Transports Francesc Barnadas SA de Girona: El transportista principal de Torras Hostench SA. Des del 1965 fins els anys 1990 (i V).

A la segona meitat dels anys 1960 s'adquireix la primera tractora, un Pegaso 165 amb matrícula B-455638, que arrossegava un semiremolc cisterna pel transport del caolí. Aquest camió muntava el canvi de marxes que s'accionava amb palanques al volant. Era de mal fer perquè per fer el doble canvi s'havia de deixar el volant amb el perill que comportava. El Taller Escuer de Barcelona li acoblà un canvi de marxes de bola. Aquest acoblament provocà molts de problemes al començament. El canvi de marxes no engranava bé i el motor se'n ressentia. Davant de les reclamacions plantejades pels senyors Barnadas, un mecànic del Taller Escuer acompanyà el conductor en un viatge cap a Madrid. Al port del Bruc, que aleshores tenia un pendent molt acusat, el camió començar a fallar i es quedà en punt mort, completament parat. Hagueren de fer mitja volta i tornar cap a Barcelona. Després de repassar-ho amb les oportunes modificacions, el canvi de bola funcionà correctament. Una altre Pegaso tractora, amb matrícula GI-86901 i que tenia palanques, el Taller Escuer també li muntà un canvi de marxes de bola.

Transports Francesc Barnadas tenia una agència al barri del Poblenou de Barcelona, on hi havia totes les centrals de recaders. Cada dia hi marxava un camió a Barcelona per recollir la paqueteria rebuda a la sucursal de Barcelona, destinada a les fàbriques de Girona. A Lizarra hi tenien una altre sucursal per l'organització de les càrregues del nord d'Espanya. 

Transports Francesc Barnadas SA disposava dels seus propis mecànics. Eren l'Àngel Barnadas, el germà petit d'en Francesc, en Pere Barnadas, llur nebot, en Rafael Moreno i en Caballer. Molt treballadors i d'ofici, tenien el taller a l'edifici de la carretera de Barcelona cantonada amb el carrer Bisbe Lorenzana. El taller també hi tancava el camió en Maynou, un transportista que tenia un Barreiros. Es desplaçaven amb un Land Rover 88 amb matrícula GI-63835, que feia les funcions de taller mòbil. Les reparacions i manteniment del camions gairebé totes se les feien ells mateixos. Els darrers anys el taller estigué a la nau del polígon Torremirona de Salt.

A la segona meitat dels anys 1960 s'amplià la flota amb els següents camions: Pegaso 1066 amb matrícula M-559725, Pegaso 1065 amb matrícula GI-71818, Pegaso 1063 amb matrícula GI-72222, Pegaso 1063 amb matrícula GI-74466, Pegaso 1065 amb matrícula GI-81845, Pegaso 1063 amb matrícula GI-84523, Pegaso 2011 amb matrícula GI-86901 i un semiremolc GI-00235-R, Pegaso 2011 amb matrícula GI-89783 i semiremolc GI-00247-R, Barreiros 4220 amb matrícula GI-94682, un Barreiros 4217 amb matrícula GI-95159 carrossat amb un bolquet amb laterals, Pegaso 1066/52 amb matrícula GI-104117.

Una tractora Pegaso 2011, que conduïa el Gitano, marxava cada dia fins a la fàbrica Electroquímica de Flix SA, a la Ribera d'Ebre, i tornava carregat de bidons de clor i sosa. També hi treballaven els germans Buch.

Un Pegaso 1063 de can Barnadas, accidentat al Rellotge de la Devesa de la ciutat de Girona, carregat amb una premsa:





