Els tallers de reparació dels vehicles d'ENHER que treballaven en la construcció de l'embassament de Mequinensa (IV).

La construcció de l'embassament de Mequinensa hi fou destinat el bo i millor de la flota de vehicles d'ENHER, integrada per Euclids, GMC i Pegasos, principalment. Aquests vehicles treballaven un munt d'hores cada dia i, per tant, se'ls hi feia un manteniment periòdic molt acurat.

Amb aquesta finalitat, i com ja s'havia fet a El Pont de Suert, ENHER va construir uns tallers per al manteniment i reparacions dels seus vehicles. En aquells anys les empreses d'aquesta mena tenien el seu propi personal especialitzat en àrees i seccions.

Així ENHER tenia llurs propis mecànics i aprenents de mecànics que treballaven en les instal·lacions de l'empresa amb maquinària pròpia. Un plantejament absolutament diferent d'avui dia, on es prioritza l'externalització gairebé absoluta de tots els serveis, incloent-hi els processos industrials i productius.

La primera fotografia, del gener del 1962, és el taller destinat al manteniment dels vehicles:

Fotografies de l'interior d'aquest taller. En primer terme, un Land Rover de l'empresa:





Personal treballant dins del taller:

Tres vehicles que integraven la flota d'ENHER: un Ebro B-45, una tractora Berliet per arrossegar grans pesos i un Pegaso 1060:

L'organització del treball aquells anys era molt diferent d'avui dia. Les empreses no els recava pas de tenir personal perquè els salaris i les cotitzacions socials no eren pas un problema. A més, es treballaven més hores, incloent-hi els dissabtes pel matí.

Les empreses importants aleshores tenien escoles d'aprenentatge i formació, una figura blasmada després pels sindicats i que ara es vol recuperar altre cop. Al capdavall, era un món molt més senzill que no pas el que ens ha tocat de viure a nosaltres.

La instal·lació d'una sitja de ciment d'ENHER.

Al començament de l'any 1960 es flairaven uns altres aires. Semblava que la dècada s'encetava amb unes noves perspectives, inèdites fins aleshores. Havien transcorregut vint anys de l'acabament de la terrible Guerra Civil, l'abril del 1939.

La postguerra s'havia allargat vint anys justos. Una enternitat si es comparava amb la resta de països europeus del nostre entorn, beneficiats pel Pla Marshall, una iniciativa impulsada i finançada pels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus devastats per la Segona Guerra Mundial.

Hi havia una alegria renovada. Tothom tenia ganes de passar pàgina a aquelles dues dècades d'horror, repressió, misèria i privacions. El futur s'alvirava amb il·lusió i confiança. Hi havia la certesa que el pitjor ja havia passat.

El 1959, el dictador Franco havia hagut d'acceptar a contracor el fracàs de la política econòmica autàrquica. Espanya tenia dues alternatives: la suspensió de pagaments amb l'aturada de la producció econòmica i el descontentament social que se'n podria derivar o, per contra, endegar una reforma econòmica de caire liberal i d'aproximació a la resta de països europeus. Malgrat llur supèrbia, en Franco va haver de triar la segona opció. El Pla d'estabilizació econòmic era una realitat.

L'any 1960 es començava a percebre, tímidament, els primers efectes de les reformes econòmiques introduïdes l'any 1959, a contracor d'en Franco i amb l'oposició ferotge i visceral dels capitostos falangistes.

L'empresa hidroelèctrica ENHER no restava al marge dels canvis produïts a començaments dels anys 1960. Continua l'ampliació de la flota de vehicles, imprescindibles per a executar la construcció d'embassaments i centrals elèctriques.

A diferència dels anys 1950, la fabricació espanyola de camions progressivament s'havia normalitzat i es van comprar camions Pegaso. Tant ENHER com ENASA, fabricant dels camions Pegaso, eren propietat de l'Institut Nacional d'Indústria (INI).

Remenant els àlbums fotogràfic d'ENHER, hi ha una seqüència fotogràfica curiosa: la instal·lació en un indret indeterminat -el caixetí fotogràfic no identifica pas el lloc concret- d'una sitja de ciment que era proveïda periòdicament per un camió Pegaso de l'empresa.

Les primeres fotografies corresponen a un camió Pegaso, d'ENHER, carrossat amb dues sitges de transport de ciment a granel, el mes d'abril del 1960. Segurament que les fotografies són preses en un carrer enllambordat a Barcelona:

Seqüència fotogràfica de l'enlairament de la sitja de ciment usant una grúa:

Col·locació de la sitja de ciment al centre d'un poble. Una munió de vilatans s'aplegaren al seu voltant per a distreure's amb els treballs de llur muntatge i la descàrrega de ciment del camió Pegaso:

En aquells anys, les distraccions eren escasses, absolutament ridícules si hom les compara amb les d'avui dia. La gent feia vida als seus pobles i barris. Anar al mercat setmanal d'un altre poble proper amb l'auto de línia, a firar-se, esdevenia una activitat social destacada.

Per aquest motiu, aquella activitat d'ENHER esdevenia tota una novetat al poble, amb els badocs guaitant les labors que es duien a terme. De ben segur que també hi eren les autoritats locals.

La sitja de ciment, per als veïns, simbolitzava les millores que llur presència aportaria al poble. A ells també els hi tocava un pessic del progrés general que s'estava visquent.

Els camions d'ENHER: anys 1950 i principis del 1960 (II).

Als anys 1950 ENHER compra vehicles per a poder executar les obres dels embassaments que construïa al riu Noguera Ribagorçana. A diferència d'avui dia que les obres públiques i dels promotors privats es liciten i s'adjudiquen al contractista que presentava un millor preu i garanties, aquells anys les grans empreses tenien vehicles i personal que executava directament les obres.

L'abril del 1957, ENHER importa tres bolquets Euclid per a les obres de l'embassament de Mequinensa, una gran obra pública d'aquells anys. Els camions Euclid tot just descarregats al port de Barcelona:

També es va comprar un bolquet Aclo destinat a les obres de l'embassament de Mequinensa, un dels grans projectes executats per ENHER:

Les vicissituds de Mequinensa i llur desaparició sota les aigües de l'embassament construït per ENHER son novel·lades en l'extraordinari llibre de Jesús Moncada, "Camí de Sirga", de lectura absolutament recomanable.

Aquest àlbum també conté els populars Land Rovers:

L'any 1960 s'amplia la flota de camions Pegaso. Tres fotos d'un Pegaso 200 amb sitges de ciment. ENHER era propietària de la planta cimentera de Xerallo, a la comarca del Pallars Jussà:

Continuarà.