Carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas de Torroella de Montgrí (i III).

Continuem amb l'exposició d'algunes de les carrosseries fabricades per en Josep Vert i Planas en el local del carrer Figueres de Torroella de Montgrí i en la fàbrica que, a començaments dels anys 1960, va aixecar als afores de Girona quan operava amb el nom de Vertmetal SA. Una carrosseria de fusta construïda en la dècada de 1930 sobre un xassís Studebaker, una marca molt ben acollida aleshores pels transportistes de les comarques gironines:

Una altre carrosseria d'en Josep Vert, carrosser, construïda sobre un xassís Studebaker:

Una altre carrosseria de gran bellesa i refinament sobre un xassís Lancia destinat a la línia regular de Girona, Banyoles, Olot i Figueres:

Carrosseria construïda sobre un xassís General Motors de l'empresa de Palafrugell Ribot, Font i Artigas SA que reflecteix el perfeccionisme d'en Vert pel treball que li encarregaven:

I una moderna carrosseria d'autocar d'extraordinària bellesa produïda pel taller Vert poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola:

El senyor Josep Pou, de Les Olives, va ser un bon client del carrosser Josep Vert. Un autocar International fotografiat a Figueres l'any 1928 cobrint un servei de mercats amb una carrosseria de fusta produïda per en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí:

El segon International d'en Josep Pou i Soles carrossat per en Josep Vert i Planas destinat al servei de mercats i excursions discrecionals:

El tercer autocar International del senyor Pou fotografiat al parc de la Devesa de Girona l'any 1930:

Un altre dels clients de les Carrosseries Vert va ser Autocars Font, de Llagostera, per qui va carrossar aquest Hino amb aquesta carrosseria d'una gran modernitat produïda a la moderna nau de Girona:

L'empresa Autocars Font també va tenir aquest petit autocar carrossat per en Josep Vert:

Dos autocars més de l'empresa Autocars Font, de Llagostera, un Henschel i un Seddon:

A la primera meitat dels anys 1960 en Josep Vert va carrossar per encàrrec de l'empresa Pujol i Pujol, de Lloret de Mar, aquest autocar petit amb una carrosseria molt funcional i disseny futurista, agosarat i controvertit:

Les fotografies publicats en aquests tres articles sobre algunes de les carrosseries fabricades pel senyor Vert posen de manifest la qualitat i disseny d'aquest carrosser de Torroella de Montgrí, trets extensius a la major part dels carrossers catalans.

El camió Avia de Transports Pujol de Sant Feliu de Codines destinat a la paqueteria internacional.

A la segona meitat dels anys 1960, hi havia a Espanya dues empreses principals que produïen camions lleugers: Motor Ibérica SA, que fabricava els camions Ebro i disposava d'una gran quota de mercat, i Aeronautica Industrial SA, participada per l'Estat i que comercialitzava els camions Avia. 

Malgrat que aquests camions competien en el mateix segment de mercat, eren diferents. Els camions Ebro eren robusts i fiables, per bé que lents. En canvi els Avia eren més lleugers i força més ràpids. També trencaven més paliers. La cabina dels camions Avia es va mantenir inalterada durant força anys. Pocs van ser els canvis introduïts en les tres versiones de les cabines produïdes. La darrera cabina, procedent d'Ebro, era completament diferent.

SA TRANSPORTIR també cobria la recaderia internacional per països d'Europa. Sovint es necessitava atendre encàrrecs concrets per països europeus. 

Per cobrir aquest servei, en Josep Pujol va comprar un camió Avia amb una caixa i vela, que disposava de targeta TIR per poder transportar pertot els països d'Europa. Per a càrregues lleugeres i de llarga distància a través de la xarxa de les autopistes dels països europeus era més adient un camió Avia que no pas l'Ebro, més lent i pesat. El servei de petits encàrrec i recaderia arreu dels països d'Europa van dir-ne Mini-Tir.  Aquest camió Avia amb plaques verdes provisionals:

El camionet Avia prest per treballar. Ja tenia la vela amb la serigrafia de la SA TRANSPORTIR: 





L'Avia a l'autopista de Lió a Marsella:

Aquest camionet Avia, fabricat a Madrid i equipat amb un motor Perkins Hispania, havia cobert serveis a Suècia. En aquesta fotografia està aturat en un pàrquing de camions, enmig dels grans camions europeus d'aquells anys -Henschel, Scania-, i amb una nevada pròpia del temps hivernal del centre i del nord d'Europa:

L'Avia al costat d'un camió Pegaso d'una empresa valenciana en un moll de càrrega:

França, per proximitat i vincles comercials, va ser on aquest camió Avia va treballar-hi més. L'Avia al costat d'un Berliet en una base de l'empresa de transports francesa Mory SA:

Aquells anys, a Transports Pujol hi treballaven en Josep Pujol, l'amo, en Joan Valls, conegut per motiu com en Joan de Bigues, en referència al poble d'on procedia, Bigues i Riells, a la vall del Tenes, en Francesc García i en Pere Figueres, que feia d'ajudat o camàlic. 

SA Transportir va ser capdavantera en la recaderia internacional, destinada principalment aquells anys a atendre els serveis que havien de menester les empreses. La indústria catalana, força internacionalitzada, precisava exportar i importar peces. Aquest servei el cobria Transports Pujol a través de SA Transportir amb aquest camionet Avia. La propera crònica versarà sobre el camió més emblemàtic que va tenir Transports Pujol de Sant Feliu de Codines, una imponent tractora Magirus Deutz. 

El Barreiros Super Azor Gran Ruta de TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines.

Amb el Barreiros Halcon, Transports Pujol havia encetat les rutes per Espanya. La recaderia entre Sant Feliu de Codines i Barcelona i els transports d'àmbit provincial eren cosa del passat. Atès que la recaderia era una activitat que no interessava, els senyors Pujol van vendre-li la línia de recaderia i el camió Ebro B-45 amb què cobrien aquest servei a en Joan Salamaña, un altre transportista de Sant Feliu de Codines que feia de recader i treballava per empreses del municipi.  

El Barreiros Halcon era un camió una mica just de motor i tenia una cabina molt petita. Per atendre els transports arreu de l'Estat espanyol, cada cop més nombrosos, en Josep Pujol i Vallcorba va comprar un Barreiros Azor Gran Ruta, amb una caixa de fusta per transports generals fabricada per Carrosseries Vic, el seu carrosser de confiança. Disposava d'una vela que cobria la mercaderia.

La cabina d'aquest Barreiros, que derivava del Berliet francès, gaudia de molt bona acollida entre els transportistes espanyols. I llur amplitud la feia apte per transports de llargues distàncies. En Joan Pujol dins la cabina del Barreiros Super Azor Gran Ruta:

Als anys seixanta el món del transport i les relacions entre els camioners eren molt diferents d'avui dia. Era costum d'aturar-se a la carretera i fer-la petar amb altres companys de professió. En Joan Pujol acompanyat d'uns altres camioners aturat a un voral de la carretera:

També se li afegeixen altres companys amb els seus vehicles. En aquells anys en les rutes nacionals hi havia principalment camions Pegaso, Barreiros i alguns estrangers d'importació, com el Man dièsel retratat: 

El Barreiros a Casares, un poble de Màlaga. Una imatge habitual de la Espanya dels anys 1960 amb el pagès que es protegeix del sol amb una boina i el burret al seu darrera. El camàlic es carregava els feixos a l'esquena i usava una escala per enfilar-se a la caixa, una tasca que exigia paciència, temps i traça:

El Barreiros Super Azor fotografiat a Sant Feliu de Codines amb la placa TIR. El començament dels transports internacionals amb les rutes per països europeus:

El Barreiros Super Azor amb llantes trilex o d'aranya, i amb la placa TIR, acrònim de Transport International Routier, la finalitat del qual era la simplificació administrativa dels tràmits duaners entre els països adherits. Transports Pujol havia fet un pas més i realitzava rutes pels països europeus.

En Josep Pujol va treballar per TRANSPORTIR, una agència especialitzada en els transports internacionals i que tenia l'oficina a l'avinguda Marqués de l'Argentera 23 de Barcelona, davant de l'Estació de trens de França i prop del parc de la Ciutadella, que acull el palau del Parlament de Catalunya i del Zoo de la ciutat, al barri de la Ribera de Barcelona, on hi havia les oficines i establiments de les empreses de transport que operaven a Barcelona:

Per atendre els clients de Transportir, en Josep Pujol anava sovint al port de Barcelona per carregar i descarregar. Quan hi havia feina al port, tenia per costum de dinar en una fonda de la plaça de Sant Agustí Vell, al cor del barri de Ribera, de Barcelona, que freqüentaven alguns transportistes, on endrapaven una cuina popular i saborosa.

També es van iniciar els transports pels països europeus, principalment França i Itàlia. El Barreiros Super Azor fotografiat en diversos indrets d'Europa. Mentre es feia temps per complimentar els tràmits administratius, era una bona ocasió per fotografiar el camió:

Es cobrien transports internacionals i també serveis per l'Estat espanyol. El Barreiros fotografiat davant de les muralles de Àvila, a Castella:

Transports Pujol es va especialitzar en els transports internacionals. La internacionalització de l'economia catalana amb empreses exportadores que alhora precisaven de productes i maquinària estrangera permetia aquesta activitat.

Història d'Autos Sala SA de Figueres: les línies regulars de l'Alt Empordà i el Rosselló (II).

Als catalans del Rosselló que llegeixen aquest bloc.

