Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polígon Torremirona Salt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polígon Torremirona Salt. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de març del 2015

Transports Joan Corominas SL de Salt: la nau del polígon Torremirona de Salt (X).

El garatge on Transports Corominas hi tancava llurs camions era al carrer Àngel Guimerà 116 de Salt, un municipi a tocar de Girona. Com succeí amb d'altres empreses de transports familiars que tancaven els camions als garatges de tota la vida ubicats en els centres urbans de les viles i ciutats, la part superior dels quals constituïa generalment la residència de l'amo i llur família, amb la comoditat que se'n derivava, esdevingué aquest fet, amb el transcurs del temps, un greu problema. Els camions cada cop eren més grans; els garatges tenien unes dimensions poc aptes per l'aparcament de les tractores i llurs semiremolcs. Les maniobres d'entrada i sortida dels vehicles causava, en ocasions, embussos; i els plans urbanístics municipals i les ordenances de circulació locals han fet mans i mànigues per foragitar i allunyar el trànsit dels grans camions dels nuclis urbans. 

A Barcelona, les empreses de transports que disposaven de naus al barri del Poblenou de Barcelona foren bandejades per l'Ajuntament de Barcelona i reallotjades als polígons industrials del Vallès, singularment el Centre Internacional de Mercaderies CIM-Vallès ubicat a Santa Perpètua de Mogoda. S'ha de tenir en compte que els primers despatxos de recepció i lliurament de la mercaderia de les agències de transports que treballaven a Barcelona eren emplaçats al barri de Ribera de Barcelona. Per tant, abandonar el Poblenou fou una segona mudança. En tot cas, avui dia les molèsties que la circulació de grans camions causa en la mobilitat de ciutat densament poblades com Barcelona i els municipis limítrofs que formen part de la seva àrea metropolitana és un fet cert que no admet discussió possible.  Per al repartiment urbà hi ha petits camions i furgonetes, ideals per executar aquesta feina.
Aquest problema entronca amb polígons industrials executats a les darreries dels anys 1960 i la dècada de 1970 les naus dels quals són obsoletes per atendre els nous requeriments de circulació de camions i emmagatzematge de mercaderies. Hi ha nombrosos polígons industrials propers a Barcelona que registren poca demanda perquè les naus construïdes no reuneixen els requisits que avui dia es necessiten per l'emmagatzematge de palets: naus que no disposen de les alçades, accessos i espais diàfans suficients. Arribar-hi, a aquests polígons industrials, en les hores de major circulació és una odissea. Que els treballadors trobin lloc per aparcar-hi el seus vehicles particulars esdevé cada dia un cop de sort. I les amplades del carrers i vies d'accés, projectades i executades en les dècades de 1960 i 1970, tenen unes dimensions insuficients per a la circulació i maniobrabilitat dels grans camions. El gran problema és que el sòl consumit, en un país petit com Catalunya, és irreversible. La crisi econòmica que repercuteix en una davallada del preu d'aquestes naus fa inviable l'execució d'un pla de reforma interior o de millora urbana. I el resultat d'uns lloguers econòmics és la lenta degradació d'aquests polígons industrials.   

Atesos els problemes exposats sobre la circulació de grans camions en els nuclis urbans de les ciutats, a finals dels anys 1980 Transports Corominas es traslladà a una moderna nau del polígon industrial de Torremirona, a Salt. Una nau ample i grossa amb una gran pati exterior per aparcar-hi els camions. Treballs de construcció de la nau en aquest polígon:

IMG_5737

Fotografies de l'estat actual que presenta la nau que Transports Corominas té al polígon de Torremirona:

IMG_2801

IMG_2803


Diverses tractores i els seus semiremolcs que can Corominas ha tingut en el transcurs dels anys. La flota integrada pels vehicles comprats en els anys 1990:


IMG_3989

IMG_3990

IMG_4114

IMG_4114


Vehicles més moderns comprats a partir de l'any 2000:

IMG_2853

IMG_2848

IMG_2846

IMG_2844

La nau que té Intereco, operador logístic de transports internacionals a la carretera de Girona a Anglès, la carretera de la vergonya per la gran quantitat d'accidents que registra:

 IMG_2799

IMG_2805

IMG_2804

IMG_4112

Diversos semiremolcs de can Corominas:

IMG_2823

IMG_2821


IMG_2822

IMG_2811

IMG_2808

IMG_2810

IMG_2850

En el proper article, i últim, abordarem els darrers camions que ha tingut Transports Corominas.

dissabte, 18 de gener del 2014

Transports Francesc Barnadas SA de Girona: El transportista principal de Torras Hostench SA. Des del 1965 fins els anys 1990 (i V).

A la segona meitat dels anys 1960 s'adquireix la primera tractora, un Pegaso 165 amb matrícula B-455638, que arrossegava un semiremolc cisterna pel transport del caolí. Aquest camió muntava el canvi de marxes que s'accionava amb palanques al volant. Era de mal fer perquè per fer el doble canvi s'havia de deixar el volant amb el perill que comportava. El Taller Escuer de Barcelona li acoblà un canvi de marxes de bola. Aquest acoblament provocà molts de problemes al començament. El canvi de marxes no engranava bé i el motor se'n ressentia. Davant de les reclamacions plantejades pels senyors Barnadas, un mecànic del Taller Escuer acompanyà el conductor en un viatge cap a Madrid. Al port del Bruc, que aleshores tenia un pendent molt acusat, el camió començar a fallar i es quedà en punt mort, completament parat. Hagueren de fer mitja volta i tornar cap a Barcelona. Després de repassar-ho amb les oportunes modificacions, el canvi de bola funcionà correctament. Una altre Pegaso tractora, amb matrícula GI-86901 i que tenia palanques, el Taller Escuer també li muntà un canvi de marxes de bola.

Transports Francesc Barnadas tenia una agència al barri del Poblenou de Barcelona, on hi havia totes les centrals de recaders. Cada dia hi marxava un camió a Barcelona per recollir la paqueteria rebuda a la sucursal de Barcelona, destinada a les fàbriques de Girona. A Lizarra hi tenien una altre sucursal per l'organització de les càrregues del nord d'Espanya. 

Transports Francesc Barnadas SA disposava dels seus propis mecànics. Eren l'Àngel Barnadas, el germà petit d'en Francesc, en Pere Barnadas, llur nebot, en Rafael Moreno i en Caballer. Molt treballadors i d'ofici, tenien el taller a l'edifici de la carretera de Barcelona cantonada amb el carrer Bisbe Lorenzana. El taller també hi tancava el camió en Maynou, un transportista que tenia un Barreiros. Es desplaçaven amb un Land Rover 88 amb matrícula GI-63835, que feia les funcions de taller mòbil. Les reparacions i manteniment del camions gairebé totes se les feien ells mateixos. Els darrers anys el taller estigué a la nau del polígon Torremirona de Salt.

A la segona meitat dels anys 1960 s'amplià la flota amb els següents camions: Pegaso 1066 amb matrícula M-559725, Pegaso 1065 amb matrícula GI-71818, Pegaso 1063 amb matrícula GI-72222, Pegaso 1063 amb matrícula GI-74466, Pegaso 1065 amb matrícula GI-81845, Pegaso 1063 amb matrícula GI-84523, Pegaso 2011 amb matrícula GI-86901 i un semiremolc GI-00235-R, Pegaso 2011 amb matrícula GI-89783 i semiremolc GI-00247-R, Barreiros 4220 amb matrícula GI-94682, un Barreiros 4217 amb matrícula GI-95159 carrossat amb un bolquet amb laterals, Pegaso 1066/52 amb matrícula GI-104117.

Una tractora Pegaso 2011, que conduïa el Gitano, marxava cada dia fins a la fàbrica Electroquímica de Flix SA, a la Ribera d'Ebre, i tornava carregat de bidons de clor i sosa. També hi treballaven els germans Buch.

Un Pegaso 1063 de can Barnadas, accidentat al Rellotge de la Devesa de la ciutat de Girona, carregat amb una premsa:



Fotografia de l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona.

Transports Francesc Barnadas SA, que tenia la feina en exclusiva a can Torras, en subcontractava una part a d'altres transportistes del Gironès. Transports Vídua Sagué, de Flaçà, treballava amb un Pegaso 1065 Europa amb acerbi i matrícula GI-82638; Transports Batet, de Bordils, tingué Pegasos 1065 Europa, i Pegasos de tres i quatre eixos; Bartolomé Padilla, un transportista del barri de Germans Sàbat de Girona que havia començat amb un Pegaso Z-207 Barajas, treballava amb un Barreiros doble direcció amb matrícula GI-100567; Transports Motjé de Cassà de la Selva portava un Pegaso 1083 doble direcció; Transportes Robledo, del barri de Germans Sàbat, de Girona, tenia un Pegaso 1063 amb matrícula GI-87744. Plegat d'aquesta feina, aquest Pegaso va anar a parar a Transports i Excavacions Reixach, de Sant Gregori, que li va muntar un bolquet i el va acabar d'esquinçar. Llevat del Barreiros d'en Bartolomé Padilla, els altres camions subcontractats de can Barnadas eren pintats del mateix color verd fosc.

