El Nazar B de 5,5 Tn del senyor Ángel Domingo de Segovia.

Tothom, qui més qui menys, coneix els camions Pegaso i Ebro; fins i tot els ciutadans corrents de certa edat els noms de Barreiros, Avia i Sava els hi sonen i els associen amb marques de camions, furgonetes, autobusos i autocars. Però tal coneixement desapareix completament amb els camions Lai-Karpetan-Albatros, dels quals, que sapiguem, no se n'ha conservat cap unitat, Babcock & Wilcox, que n'hi ha alguna unitat, i Nazar, que n'hi ha unes poques unitats. Les empreses que els produïren, sorgides en contexts molts concrets, tingueren una trajectòria industrial atzarosa. Passaren en el seu moment per la història dels constructors espanyols de camions i autocars sense pena ni gloria. 

Atès que les coses no són pas immutables, de mica en mica els afeccionats també s'han interessat pels constructors de vehicles industrials ocults sota una gran capa d'oblit. Han descobert que al costat dels grans constructors nacionals de camions, furgonetes i autocars es produí en els anys 1960 a Espanya una florida de petits constructors amb desigual fortuna. El final, impensable aleshores, ha estat el mateix: tots els constructors espanyols de camions i autocars, petits i grossos, de capital públic i privat, han passat avall. Han desaparegut com a marques independents i de capital espanyol; i les seves plantes productives o bé han estat tancades o bé produeixen vehicles de grans multinacionals del sector de l'automoció. 

En els anys que un espès silenci caigué damunt dels petits constructors de camions, període que comprèn d'ençà de llur desaparició fins els primers anys del segle XXI, quan es produeix la  redescoberta afavorida en gran mesura per la implantació de les noves tecnologies que faciliten espais de trobada i d'intercanvi constant d'informació entre els afeccionats, hi hagué unes poques persones que coneixien els vehicles i que feren mans i mànigues per conservar algunes de les unitats que aleshores hi havia; sovint unitats que havien espetegat als desballestaments. Aquest afany discret i tenaç, i també el dels amos de vehicles que per causes diverses els guardaren en lloc de desempallegar-se'n, que era aleshores la solució més pràctica i eficaç, ha permès que avui dia podem gaudir d'aquests vehicles. En la categoria d'afeccionats que maldaren per la conservació de camions clàssics hi ha el senyor Ángel Domingo, de Segovia (Castella), que ha aplegat una valuosa i interessant col·lecció. En la nostra opinió, completament personal, un dels vehicles més interessants que formen part de llur col·lecció és un Nazar B de cinc tones i mitja.

El senyor Domingo no té pas gaire informació sobre el seu Nazar B. Matriculat a Sòria, una de les més províncies de clima més fred, deshabitada i pobra d'Espanya, treballà en el sector de les fustes. Donat de baixa per llur primer amo, fou comprat per un senyor que remenava vehicles vells. Els comprava i venia. I fa una colla d'anys, el senyor Domingo, sempre amatent en preservar camions i furgonetes que ell conegué de jovenet quan feia de transportista, el comprà i el restaurà.

El Nazar del senyor en procés de restauració:

Interior del Nazar, d'una gran senzillesa:

El Nazar B de cinc tones i mitja, amb la restauració acabada, en una trobada de camions clàssics que tingué lloc a Segovia fa uns anys:

Dos camions Nazar, un al costat de l'altre: el Nazar B del senyor Domingo i el Nazar C de tres-mil cinc-cents quilos de l'Àngel Martin del municipi de Espirdo:

La província de Sòria, a mitjan dels anys 1960, tenia matrícules amb quatre dígits. A les províncies més importants i que registraven un gran creixement econòmic i demogràfic, les matrícules tenien sis dígits:

Detalls que presenta el Nazar i li confereixen una considerable personalitat i distinció. Els elements que més criden l'atenció, poderosament, i concentren les mirades, afavorit per contrast del color blanc amb el verd de la cabina, són les dues calandres, la central grossa, en forma d'escut, i l'inferior petita on hi ha incrustat l'anagrama Perkins:

Llistó cromat a mitja alçada de la cabina, i també el marc de la finestra cromada que li atorga un cert refinament:



Estrep inferior, també profusament cromat, per accedir a la cabina:

Més detalls que incorpora el Nazar, de concepció i disseny netament italià. Quant a estètica, Nazar fou el camió produït a Espanya que acusava amb més força els canons estètics presents en els camions italians que aleshores es produïen. Cal lamenta que la bellesa no fos pas acompanyada d'una major fiabilitat i qualitat. L'intervencionisme administratiu, una pèssima gestió empresarial, un endeutament passat de mida i una competència salvatge arruïnaren ben aviat aquest projecte:  

Aquest és l'únic Nazar B de cinc tones i mitja que sabem amb certesa que ha arribat fins els nostres dies. Els pocs Nazars que hi ha i són susceptibles d'ésser restaurats, tenen un gran valor per als afeccionats que en voldrien posseir un. 

No perdem pas l'esperança i la il·lusió que en el curs dels propers anys per causes diverses -principalment per les transmissions de vehicles operades en virtut de les herències i l'enderrocament de les naus on són tancats- puguin aparèixer més camions i furgonetes produïts per petits fabricants espanyols, els quals, també contribuïren a mantenir i pujar les família que els posseïren amb treballs, esforços, sacrificis i privacions.

