb un encàrrec específic, singular. Recollir dos petits camions Nazar i transportar-los fins al lloc d'origen. Tal dit tal fet. A primera hora del matí la tractora Iveco, ocupada per dos conductors, era en una masia de Sant Gregori, municipi de la comarca del Gironès, per recollir un camió Nazar C que fou d'en Narcís Costa Martí, constructor d'obres. Equipa un bolquet construït per Carrosseries Fluvià de Girona. 

Fotografies que recullen la carregada del Nazar C des d'un cobert fins a la góndola, una labor que no ha estat fàcil tal com s'acredita amb les imatges: 

L'estat que presenta aquest camió, amb tots els vidres, inclosos els dels llums davanters, trencats i desapareguts, és absolutament terrible, depriment. Hi ha molta feina a fer amb un cost econòmic considerable. 

Carregat el Nazar C a la masia de Sant Gregori, la tractora Iveco ha marxat cap a la nau que l'empresa Aragonès Transports SA té al grandiós, inacabable polígon industrial de Constantí. Allà ha recollit un Nazar B amb la cabina engrandida que fou del senyor Benito Gil de Cambril. El camió, que ha passat més de vint any al ras, és una pura ruïna. La desaparició de la calandra del radiador i de la visera frontal, la implantació d'uns llums més moderns i d'un eix davanter procedent d'un camió Avia, aguditzen la sensació de desferra. Tanmateix és un vehicle ben interessant car és la única unitat conservada actualment que munta l'estrep d'accés a la part davantera del pas de roda, fet que acredita que fou una de les primeres unitat d'aquest model produïdes pel constructor saragossà.

Carregada del Nazar B que fou del senyor Gil al pati de la nau que Aragonès Transports SA té al municipi de Constantí: 

Els dos camions Nazar, recollits avui dimecres, cara a cara:

Ens congratulem d'aquesta extraordinària notícia que confirma la preservació, a càrrec d'un col·leccionista asturià, de dues unitats produïdes per Factorias Nápoles SA els anys 1963 i 1965, equipats amb els populars motors Perkins Hispania que tan bon rendiment proporcionaven.

Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (V).

A l'arxiu del senyor Vert, hi ha les fotografies de quatre cotxes que tingué l'empresa Autocars Font de Llagostera, a la comarca del Gironès. La ubicació de Llagostera, a cavall de Girona i Sant Feliu de Guíxols, afavorí la creació d'aquesta empresa que treballava en els serveis discrecionals: excursions i el transport de turistes que s'hostatjaven en els hotels de la Costa Brava i hi passaven les vacances. 

El primer cotxe fou un Henschel amb matrícula GI-27099:

 

El segon cotxe, amb una carrosseria més moderna que l'anterior, era un Seddon amb matrícula GI-28448:



El tercer cotxe, un petit autobús amb el disseny propi dels primers anys de la dècada de 1960:



I el quart cotxe, carrossat per en Josep Vert al seu taller de Girona, un Hino amb matrícula GI-41613:

Aquestes fotografies il·lustren sobre l'evolució que experimentaren les carrosseries d'autocars en els feliços anys 1960. La descoberta i conversió de la Costa Brava en un índret turístic de primera magnitud propicià la creació de nombroses empreses familiars de transports de viatgers per carretera que feien serveis discrecionals. Les línies regulars de la Costa Brava eren fetes principalment per la Sarfa.

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (II).

El tercer volum de Catalunya Visió aborda les comarques de l'Alt Urgell, Cerdanya, la Catalunya Nord i Andorra, el país del Pirineus, l'únic territori de parla catalana plenament sobirà. Portada del llibre amb un poblet típicament pirinenc, arrapat en el pendent d'una muntanya i amb el campanar de l'església romànica ocupant-hi en lloc preeminent:  

Un Ebro D55 amb llur remolc circulant per un paisatge completament nevat de la Cerdanya:

La vivacitat comercial que presentava Andorra, a finals dels anys 1960 i principis de 1970, respecte del comerç català era aclaparadora. Les classes mitjanes del país frisaven per escapar-se a Andorra, sortir del clos resclosit i pudent imposat per la dictadura del general Franco, respirar aires fresquívols i renovats, i proveir-se d'articles preuats com xocolata, mantega, formatges, roba, rellotges, ràdios  i altres articles de consum. Un Opel aparcat davant d'una botiga atapeïda de productes locals: 

Els vehicles dipositats en un desballestament d'Andorra reflecteix el parc mòbil andorrà a finals dels anys 1960. Quina diferència amb el parc automobilístic espanyol que hi havia aleshores. Els andorrans, lliurement i sense restriccions de cap mena, podien adquirir qualsevol vehicle europeu. Aquesta possibilitat a Espanya era una quimera per al ciutadà corrent que s'havia de conformar amb els vehicles produïts a les fàbriques espanyoles. Uns pocs privilegiats dotats d'un alt poder adquisitiu podien adquirir vehicles d'importació. Per raons geogràfiques, la proximitat a França afavoria la importació i matriculació a Andorra de vehicles francesos:   

Aquells anys Andorra oferia un comerç molt ben assortit en tota classe de productes procedents d'arreu dels països europeus a uns preus força competitius i una amplia oferta de pistes d'esquí i altres esports d'hivern que atreia un gran nombre de francesos, catalans i espanyols delerosos de consumir els cobejats articles i productes que allà tenien a l'abast:

Aquesta furgoneta Volkswagen, comuna a Andorra, era molt difícil veure-la a Barcelona a finals dels anys 1960.

Circulació que presentava un dels carrers principals d'Andorra la Vella. En primer terme, un microbús Mercedes Benz que cobria la línia regular entre Andorra la Vella i Escaldes:

El creixement econòmic d'Andorra, arran dels anys 1960, pivotà sobre el comerç, els serveis bancaris i els esports d'hivern. Una retrac carregada de turistes:

Greus problemes d'aparcament es produïen a finals dels anys 1960 en alguns punts concrets del Pirineu: 

En contrast amb Andorra, la calma presidia la vida i les activitats diàries en els pobles del país. No hi havia tanta riquesa, benestar i consum a l'abast, però s'hi guanyava en tranquil·litat i qualitat de vida. Una petita plaça amb dos dels cotxes comuns en els anys 1960, un Renault Gordini i un Seat 1400:

Les feines de camp es mecanitzaven de mica en mica. La introducció del tractor en el camp català fou una veritable revolució. Un pagès carregant garbes a un remolc:

El cinquè volum s'endinsava en algunes de les comarques més belles de Catalunya, l'Empordà, la Garrotxa, La Selva i el Gironès:

Un Seat 1400 aparcat al costat d'unes muralles d'un poble de la Catalunya vella: 



Un tractor segant un camp:

Un altre tractor aparcat dins d'una església força desgavellada. Una imatge, relativament habituals aquells anys:

Imatge quotidiana d'una ciutat d'un cert pes que disposava d'autobusos urbans. Aparcats, dos cotxes propis d'aquella dècada prodigiosa, en Renault Gordini produït per Fasa a Valladolid i un Seat 1500, de color fosc, fabricat a la planta de la Zona Franca de Barcelona:

Continuarà.

Descobert un altre camió Nazar C a la comarca del Gironès.

Ahir dissabte ens trobarem a Quart amb en Josep Martínez, en Pitu de Quart. Mecànic de professió, té una bona coneixença de fa anys amb en Pere Liu, del mateix gremi. Sabedor que el senyor Liu fou el cap de mecànic del concessionari oficial Nazar de Girona, en Pitu ens dugué fins a una masia de Campllong, a la comarca del Gironès, on hi ha les restes d'un camió Nazar C. I diem restes perquè no trobem pas una definició millor d'una cabina seccionada de la resta del camió, el xassís i el bolquet, transformats en un remolc agrícola.

Aquest camió n'és l'amo el senyor Francesc Rubirola, un constructor d'obres de Campllong. Comprat que fou d'ocasió amb molts pocs quilòmetres a en Lluís Costa, que esdevingué representant dels camions Avia després de la desaparició de Factorías Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, li fou llevada la caixa que muntava d'origen i substituïda per un bolquet per traginar àrids, sacs de ciments i materials de construcció.

Els Nazars C foren uns bons camions. El record que el senyor Rubirola conserva del Nazar ho confirma plenament. Un camió fiable i valent per suportar els excessos de pes -pràctica estesa aleshores. Equipava un motor Perkins i en ocasions, en circular per superfícies toves, trencava els paliers. Tampoc foren camions concebuts per traginar càrregues fortes en tota mena de terrenys. 

Retirat del transport de material de construcció, el Nazar estigué uns quants anys tancat en una masia de Campllong. Fa quinze anys per donar-li una utilitat -la vida de pagès és molt dura i soferta i cal aprofitar absolutament tots els elements que hi ha a l'abast- es seccionà el xassís, aprofitant la part posterior on reposa el bolquet per transformar-lo en un remolc agrícola soldant-li un enganxall.

La cabina, tallada de la resta del xassís, fou dipositada a l'aire lliure. Estat actual que presenta aquesta cabina on es perceptible la incidència deixada pels efectes climatològics:

La resta del camió Nazar. La part posterior del xassís amb el bolquet reconvertit en un remolc agrícola. A l'esquerra, encara conserva el tanc del carburant:

La troballa d'aquest Nazar, malgrat l'estat que presenta, ens anima a creure que encara pot haver-hi més vehicles de la casa Nazar conservats pels seus amos. Especialment en pobles petits, masies i granges, on l'espai, que no és pas un inconvenient, afavoreix que siguin guardats.