La dècada del 1960, d'un gran creixement econòmic, hi havia cada cop
més feina. La implantació a les ceràmiques i bòbiles de La Bisbal d'Empordà dels forns de flama invertida que cremaven amb
estelles va ser la causa que en Joaquim Trayter abandonés les
activitats forestals de desemboscament al massís de Les Gavarres i
comences l'explotació de terreres pel proveïment d'argiles.
Per atendre la càrrega de treball que hi havia a les terreres en Joaquim Trayter va comprar a l'empresa Radar de la ciutat de Girona, un compravenda de camions usats, un segon camió, un Ford Maria de la O. Probablement que era un antic camió militar.
Aquest Ford també va ser reformat. Se li va muntar un bolquet Ibáñez i per mediació d'en Millán, el principal desballestador de Girona, se li va acoblar un diferencial Timken i un canvi de marxes David Brown. Apuntem que els camions GMC que corrien pel país portaven d'origen un diferencial, canvi de marxes i direcció de la casa Timken. Aquest camió Ford Maria de la O no va treballar pas gaire. Aviat en Joaquim Trayter va comprar els primers camions Barreiros fabricats a Madrid. No s'han conservat retrats d'aquest Ford.
El tercer vehicle que va tenir el senyor Trayter va ser un tractor Deering Mccormick, importat dels Estats Units l'any 1939 dins de la quota d'importació de vehicles estrangers fixada pel govern espanyol. Va ser comprat l'any 1966 al Garatge Ponsatí de La Bisbal d'Empordà, que tenia taller i maquinària de batre.
Aquest tractor Deering Mccormick servia per baixar als forats dels terrers i produir argila. Equipat un motor que funcionava amb petroli, feia anar els molins per moldre la terra que produïen l'argila amb una politja i una corretja. Va ser donat de baixa l'any 1973. Fotografia d'època del Deering Mccormick:
El Deering Mccormick guardat pels senyors Trayter:
La compra de camions estrangers que s'importaven, que eren marques de reconegut prestigi com Morris, Seddon, Dodge i Leyland, plantejaven l'inconvenient que s'havia el satisfer el preu al comptat a l'importador.
Per aquest motiu, a la segona meitat dels anys 1960 es va ampliar la flota amb els primers camions Barreiros Azor i Super Azor comprats a Dimasa, concessionari oficial a la ciutat de Girona, que oferia majors facilitats de pagament. La família Trayter en va tenir nou de Barreiros Azor i Super Azor. Eren carrossats amb uns bolquets de la casa Taca fabricats a Saragossa. Un camió Barreiros fotografiat a la terrera de Corçà:
Carregant argila al bolquet d'un Barreiros:
Aquells anys, si els Barreiros comprats a Girona es matriculaven a Madrid, la capital de l'Estat, estaven legalment autoritzats a carregar més pes, excés de mides i el preu del bolquet carrossat de fàbrica era molt més econòmic. Per això, els primers Barreiros tenien matrícula de Madrid. Els següents Barreiros ja van ser matriculats a Girona. A Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el carrosser Font fabricava i reparava bolquets. Un Barreiros envoltat de Pegasos Comet a la terrera:
A finals dels anys 1960 i principis dels anys 1970, quan la nord-americana Chrysler va prendre el control de Barreiros, els senyors Trayter van comprar els primers camions Pegaso Comet i 1095 al concessionari oficial Pegaso de Girona, Auto Remolcs Girona SA. Els Pegaso eren carrossats amb uns bolquets produïts per l'empresa Soler, de Salt (Gironès).
Per bé que ENASA produïa uns camions molt valents i que rarament trencaven els paliers, una pana freqüent en camions que treballaven al sector de la construcció i obres públiques, en Ricard Trayter va expressar-nos que els camions Barreiros i Pegaso que van tenir a casa van donar uns resultats similars, prou satisfactoris.
En el proper article tractarem la maquinària comprada per l'extracció de l'argila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada