Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (i IX).

En l'anterior article hem exposat l'impagable esforç que els afeccionats de casa nostra han esmerçat per recuperar els carros i tartanes conservades fins els nostres dies, sovint en unes condicions pèssimes. En aquest punt, tals treballs de recuperació han estat impulsat pels mateix esperit i ànim que es respira a la resta de països europeus. Valorar la significació que representen els carruatges, el seu paper en el curs dels segles i l'interès en preservar-los per les generacions de l'avenir que ens succeiran. És tenir un interès per les coses pròpies, produïdes per la gent del país amb les tècniques, coneixement i materials que tenien a l'abast. I malgrat la migradesa del país, els resultats foren òptims, excel·lents.  Aquest principi és aplicable a qualsevol activitat de recuperació i restauració.

El país tingué excel·lents, grans constructors de carros. Ferrers, tapissers, fusters i basters participaven en la construcció dels carruatges i els guarniments dels animals que els tiraven. Aquesta fou una de les llavors que permeté l'arrelament de la indústria al país; una de les quals, de gran importància i valorada arreu pel prestigi del producte fet, la forja. I fou arran de l'establiment de les fargues que hi hagué el ferment perquè a Barcelona uns quants emprenedors agosarats i intrèpids fundessin empreses que construïen vehicles d'explosió, material ferroviari, calderes i màquines a vapor. La manca de matèries primeres fou suplert i superat pels coneixements, empenta, treball i estalvi de la gent del país.  

Per acabar els articles escrits sobre els carruatges aprofitant el material aplegat per en Josep Vert, reportem la recuperació i restauració d'una tartana abandonada en un oliverar de l'Alt Empordà. Aquesta tartana, desada molts anys als baixos d'una casa, un bon dia féu nosa i fou dipositada en un camp, al costat d'una olivera, l'arbre mediterrani per excel·lència:  

Estat lamentable que presentava la tartana fotografiada pel senyor Vert:
















Peces mecàniques que muntava la tartana recuperada pel senyor Vert:


















La tartana ben restaurada i retornada a la vida:

Aquest article tanca la sèrie dedicada als carruatges del país que inclou fotografies d'un gran interès històric: com es desenvolupava el transport de mercaderies i persones amb vehicles tirats per animals a finals del segle XIX i els primers anys del segle XX a les comarques del Pirineu de Girona -Cerdanya, Ripollès i Garrotxa-, en unes condicions difícils a l'hivern i en unes carreteres pèssimes. Un problema, aquest darrer, que persisteix per la manca de voluntat política en resoldre'l satisfactòriament.

Camions Tatra a Catalunya.

En les dècades del 1950 i 1960 hi hagué a Espanya importacions tímides de camions procedents dels països de l'Europa de l'Est sota ferri control soviètic. Arribaren al país unes poques unitats de camions Star fabricats a Polònia, empresa que avui dia pertany al constructor alemany Man, camions Ifa fabricats a la República Democràtica Alemanya i uns quants Tatra produïts a Txecoslovàquia. 

Un camió Ifa importat de la República Democràtica Alemanya propietat d'en Joaquim Pla i Nogué, un veí d'Anglès, retratat a la carretera d'Olot a Ripoll per Ridaura i el coll de Coubet: 

En els anys 1960 en Josep Quintana Clé, fill d'Anglès que treballà en la construcció de l'embassament de Susqueda, tingué, entre d'altres, quatre camions Tatra. 

A principis dels anys 1990, coincidint amb l'esfondrament del mur de Berlín i conseqüent col·lapse de les economies de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i llurs països satèl·lits, entre els quals, Txecoslovàquia, s'importaren uns quants camions txecs de la casa Tatra. A les comarques gironines, Grues Pallí en tingué dos, un carrossat amb una grua d'elevació i un altre amb una caixa i una grua d'autocàrrega; i en Pere Boada i Comas, un constructor d'obra pública de Sant Feliu de Pallerols tingué un dúmper 6x6.

Un camió Tatra retratat per en Pere Liu en un compra-venda de camions de Girona:

És opinió comuna per als qui conegueren els camions Tatra, importats a principis dels anys 1990, que la seva cabina dissenyada en la dècada anterior presentava, com era norma per als vehicles procedents dels països de l'Europa de l'Est, incloent-hi Rússia, una concepció força  matussera, senzilla, espartana i robusta. Un camió projectat per treballar sense cap concessió al confort ni a les comoditats que oferien els camions produïts a la Comunitat Econòmica Europea. 

Mecànicament, muntaven uns motors molt senzills de vuit cilindres disposats en V. Eren motors atmosfèrics sense turbo basats en mecàniques estrangeres d'eficàcia i fiabilitat acreditades. Un tret diferencial era la suspensió per semieixos independents que muntaven. Tenien una gran capacitat de tracció que els feia vehicles òptims per treballs forestals a la muntanya. Els particulars i empreses que tingueren camions Tatra en conserven, en general, un bon record. Tenien un preu de compra molt competitiu, atractiu i llaminer.

A Barcelona, en els treballs de construcció de les infraestructures, edificis i equipaments aixecats pels Jocs Olímpics celebrats l'any 1992 hi hagué uns quants camions Tatra. Amb la crisi econòmica posterior a les Olímpiades, la major part d'aquests camions foren esbandits i desaparegueren. Foren comprats per la campanya de les obres olímpiques que difongueren la ciutat de Barcelona i el seu extraordinari patrimoni arquitectònic arreu del món.