A principis dels anys 1970 es renova la flota amb més camions Pegaso i Barreiros. El primer camió amb les noves matrícules provincials, una combinació de lletres i números, fou un Barreiros 2626 amb matrícula GI-3858-A.

En Diego Martínez nasqué a Archena, Múrcia. A disset anys d'edat entrà a treballar a la fàbrica Ciments Omedes de Sant Julià de Ramis. Després feu de polidor de lloses i mosaics a Mosaicos Julià. Al cap d'uns anys treballà a la fàbrica de paper d'estrassa d'en Juan Butinyà, del carrer Major de Sarrià de Ter. El Pegaso Z-207 Barajas de Cementos Omedes, on hi entrà a treballar el senyor Diego Martínez l'any 1951: 



El dia 2 de setembre de 1974 en Diego Martínez, un treballador infatigable, entrà a treballar a Transports Francesc Barnadas SA per ocupar el lloc d'en Panosa, un dels conductors més antics de la casa que s'havia jubilat. Conduí un Barreiros Super Azor amb matrícula GI-41985, comprat usat a La Garrotxa. Aquest Barreiros, descarregava un Pegaso rígid de quatre eixos que transportava caolí de Guadalajara i de Santa Comba, a A Corunya. Eren dues classes de caolí distintes. El Barreiros transbordava el caolí de la caixa del Pegaso a una tremuja instal·lada al patí de l'empresa. També descarregava el sulfat que procedia de les mines de Villarubia, a la província de Toledo.

En Diego Martínez fotografiat al costat del Barreiros Super Azor, i a prop del garatge de can Barnadas; al fons, la fàbrica de Sarrià de Ter:



A principis dels anys 1970, quan Torras Hostench SA capta capital entre els inversos borsaris per emprendre la compra d'empreses de la competència, Transports Barnadas amplia la flota per atendre els transports. Compra els següents camions: Pegaso 1083 amb matrícula GI-7355-A, que li van assignar al senyor Diego Martínez; Pegaso 1086 amb matrícula GI-5152-C, Barreiros 8235V amb matrícula GI-7755-D; Pegaso 1086 amb matrícula GI-7876-D; Pegaso 1083 amb matrícula GI-3576-E carrossat amb un bolquet i laterals; Barreiros 2626 amb matrícula GI-0782-F que conduïa en Navarro; Barreiros 4220 amb matrícula GI-6451-F; furgoneta Sava J4700 amb matrícula GI-7264-J destinada a taller mòbil; Pegaso 1186 amb matrícula GI-6163-L; tractora Pegaso 2181 amb matrícula GI-9101 i semiremolcs Gi-00902-R i GI-00247-R; Barreiros 4238 amb matrícula GI-8512-D comprat usat; Pegaso 1086 amb matrícula B-3737-BD carrossat amb bolquet amb laterals que va ser comprat a l'empresa Homs de Lleida.

El Pegaso 1083 amb matrícula GI-3576-E i carrossat amb un bolquet i laterals transportava el caolí importat en vaixell al port de Sant Feliu de Guíxols i dipositat al magatzem d'en Cibils, un consignatari de vaixells, fins a la fàbrica de Sarrià de Ter. Aquest transport, molt delicat, requeria que la caixa estigués neta com una patena i coberta amb una vela quan circulava. El caolí s'usava per emblanquinar el paper i havia d'estar en perfectes condicions de netedat i sequedat. El transport de caolí de Sant Feliu de Guíxols a Sarrià de Ter el realitzà, més endavant, el Pegaso 1086 amb matrícula B-3737-BD, que era proveït d'un bolquet amb laterals.

Nau de Transports Barnadas al costat de la fàbrica de Sarrià de Ter fotografiada per en Joan Mercader:







El Pegaso 1083, amb matrícula GI-7355-A i carrossat amb una caixa de Sol-Xar, que conduïa en Diego Martínez, fotografiat al Pla del Vinyet de Sarrià de Ter:

escanear0002

escanear0003

escanear0004

escanear0006


A principis dels anys 1980 les coses a can Torras no anaven pas gaire a l'hora. Hi havia molts crèdits formalitzats amb divises estrangeres, que s'havien encarit per la revalorització d'aquelles monedes, vençuts i que  s'havien de retornat. El consum no tirava gaire i els ingressos flaquejaven. Els terminis de pagaments de les factures cada dia s'endarrerien més. Aquest fet va ser la causa que en Lluís Serra, que transportava els treballadors de l'empresa en autocars, i més tard va ser un dels socis de l'empresa Gironabús SA, abandonés aquesta feina. Els mals auguris es van confirmar quan Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments el mes de març de 1983. Un gran sotrac per l'empresa Transports Francesc Barnadas SA. Malgrat que va continuar encara uns quants anys més, res no tornaria a ser com abans. La crisi de can Torras arrossegava indefectiblement el seu principal transportista. 

La darrera nau que tingué Transports Francesc Barnadas SA, ubicada al polígon de Torremirona, a Salt:

IMG_1578

Transports Francesc Barnadas SA continuà treballant a Torras Hostench SA. Els camions comprats per renovar la flota eren els següents: Dodge C-38 T300 amb matrícula GI-4287-S i semiremolc GI-01130-R, Pegaso 1231-T amb matrícula GI-9246-T i semiremolcs GI-1184-R i GI-00902-R, Renault 355 amb matrícula GI-1786-V i semiremolc GI-01244-R, Renault DR 340 T amb matrícula GI-1240-AC i semiremolc GI-01497-R, Renault DR 340 T amb matrícula GI-1334-AC i semiremolc GI-01498-R, Renault R365 T amb matrícula GI-9342-AF i semiremolc GI-01615-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-7265-AJ i semiremolc GI-02130-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-9825-AJ i semiremolc GI-02183-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-7459-AP i Renault R 365 T amb matrícula GI-5750-AS. També s'ha de consignar una Fiat Ducato amb matrícula GI-2148-W per l'ús de taller mòbil i tres carretes elevadors de les cases Caterpillar, Fenwick i Clark, aquesta última amb matrícula GI-98148.

La tractora de Transports Francesc Barnadas SA amb matrícula  GI-9825 AS, traspassada a Transport Nord-Est Girona, i que ha anat a parar al Taller Sarrià de Sarrià de Ter: 





Transports Francesc Barnadas SA també havia treballat per la fàbrica de fil de Bonmatí, empresa on es produïren al cap d'uns anys la roba texana de la casa Levi's. Aquesta empresa tancà les portes l'any 2004. Treballà per Torras Domènech SA, de Flaçà, que esdevingué Aconda Paper SA, la qual també tancà l'any 2009.

El grup d'afeccionats a la història del transport del país aplegats a Sarrià de Ter per rememorar la història de Transports Barnadas que us hem exposat en aquests articles, el contingut dels quals no recull ni de bon tros la dilatada història que tingué. La seva importància, guanyada per l'esforç i el treball tenaç, justifiquen la publicació d'aquests articles. Fotografia dels afeccionats que han aportat els seus records per la publicació d'aquests articles. De dreta a esquerra: en Diego Martínez, en Joan Mercader, en Martirià Brugada del Terri, en Joan Brugués i Prat i en Pere Liu i Vila:

IMG_9639

En Diego Martínez recorda perfectament el darrer viatge que realitzà com a treballador de can Torras amb el Pegaso 1083. Va ser l'any 1999. Marxà amb el camió carregat de paper cap a Cayfosa de Santa Perpètua de Mogoda, un magatzem de paper, per l'autopista. Vint-i-cinc anys treballant a can Barnadas. Entrà de xòfer a Construccions Mecàniques Sarasa del carrer del riu Güell de Girona, on conduïa un Pegaso 1063 que transportava màquines de les fàbriques de paper -premses, cilindres, talladores- que calia rectificar. El Pegaso 1063 quedà abandonat al polígon industrial de Celrà. 

Agraïm la informació facilitada pels afeccionats i les fotografies del senyor Diego Martínez i de l'arxiu fotogràfic de Girona. Nosaltres ens hem limitat a recollir-la i transcriure-la. Com diu el senyor Brugués, aquesta feina l'hem començada vint-i-cinc anys tard. Què hi farem. Treballem amb el poc material que encara es conserva i que corre el risc de perdre's indefectiblement.