Transports Francesc Barnadas SA, que tenia la feina en exclusiva a can Torras, en subcontractava una part a d'altres transportistes del Gironès. Transports Vídua Sagué, de Flaçà, treballava amb un Pegaso 1065 Europa amb acerbi i matrícula GI-82638; Transports Batet, de Bordils, tingué Pegasos 1065 Europa, i Pegasos de tres i quatre eixos; Bartolomé Padilla, un transportista del barri de Germans Sàbat de Girona que havia començat amb un Pegaso Z-207 Barajas, treballava amb un Barreiros doble direcció amb matrícula GI-100567; Transports Motjé de Cassà de la Selva portava un Pegaso 1083 doble direcció; Transportes Robledo, del barri de Germans Sàbat, de Girona, tenia un Pegaso 1063 amb matrícula GI-87744. Plegat d'aquesta feina, aquest Pegaso va anar a parar a Transports i Excavacions Reixach, de Sant Gregori, que li va muntar un bolquet i el va acabar d'esquinçar. Llevat del Barreiros d'en Bartolomé Padilla, els altres camions subcontractats de can Barnadas eren pintats del mateix color verd fosc.

A principis dels anys 1970 es renova la flota amb més camions Pegaso i Barreiros. El primer camió amb les noves matrícules provincials, una combinació de lletres i números, fou un Barreiros 2626 amb matrícula GI-3858-A.

En Diego Martínez nasqué a Archena, Múrcia. A disset anys d'edat entrà a treballar a la fàbrica Ciments Omedes de Sant Julià de Ramis. Després feu de polidor de lloses i mosaics a Mosaicos Julià. Al cap d'uns anys treballà a la fàbrica de paper d'estrassa d'en Juan Butinyà, del carrer Major de Sarrià de Ter. El Pegaso Z-207 Barajas de Cementos Omedes, on hi entrà a treballar el senyor Diego Martínez l'any 1951: 

El dia 2 de setembre de 1974 en Diego Martínez, un treballador infatigable, entrà a treballar a Transports Francesc Barnadas SA per ocupar el lloc d'en Panosa, un dels conductors més antics de la casa que s'havia jubilat. Conduí un Barreiros Super Azor amb matrícula GI-41985, comprat usat a La Garrotxa. Aquest Barreiros, descarregava un Pegaso rígid de quatre eixos que transportava caolí de Guadalajara i de Santa Comba, a A Corunya. Eren dues classes de caolí distintes. El Barreiros transbordava el caolí de la caixa del Pegaso a una tremuja instal·lada al patí de l'empresa. També descarregava el sulfat que procedia de les mines de Villarubia, a la província de Toledo.

En Diego Martínez fotografiat al costat del Barreiros Super Azor, i a prop del garatge de can Barnadas; al fons, la fàbrica de Sarrià de Ter:



A principis dels anys 1970, quan Torras Hostench SA capta capital entre els inversos borsaris per emprendre la compra d'empreses de la competència, Transports Barnadas amplia la flota per atendre els transports. Compra els següents camions: Pegaso 1083 amb matrícula GI-7355-A, que li van assignar al senyor Diego Martínez; Pegaso 1086 amb matrícula GI-5152-C, Barreiros 8235V amb matrícula GI-7755-D; Pegaso 1086 amb matrícula GI-7876-D; Pegaso 1083 amb matrícula GI-3576-E carrossat amb un bolquet i laterals; Barreiros 2626 amb matrícula GI-0782-F que conduïa en Navarro; Barreiros 4220 amb matrícula GI-6451-F; furgoneta Sava J4700 amb matrícula GI-7264-J destinada a taller mòbil; Pegaso 1186 amb matrícula GI-6163-L; tractora Pegaso 2181 amb matrícula GI-9101 i semiremolcs Gi-00902-R i GI-00247-R; Barreiros 4238 amb matrícula GI-8512-D comprat usat; Pegaso 1086 amb matrícula B-3737-BD carrossat amb bolquet amb laterals que va ser comprat a l'empresa Homs de Lleida.

El Pegaso 1083 amb matrícula GI-3576-E i carrossat amb un bolquet i laterals transportava el caolí importat en vaixell al port de Sant Feliu de Guíxols i dipositat al magatzem d'en Cibils, un consignatari de vaixells, fins a la fàbrica de Sarrià de Ter. Aquest transport, molt delicat, requeria que la caixa estigués neta com una patena i coberta amb una vela quan circulava. El caolí s'usava per emblanquinar el paper i havia d'estar en perfectes condicions de netedat i sequedat. El transport de caolí de Sant Feliu de Guíxols a Sarrià de Ter el realitzà, més endavant, el Pegaso 1086 amb matrícula B-3737-BD, que era proveït d'un bolquet amb laterals.

Nau de Transports Barnadas al costat de la fàbrica de Sarrià de Ter fotografiada per en Joan Mercader:

El Pegaso 1083, amb matrícula GI-7355-A i carrossat amb una caixa de Sol-Xar, que conduïa en Diego Martínez, fotografiat al Pla del Vinyet de Sarrià de Ter:

A principis dels anys 1980 les coses a can Torras no anaven pas gaire a l'hora. Hi havia molts crèdits formalitzats amb divises estrangeres, que s'havien encarit per la revalorització d'aquelles monedes, vençuts i que  s'havien de retornat. El consum no tirava gaire i els ingressos flaquejaven. Els terminis de pagaments de les factures cada dia s'endarrerien més. Aquest fet va ser la causa que en Lluís Serra, que transportava els treballadors de l'empresa en autocars, i més tard va ser un dels socis de l'empresa Gironabús SA, abandonés aquesta feina. Els mals auguris es van confirmar quan Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments el mes de març de 1983. Un gran sotrac per l'empresa Transports Francesc Barnadas SA. Malgrat que va continuar encara uns quants anys més, res no tornaria a ser com abans. La crisi de can Torras arrossegava indefectiblement el seu principal transportista. 

La darrera nau que tingué Transports Francesc Barnadas SA, ubicada al polígon de Torremirona, a Salt:

Transports Francesc Barnadas SA continuà treballant a Torras Hostench SA. Els camions comprats per renovar la flota eren els següents: Dodge C-38 T300 amb matrícula GI-4287-S i semiremolc GI-01130-R, Pegaso 1231-T amb matrícula GI-9246-T i semiremolcs GI-1184-R i GI-00902-R, Renault 355 amb matrícula GI-1786-V i semiremolc GI-01244-R, Renault DR 340 T amb matrícula GI-1240-AC i semiremolc GI-01497-R, Renault DR 340 T amb matrícula GI-1334-AC i semiremolc GI-01498-R, Renault R365 T amb matrícula GI-9342-AF i semiremolc GI-01615-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-7265-AJ i semiremolc GI-02130-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-9825-AJ i semiremolc GI-02183-R, Renault R 365 T amb matrícula GI-7459-AP i Renault R 365 T amb matrícula GI-5750-AS. També s'ha de consignar una Fiat Ducato amb matrícula GI-2148-W per l'ús de taller mòbil i tres carretes elevadors de les cases Caterpillar, Fenwick i Clark, aquesta última amb matrícula GI-98148.

La tractora de Transports Francesc Barnadas SA amb matrícula  GI-9825 AS, traspassada a Transport Nord-Est Girona, i que ha anat a parar al Taller Sarrià de Sarrià de Ter: 

Transports Francesc Barnadas SA també havia treballat per la fàbrica de fil de Bonmatí, empresa on es produïren al cap d'uns anys la roba texana de la casa Levi's. Aquesta empresa tancà les portes l'any 2004. Treballà per Torras Domènech SA, de Flaçà, que esdevingué Aconda Paper SA, la qual també tancà l'any 2009.

El grup d'afeccionats a la història del transport del país aplegats a Sarrià de Ter per rememorar la història de Transports Barnadas que us hem exposat en aquests articles, el contingut dels quals no recull ni de bon tros la dilatada història que tingué. La seva importància, guanyada per l'esforç i el treball tenaç, justifiquen la publicació d'aquests articles. Fotografia dels afeccionats que han aportat els seus records per la publicació d'aquests articles. De dreta a esquerra: en Diego Martínez, en Joan Mercader, en Martirià Brugada del Terri, en Joan Brugués i Prat i en Pere Liu i Vila:

En Diego Martínez recorda perfectament el darrer viatge que realitzà com a treballador de can Torras amb el Pegaso 1083. Va ser l'any 1999. Marxà amb el camió carregat de paper cap a Cayfosa de Santa Perpètua de Mogoda, un magatzem de paper, per l'autopista. Vint-i-cinc anys treballant a can Barnadas. Entrà de xòfer a Construccions Mecàniques Sarasa del carrer del riu Güell de Girona, on conduïa un Pegaso 1063 que transportava màquines de les fàbriques de paper -premses, cilindres, talladores- que calia rectificar. El Pegaso 1063 quedà abandonat al polígon industrial de Celrà. 

