Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Austin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Austin. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de desembre del 2014

Catàleg dels vehicles Pegaso i Sava a finals dels any 1970 i el 1981.

El senyor Joan Brugués conserva dos catàlegs que contenen tots els vehicles que produïa ENASA a finals dels any 1970 i l'any 1981 comercialitzats amb les dues marques amb què operava: Pegaso per als camions, autobusos i autocars grossos i Sava per als vehicles lleugers. L'objectiu de Sava, mai reeixit, fou competir amb Motor Ibérica SA. 

El catàleg exposa la gamma de motors que produïa. A Barcelona, alguns taxistes i particulars canviaren els motors originals de benzina que muntaven els seus Seat 124 per motors Sava. Aquests motors eren poc fiables, molts lents i pesats. Aquesta solució també s'aplicà en el Seat 132 motoritzat amb el motor dièsel Mercedes Benz i el Seat 124 equipat amb el popular i fiable motor Perkins: 

IMG_2192

La gamma lleugera, integrada per furgonetes i camions petits, es basava en la Sava J4 -una evolució de la furgoneta anglesa Austin- i la Sava Cosmos, model aquest molt modern i funcional però que tingué poques vendes. La marca Sava, que tenia una mala imatge entre els transportistes i professionals, fou un llast per a competir amb els vehicles Ebro i Avia produïts per Motor Ibérica SA:

IMG_2187

La gamma mitjana de camions era formada per el Pegaso Comet, el model de ENASA que estigué més anys en producció, i els Pegasos cabina quadrada abatible:

IMG_2188

La gamma pesada era formada pels diferents models i configuracions que muntaven la cabina quadrada, i també les tractores:

IMG_2189

ENASA, com també fou el cas de Seat, tenia la voluntat d'oferir un catàleg amplíssim que abastava  des de la gamma lleugera fins a la pesada i també el major nombre de bastidors per autobusos i autocars. D'aquesta manera, la gamma d'autobusos i autocars començava amb els microbusos i acabava amb els models articulats. En quant als autocars, tots els carrossers treballaven amb bastidors Pegaso:

IMG_2190

El catàleg concloïa amb els vehicles especials per l'exèrcit, cossos de bombers i vehicles per obres públiques:

IMG_2191

La gamma de ENASA de l'any 1981, encara amb les dues marques Pegaso i Sava, presentava respecte del catàleg anterior les següents novetats: la desaparició de la cabina del Pegaso Comet substituïda pel model 1121 (la cabina Comet es mantingué solament per al model 3041); la racionalització i simplificació de la gamma d'autobusos i autocars amb la desaparició dels models de menys demanda per reduir les pèrdues econòmiques; i més oferta de vehicles militars amb la incorporació de tanquetes i vehicles amfibis:

IMG_2280

Tractora Pegaso amb llur semiremolc l'any 1981: 

IMG_2278

També us presentem la relació de motors i dels preus dels vehicles que produïa aleshores ENASA: 

IMG_2171

IMG_2172

IMG_2173

IMG_2174

D'ençà de l'any 1972, que es presentà el Pegaso cabina quadrada, a l'any 1981, es produïren poques novetats a ENASA: algunes millores en els motors i el llançament de la cabina abatible. Foren els anys dels grans costos econòmics derivats de les indemnitzacions de reducció de personal i, per tant,  poc capital hi hagué disponible per invertir en investigació i desenvolupament. 

L'any 1983, amb la presentació de la nova gamma de camions T-1, desaparegué la marca Sava en favor de Pegaso. Les furgonetes i camions lleugers Sava foren comercialitzats sota la marca Pegaso. Els vehicles Sava desaparegueren definitivament amb el llançament de la gamma lleuguera Ekus de procedència alemanya. 

En els propers articles continuarem l'exposició de més catàlegs dels vehicles produïts per ENASA.

divendres, 7 de març del 2014

Transports Antoni Navarro d'Anglès (La Selva).

L'Antoni Navarro va néixer a Montánchez, un poble de Càceres conegut per la producció de pernils, l'any 1924. A finals de la dècada del 1950 es va establir a Anglès, a la comarca de La Selva, per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda, una de les grans obres públiques de la dictadura franquista a Catalunya.

L'any 1959 comprà a en Josep Quintana Clé, fill també d'Anglès, un Ford Canadà carrossat amb un bolquet per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda. El senyor Quintana li vengué el camió i també proporcionà aquesta feina. Dues fotografies del senyor Antoni Navarro al costat de la cabina del Ford Canadà quan treballava en la construcció de l'embassament de Susqueda:





El senyor Amador Castro i Villena ha comentat en la pàgina Susqueda del Facebook que aquest camió Ford del senyor Navarro també fou usat per repartir als treballadors, que eren en els seus llocs de treball, el menjar elaborat a les cuines. La gran quantitat de personal que treballava en aquesta obra requeria d'una bona logística per a atendre les seves necessitats.

La construcció de l'embassament de Susqueda era una feina que trinxava els camions. Amortitzat el Ford Canadà, en Josep Quintana que treballava en aquesta gran obra i ensems comprava maquinària i camions per proveir els transportistes autònoms que s'hi guanyaven les garrofes, li vengué un segon camió, un Austin usat. El senyor Quintana viatjava arreu d'Espanya cercant camions aptes per treballar a Susqueda. També cercava arreu d'Espanya camions Unimog que repassaven al Taller Ran de Girona per encàrrec de La Forestal i demés empreses i particulars que treballaven en l'explotació forestal dels boscs. El senyor Navarro sempre treballà a Susqueda per compte del senyor Quintana. Aquest camió, que portava molta guerra damunt seu, fou desballestat.

Una excavadora amb cadenes d'en Josep Quintana Clé; al fons, aparcat dins d'un solar, un camió Barreiros Saeta de l'empresa Bigues Agustí SL de Banyoles:


En la construcció de l'embassament de Susqueda hi treballaren en Josep Quintana Clé, en Joaquim Pla i Nogué, Transports Raya, en Mariano Patinyo que després treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava i el viaducte del tren de la RENFE que travessa la ciutat de Girona, una obra executada per la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Drahuar, constituïda per Dragados y Construcciones SA i Construcciones Huarte SA, els germans López del barri de Germans Sàbat de Girona que tenia un Pegaso 1061 i un Pegaso 1095, els germans Magro i Transports Robles, dos transportistes també del barri de Germans Sàbat de Girona.

En Joan Planas i Boada, un transportista que disposava d'un camió Nazar gros, un Barreiros Super Azor i tractors Ebro Super 55 de color blau cel, treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava, una de les grans infraestructures llegades per la dictadura del general Franco.

Autocars Giralt d'Amer, que feien de fondistes, i Autocars Torrent, també d'Amer, transportaven els treballadors que participaven en la construcció d'aquest embassament. Autocars Torrent havia treballat amb un autocar Chevrolet amb matrícula GI-3161, comprat usat al senyor Agustí Brugués Olivet.

Els miners que treballaven a les mines d'Osor, també a la comarca de La Selva, d'on s'extreia feldspat que s'exportava a través dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava, els transportaven La Hispano Hilariense, que tenia un garatge a Anglès on hi tancaven els autocars, i en Font, un flequer d'Anglès que comprà un autocar per prestar aquest servei.

Un colla de treballadors que participaven en la construcció de l'embassament de Susqueda; al fons, un Euclid i una excavadora de cadenes i cables de la casa Northwest 180 M B:

IMG_1870

Una excavadora de cadenes i cables que participà en la construcció d'aquest embassament:

IMG_1879

Un Pegaso 140 dièsel, amb el número 79 de la flota de la constructora madrilenya Dragados y Construcciones SA, la principal empresa d'obra pública espanyola aleshores que participà en la construcció de l'embassament de Susqueda, carrossat amb un bolquet i fotografiat a l'entrada de l'obra: 

IMG_1872

Aquest Pegaso, segons la informació facilitada pel senyor Amador Castro a la pàgina Susqueda del Facebook, el conduïa el senyor Calo i transportava els encarregats de l'obra que residien a Amer i El Pasteral. El tendal, que mai fou llevat, servia per aixoplugar i protegir el personal que el camió transportava.

El tercer camió que adquirí l'Antoni Navarro fou un Magirus comprat nou al Garatge Sport de Salt equipat amb un bolquet Meiller Kipper. Amb aquest camió treballà a la construcció de l'embassament de Susqueda i de l'aeroport de Girona-Costa Brava a la segona meitat dels anys 1960. Acabada aquesta obra va vendre'l a un empresa que el destinà a la urbanització d'Empuriabrava, al golf de Roses, amb canals artificials i que va destruir una part dels Aiguamolls de l'Empordà, un espai de maresmes de gran valor ecològic.

El senyor Raya, de la Cellera del Ter, regentava un bar i fundà Transports Raya. Disposava de dos camions Nazar i d'un Barreiros que treballaven en la construcció de l'embassament de Susqueda.  Acabada l'obra, comprà uns camions Barreiros per transports generals per carretera. El senyor Antonio Navarro conduïa un dels Barreiros. Portava fruita a Madrid. Carregava rajols als baixos de la caixa, a la Bisbal d'Empordà, i gàbies de pollastres al pis superior de la caixa del camió, cap a Granada.

Plegat de Transports Raya el senyor Navarro entrà a treballar a Transports Pujolràs d'Anglès. Havien començat amb un Pegaso Comet que al cap d'uns anys canviaren per un Pegaso 1062 de tres eixos, doble direcció, dotat de palanques. Feien transports generals. Un dels clients principals era la fàbrica Nestlé de Sant Gregori, a prop de Girona. A la fàbrica de la Nestlé hi carregava caixes de pots de Nescafé que distribuïa arreu d'Espanya: Sevilla, València, Saragossa, Bilbao i Madrid. La feina a la fàbrica Nestlé de Girona la tenia en exclusiva Transports Sellés de Quart i Transports Pujolràs hi treballava com a subcontractat.

Quan l'any 1970 plegà Transports Pujolràs d'Anglès, el senyor Antoni Navarro comprà els dos camions que tenien, un Pegaso 1062 amb canvi de palanques i un 1063 amb canvi de bola. Muntaven unes caixes per transports generals construïdes per Carrosseries Pirineus.

El Pegaso doble direcció amb canvi de palanques del senyor Antoni Navarro fotografiat al carrer Verneda d'Anglès, aparcat ran de la fàbrica de llapis de can Masats; al fons, la fàbrica Industrias Jose Esteba SA, que produïa escuradents:







Amb els dos Pegasos doble direcció continuà per compte de Transports Sellés SA el transport arreu d'Espanya del Nescafé que es produïa a la fàbrica de Sant Gregori. A Madrid recollia els pots on s'envasava el Nescafé. També carregava conyac Fundador produït pel celler Pedro Domecq a Jerez de la Frontera, província de Cadis, que repartia a Catalunya i altres indrets de l'estat espanyol.

En aquells anys, el transport era molt diferent. A la plaça del Marquès de Camps de Girona hi havia un valencià que s'estava els dies laborables al bar Oriental i es guanyava la vida donant càrregues als camioners a canvi d'una comissió. Lliurava un paperet al camioner que, sovint, ni tan sols baixava de la cabina amb la indicació concreta de la càrrega assignada.

A la segona meitat dels anys 1980 el senyor Antoni Navarro es jubilà del transport general per carretera. Agraïm al Diego Navarro, son fill, la biografia professional de son pare i les fotografies que il·lustren aquest article.

diumenge, 28 d’agost del 2011

Els autos d'ENHER (III).

ENHER també disposava d'una petita flota d'autos al servei del personal d'alta direcció, enginyers, directius i apoderats. En la dècada dels anys 1940, aquests autos eren molt senzills. Majorment, cotxes de la casa Ford que havien sobreviscut a la guerra civil de l'any 1936-1939.

La senzillera d'aquests vehicles, alguns fins i tot rònecs, d'una empresa pública de la importància d'ENHER, palesa la precarietat de mitjans materials i l'extrema pobresa del país en els anys 1940. Aquesta pobresa s'allargarà, més esmorteïda, durant la següent dècada. La llarga i ombrívola postguerra es superarà finalment l'any 1959 amb l'aprovació del Pla d'estabilització econòmica, imprescindible per a evitar el col·lapse i fallida imminent del país.

El primer auto era un Ford matriculat a Mallorca:

IMG_8810 Fons fotogràfic d'ENDESA.


Un altre Ford amb matrícula B-30563:

IMG_8817 Fons fotogràfic d'ENDESA.


Un Ford amb matrícula B-33850:

IMG_8815 Fons fotogràfic d'ENDESA.


ENHER també tenia un Ford amb matrícula B-35924. Aquest auto va patir un accident el mes d'agost de l'any 1950:

IMG_8814 Fons fotogràfic d'ENDESA.

IMG_8807 Fons fotogràfic d'ENDESA.

IMG_8808 Fons fotogràfic d'ENDESA.


Un altre Ford amb matrícula B-39060:

IMG_8816 Fons fotogràfic d'ENDESA.


Als anys 1940 s'amplia la flota d'autos amb la compra de tres cotxes de fabricació anglesa. Un Vauxhall amb matrícula B-76266:

IMG_8811 Fons fotogràfic d'ENDESA.


Un Standard amb matrícula B-77371:

IMG_8806 Fons fotogràfic d'ENDESA.


I un bonic Austin amb matrícula B-77561. La compra d'aquest auto representa un salt qualitatiu en quant als vehicles:

IMG_8812 Fons fotogràfic d'ENDESA.

IMG_8813 Fons fotogràfic d'ENDESA.

Continuarà.

dimecres, 22 de juny del 2011

Autocars de Can Olivet de Banyoles: calaix de sastre (II).

Continuem amb el calaix de sastre de les fotografies dels autocars de Can Olivet, de Banyoles, que conserva el senyor Joan Brugués i Prat. Quatre autocars de Can Olivet carrossats per en Beulas, el carrosser català predilecte d'aquesta empresa del Pla de l'Estany:

fot476

fot477

fot478

Un d'aquests quatre autocars en una carretera nevada:

fot479



Un autocar de Can Olivet carrossat per INDCAR, d'Arbúcies, que ja hem relacionat en una crònica anterior:

fot480



Un bonic autocar de Can Olivet també carrossat per en Beulas i que ja hem tractat en aquest bloc:

fot481



Fotografia d'època de la plaça dels Turers, al centre de Banyoles. Hi ha un autocar, possiblement de TEISA o de Can Olivet:

fot482



Fotografia del Reo de la cua presa l'any 1935. Aquest vehicle fou requisat a la guerra civil. Es va recuperat un cop acabat el conflicte bèl·lic i restaurada la carrosseria:

fot483



Fotografia d'un autocar de Can Olivet, del qual es desconeix la matrícula. Muntava un gasògen sobre el qual hi ha un vailet enfilat. El xofer era en Joan Soy i Canal, fill d'Olot:

fot484



Tres autocars de Can Olivet fotografiats al santuari de Santa Maria del Collell, en ocasió del casament del senyor Joan Brugués i Prat. El Seat 1400 B, un dels primers matriculats a Girona, pertanyia a la senyora Marta Llauradó Giménez:

fot485



Carrosseria d'un autocar Chevrolet amb matrícula GI-6986, desmuntada per haver-la venuda. En aquells anys per força calia aprofitar-ho tot. La segona carrosseria que va muntar aquest autocar va fabricar-la el carrosser Bertran i Teixidor, de Banyoles:

fot486



Fotografia dels danys ocasionats a un autocar Austin després d'un accident que va patir a la ciutat de Girona:

fot487

Aquest autocar abans de l'accident:

fot488



L'autocar GMC de Can Olivet amb dues carrosseries diferents, construïdes ambdues pel carrosser Torrent de Figueres (Alt Empordà):

fot489

fot490

Aquest autocar fotografiat al pont de Besalú amb la carrosseria modificada:

fot491

Aquest autocar en un viatge cap a Itàlia:

fot492

Fotografiat a Gènova:

fot493




Un Seddon de l'empresa Autocars Olivet, de Banyoles, amb una carrosseria de Can Beulas:

fot497

fot494

fot495

fot496

Aquest autocar Seddon amb una carrosseria Ciscar, de Saragossa:

fot498

fot499

Continuarà.