En les dècades del 1950 i 1960 hi hagué a Espanya importacions tímides de camions procedents dels països de l'Europa de l'Est sota ferri control soviètic. Arribaren al país unes poques unitats de camions Star fabricats a Polònia, empresa que avui dia pertany al constructor alemany Man, camions Ifa fabricats a la República Democràtica Alemanya i uns quants Tatra produïts a Txecoslovàquia.
Un camió Ifa importat de la República Democràtica Alemanya propietat d'en Joaquim Pla i Nogué, un veí d'Anglès, retratat a la carretera d'Olot a Ripoll per Ridaura i el coll de Coubet:
En els anys 1960 en Josep Quintana Clé, fill d'Anglès que treballà en la construcció de l'embassament de Susqueda, tingué, entre d'altres, quatre camions Tatra.
A principis dels anys 1990, coincidint amb l'esfondrament del mur de Berlín i conseqüent col·lapse de les economies de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i llurs països satèl·lits, entre els quals, Txecoslovàquia, s'importaren uns quants camions txecs de la casa Tatra. A les comarques gironines, Grues Pallí en tingué dos, un carrossat amb una grua d'elevació i un altre amb una caixa i una grua d'autocàrrega; i en Pere Boada i Comas, un constructor d'obra pública de Sant Feliu de Pallerols tingué un dúmper 6x6.
Un camió Tatra retratat per en Pere Liu en un compra-venda de camions de Girona:
Un camió Tatra retratat per en Pere Liu en un compra-venda de camions de Girona:
És opinió comuna per als qui conegueren els camions Tatra, importats a principis dels anys 1990, que la seva cabina dissenyada en la dècada anterior presentava, com era norma per als vehicles procedents dels països de l'Europa de l'Est, incloent-hi Rússia, una concepció força matussera, senzilla, espartana i robusta. Un camió projectat per treballar sense cap concessió al confort ni a les comoditats que oferien els camions produïts a la Comunitat Econòmica Europea.
Mecànicament, muntaven uns motors molt senzills de vuit cilindres disposats en V. Eren motors atmosfèrics sense turbo basats en mecàniques estrangeres d'eficàcia i fiabilitat acreditades. Un tret diferencial era la suspensió per semieixos independents que muntaven. Tenien una gran capacitat de tracció que els feia vehicles òptims per treballs forestals a la muntanya. Els particulars i empreses que tingueren camions Tatra en conserven, en general, un bon record. Tenien un preu de compra molt competitiu, atractiu i llaminer.
A Barcelona, en els treballs de construcció de les infraestructures, edificis i equipaments aixecats pels Jocs Olímpics celebrats l'any 1992 hi hagué uns quants camions Tatra. Amb la crisi econòmica posterior a les Olímpiades, la major part d'aquests camions foren esbandits i desaparegueren. Foren comprats per la campanya de les obres olímpiques que difongueren la ciutat de Barcelona i el seu extraordinari patrimoni arquitectònic arreu del món.
