Circular per les carreteres del país aquest mes d'abril és un plaer pels sentits. Les pluges caigudes el passat mes de març pertot Catalunya, que han estat sovintejades, escampades i generoses, han permés una florida greixosa d'un verd intens als boscos i camps. I aquest mantell verd és intensament perceptible a l'Empordà. El cel era límpid perquè la tramuntana s'havia entaulat dos dies enrere. El Canigó, majestàtic, encara era cobert per la neu caiguda aquestes darreres setmanes.
Ahir dissabte era un dia ple d'activitats. A Banyoles, on ens hi esperava el senyor Joan Brugués, vam visitar en Pere Cros, recader jubilat que va continuar l'ofici del seu pare Rafel, recader que cobria la línia de Banyoles fins a Barcelona.
En Pere ens explicava que el seu pare Rafel, un personatge molt popular, elegant i característic de la Banyoles de la primera meitat del segle XX, encarregat de la celebració dels Tres Tombs per Sant Antoni Abat, patró dels traginers, acompanyava els banyolins que havien de fer tràmits a Barcelona, fos l'atorgament d'un negoci jurídic davant del notari, la visita a un metge o un tràmit administratiu.
En Pere va recordar alguns recaders gironins que baixaven amb el mocador de farcell en el tren de la RENFE de Portbou a Barcelona amb el seu pare Rafel. A diferència dels estudis disponibles sobre les empreses que cobrien línies regulars i urbanes amb autocars i autobusos, no hi ha cap treball semblant respecte dels recaders que van treballar al país. El món de la recaderia, de tanta importància a Catalunya, i que s'acaba, creiem que no ha estat tractat i estudiat com cal. Com va reflexionar encertadament el senyor Brugués, hi arribem vint-i-cinc anys tard a aquest treball.
Acomiadat d'en Pere Cros, vam fer via cap a Figueres per Esponellà, Crespià i Navata gaudint dels boscos i camps que presenten un aspecte magnífic. Aprofitant que aquests dies en Sergio Lucena és a Catalunya vàrem visitar les tractores Pegaso 2011, en les tres versions produïdes per ENASA, que TRANSPOTS PADROSA hi té tancades a la central de Llers. Una visita recomanable per a qualsevol aficionat als camions Pegaso. Una de les tractores conservades més antigues, un Pegaso 2011 amb llantes d'aranya còncaves, una joia:
El munt de quilòmetres que haurà recorregut aquest Pegaso per les carreteres del vell continent:
Una estesa de tractores Pegaso amb la cinquena roda:
Una tractora Pegaso proveïda de turbo:
Després d'acomiadar-nos del senyor Padrosa, varem agafar la carretera Nacional II, la carretera de la vergonya, per Bàscara, Orriols i Medinyà trencant per la Costa Roja fins al restaurant La Perla, l'antic Restaurant Darnés, al peu l'antiga Nacional II, a Sant Julià de Ramis, on varem dinar.
A la tarda, en Sergio Lucena li abellia de veure els quatre Pegasos que el senyor Llenas té tancats en un garatge del barri gironí de Santa Eugènia de Ter. Era un dia molt especial pel senyor Llenas. El dia anterior, divendres, el senyor Llenas va fer l'últim viatge amb el seu Pegaso 1080 amb remolc de Girona fins a la fàbrica de vidre que Castellar Vidrio SA, del Grup Vidrala, té a Castellar del Vallès on durant els últims trenta-tres anys hi ha carregat les ampolles de vidre de cava que serveix a les caves Castell de Peralada. Aquell dissabte era el primer dia de la seva merescuda i guanyada jubilació.
El senyor Llenas, bondadós i senzill, és molt estimat a la fàbrica de vidre de Castellar del Vallès i al Castell de Peralada pel seu tracte afable i natural. És un home fet a l'antiga, que estima la feina i procura per l'amo com si el negoci fos propi. A Castellar del Vallès era sempre el primer a carregar atès que el seu Pegaso 1080 era considerat un camió de la fàbrica. Tampoc portava vela per cobrir la mercaderia. Ell prou sap allò que transporta.
El passat divendres, el cap del magatzem i els mossos de Castellar Vidrio SA el van acomiadar amb llàgrimes als ulls. Trenta-tres anys, que es diu aviat. I arribat a les caves del Castell de Peralada, tot el personal amb el gerent al capdavant van acomiadar-se del senyor Llenas.
El senyor Llenas, que porta més de cinquanta d'anys damunt d'un camió -acompanyava el seu pare de vailet amb un Pegaso 140 des de Girona fins al Ripollès i Berguedà per carregar-hi carbó-, ha viscut la degradació d'aquest ofici. Les maniobres per prendre els clients, la reducció dels guanys i l'augment dels impostos, l'escalada de preus del gasoil, els robatoris de mercaderies i carburant i, per acabar-ho d'adobar, els conductors vinguts d'altres països que trenquen els salaris i les condicions laborals.
En Josep Llenas és un dels últims transportistes d'abans. Coneix el seu ofici, que va aprendre del seu pare, i se l'estima. Els caps de setmana els aprofitava per repassar ell personalment, com abans havia fet el seu pare, els camions de casa.
