Empreses agregades d'Olivetrans SA (II).

La segona meitat dels anys 1960 hi havia molta feina arreu. OLIVETRANS SA no n'era pas una excepció. Tenia tanta feina com volia. Per a poder disposar d'autocars suficients per a cobrir la feina que hi havia es va acordar la compra de tres autocars Pegaso idèntics, els quals es van inscriure a nom de l'empresa OLIVETRANS SA, el senyor Dionisio Riera i Moran, de Blanes, i el senyor Josep Verdaguer i Ferrer, ambdós també socis de l'empresa.

Aquests tres autocars Pegaso del mateix model, comprats per a atendre la feina de transport de turistes de la Costa Brava, foren carrossats amb la mateixa carrosseria construïda per Ca l'Ayats, d'Arbúcies. Fotografia d'un d'aquests tres autocars Pegaso amb matrícula GI-76971:

Interior d'aquest autocar on hi destacava la gran superfície de vidres que li conferia una gran lluminositat i visió exterior.

Aquells anys Ayats era un gran carrosser de reconegut prestigi per la bellesa i qualitat de llurs carrosseries. També era qui més carrosseries construïa. Els vehicles exposats en aquestes cròniques en són una prova fefaent.

Una altre de les empreses que treballava per a OLIVETRANS SA fou els germans Barbany, en Ramon, en Miquel i en Pere Barbany Riu. Tenien una flota de dos Hino i quatre Henschel, tots carrossat per l'Ayats, amb que cobrien la línia regular entre Barcelona i Frankfurt, anomenada Germes, derivat de Germània i Espanya.

Fotografia dels 6 autocars de Can Barbany arrenglerats a la botiga dels mobles de La Garriga, just al peu de la nacional 152 (actualment C-17), els quatre Henschel i els dos Hino. Al fons, el pont de ferro de la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà sobre l'antiga N-152:

Un dels Hino tot just carrossat per l'Ayats a Arbúcies i destinat a cobrir la línia entre Barcelona i Frankfurt, amb el nom comercial de GERMES. Encara duu la placa verda provisional:

Caixetí d'aquest Hino expedit pel carrosser Ayats d'Arbúcies:

Autocars Barbany també va comprar un OM que fou carrossat per l'Ayats per a destinar-lo a la línia entre Barcelona i Frankfurt. Tanmateix, com no fou usat, el va adquirir OLIVETRANS SA. L'OM d'OLIVETRANS SA i un Hino de Can Barbany fotografiats al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:

Renglera d'autobusos de Can Barbany a l'aeroport de Girona-Costa Brava l'u d'abril de 1967, dia de llur inauguració. Al fons, dos autocars de Pujol i Pujol, de Lloret de Mar:

Un dels Henschel dels germans Barbany carrossat per Ayats. Els autocars d'aquells anys eren realment bonics:

Renglera d'autobusos, entre els quals, d'Autocars Barbany:

Autocars de Can Barbany al parador de Caldes, al peu de la carretera Nacional II, just al trencant de Caldes de Malavella:

Renglera d'autobusos a l'aeroport de Girona-Costa Brava, operatiu malgrat que hi havia pendent obres:

Autocar Barreiros d'OLIVETRANS SA:

Autocar Pegaso carrossat per MAISO SA, un carrosser amb adreça a la carretera de La Guardia, Logronyo:

Barreiros AEC carrossat per l'Ayats i propietat dels germans Escobar, un dels quals és en Manolo, el popular cantant:

En la fotografia hi ha en Gaspar Cervià, el seu xofer, el xofer de l'autocar i en Joaquim Genís. En aquells anys hi havia una fal·lera per a comprar autocars i endinsar-se en aquest negoci. Generalment, ben aviat se'ls venien fastiguejats.

Una fotografia de l'u d'abril de 1967, dia de la inauguració de l'aeroport de Girona-Costa Brava, amb una filera d'autocar a l'exterior, incloent-hi l'OM d'OLIVETRANS SA:

Autocar Barreiros AEC amb matrícula GI-54862, carrossat per l'Ayats, i propietat del senyor Dionisio Riera i Moran. Després fou propietat d'OLIVETRANS SA. Ací fotografiat a l'aeroport de Girona-Costa Brava:

Autocar Barreiros AEC amb matrícula GI-60018 que va comprar el senyor Joan Brugués i Prat directament a la fàbrica Barreiros de Villaverde, Madrid, inscrivint-se a nom de l'empresa OLIVETRANS SA. Ací es fotografiat al parador de Caldes:

En Gaspar Cervià, titular de la línia entre Llançà i Port de la Selva, va comprar-ne un altre igual que aquest. Era un vehicle d'un disseny encertadíssim i modern.