Acabada la Guerra civil, la família Sala va haver de començar altre cop. Hi havia molta fam i misèria. Molta gent es guanyava la vida, o malvivia per ser rigorosos i exactes, proveint-se a El Pertús de productes bàsics que no hi havia pas manera de trobar a Figueres. Es tractava de menjar, medecines i productes de primera necessitat. L'òmnibus Hispano Suiza amb matrícula GI-861 completament recarrossat, que cobria la línia regular de Figueres a El Pertús:

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va succeir a l'inrevés. Molts europeus fugien del estralls de la guerra i de les persecucions. Els autos de Can Sala van transportar refugiats de tota mena, incloent-hi jueus alemanys i d'altres països on també eren perseguits.

Els autos de Can Sala carregaven els refugiats a Perpinyà i els duien fins a Figueres. Entre els refugiats que van usar els autos de Can Sala, hi havia el conegut metge Serge Voronoff, inventor de la joventut eterna amb els trasplantaments. A petició del doctor Voronoff, amb un vell i atrotinat autocar, el van dur amb la seva senyora i el seu equipatge fins a l'hotel Ritz de Barcelona.

També cal remarcar que durant la Segona Guerra Mundial, el soci francès que participava en la societat de la família Sala dedicada a l'explotació de la línia regular de Figueres a Perpinyà va fer-los una jugada per la qual la família Sala ja no va poder operar més al Rosselló. La seva línia va escurçar-se i es limitava a Figueres fins El Pertús, just a la ratlla.

Aleshores, Autos Sala SA es va haver de limitar a la línia regular de Figueres, La Jonquera i El Pertús. No van poder fer la línia del Rosselló, des del Pertús fins a Perpinyà. Arribats al El Pertús, els Cars Verds del Rosselló duien els viatgers fins a Perpinyà. També feien serveis discrecionals i serveis d'excursions.

Autos Sala SA també va treballar en el servei d'excursions i transport de turistes que gaudien dels atractius de la Costa Brava. Són els anys que una corrua d'autocars feia cap a l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes per recollir turistes i retornar-los un cop acabades les vacances.

Els primers anys de la postguerra, se les havien d'engiponar com bonament podien. Els autocars que havien comprat als anys 1920 i 1930 van haver-los de reconstruir per a les línies regulars.

El mític autocar Minerva que el setembre de l'any 1932 va anar fins a Roma per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la fundació del Foment Nacional de Peregrinacions, havent rebut la benedicció del Cardenal Pacelli, que aleshores ja era el Papa Pius XII, atès que havia estat el primer autocar no italià que havia anat a Roma, també va ser recarrossat per Irizar:

Un autocar Studebaker destinat a la línia de Figueres a Agullana:

L'autocar Man destinat a la línia regular de Figueres a El Pertús, amb una nova carrosseria construïda per Ca l'Ayats d'Arbúcies:

Un autocar Dodge amb una carrosseria construïda per Autos Sala SA:

Auto Naval Somua, matriculat a Còrdova, amb una carrosseria construïda per en Torrent de Figueres:

Aquest autocar, amb un altre decoració, aparcat davant de l'immoble del carrer de la Pujada del Castell 11 de Figueres, que era el despatx, la parada i administració d'Autos Sala SA:

A finals de la dècada del 1950, Autos Sala SA va renovar la flota de vehicles amb la compra dels primers Pegaso amb carrosseria Monotral. Un Pegaso Z-207 "Barajas" amb matrícula GI-27900:

Interior d'aquest Pegaso Monotral:

Després va comprar-se un Pegaso Comet amb carrosseria Monotral. Ací fotografiat amb placa provisional:

Aquest Pegaso Monotral fotografiat davant de l'agència d'Autos Sala SA al carrer de La Pujada del Castell 11, de Figueres, amb llur matrícula definitiva: GI-37446.

Un altre dels autocars comprats per Can Sala a la primera meitat dels anys 1960: un Henschel amb una bella i reeixida carrosseria del carrosser saragossà Ciscar:

Interior d'aquest Henschel equipat amb butaques folrades d'escai vermell:

En Joan Brugués recorda que tot just estrenat aquest autocar va ser llogat per recollir uns turistes anglesos a l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes. Era l'estiu i feia molta xafogor. Els turistes anglesos van acomodar-se a les butaques de l'autocar, folrades d'escai vermell, una pell sintètica que impedia la transpiració.

La sorpresa va ser absoluta quan, arribats a destí, els turistes anglesos van aixecar-se de llurs butaques i van comprovar astorats que les seves samarretes i camises estaven tintades del color vermell de l'escai. Van haver de córrer per proveir-los de noves camises per apaivagar les queixes i reclamacions.

Després Autos Sala SA va optar per autocars Barreiros. Un bonic autocar Barreros-AEC amb una carrosseria de la casa Ciscar de Saragossa:

Un altre autocar Barreiros Saeta amb matrícula GI-73861:



Continuarà.