Agraïm la informació facilitada pel senyor Ángel Domingo sobre el seu Nazar i ensems les fotografies enviades per l'Ángel Martin i en Francisco Díaz.  

Un altre bloc sobre camions creat per en Xavier Castells i Quintana: una afició que creix i es consolida a Catalunya.

En Xavier Castells i Quintana, prou conegut pels lectors d'aquest bloc per les interessants cròniques que ha publicat de llurs records de transportista, activitat que va iniciar de ben jove, s'ha engrescat a crear un bloc sobre vehicles, amb un tractament principal i preferent dels camions, el seu gran interès. Aquest bloc duu per títol "Imatges sobre rodes":



En Xavier Castells s'adona que tot canvia molt de pressa, que el temps s'ha accelerat. I aquell món que tots hem conegut, proper i familiar, s'està esmicolant ràpidament fins que desaparegui per sempre més. Això afecta el sector del transport, força important a Catalunya per la gran activitat industrial que hi ha hagut, el qual està mutant i transformant-se paral·lelament a la globalització que ha irromput amb els brutals canvis de tota mena que comporta: econòmics, socials, demogràfics i culturals.

Les empreses de transport que tradicionalment hi ha hagut al nostre país, principalment familiars, s'han d'adaptar per força als canvis i reptes que es plantegen avui dia: el tancament generalitzat dels clients tradicionals -empreses i fàbriques- i una competència ferotge dels grans operadors logístics, exigeix de trobar i posicionar-se en un mercat especialitzat. Succeeix quelcom de semblant amb les empreses tèxtils que encara produeixen a Catalunya i afronten amb èxit la competència dels països asiàtics.

Camió Nazar de TRANSPORTS HOMS del barri del Poble Nou de Barcelona, empresa familiar desapareguda:



En Xavier Castells té un gran coneixement d'aquesta transformació continua. De petit acompanyava a son pare dins de la cabina d'aquells Ford de postguerra per aquelles carreteres de giragonses polsoses. Després vindrien els primers Pegasos, amb el gran canvi i avenç que suposava front dels vells i capolats camions de postguerra. Els Pegasos 140, els "Pegasin", els 200, els Comets i els 1065 "Europa". Els viatges per l'Estat espanyol i els primers viatges pels països europeus on es prenia consciencia de l'endarreriment que es patia a l'altre ratlla dels Pirineus.

Més endavant ja disposava dels Pegaso cabina quadrada, veritablement revolucionària per llur modernitat. La dècada del 1980 es va continuar treballant amb la il·lusió de l'ingrés al mercat comú europeu. Aquesta il·lusió va perdurar al llarg dels anys 1990, per bé que hi començaven a haver-hi núvols a l'horitzó amb presagis dolents. Els primers anys de la dècada del 2000 han estat esbojarrats i s'han viscut perillosament malgrat no ens n'adonàvem. Els Pegasos han desaparegut inexorablement de les nostres carreteres esdevenint una marca mítica que els afeccionats han preservat i difós a través d'internet i trobades. I ara, de sobte, ha vingut la gran ensulsiada.

Amb l'esbotzada de la crisi econòmica i els estralls provocats, han tancat força empreses de transports familiars, empreses històriques amb diverses generacions que hi treballaven. Ara es tracta de recuperar a través del bloc d'en Xavier Castells les restes de l'ensorrada: el gavadal de fotografies, documents i testimonis abans que el temps ho esborri per sempre més. És una recerca i un treball que el temps hi juga en contra i que sabem d'antuvi qui guanyarà indefectiblement.

Tanmateix es recuperaran i conservaran històries, fotografies, documents i testimonis del transport per carretera a Catalunya que es llegaran a les generacions futures. Aquest és l'estímul que ens anima a emprendre i perseverar en aquest treball. Així es tindrà més informació sobre el transport al nostre país i els protagonistes d'aquestes històries recuperades a través del bloc d'en Xavier Castells: els transportistes, els vehicles, els carrossers i mecànics, les empreses per les quals treballaven, les vicissituds de les empreses -la guerra civil, la represa, la consolidació i els reptes des dels anys 1980.

Per això és tan important que ens ajudeu a trobar aquests testimonis abans que el temps no els esborrin definitivament, i puguin ser difosos a través d'aquest bloc i el d'en Xavier Castells i Quintana. Moltes gràcies.

Justificació del bloc.

Aquest bloc neix amb la voluntat d'intentar recuperar, en la mesura del possible, i abans que sigui massa tard per la desaparició de llurs protagonistes, les històries diverses del transport per carretera a Catalunya, realitzades principalment en camions, furgonetes i autocars, en el període comprès entre els anys 1950 i la dècada de 1970.

L'afecció als camions en general m'ha dut a gaudir de la recuperació de fotos antigues, les quals contenen històries molt interessants rere seu que palesen alhora les vicissituds del país i la precarietat de mitjans amb els qual va caldre emprendre l'activitat després de la dissortada guerra dels anys 1936-1939.

Per tant, em disculpo d'antuvi pels errors i omissions que les informacions que es continguin en aquest bloc puguin tenir atès que l'ànim que ha animat llur creació és el d'un simple afeccionat.

Moltes gràcies