Leyland tipus Monotral -amb una roda posterior senzilla- amb matrícula B-421473, carrossat per l'Ayats, també fou un agregat d'OLIVETRANS SA. Pertanyia al senyor Barbany, de Santa Eulàlia de Riuprimer. Atès que calien autocars per a cobrir la feina que hi havia, es llogaven vehicles de tot arreu.

Un altre agregat era aquest autocar Barreiros Saeta 35, d'un petit empresari de Manresa:

Continuarà.

Empreses agregades d'Olivetrans SA (I).

L'empresa OLIVETRANS SA fou constituïda pel senyor Joan Brugués i Prat i altres transportistes de viatgers de les comarques gironines cap a l'any 1962, coincidint amb el desvetllament de l'activitat turística a la Costa Brava. Tenia el domicili social a Caldes de Malavella (La Selva).

Inicialment OLIVETRANS SA s'anomenava Verdaguer, Brugués, Olivé TRANSPORTES SL. Posteriorment va modificar-se el nom societari a VBOLIVETRANS SL. Finalment, cap al 1964 va denominar-se per sempre més OLIVETRANS SA, en referència al darrer dels socis, el senyor Olivé, i ensems, va transformar-se en una societat anònima.

L'objecte social d'OLIVETRANS SA era el transport per carretera de viatges, principalment de turistes que gaudien de les vacances a la Costa Brava. La feina principal era la recollida de turistes, principalment anglesos, a l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes (el Rosselló) els divendres, dissabtes i diumenges per a dur-los als respectius hotels. La temporada forta d'activitat d'OLIVETRANS SL era a la primavera i l'estiu.

El senyor Joan Brugués recorda que els anys 1965-1967 va arribar a comptar-hi 23 autocars aparcats a l'aeroport de Perpinyà -conegut com La Llavanera- que treballaven per a OLIVETRANS SA, entre vehicles propis i d'agregats a aquesta empresa. Els viatges a l'aeroport de la capital del Rosselló van finalitzar amb l'inauguració i entrada en funcionament de l'aeroport Girona-Costa Brava l'u d'abril del 1967.

Els agregats eren empreses d'autocars que treballaven per a OLIVETRANS SA transportant turistes des de l'aeroport de Perpinyà fins a la Costa Brava i els tornaven altre cop a aquest aeroport cop finalitzades les vacances.

En aquestes properes cròniques tractarem les empreses agregades que treballaven per OLIVETRANS SA transportant turistes anglesos des de l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes fins a la Costa Brava i el retorn a aquest aeroport de La Llavanera.

La primera empresa agregada d'OLIVETRANS SA era en PLENACOSTA, de Santa Coloma de Farners. El senyor Brugués conserva una fotografia d'un autocar Henschel carrossat per en Sarquella, de Banyoles. La fotografia es presa al passeig del l'estany de Banyoles. Aquest disseny d'en Sarquella tenia un problema gros: el graó del mig de l'autocar provocava que alguns turistes anglesos s'hi fotessin de cap. Va haver d'instal·lar-se un llum vermell per advertir de l'existència i evitar els trucs al cap:

La segona empresa fou ATLAS EXPRESO, de Barcelona, que tenia tres autocars, un Nazar i dos Avias. Nazar d'aquesta empresa, un model que se'n van vendre força unitats:

La tercera empresa agregada d'OLIVETRANS SA fou FRAM de Tolosa de Llenguadoc, acrònim de Fer, Route, Air, Mer. Disposava d'una flota de Berliets per a transportar turistes d'agències de viatges angleses des de l'aeroport de Tolosa de Llenguadoc fins a La Costa Brava quan els avions no podien pas aterrar o enlairar-se a l'aeroport de Perpinyà, molt justet i de condicions mínimes.

El senyor Joaquim Pujadas i Torrent, de Girona, propietari d'un Pegaso Z-207 "Barajas" amb carrosseria Monostral, també va treballar d'agregat per a OLIVETRANS SA. Llur fill, en Joaquim Rafart i Massó, fou soci d'OLIVETRANS SA:

La cinquena empresa agregada d'OLIVETRANS SA que treballava a l'aeroport de Perpinyà fou VERDAGUER, BRUGUÉS, OLIVÉ I ZAYAN SA, propietat de 4 socis, un dels quals era en Daniel Zayan, representant a l'estat espanyol de l'agència de viatges Global Overland, molt important aleshores.

Aquesta societat era titular d'un Sava amb un carrosseria espectacular de FACTORIAS ZANE SA, de Saragossa. El xòfer era en Pere. Aquest autocar fotografiat al garatge de can Olivet del carrer Canat de Banyoles (Pla de l'Estany):

Fotografies d'aquest autocar, tot just estrenat, aparcat al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:







Continuarà.

Relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines (i IV).

La darrera crònica sobre els primers vehicles matriculats a les comarques gironines s'inicia amb un Rochet propietat del senyor Joan Bosch, de Vidreres, amb matrícula GI-1911.

Lamentablement, aquesta relació tan interessant i que proporciona abundant informació, és incompleta: no hi ha els vehicles amb la matrícula GI-2043 fins el GI-2811. Si hom tingués aquesta relació completa i ens la fes arribar, li estaríem profundament agraïts.

El senyor Francesc Cargol, de Palamós (Baix Empordà), va comprar un Elizalde amb matrícula GI-1916.

El senyor Tomàs de Cendra, descendent d'una nissaga de grans propietaris i hisendats rurals, originaris de l'Estanyol i establerts a Anglès, va matricular un Willys GI-1920.

En Josep Artigas, de Palafrugell, un dels socis de Ribot, Font i Artigas, va comprar un Rochet amb matrícula GI-1924.

L'Enric Vincke, de Palamós, va matricular un Alfa Romeo GI-1933. Gran coneixedor del suro, va constituir amb en Joan Miquel l'empresa MIQUEL & VINCKE, que més tard va esdevenir MANUFACTURAS DEL CORCHO SA.

El Banc de Palafrugell matricula un Chenard amb matrícula GI-1955.

El Chevrolet amb matrícula GI-1984 inscrit a nom de Agència Caldas & Cia, de Cassà de la Selva, i un altre Chevrolet amb matrícula GI-1987, de l'empresa Víuda de J. Domingo, també de Cassà de la Selva, probablement eren empreses de transport que treballaven en l'activitat del suro de Les Gavarres.

És versemblant que en Martirià Dilme, de Banyoles, titular d'un Ford amb matrícula GI-2007, fos un recader o ordinari que explotava una línia de transport.

L'Amador Bech, d'Agullana, d'una coneguda família d'empresaris del suro, va comprar un Buick amb la matrícula GI-2010. En aquells anys, els autos solament eren a l'abast de gent acabalada.

També és plausible que el senyor Pere Omedes, de Sant Julià de Ramis (Gironès), que va matricular un Citroen GI-2029, sigui el propietari de l'empresa CEMENTOS OMEDES d'aquest municipi.

En Pere Gotanegra, de Roses, va comprar un Berliet amb matrícula GI-2038 per al transport de peix.

Impressiona la compra de vehicle per part de Ribot, Font i Artigas SA aquells anys: un Erskine GI-2356, un Hispano GI-2357, un vehicle GI-2359 que no especifica la marca, un Hispano GI-2360, un Hispano GI-2361 i un Hispano GI-2362. I un dels socis, en Narcís Ribot, de Sant Feliu de Guixols, va matricular un Ford GI-2363.

L'empresa Electroquímica Berenguer, de Girona, va matricular un Chevrolet GI-2384. Aquesta empresa que pertanyia al senyor Ramon de Berenguer i de Llobet, comte de Berenguer i marqués de Garcillano, tenia una central elèctrica a la ciutat de Girona i a Bescanó, aquesta darrera d'estil modernista obra de l'arquitecte Joan Roca i Pinet.

L'empresa PETROLEOS PORTO PI, de Madrid, va comprar un camió Laffly amb matrícula GI-2390 per a la distribució de carburant.

MANUFACTURAS DEL CORCHO SA, de Palafrugell, va comprar un Rochet amb matrícula GI-2395. Més endavant va comprar un Renault GI-2444.

L'empresa Vicente Presas & CIA, de Torroella de Montgrí, va comprar un Hispano GI-2463 per al servei de les línies regulars que cobrien a Figueres, Girona i La Bisbal d'Empordà.

L'empresa Ribot, Font i Artigas matricula un Hispano GI-2474.

L'empresa tèxtil SOCIEDAD ANÓNIMA GROBER va matricular un Willys GI-2479. I una empresa tèxtil de Lloret de Mar, MANUFACTURAS DE GÉNERO DE PUNTO, matricula un Fiat GI-2528.

Sayós & CIA, de Ripoll, destil·leries que produïen l'anís La Abeja, va matricular un Peugeot GI-2544. En Joan Cunill, un transportista de Sant Joan de les Abadesses, va matricular un Berliet GI-2558.

MANUFACTURAS DEL CORCHO SA, de Palafrugell, va matricular un Chevrolet GI-2585.

El senyor Camil Güell, de Camprodon, va matricular un Hispano GI-2593.

En Narcís Ribot, de Sant Feliu de Guíxols, soci de l'empresa RIBOT, FONT I ARTIGAS, de Palafrugell, va comprar un Chevrolet amb matrícula GI-2638. I un altre soci, en Josep Artigas, va comprar un Berliet amb matrícula GI-2645.

En Pere Sacrest i Dusol, empresari tèxtil propietari de HILADOS DUSOL, de les Planes d'Hostoles, que encara produeix avui dia, va matricular un Erskine GI-2671.

MANUFACTURAS DE CORCHO SA, de Palafrugell, va comprar un Chevrolet amb matrícula GI-2674.

En Vicente Fort, de Ripoll, va matricular dos Fords amb matrícula correlativa: GI-2681 i GI-2682. El senyor Fort, que surt en aquesta relació en diverses ocasions, segurament que era un transportista que treballava per a les nombroses empreses tèxtils i metal·lúrgiques de Ripoll i pobles del voltant.

L'empresa ADROHER HERMANOS, de Girona, comercial de material elèctric i d'il·luminació, va comprar un Peugeot amb matrícula GI-2678

L'empresa Viuda de José Domingo, de Cassà de la Selva, va matricular un Chevrolet GI-2759.

Aquesta relació es clou amb dos Willys amb matrícula correlativa GI-2810 i GI-2811, propietat del senyor Josep Ensesa, possiblement el promotor de la urbanització de luxe de S'Agaró i de l'Hotel La Gavina, i també propietari d'empreses químiques i farineres.

Des d'ací agrairíem la informació addicional sobre els titulars d'aquests primers vehicles matriculats a les comarques gironines i la difusió de les fotografies d'aquests vehicles, particularment de camions, furgonetes i autocars.

Relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines (III).

Continuem amb aquestes cròniques sobre els primers vehicles matriculats a les comarques gironines.

L'E.M.A. amb matrícula GI-1223 va pertànyer al senyor Carles de Camps i d'Olzinelles, marqués de Camps, nascut a Salt (Gironès) i mort a Sant Sebastià l'any 1939, a les acaballes de la guerra civil espanyola.

La societat FERROCARRILES ECONÓMICOS ESPAÑOLES, de Palamós (Baix Empordà), que explotava la línia de tren entre Girona i Palafrugell, va matricular un Peerless GI-1229.

La societat Ribot, Font i Artigas, de Palafrugell, va matricular un Buick GI-1240. Segurament abans de la guerra Palafrugell era un municipi ric per l'activitat de producció i exportació de suro. Aquesta riquesa es palesa en la matriculació de vehicles.

Unes oficines de la Banca Arnús escampades per capitals de comarca gironines van matricular els següents vehicles: l'oficina de Figueres un Automoto amb matrícula GI-1264; l'oficina de Girona, una BSA amb matrícula GI-1280; i l'oficina d'Olot, una altre BSA amb matrícula GI-1281.

MANUFACTURAS DEL CORCHO SA, de Palafrugell, matricula un Ford GI-1291. I TEISA adquireix una BSA amb matrícula GI-1305.

Ribot, Font i Artigas, de Palafrugell matriculen un Hispano GI-1358. Més endavant n'adquireixen un altre amb matrícula GI-1456.

En Francesc Brillas i Agustí, titular de la concessió de la línia d'autobús entre l'estació del tren i el centre urbà de Blanes, va comprar dos autobusos Lancia amb matrícules correlatives: GI-1362 i GI-1363.

La Hispano Farnense, de Santa Coloma de Farners, compra un Hispano amb matrícula GI-1416.

TRANSPORTES ELÉCTRICOS INTERURBANOS SA compra un Lancia que li correspon la matrícula GI-1460.

El senyor Joan Brugués, de Besalú, va comprar una BSA amb matrícula GI-1459. I més tard, en Josep Brugués va comprar un Lancia amb matrícula GI-1612.

La Hispano Hilarienca SA, de Sant Hilari Sacalm, va comprar un Hispano amb la matrícula GI-1505.

MANUFACTURAS DEL CORCHO SA, de Palafrugell, l'empresa industrial que comprava més vehicles aquells anys, va matricular un Citroen GI-1518.

La SOCIEDAD HIDROELÉCTRICA DEL AMPURDAN SA, fundada pel senyor Carles Cusí de Miquelet, amb centrals elèctriques al riu Fluvià, compra un Ford amb matrícula GI-1526.

TRANSPORTES ELÉCTRICOS INTERURBANOS SA, de Banyoles, va comprar un Hispano amb matrícula GI-1591.

L'important industria surera Armstrong Cork Co. of Spain, de Sant Feliu de Guixols, va matricular un Ford GI-1669.

D'aquesta relació es dedueix que la primer corporació que va comprar un vehicle per atendre les funcions i competències pròpies d'una Administració local fou l'Ajuntament de Figueres, amb un Ford GI-1732.

L'industrial Pere Sacrest i Dusol, de les Planes d'Hostoles, compra un Citroen amb matrícula GI-1735.

Ribot, Font i Artigas, de Palafrugell compren dos Hispano amb les matrícules correlatives GI-1758 i GI-1759. I una altre coneguda empresa de Palafrugell, MANUFACTURAS DEL CORCHO SA, compra un Ford amb matrícula GI-1760. Poc després, aquesta empresa surera adquireix un altre Ford amb matrícula GI-1765.

La Banca Arnús, de Girona, compra una Harley amb matrícula GI-1778. Tal vegada el primer vehicle d'aquesta marca a les comarques gironines?.

MANUFACTURAS DEL CORCHO SA, empresa surera de Palafrugell, compra un altre vehicle. Un Ford amb matrícula GI-1779.

La Diputació de Girona també va matricular el seu primer vehicle, un Ford GI-1781. Més endavant matriculà un Rugby GI-1843.

En Manel Mir matricula un altre autocar, un Hispano GI-1813.

L'empresa Vicente Presas & CIA, de Torroella de Montgrí, que cobria la línia entre aquest municipi i Girona, Figueres i La Bisbal d'Empordà, va comprar un Overland amb matrícula GI-1831.

L'empresa de venda de material elèctric Germans Adroher, de Girona, va comprar dos Chevrolets amb matrícules correlatives: GI-1847 i GI-1848. Que una empresa familiar comprés dos vehicle alhora en aquells anys palesa la importància i activitat econòmica que desenvolupava.

L'empresa familiar metal·lúrgica CASALS HERMANOS (TACSA), de Ripoll, va comprar un Fiat amb matrícula GI-1876.

Continuarà.

Relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines (II).

Continuem amb la relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines.

La raó social MASLLORENS HERMANOS d'Olot, fabricant de gèneres de punt, va matricular un GMC GI-534. La Compañía Internacional de Transportes e Industrias, de La Bisbal d'Empordà, inscriu un Riker amb matrícula GI-535. TEISA matricula un autocar Hispano GI-542, i un altre GI-569.

La Sociedad Hidroeléctrica del Ampurdan, de Figueres, fundada pel senyor Carles Cusí de Miquelet, avui dia integrada dins d'ENDESA, va matricular un Ford GI-563.

La coneguda empresa metal·lúrgica TALLERES CASALS SA (TACSA) de Ripoll, propietat dels germans Casals, va matricular un Studebaker GI-572. Aquesta societat matricula més endavant un Ford GI-634.

La Hispano Hilarenca matricula un Hispano GI-581. És plausible que el Ford amb matricula GI-604, inscrit a nom del senyor Joan Tresseras, d'Olot, sigui un dels integrants de la nissaga de transportistes Tresseras, iniciada pel senyor Pere Tresseras i Vilà.

La coneguda família del Bech de Careda, d'Agullana (Alt Empordà), va matricular un Opel GI-641, inscrita a nom de Bech de Careda Hermanos & CIA, empresa surera.

També hi ha el primer vehicle matriculat per la família Brugués, de Besalú: un autocar Ford amb matrícula GI-649, inscrit a nom del senyor Josep Brugués.

En Josep Rexach, d'una coneguda família ripollesa d'industrials tèxtils amb fàbriques a Ripoll i Campdevànol, tenia inscrit un Buick amb matrícula GI-653.

L'industrial Pere Sacrest i Dusol, propietari de HILADOS DUSOL SA, de Les Planes d'Hostoles, va matricular un Hispano GI-686. El Sr. Sacrest matricula després un altre Hispano GI-777.

TRANSPORTES ELÉCTRICOS INTERURBANOS SA (TEISA) matricula un Hispano GI-694; i un Ford GI-697. Més endavant, matricula un altre Hispano GI-738.

Sayós & CIA, de Ripoll, destil·leria fabricant de l'anís La Abeja, propietat del senyor Francesc Sayós, va matricular dos Ford GI-696 i GI-967.

L'empresa Ribot, Font i Artigas, SA, de Palafrugell, matricula quatre autocars Hispano consecutius: GI-710, GI-711, GI-712 i GI-713.

L'empresa Manufacturas Cuero Tosas, de Blanes, matricula un All America GI-745. Manufacturas del Corcho SA, de Palafrugell, principal empresa exportadora en els anys 1920, matricula un Ford GI-756.

L'industrial Joan Sirvent, propietari de la fàbrica de xocolates "Juan Sirvent", i també vinculat al sector tèxtil, va matricular un Ford GI-762. I l'empresa fabricant de pastes, HIJOS DE FRANCISCO SAULA, de Calella, va matricular un Lancia GI-797 i un Suere GI-798.

Manufacturas del Corcho SA, l'antiga Miquel & Vincke, va matricular un Ford GI-807. També matricula un Berliet GI-943.

En Josep Uño, titular d'un negoci de colonials i ultramarins a Ripoll va matricular un Ford GI-812. En Jaume Noguera, també de Ripoll i que regentava un negoci de queviures, combustibles i forn de pa, conegut com "Can momotombo", va comprar un Ford amb matrícula GI-818.

TEISA, de Banyoles, va matricular un Hispano GI-825. També un USA GI-856.

En Camil Güell, de Camprodon, va adquirir un Hispano amb matrícula GI-839. El senyor Jaume Perxés, del mas Perxés d'Agullana, va comprar un Citroen amb matrícula GI-884. La senyora Consol Vallmajó va matricular tres Ford correlatius: GI-894, GI-895 i GI-896.

La matrícula GI-977 correspon a un Berliet de l'empresa SOCIEDAD ANÓNIMA EXTRACTOS CURTIENTES Y PRODUCTOS QUÍMICOS, de Celrà. Aquesta empresa té l'origen en la societat mercantil Brillas & Pagans, constituïda el 1902 pels senyors Josep Brillas i Martí i Pere Pagans i Lladó. Amb la incorporació com a soci del senyor Albert Fontana l'any 1903 es passa a denominar Brillas, Pagans & CIA. La nova fàbrica, de caràcter modernista, fou encarregada a l'arquitecte Isidre Bosch i Batallé. L'any 1921 la societat es denomina Extractos Curtientes y Productos Químicos S.A.

En Pere Sacrest i Dusol, propietari de HILADOS DUSOL SA, de Les Planes d'Hostoles, matricula l'Hispano GI-1000, número rodó.

TRANSPORTES ELÉCTRICOS INTERURBANOS SA, de Banyoles, matricula un AS GI-1004.

Manufacturas del Corcho SA, de Palafrugell, matricula dos camions consecutius: un Berliet GI-1013 i un Ford GI-1014. L'empresa tèxtil SOCIEDAD ANÓMIMA GROBER, de Girona, compra un Hispano que li assignen la matrícula GI-1045.

La societat Ribot, Font i Artigas SA tenia el costum de comprar els autocars a grapats: compra dos Hispano GI-1052 i GI-1053, i dos Berliet GI-1054 i 1055.

L'empresa surera d'Agullana, Bech de Careda Hermanos & CIA, compra un Zedel amb matrícula GI-1067.

En Manel Mir i Prat compra un autocar Hispano amb matrícula GI-1074. I la Hispano Hilarenca compra un Hispano amb matrícula GI-1109 i un altre amb matrícula GI-1185.

Josep Ensesa, de Girona, propietari d'un Salmson amb matrícula GI-1111, número capicua, és possiblement el senyor Josep Ensesa i Gubert, promotor de la urbanització de luxe de S'Agaró i de l'Hostal de la Gavina. També era propietari de farineres i empreses químiques.

En Joan Sardà, de Ripoll, titular d'un Citroen amb matrícula GI-1133, era propietari d'una farinera.

MANUFACTURAS DEL CORCHO SA, de Palafrugell, era l'empresa que comprava i matriculava més vehicles aquells anys: un Ford GI-1190. I la societat FERROCARRILES ECONÓMICOS ESPAÑOLES, de Palamós, que explotava la línia del tren petit des de Girona fins a Palafrugell, va matricular un Riker GI-1196.

Segons aquesta relació, el Pont Major, actualment un barri de Girona, era un municipi independent. Així consta en relació al senyor Martí Regasa, titular d'un Buick amb matrícula GI-1200, que residia al municipi de Pont Major.

En Camil Güell, de Camprodon compra un altre Hispano amb matrícula GI-1209.

Continuarà.

Relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines: matrícula, vehicle i titular (I).

Un dels documents que integra l'arxiu extraordinari del senyor Joan Brugués i Prat és la relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines, amb l'especificació de la marca del vehicle i el primer titular.

Aquesta relació compren el vehicle amb matrícula GI-1 fins el GI-2811. Malauradament és incompleta perquè hi falten la relació dels vehicles matriculats GI-2043 fins el GI-2343. Aquesta inventari li va lliurar el senyor Carlos Palacio i Saez al senyor Brugués.

La relació no especifica tanmateix la mena del vehicle matriculat: desconeixem si era un motocicleta, un auto, un camió o un autocar. Es pot deduir d'alguns vehicles en funció de la marca del vehicle i del titular.

La lectura d'aquesta relació m'ha sobtat el gran nombre d'Hispanos que es van matricular. Fou un vehicle que va gaudir, ben aviat, d'una bona acollida. Segur que els responsables de l'empresa se les van empescar totes per a vendre'n el major nombre d'unitats possibles. Malgrat que avui dia l'Hispano Suiza s'associï amb un vehicle de luxe, exclusiu i escàs, va ser molt popular abans de l'any 1936.

Curiosament, el primer vehicle matriculat a Girona era un Hispano d'un senyor resident a Barcelona. El tercer vehicle també fou un Hispano propietat del senyor Miquel Vincke i Meyer, de Sant Feliu de Guíxols, copropietari de l'important indústria surera Miquel i Vincke de Palafrugell.

El quart vehicle fou un Purrey de La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona. Possiblement que aquest sigui el primer camió matriculat a les comarques de Girona.

El vehicle amb matrícula GI-18, un J. Forrben, pertanyia a una empresa de transports històrica d'Olot, l'Anónina de Transportes. Aquesta empresa també va matricular més endavant un Locomobile GI-40.

Es probable que alguns dels Hispano matriculats fossin autocars de línies regulars. Segurament que en Xavier Florez, estudiós de les línies d'autobusos de Catalunya, pugui escatir-ho.

El vehicle amb matrícula GI-48, un Darracq, pertanyia a l'empresa tèxtil VÍUDA E HIJOS DE FRANCISCO BURÉS, important nissaga d'industrials tèxtils originaris de Manresa que van fundar una fàbrica a Anglès (La Selva). La seva vídua, la senyora Eulàlia Regordosa, era propietària del següent vehicle, un Hispano amb matrícula GI-49.

El GI-53 era un Lorraine que pertanyia a la societat AUTO TRANSPORTES INTERNACIONALES, amb domicili a Ceret, capital de la comarca del Vallespir.

És segur que els Hispanos amb matrícula GI-55 i GI-60, inscrits a nom de Ribot, Font i Artigas SA, de Palafrugell, eren autocars atès que aquesta empresa és el precedent de SARFA. Igualment, van matricular un Hispano amb matrícula GI-117. Possiblement que el darrer soci, l'Artigas, també de Palafrugell, tingués una companyia pròpia, Artigas & Cia, que va matricular un Delahaye GI-78.

El Dion Bouton amb matrícula GI-56 era propietat de Sarquella & Companyia, de Banyoles, carreters que amb el temps esdevendrien uns reconeguts carrossers. El primer autocar de la Hispano Hilarenca SA, de Sant Hilari Sacalm, fou un Hispano amb matrícula GI-73.

El primer autocar matriculat per la companyia La Hispano Farnense SA, de Santa Coloma de Farners, era un GI-98.

La important i exportadora indústria surera de Palafrugell i Palamós també es reflecteix en la compra dels primers vehicles. Corchera Internacional SA va matricular un Hudson GI-128. Més endavant també en va matricular un altre, un Buick GI-213.

Els socis Ribot, Font i Artigas anaven per feina: matriculen un Hispano GI-134, un GI-171, i un GI-180. La Hispano Farnense matricula un altre autocar Hispano GI-153. I la Hispano Hilarenca matricula dos Hispanos, GI-187 i GI-203.

La societat Brillas, Pagans & CIA, propietat d'en Josep Brillas i Martí, en Pere Pagans i Lladó i l'Albert Fontana i Esteve, amb una fàbrica modernista projectada per l'arquitecte Pere Bosch i Batallé, a Celrà, on produeix extractes vegetals per a adobar, va matricular un Buick amb matrícula GI-162.

El conegut concessionari d'automòbils Stevenson, Romagosa & CIA, fundat pels senyors Joan i Antoni Romagosa i Vila, l'any 1903, i que encara existeix, va matricular un Mitchell GI-177.

El concessionari Stevenson, Romagosa & Cia, de Barcelona, matricula un Chevrolet amb matrícula GI-244. La Sociedad Anónima Grober, del ram tèxtil, de Girona, va matricular un Walker GI-286. L'empresa Ribot, Font i Artigas SA matriculen un Berliet i un Hispano GI-301 i 302 respectivament.

Segurament que el Buick GI-306 inscrit a nom d'en Josep Brillas faci referència a en Josep Brillas i Martí, un dels socis fundadors de la societat Brillas, Pagans & CIA, amb fàbrica a Celrà. També es segur que el Berliet GI-311, inscrit a nom del senyor Josep Artigas, sigui el tercer soci de Ribot, Font i Artigas SA, de Palafrugell.

L'Anónima de Transportes, d'Olot, va matricular dos camions amb matrícula GI-320 i 321, un Latil i un Dion Bouton. I una altre empresa elèctrica d'Olot, Hijos de José Bassols SA, va matricular un Chevrolet GI-337; cal suposar que era un camió.

La societat Brillas, Pagans & CIA va matricular un Opel GI-355 i un Renault GI-363. MASLLORENS HERMANOS SA, fàbrica de gèneres de punt d'Olot, va matricular un Overland GI-366. I l'editorial gironina DALMAU, CARLES & CIA (després DALMAU CARLES PLA SA), fundada pel senyor Josep Dalmau i Carles el 1904, va matricular un Ford GI-367.

El Fiat amb matrícula GI-368, inscrit a nom del senyor Camil Güell, de Camprodon, segurament correspon a l'empresa de transports i línia regular d'autobusos de la família Güell, avui dia desapareguda.

La coneguda empresa ADROHER GERMANS, de Girona, de venda de material elèctric, va matricular un Audi GI-380. La Hispano Hilarenca matricula un Fiat i un Hispano GI-383 i 384, respectivament.

La societat Ribot, Font i Artigas SA matricula un Victor GI-402. Francament, és la primera notícia d'aquesta marca de vehicles. També matriculen un Hispano GI-416. Més endavant, matriculen dos Hispanos GI-490 i 491.

Hi ha una curiositat prou interessant que crec remarcable. Un senyor, de cognom Sala, que resideix a Palau de Montagut, antiga denominació de Sant Jaume de Llierca, matricula un Ford GI-405. Sembla ser que veïns del senyor Sala també van sentir la imperiosa necessitat de motoritzar-se i apressadament van comprar-se també uns autos: el senyor Surribas va comprar un Brockway amb matrícula GI-415. I els successors del senyor Brutau van matricular un Walker GI-428.

El primer vehicle matriculat per TRANSPORTES ELÉCTRICOS INTERURBANOS SA (TEISA), fundada l'any 1920, és un Hispano GI-410. Més endavant matricula dos altres Hispanos, GI-498 i GI-520.

L'empresa CORCHERA INTERNACIONAL SA, de Palamós, va matricular un Dodge GI-418. La Papelera del Fresser, empresa que encara existeix avui dia, va matricular un Adler GI-434.

El senyor Manel Mir i Prat, de Ripoll, va matricular un Hispano amb matrícula GI-466, i un Lancia amb matrícula GI-467. I l'Hispano Farnense SA, de Santa Coloma de Farners, matricula un Hispano GI-494.

També es curiós que un tal senyor Geli, resident a Pujals dels Cavallers, inscrigui a nom seu un Ford amb matrícula GI-501. Segons aquesta relació, aquella localitat era un municipi independent. Avui dia tanmateix forma part de Cornellà de Terri (Pla de l'Estany).

La casa Hispano Suiza de Barcelona va matricular un Hispano GI-495. I el senyor Camil Güell, de Camprodon, inscrivia al seu nom un Fiat amb matrícula GI-503. La Hispano Hilarenca, de Sant Hilari Sacalm, matriculava un Hispano GI-514.

Aquesta relació de vehicles matriculats ofereix una informació molt precisa dels municipis i comarques econòmicament més dinàmics i rics. En aquells anys, la riquesa es concentrava principalment a Girona i a la resta de municipis que s'estenien per la seva plana, propers i de fàcil accés: la comarca del Baix Empordà i el Pla de l'Estany, principalment. No és casualitat que fossin els municipis connectats amb Girona per una línia de tren.