Els darrers Pegasos de Ripoll i el GARATGE ESTEVE

A la vila de Ripoll va haver-hi d'ençà de la dècada dels anys quaranta fins a mitjans dels anys vuitanta del passat segle, un nombre força important de camions. La presència d'importants empreses que fins i tot depassaven el miler de treballadors com era TALLERS CASALS SA o SOLER & PALAU SA, ambdues dedicades a la ventilació industrial, conegudes empreses tèxtils i, a més, tota mena de tallers auxiliars que treballaven a redós d'aquestes industries principals, va ser la causa que hi hagués força camions per a atendre llurs necessitats de transports.

Així mateix, una altre de les altres circumstàncies que va provocar que a Ripoll hi hagués molts camions era l'absència de transport de mercaderies per tren, un dels problemes històrics del transport a l'Estat Espanyol, si ho comparem amb d'altres països europeus. Per bé que a Ripoll hi ha una estació important de la línia de tren de Barcelona fins a Puigcerdà, mai va usar-se aquesta línia per a transportar les mercaderies que havien de menester les empreses i, posteriorment, transportar els productes acabats fins a Barcelona per ser distribuïts. Aquesta alternativa al transport per carretera, tal vegada hagués abaratit el cost del transport de les mercaderies, en una època on la capacitat de càrrega dels camions era força limitada i la precarietat de la carretera nacional 152 -actualment C-17- constituïa un mal endèmic, com encara ho és actualment.

En aquells anys, algunes de les principals indústries de Ripoll disposaven d'una flota de camions pròpia, alhora que també hi havia diverses agències de transports que treballaven per altres fàbriques. Entre les principals empreses de transport de Ripoll d'aleshores cal citar EL RÀPIDO de Ripoll, la qual va tenir tota mena de camions de procedència diversa incloent-hi un Hino japonès; o TRANSPORTS DOMÈNEC SOLDEVILA, al qual sempre havia treballat amb Pegaso i que avui dia encara transporta els productes acabats de l'empresa SOLER & PALAU SA amb una moderna flota de Mercedes Benz Actros.

Indubtablement la marca de referència dels transportistes ripollesos durant aquells anys fou Pegaso. Els mítics Comet, 1060 ó "Europa" eren els camions més valorats en la dècada dels anys 1960. Durant els anys 1970 van irrompre el cabina quadrada, per bé que els anteriors estigueren en actiu fins a finals del 1980 i començaments dels anys 1990.

Aquesta demanda de Pegasos va permetre que el Ripollès disposés d'un concessionari propi de Pegaso, GARATGE ESTEVE, el qual col·laborava amb el gran concessionari oficial de Pegaso a la comarca d'Osona, AUTOSUMINISTROS VIC SA. El titular d'aquest concessionari era el senyor Esteve Rosell, qui oferia un servei de compravenda de vehicles nous i de segona mà, recanvis i un taller especialitzat. Posteriorment aquest concessionari va esdevenir el representant d'Iveco al Ripollès fins llur tancament per la jubilació del senyor Rosell.

Aquesta fotografia presa l'any 2006 es veu un Pegaso Tecno aparcat davant del GARATGE ESTEVE, concessionari oficial de la casa italiana Iveco a la comarca del Ripollès:

Aquests darrers anys la presència de camions al Ripollès ha minvat considerablement. La crisi industrial amb el tancament de fàbriques ha comportat una reducció de l'activitat econòmica i dels transports en aquesta comarca. Aquest fenomen ha estat paral·lel a la desaparició gradual dels camions Pegaso i d'altres camions espanyols, la presència dels quals avui dia pot qualificar-se de testimonial.

En aquests moments, a Ripoll solament resten 4 camions Pegaso, tres dels quals són en actiu i el darrer ja retirat del servei. La relació d'aquests quatre camions és la següent:

1) Pegaso Tecno del servei de recollida de deixalles de Ripoll, el qual gestiona l'empresa Vigfa Residus SL:

2) Pegaso Tecno de 4 eixos rígid, el qual transporta diàriament aigua embotellada d'AIGUA DE RIBES des del brollador que FONTAGA SA té al costat del balneari Montagut fins a Barcelona:

Els altres dos camions Pegaso que encara es conserven a Ripoll pertanyen al senyor Ramon Pujals. El primer és un Pegaso 1065 "Europa" retirat del servei actiu l'any 2007, i que actualment es troba a un pati de l'empresa COMFORSA de Campdevànol, amb un futur immediat incert:

L'altre Pegaso és un Tecno que va substituir el Pegaso "Europa" i que també es dedica a la retirada de la residus de ferro i altres metalls que genera l'empresa COMFORSA. Aquest camió fou comprat a l'empresa TRANSPORTS VICENÇ BACH de Sant Quirze de Besora. Actualment té 700.000 quilòmetres i funciona perfectament:

Esperem que amb temps, una mica de paciència i sort, podem poc a poc anar recuperant els arxius fotogràfics dels camions que va haver-hi per Ripoll des dels anys 1940 fins als anys 1990, abans que aquest material gràfic desaparegui definitivament.

