Si en l'anterior article glossarem succintament la història de l'empresa automobilística Seat, avui li toca el torn a l'Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA), constructor de camions i xassísos per autocars i autobusos amb la marca Pegaso. ENASA fou una altre projecte industrial promogut per l'Institut Nacional d'Indústria (INI), organisme del Ministeri d'Indústria Espanyol constituït l'any 1941 per industrialitzar el país a cop de decret i en compliment d'una rigorosa planificació econòmica, sobre les ruïnes de la Hispano Suiza de Barcelona.
El material fotogràfic que acompanya aquest article procedeix d'un catàleg d'ENASA, pertanyent a l'arxiu del senyor Joan Brugués i Prat, el qual incorpora un resum amable del desenvolupament tecnològic del centre tècnic de l'empresa i alguns dels vehicles produïts.
L'antecedent del centre tècnic d'ENASA fou l'oficina tècnica de la fàbrica d'automòbils que tenia la Hispano Suiza a Barcelona. Aquesta oficina tècnica, comandada per l'enginyer suís Marc Birkigt (1878-1953), investigà i desenvolupà motors d'automoció i d'aviació. També fou el responsable del desenvolupament dels automòbils i camions de la Hispano Suiza.
Un camió Hispano Suiza de rodes massisses produït a la fàbrica de La Sagrera de Barcelona destinat a l'exèrcit:
L'INI creà l'any 1946 el Centre d'Estudis Tècnics de l'Automoció (CETA) amb l'objectiu de donar suport al desenvolupament de vehicles i motors que havien de produir les empreses sota control estatal. A desgrat de l'ampul·lositat dels seus objectius, el seu recorregut real fou més aviat escàs.
El novembre de l'any 1946 el INI adquirí a l'industrial Miquel Mateu i Pla, en Miquel dels Ferros com era conegut a Barcelona pel negoci familiar, la fàbrica Hispano Suiza i la Secció Tècnica de Proves d'experiència. En realitat, i com s'estilava aleshores, fou una confiscació en tota regla en virtut de la qual al senyor Mateu se li abonà una indemnització fixada lliurement pel propi Estat. La família d'en Miquel Mateu, que en Josep Pla definí en el llibre Notes per a Sílvia, publicat l'any 1974, dos anys després de la seva mort, com "un personatge sinistre, un burgès dominat per la por, per una ànsia
econòmica sense límits, l'autèntic representant del franquisme a
Catalunya", procedia de Llinars del Vallès, un poble predominantment agrícola de la comarca del Vallès Oriental.
Amb l'adquisició de la Hispano Suiza, i amb el propòsit de crear una gran empresa constructora de camions i autocars, el INI millorà les instal·lacions de la fàbrica del barri de La Sagrera de Barcelona. La fàbrica de La Sagrera comença la producció dels primers vehicles Pegaso, camions i autocars equipats amb motors de benzina i amb motors dièsel de cent vint-i-cinc cavalls de potència:
Vehicles Pegaso produïts en els anys 1950:
Vista aèria de la fàbrica de La Sagrera de Barcelona amb uns quants camions estacionats en el seu pati:
El primer camió Pegaso produït per ENASA és basava en el camió Hispano Suiza G66. El primer motor dièsel rendia cent vint-i-cinc cavalls de potència. El següent motor produït, també dièsel, oferia cent quaranta cavalls de potència:
Amb un propòsit únicament propagandístic d'exalçar el redreçament d'Espanya, un país arruïnat per la guerra civil i l'aïllament internacional, i vanagloriar-se dels avantatges de la política econòmica autàrquica aplicada per la dictadura franquista, que era una gran aixecada de camisa, ENASA produí uns pocs cotxes esportius summament luxosos i problemàtics sota la direcció de l'enginyer Wifredo Ricart i Espina. La bellesa d'aquests vehicles és un fet cert i inqüestionable:
L'any 1953 s'inicià el desenvolupament d'un nou camió de cinc tones que pren la denominació de Pegaso Z-207. Molt modern aleshores, disposava d'un motor de sis cilindres configurat en V a 120 graus, sis marxes -la segona i la tercera sincronitzades-, suspensió davantera de rodes independents i molles helicoïdals independents. Aquest camió, que fou construït a la nova fàbrica aixecada per ENASA a Barajas, a tocar de Madrid, motiu pel qual fou conegut com el Pegaso Barajas, incorporava una xapa acanalada i la creu al radiador, herència dels automòbils esportius:
Els enginyers de ENASA de Barcelona desenvoluparen el Pegaso Z-206, un camió de deu tones que equipava un motor de sis cilindres amb quatre vàlvules per cilindre i que rendia cent seixanta-cinc cavalls de potència. Són els anys de les carrosseries carregades d'ornaments i barroques inspirades en els luxosos autos nord-americans, singularment del Cadillac:
L'any 1960 l'empresa donà un canvi de rumb, amb una gestió més professional. Els resultats no es feren esperar: l'augment de la producció i la comercialització del Pegaso 1060 i el Comet en són l'exponent més clar de la nova etapa:
Autobús urbà comercialitzat a principis dels anys 1960 per atendre la demanda que es produïa en aquest segment:
Fruit de la col·laboració entre ENASA i Leyland, es comercialitzà l'any 1962 el Pegaso Comet amb una capacitat de vuit tones de càrrega útil. Disposava d'una cabina panoràmica i funcional:
Pegaso de l'empresa Casas de Mataró, exposat a la fira de Barcelona i equipat amb una carrosseria de la casa Obradors de Manresa:
L'any 1963, i arran de les noves directrius europees del transport, ENASA desenvolupà el Pegaso 1065 Europa. Paral·lelament es desenvoluparen els nous models d'autobusos urbans i interurbans, com aquesta unitat articulada fotografiada a la plaça Espanya de Barcelona, amb els edificis sinistres que la delimitaven:
S'emprengueren nous projectes de camions tot terreny, amb configuracions 4x4 i 6x6, destinades principalment a l'exèrcit:
Els anys 1970 es produeix la crisi del petroli, amb la reducció de la producció, de la plantilla i l'augment de les pèrdues econòmiques:
L'any 1971 ENASA presenta el projecte d'una nova cabina i d'un nou motor de dotze litres:
L'any 1973 se li acobla un turbo al motor de dotze litres. Línies de muntatge del Pegaso
Cabina quadrada:
El mes de juny de 1974 s'inicien els treballs per al llançament de la cabina abatible, un projecte conjunt de ENASA i l'empresa Jaro B.V:
L'any 1980 es traslladaren a la Zona Franca de Barcelona els serveis de l'antiga fàbrica de La Sagrera, la qual s'enderrocà per donar pas a un gran parc urbà, i s'enriquí el catàleg de vehicles militars amb un nou vehicle amfibi:
Els anys 1980 es consolida el sanejament de l'empresa per la seva posterior venda i l'aparició d'una nova gamma de vehicles que presenten millores substancials respecte dels models precedents:
En compliment del pla estratègic de ENASA, l'any 1981 s'inicià el desenvolupament d'una nova gamma de camions, denominada T-1, amb una major racionalitat, fiabilitat i simplificació per competir amb la resta de constructors europeus. Dins d'aquest programa, es compararen dos motors Pegaso de dotze litres amb altres cinc motors d'altres fabricants europeus, sotmetent-los a un prova d'una durada de dues mil hores amb uns resultats satisfactoris.
Amb el constructor alemany de caixes de canvi ZF, ENASA hi celebrà un conveni de col·laboració per la construcció d'una caixa de canvis de velocitats sincronitzada. I l'any 1982, arran del campionat mundial de Futbol, es presentà l'autocar 6100-S per al transport oficial de les seleccions participants. Les millores incorporades en quant a qualitat, confort i seguretat suposaren un gran avanç pel transport de viatgers per carretera:
La primavera de l'any 1983 fou presentada la nova gamma de camions T-1, que abastava des de les catorze fins les quaranta tones. Un gran esforç de ENASA materialitzat en dues mil modificacions respecte la gamma precedent i una nova imatge estètica més moderna per plantar cara a la resta de constructors europeus:
De resultes de la col·laboració amb el fabricant alemany Man, fou presentat el nou autobús Pegaso 6420 dotat d'estructura autoportant, suspensió pneumàtica i canvi automàtic:
Aquest catàleg finalitza l'any 1984, amb la presentació de la nova gamma de camions T-1, el conegut Bocanegra, un bon vehicle. Per aquest motiu, no conté els darrers deu anys de l'empresa, que s'acaba amb la seva compra i absorció per Iveco. No inclou, per tant, ni el Pegaso Tecno ni el model Troner, cabina desenvolupada conjuntament amb el fabricant holandès Daf.
Sorprèn d'aquest catàleg que es centri únicament en els vehicles Pegaso, ignorant l'adquisició del constructor val·lisoletà Sava que comportà la progressiva integració i comercialització de la seva gamma de camions lleugers, furgons i furgonetes de procedència anglesa sota la marca Pegaso. Tampoc hi ha cap referència als acords fallits amb el grup nord-americà International Harvester. Agraïm al senyor Joan Brugués la gentilesa i amabilitat de pouar en el seu extraordinari arxiu i oferir-vos aquest article.