Agraïm la informació facilitada pels afeccionats i les fotografies del senyor Diego Martínez i de l'arxiu fotogràfic de Girona. Nosaltres ens hem limitat a recollir-la i transcriure-la. Com diu el senyor Brugués, aquesta feina l'hem començada vint-i-cinc anys tard. Què hi farem. Treballem amb el poc material que encara es conserva i que corre el risc de perdre's indefectiblement.

Els camions de LEJIAS EL ZORRO de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

L'any 1939, acabada la guerra civil, a Catalunya hi havia dues gran marques de lleixius: "Conejo" i "El Guerrero". En Jaume Fontserè i Vilà, de Sant Feliu de Codines, era manyà d'ofici. L'any 1939 li va pagar l'acudit de fabricar lleixiu. Després de molt rumiar-s'ho, va decidir d'enregistrar la marca comercial EL ZORRO per als lleixius.

Diverses etiquetes dels lleixius EL ZORRO, el disseny original del qual és obra del pintor Lluís Torras, un reconegut artista de Sant Feliu de Codines.

Rajola amb la guineu dibuixada per en Lluís Torras, identificativa d'aquesta empresa:

Un cop assolit el necessari finançament i les preceptives autoritzacions administratives, en Jaume Fontserè, eixerit i emprenedor de mena, va començar la fabricació de lleixiu al seu poble, Sant Feliu de Codines, en un espai cedit pels seus sogres i que havia estat l'antiga quadra dels bous, al carrer Creus 77. En Jaume Fontserè va residir al carrer Creus 77 un cop casat. Ampolles i garrafes de lleixiu EL ZORRO:



Caixa de cartró del lleixiu EL ZORRO:



A començaments del 1940, en Jaume Fontserè va traslladar-se a un local de l'avinguda Caudillo 13, avui dia avinguda Catalunya. Per a comprar la matèria prima i el repartiment dels lleixius, va adquirir un camionet Fiat amb matrícula L-1713: era un antic auto que s'havia transformat en camionet. Més endavant va comprar, també de segona ma, un camió Ford A amb matrícula B-44566.

Amb aquests camionets es desplaçava fins a la fàbrica SOCIEDAD ANÓNIMA CROS, de Badalona, per a proveir-se de matèria prima. En una ocasió, el senyor Fontserè i un seu germà, en Pere, van anar fins a la fàbrica ELECTROQUÍMICA DE FLIX SA a recollir tubs de cloro amb el camionet Fiat. Un viatge com aquell en la dècada dels anys 1940 era tota una aventura per a explicar-la als néts.

A mitjans de la dècada de 1950 s'incorpora al negoci familiar el fill gran, en Valentí. I a primers dels anys 1960, el fill petit, l'Esteve. Són els anys que s'amplia el negoci. Es fabrica lleixiu i alhora es distribueix Vichy Catalan, les conegudes galetes Solsona del carrer Wad-ras de Barcelona, fregalls, escombres, salfumant i cloro per les piscines. Aquests productes els transportaven els traginers Pujol-Valls i Carbonell Molist, ambdós de Sant Feliu de Codines. Durant aquests anys, lleixius EL ZORRO va tenir 3 furgonetes Citroën 2 cv. Fotografia d'una carta i una factura de les famoses i exquisides galetes SOLSONA:

L'any 1960 en Jaume Fontserè va comprar un Biscuter ja usat amb matrícula B-114927, per un preu de 30.000 pessetes. Els magres mitjans d'automoció d'aleshores va provocar que algun cop s'hagués de repartir lleixiu amb el Biscuter. Al cap d'uns anys el Biscuter va fer figa, sent bescanviat per un moto Derbi de 65 cc. En Joan Casanovas fotografiat al volant del biscuter de Can Fontserè a la carretera de Sant Miquel del Fai:

A començaments de la dècada del 1960, es va traslladar la producció de la fàbrica de lleixius a un local del carrer Sant Pere 1, de Sant Feliu de Codines. Fotografia de l'immoble que ocupava LEJIAS EL ZORRO presa l'any 1969:



Estat actual de l'immoble que havia ocupat aquesta empresa al carrer Sant Pere 1:

El desembre de l'any 1962 en Jaume Fontserè va comprar un camió Barreiros Saeta de 5 tones directament a la fàbrica de Villaverde, a Madrid: va costar 285.000 pessetes i funcionava amb una bateria de 24 volts. Se li va muntar una caixa amb baranes i muntants, fabricada per l'empresa CARROSSERIES PUJADAS, de Vic, basada en la caixa d'un camió Ebro que repartia vins: mentre que les baranes es podien treure, els muntants eren fixos. Són els anys del creixement econòmic derivat del pla d'estabilització econòmic del 1959. L'Ignasi Echevarria, treballador de l'empresa, al volant del Barreiros Saeta carregat de caixes de lleixiu, a Sant Feliu de Codines :





El Barreiros Saeta carregat de caixes d'aigua VICHY CATALAN de Caldes de Malavella (La Selva), fotografiat a l'Hostal del Rolls de Sils, al peu de la nacional II, i a tocar del museu de cotxes d'època d'en Salvador Claret, l'abril del 1970:









Aquest camió Barreiros Saeta amb matrícula B-311939 fotografiat a una urbanització de Sant Feliu de Codines:







El manteniment d'aquest camió Barreiros era a càrrec del Garatge Vallcorba, també de Sant Feliu de Codines. El motor d'aquest Barreiros no era pas gaire fiable i al cap de pocs anys va espatllar-se. Es va comprar un altre motor Barreiros usat a un desballestament que hi havia a l'entrada de l'Hospitalet del Llobregat venint de Castelldefels.

Des de la dècada de 1960 fins a llur tancament l'any 2008, lleixius EL ZORRO subministrava a diverses drogueries de la ciutat de Barcelona, tot el Vallès Oriental i, fins i tot, alguns pobles d'Osona com Vidrà i Sant Quirze de Besora. També subministrava hipoclorit per a depurar l'aigua potable de consum humà i de les piscines de diversos pobles de l'Anoia. Tenia un distribuïdor a Manresa que repartia lleixiu per tota la comarca del Bages. I entre llurs clients més coneguts, hi havia els càmpings de Gavà i Castelldefels, propers a l'aeroport del Prat, "Filipinas", "Toro Bravo" i "Tres Estrellas."

A finals dels anys 1960 es compra una furgoneta Sava. És remarcable que lleixius EL ZORRO exportés a Andorra durant aquests anys. Fotografia d'un camió Pegaso Comet de l'empresa TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ SL carregat de caixes de lleixius amb destí a Andorra (any 1969):



Fotografia del magatzem de l'empresa lleixius EL ZORRO, del carrer Sant Pere 1 de Sant Feliu de Codines, ple de caixes preparades per a llur repartiment (juny del 1972):



L'any 1984 es va comprar una furgoneta Mercedes Benz amb matrícula B-4983-GF al concessionari Autolica de Barcelona, lliurant-se el camió Barreiros Saeta com a entrada. L'any 1986 es va comprar una altra furgoneta Sava-Pegaso amb matrícula B-6567-HN.

També va adquirir-se una furgoneta Mercedes Benz 207, comprada de segona mà, a "Cotxes i motos Andreu" de l'Ametlla del Vallès, la qual havia estat un vehicle d'assistència del ral·li París-Dakar. Aquesta furgoneta fotografiada al carrer Roure Gros de Sant Feliu de Codines:





Amb la jubilació del senyor Esteve Fontseré l'any 2008, va tancar una empresa de lleixius amb 69 anys d'activitat molt coneguda i familiar per la comarca del Vallès Oriental.