LA VENDA DE PEGASO A IVECO: EL TANCAMENT DEL CERCLE

Un dels debats més apassionants, vius, periòdics i sense conclusions clares és la venda per l'Estat espanyol d'ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones SA) a IVECO l'any 1993, fet que suposava que FIAT tornés a tenir fàbriques ací a través de llur divisió de vehicles industrials, després de la fugida de Seat a començaments de la dècada de 1980.

Aquest debat no té una solució clara sobre la conveniència i oportunitat de la venda de Pegaso a Iveco, atès que enlloc d'abordar-ho des d'un prisma objectiu, s'emfatitza els aspectes que prèviament hom li plauen més: els detractors en destaquen la seva trajectòria, l'experiència industrial, la quota de mercat, la investigació i desenvolupament acumulats i els nous projectes previstos que mai veieren la llum a causa de llur venda; els favorables a la venda, hi apliquen criteris més econòmics com les elevades pèrdues acumulades, la pèrdua de quota de mercat en favor dels gran fabricants europeus, la necessària concentració de marques, els precedents de desaparició de marques històriques com Leyland o Berliet, entre moltes d'altres.

Camió Pegaso Tecno fotografiat a Tàrrega (Lleida) el mes d'octubre del 2008:



Crec que aquesta anàlisi cal fer-la partint dels mateixos orígens de Pegaso, empresa creada per Decret ministerial seguint la pauta endegada per la planificació econòmica italiana de l'època d'en Benito Mussolini, qui creia que els sectors econòmics claus d'un país calia que fossin de titularitat pública.

És indubtable que aquesta visió econòmica més pròpia d'un estat socialista amb una economia planificada, s'ha demostrat amb el temps equivocat i perjudicials per als ciutadans.

En aplicació d'aquesta doctrina ideològica, es va crear a partir de la HISPANO SUIZA, propietat de la família Mateu, l'EMPRESA NACIONAL DE AUTOCAMIONES SA, el primer responsable de la qual fou l'enginyer Wifredo Ricart Espina, el qual s'havia format a l'Alfa Romeo italiana.

L'elecció d'en Ricart al capdavant d'ENASA va suposar l'aplicació tecnològica de tots els coneixements adquirits a l'Alfa Romeo, trets que han marcat els productes d'ENASA, molt especialment els primers models comercialitzats en el mandat d'en Ricart: el Pegaso 120 i el Z-207 "Barajas".

El Pegaso 120 equipava un motor benzina que procedia de l'Alfa Romeo, mentre que el Z-207 constitueix la màxima expressió del talent d'en Wifredo Ricart: un gran avanç tecnològic -motor d'alumini disposat en 6 cilindres en V que permetia assolir grans velocitats- amb un disseny molt reeixit i una acusada complexitat de fabricació que provocava un alt preu de venda al públic.

Per al desenvolupament d'aquests productes, en Ricart va disposar d'un equip fidel d'enginyers italians que també s'havien format a l'Alfa Romeo italiana.

Tanmateix, amb el nomenament a començament de la dècada de 1960 del Sr. Claudio Boada Vilallonga com a nou gerent d'ENASA, es va iniciar la comercialització de models més senzills de fabricació, econòmics i fiables -el Comet, l'Europa, el 1060, 1062, 1063 i 1066- amb el doble objectiu de fer front a la competència de Barreiros i atènyer un augment de les vendes i l'inici de les exportacions.

Pegaso 1061 comercialitzat sota el mandat del Sr. Claudio Boada:



El mandat del Sr. Boada no va suposar la renúncia als trets distintius dels camions Pegaso com era una acusada preocupació estètica: el Comet i el 1065 "Europa" eren alhora camions molt funcionals i d'un disseny afortunat; la bellesa de tota la nissaga dels 1060 és absoluta i indiscutida.

Quan ENASA decideix llançar el 1972 la cèlebre cabina quadrada, presentada al Saló de l'automòbil de Barcelona, el disseny fou obra d'un altre italià, l'Aldo Sessano. Per tant, la tradició italiana dins de Pegaso va romandre-hi sempre.

Pegaso cabina quadrada presentat a la Fira de Mostres de Barcelona de l'any 1972 representa la internacionalització de la marca:



Cal recalcar que aquest disseny, molt modern i encertat, ha estat un veritable èxit comercial que s'ha fabricat en les diferents versions durant 30 anys.

Per tant, crec que la venda d'ENASA a IVECO suposa el tancament d'un cercle, ja que l'Alfa Romeo italiana en la qual es formà en Ricart, també s'ha integrat dins del GRUP FIAT, essent per tant aquesta venda als italians la solució més lògica des de la perspectiva de la creació i orígens de Pegaso i per les similituds culturals existents.

Iveco bolquet fotografiat a Tona (Osona):



Una altra qüestió que mereix un altre debat és si la venda caldria haver-la realitzat a una altra empresa fabricants de camions.