Un Nazar i un Karpetan a la Fira de la Puríssima de Sant Boi del Llobregat (Baix Llobregat).

Sant Boi del Llobregat, posat a tocar del curs final del riu Llobregat, ha tingut des de temps remots sorreres que extreien les graves, sorres i còdols d'aquest riu intensament aprofitat des del seu naixement a Castellar de N'Hug fins a la seva desembocadura a El Prat del Llobregat. Al llarg del seu curs, per les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat, les seves aigües van procurar l'energia que precisava la indústria tèxtil. Les colònies en desús són testimonis del benefici que el Llobregat ha tingut en la industrialització del país.

L'activitat d'explotació de graves va ser intensa en el curs final dels rius Besòs i Llobregat, proper a la ciutat de Barcelona. Hi havia una forta demanda de sorres i graves pel creixement urbà de Barcelona i les ciutats limítrofs que experimentaven un augment constant de la població que trobava feina en el sector industrial i els serveis. A Sant Adrià de Besòs, les famílies Bachs i Serret, Barrachina i Bolós extreien àrids que s'usaven en la construcció. A Sant Boi del Llobregat també hi havia sorreres d'anomenada, una de les quals, gestionada per la família Garrigosa.

En Juan Ramon Sánchez, creador i administrador del fòrum Pegasoqueestasenloscielos, va penjar una fotografia molt interessant del recinte firal de la Fira de la Puríssima que es va celebrar a principis del mes de desembre de l'any 1962 a Sant Boi del Llobregat -que en aquells anys tristos, pobres i repressius se'n deia San Baudilio del Llobregat, una època que alguns cada cop més insistentment volen tornar a imposar- on s'hi retraten dos camions, un Nazar A i un Karpetan carrossat amb un bolquet. Aquesta fotografia va ser obtinguda del noticiari de la dictadura del general Franco, el NO-DO, acrònim de Noticiaris i Documentals:

En aquells anys les distraccions eren poques. Passejar amunt i avall pel recinte firal amb les robes senzilles, desgastades i sargides, n'era una. Jugar a cartes i assistir al camp de futbol dels diumenges n'eren dues altres. Els dos camions tenien les portes obertes perquè els clients i compradors podessin admirar els seus interiors moderns, còmodes i amples.

El camió Karpetan exposat a la Fira de la Puríssima de Sant Boi del Llobregat és aquest model fotografiat a Saragossa acompanyat d'una senyoreta vestida a la moda d'aquells anys per promocionar-lo:

Els dos Karpetan són carrossats amb el mateix bolquet produït per Talleres Bosqued SL, de Saragossa, i muntat a la fàbrica que l'empresa Lerma Autobastidores Industriales SA, fabricants dels camions i autocars Layetan, Oretran, Albatros, Amler i Karpetan tenia als afores de Saragossa. Aquests bolquets, que disposaven de dos pistons i una bomba hidràulica amb una petita cardan, eren molt apreciats per la seva qualitat.

Alguns camions Nazar també sortien de fàbrica carrossats amb bolquets construïts per Talleres Brosed SL. I això era perquè aquestes dues empreses saragossanes que fabricaven en la primera meitat dels anys 1960 camions de petit i mitjà tonatge, equipats amb els mateixos motors, van centrar els seus esforços en conquerir el mercat dels constructors i paletes.

A principis dels anys 1960 hi havia molta feina en la construcció i Nazar i Karpetan van intentar posicionar-se en aquest sector i cobrir la important necessitat de camions. Aquests esforços foren endebades atès que, ben aviat, es va palesar els clients preferien el Pegaso Comet i el Barreiros Saeta.  

L'aparador que representava la Fira de la Puríssima de Sant Boi del Llobregat, molt popular aquells anys, i la demanda de camions per les sorreres que hi havia en el curs final del Llobregat va ser la causa per la qual els representants de Nazar i Karpetan van exposar-hi aquests dos camions. El Nazar estava flanquejat per dues furgonetes mítiques dels anys 1960, la DKW Auto Unión fabricada per Imosa al País Basc i la Romeo A produïda a Àvila; i el Karpetan ja muntava un bolquet per facilitar-ne la venda. Mai sabrem on van anar a parar aquests dos camions.