Visitar el garatge del senyor Llenas, al barri de Santa Eugènia de Ter, és fer un viatge al passat. Trobar-se de cop i volta amb un Pegaso 140, un 1060 amb acerbi, un 1063 i un 1080, envoltats de recanvis, peces i eines de tota mena i procedència apilonades. Sembla que d'aquell garatge n'hagués de sortir en qualsevol moment el camió Pegaso protagonista del llibre d'en Josep Maria Espinàs Combat de Nit. Garatge de la família Llenas on hi tanquen els quatre Pegasos; la part superior constituïa el domicili dels pares d'en Josep Llenas:
Visitar el garatge del senyor Llenas, al barri de Santa Eugènia de Ter, és fer un viatge al passat. Trobar-se de cop i volta amb un Pegaso 140, un 1060 amb acerbi, un 1063 i un 1080, envoltats de recanvis, peces i eines de tota mena i procedència apilonades. Sembla que d'aquell garatge n'hagués de sortir en qualsevol moment el camió Pegaso protagonista del llibre d'en Josep Maria Espinàs Combat de Nit. Garatge de la família Llenas on hi tanquen els quatre Pegasos; la part superior constituïa el domicili dels pares d'en Josep Llenas:
El primer Pegaso que va estrenar el pare d'en Josep Llenas, amb la cabina canviada per la d'un Pegaso Z-206 de Transports Barnadas, un motor Barreiros i un diferencial d'un autocar. Una mostra de com es feien les coses des dels anys 1940 fins a la dècada del 1960:
Aquest Pegaso 140 amb el volant a la dreta, un tablier del Pegaso Barajas i la cabina d'un Pegaso Z-206, un model de transició fabricat poc temps que no sabem que se n'hagi conservat cap unitat:
Un Pegaso 1060 amb acerbi, un model de molta presència a les carreteres espanyoles dels anys 1960:
Al seu costat, un Pegaso 1063 la darrera inspecció tècnica del qual es de l'any 2012.
Els dos Pegasos 1060 i 1063 de can Llenas que dormen un al costat de l'altre:
I l'únic dels Pegasos d'en Josep Llenas en actiu, aquest 1080 de dos eixos amb bolquet el radiador del qual és comprovat per en Pere Liu i en Sergio Lucena:
En Pere Liu i en Sergio Lucena, dues generacions de mecànics compartint experiències i coneixements:
Aquest Pegaso 1080 amb el seu remolc enganxat va fer el passat divendres el darrer viatge des d'aquest garatge del barri de Santa Eugènia de Ter, a Girona, fins a la fàbrica que Vidrala SA té a Castellar del Vallès per carregar les ampolles de cava amb destí a les caves del Castell de Peralada de la família Mateu, fundadors de la Hispano Suiza. Quan aquest Pegaso, successor dels mítics camions Hispano Suiza, va arribar al garatge i el senyor Llenas barrava les portes, tancava una de les empreses de transports familiars de Girona més antigues i conegudes.
Recanvis de tota mena que el senyor Llenas ha acumulat al seu garatge per fer el manteniment dels seus camions:
En Joan Brugués, en Pere Liu i en Sergio Lucena comentant la jugada dins del garatge:
La fotografia de rigor davant del Pegaso 1063 d'en Josep Llenas, a la dreta, amb en Pere Liu, en Sergio Lucena, en Joan Brugués i en Miquel Patinyo:
L'hora del comiat i dels adéus, davant d'una de les dues portes del garatge de l'empresa Transports Llenas, de Santa Eugènia de Ter, a Girona:
D'esquerra a dreta: en Joan Brugués, en Pere Liu, en Sergio Lucena, en Miquel Patinyo i en Josep Llenas:
El món del transport està completament trinxat. L'avenir de les empreses petites familiars és ben negre. El senyor Llenas es va trobar que els darrers viatges ja no els podia fer pas per carretera, com havia fet sempre, sinó que l'obligaven a passar per l'autopista abonant el corresponen peatge. Ni tan sols hi ha la llibertat de poder escollir la via de trànsit. Abertis i La Caixa cada dia més rics i els ciutadans cada dia més empobrits.
El senyor Llenas sembla que s'hagi tret un pes de sobre. Ara té temps d'oblidar-se de les preocupacions que l'han tenallat i corsecat aquests darrers anys a causa de la greu crisi que pateix el transport a casa nostra. Ens acomiadarem sabem que aquests Pegasos són en bones mans i que els afeccionats podran tenir-los al seu abast. Però també amb plena consciència que el món del transport que representa el senyor Llenas és a Catalunya completament debolit.
El senyor Llenas sembla que s'hagi tret un pes de sobre. Ara té temps d'oblidar-se de les preocupacions que l'han tenallat i corsecat aquests darrers anys a causa de la greu crisi que pateix el transport a casa nostra. Ens acomiadarem sabem que aquests Pegasos són en bones mans i que els afeccionats podran tenir-los al seu abast. Però també amb plena consciència que el món del transport que representa el senyor Llenas és a Catalunya completament debolit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada