Imatges d'Itàlia: fotografies d'en Josep Llenas i text d'en Miquel Patinyo (i III).

A bord del seu Pegaso 1060 per les carreteres catalanes, en Josep Llenas es trobava sempre els mateixos camions. Els Pegasos, els Barreiros, els Ebros, els Avia, els Sava, algun escadusser Nazar i, inclús, un camió Karpetan d'un transportista de Pontós, un poble de l'Alt Empordà, que baixava cap a Barcelona per la carretera Nacional II. 

El viatge per Itàlia li va ser molt profitós a en Josep Llenas. Va veure els camions italians amb els seus remolcs de tres eixos. Aquests remolcs no corrien pas per les carreteres del nostre país per causa de l'estretor i els revolts de les carreteres catalanes. La legislació de transports espanyola era més restrictiva i intervencionista que l'italiana. Un camió Fiat amb el seu remolc de tres eixos: 

Una filera de camions:



Un altre camió Fiat amb el seu inseparable remolc:



Un camió i un remolc carregat de troncs d'ample diàmetre:



Un bonic camió Fiat:



Més camions italians:



Una tractora Daf:



Un turisme nord-americà, de molta anomenada aquells anys:

Acabem aquests tres articles del viatge d'en Josep Llenas a Itàlia amb el retrat d'una font brollant enmig d'una plaça, amb l'elegància clàssica dels monuments que hi ha als carrers, places i avingudes de les ciutats italianes:

Vull agrair al meu amic Josep Llenas la difusió en aquest bloc dels camions que va retratar a Itàlia, a principis dels anys 1970, uns camions on el gust pel disseny hi era ben present.

Imatges d'Itàlia: fotografies d'en Josep Llenas i text d'en Miquel Patinyo (II).

Més camions fotografiats per en Josep Llenas en el seu viatge a Itàlia, a principis dels anys 1970. La majoria dels camions retratats són Fiat, els omnipresents Fiats en podríem dir. El gran fabricant torinès disposava de recursos econòmics per desenvolupar motors més rendibles i fiables que no pas la competència, amb una situació financera més esllanguida.

Els italians, molt hàbils i espavilats, van veure ràpidament la jugada. Per causa de la crisi del petroli de l'any 1973 amb la recessió econòmica que se'n va derivar als països occidentals, van crear Iveco per la fusió i compra d'uns quants fabricants europeus de camions, principalment italians. Avui dia, IVECO és una marca de camions i vehicles comercials coneguda arreu del món i implantada als cinc continents.

Camions Fiat fotografiats per en Josep Llenas a Itàlia:



Més camions Fiat, un model que no va córrer gaire per les carreteres del nostre país:

Els llargs remolcs dels camions italians que en Josep no es cansava pas de fotografiar:

Un trailer:



Un Fiat rígid de quatre eixos:

Un Fiat amb el seu remolc de tres eixos, molt estès al país transalpí, fotografiat a un moll:

Un camió Alfa Romeom amb un radiador semblant a les furgonetes Romeo A que l'empresa FADISA fabricava a la planta d'Àvila:

D'aquestes grues no n'hi havia aquells anys al port de Barcelona, que en Josep coneixia prou bé per anar-hi a carregar i descarregar amb el seu Pegaso 1060:

Continuarà.

Els vehicles exposats a la Fira internacional de mostres de Barcelona celebrada l'any 1958.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona, de caràcter anual, també va celebrar-se l'any 1958. Poc a poc, havia augmentat el nombre d'expositors i visitants. L'activitat econòmica i la producció industrial, tímidament, revifaven després dels difícils anys de la immediata postguerra.

En aquella edició de l'any 1958 destacava l'estand de Ford-Ebro, veritablement espectacular. Un plat volador entremig d'un coet a punt d'enlairar-se. Semblava talment que els responsables d'aquella empresa haguessin intuït el tomb i capgirell que l'economia espanyola experimentaria en un parell d'anys, abandonant la misèria i enfilant-se en quant a producció industrial, ocupació i riquesa. Fotografies d'aquest estand:

Autos fabricats per la casa Ford, exposats sota el plat volador:

Els mítics tractors Ebro, els quals van mecanitzar el camp català. Després de cinquanta anys, encara hi ha tractors Ebro en actiu:

Tractors i autos Ford:









Sava, l'empresa val·lisoletana fabricant de vehicles industrials, presentava la camioneta P54:



Els estands exteriors de maquinària agrícola:







L'estand de maquinària agrícola i dels Lands Rovers:



L'estand de MOTORSOL SA amb les seves representacions. Al costat, un camió Fiat:



L'estand de les motocicletes Lambretta:

La Fira Internacional de mostres de Barcelona celebrada l'any 1958 marcava la transició entre les fires de la postguerra, buides i tristes, i l'esclat d'expositors que es produiria a partir del 1961, arran del canvi de política econòmica.

TRANSPORTS NOGUÉ DE MOLLÓ (RIPOLLÈS)

Avui ens endinsem en la història d'una petita empresa de transports de caràcter familiar de la vila ripollesa de Molló. Ens referim a l'empresa Nogué, la qual prestà servei en els anys posteriors a la guerra civil del 1936-1939, època especialment difícil per l'escassedat de vehicles en condicions, per l'absència de benzina i per unes infraestructures viàries força deficients i malmeses per les conseqüències de la contesa.

Aquesta empresa guardava llurs vehicles a Camprodon, cobrint les necessitats de transports de la comarca desplaçant-se, si calia, fins a altres comarques limítrofs de Girona i Barcelona, com la Garrotxa o la Plana de Vic.

D'aquesta empresa hem pogut recollir dues fotos de dos dels camions que van pertànyer-hi. En primer lloc, es tracta d'un camió d'origen nord-americà segons les llantes que muntava i que era conegut popularment com la "Societat de Nacions" atès que estava format per l'acoblament de peces de procedències diverses d'altres vehicles. Aquesta foto està presa a Camprodon.

En quant a la cabina d'aquest camió, fou refeta per un taller especialitzat en la construcció de vehicles de Banyoles. La qualitat de l'acabat d'aquesta cabina palesa el grau de sofisticació que aquestes tasques de reconstrucció de vehicles procedents sovint de la guerra i les subhastes de l'exèrcit, van assolir a les comarques de Girona, fet encara més remarcable si es té en compte les penúries i manca de matèries primes imposada en la postguerra per la política autàrquica de resultats funestos.



El segon vehicle és un Fiat estacionat a la placeta de Camprodon. És un vehicle de disseny atractiu i poca capacitat de càrrega, notes predominants dels vehicles d'aquella època. Fou un dels Fiat importats per l'exèrcit franquista en la guerra civil espanyola. En aquesta fotografia s'esguarda al fons un carro amb un cavall, transport que va recobrar certa importància en els anys immediats a l'acabament de la guerra civil degut a la precarietat de mitjans de transport tota mena que patia el país.

Amb aquest Fiat, el senyor Nogué transportava diàriament la llet des de Molló fins a Camprodon. L'empresa de transports Germans Plana, de Surroca, recollia la llet des de Llanars fins a Camprodon, seguint la vall del riu Ter, amb un camió Ford de 17 cavalls. Les lleteres que havia transportat en Nogué es carregaven a Camprodon en el Ford de 17 cavalls de Germans Plana, que duia tota la llet de Molló i Llanars fins a Ripoll. Allà es carregava en el darrer tren que sortia de Ripoll, a les 18.20 hores, per a dur-la a Barcelona. Aquest tren de mercaderies era conegut com "el correu".

Serveixin aquestes dues fotos de recordança d'una època molt dura i soferta per a aquells que els hi tocà de viure-la, si bé, es va realitzar amb una predisposició d'esperit molt diferent dels temps presents.