El camionet Nazar B de 3.500 quilos del senyor Francesc Xavier Castells i Quintana.

En Xavier Castells va anunciar temps enrere que l'empresa Transports i Grues Canigó, de Manlleu, tenia un camionet Nazar B de tres mil cinc-cents quilos. Va ser una gran troballa. Aquest camionet Nazar, que conservava en Francesc Parramon, l'havia comprat el seu pare Bonaventura al senyor Martí Calle, representant de la casa Nazar a la comarca d'Osona.

En Bonaventura Parramon, recader osonenc, prestava amb aquest Nazar diàriament el servei d'ordinari de Manlleu a Barcelona. Aquest camionet Nazar originalment era un furgó metàl·lic tancat. Al cap d'uns anys va ser reformat completament: es va transformar en un camionet amb caixa de fusta.

L'esquer comercial de Nazar era un preu ajustat de venda dels seus vehicles, més econòmic que la competència malgrat que la poca producció n'encaria els costos de fabricació, i un disseny original i agosarat obra d'en Vincenzo Angelino Gervasio, un dels carrossers més elegants i audaços que hi va haver a Espanya a la segona meitat del segle XX.

Amb aquestes premisses, Nazar van tenir una producció de vehicles curta en un període de poc més de sis anys. Els números no hi havia manera que sortissin. I les vendes mai van acompanyar-los: uns tres mil cinc-cents vehicles produïts segons les estimacions d'en Rafael Reyna, un dels afeccionats que més interès li ha dedicat a aquesta marca.

L'atractiu principal d'aquest camionet Nazar és la reforma que el senyor Bonaventura Parramon va practicar-li. Al cap d'uns anys d'haver-lo comprat, un ferrer de Manlleu que acumulava experiència i ofici va transformar el furgó tancat en un camionet amb caixa de fusta. Un treball d'excel·lent factura i qualitat. El resultat final és una cabina gairebé idèntica a la dels camionets Nazar B que produïa la fàbrica Nazar a Saragossa. 

Aquest ferrer, entenimentat i hàbil, no es va complicar pas gaire i va escollir la solució més pràctica i intel·ligent. Un treball basat en les cabines B que muntaven els camionets Nazars, el disseny i solució dels quals va adoptar. No calia inventar res si ja estava inventat.

A diferència dels temps presents, on hi ha poca feina i molta pressió fiscal, en aquells anys es prosperava treballant moltes hores i amb sacrificis de tota mena. Per aquest motiu el ferrer va muntar la finestra lateral de furgó tancat a la part posterior de la cabina que oferia la imprescindible visibilitat. S'aprofitava absolutament tot. El principi bàsic d'un encàrrec d'aquesta mena era l'abaratiment de costos. El resultat es pot qualificar d'excel·lent.

Molt gentilment, el senyor Castells va ensenyar-nos el camionet Nazar que ha comprat, d'un gran valor atès que n'hi ha molts pocs de vehicles Nazar conservats fins als nostres dies, i menys encara, que presentin un bon estat de conservació.

Frontal d'aquest camionet Nazar amb el disseny arrodonit característic dels vehicles Nazar  i un radiador de grans dimensions per refrigerar el motor Perkins Hispania que equipava: 

El Nazar amb les dues portes esbatanades:

Detall d'aquesta cabina, amb un gran vidre davanter panoràmic, i el seient de l'acompanyant. La simplicitat de la seva concepció i construcció, pròpia d'aquells anys, és patent:

,

El motor Perkins Hispània posat enmig de la cabina amb la palanca del canvi de marxes disposada en la part posterior. En Pere Liu recorda que ell havia modificat la instal·lació de les palanques dels canvis posant-les a l'alçada del motor per facilitar-ne l'ús i que el conductor guanyés comoditat. 

Detall de la cabina i de la caixa de fusta amb alces que en Bonaventura Parramon va encarregar a Carrosseries Pujadas, de Vic:

La retolació de les inicials del propietari del vehicle, llur residència, la tara i el pes màxim autoritzat, realitzat manualment, és d'una manifesta tosquedat però freqüent aquells anys.

La caixa de fusta fabricada per Carrosseries Pujadas, un excel·lent carrosser osonenc, que presenta un bon estat de conservació. Aquest fet és una prova fefaent de la qualitat de les carrosseries que can Pujadas produïa aquells anys:

Tres fotografies del camionet Nazar del senyor Castells. En Lisardo Garcia, afeccionat a la marca Nazar, va indicar que l'intermitent lateral superior, al costat de la porta, era idèntic al que muntaven els Renault Ondine/Dauphine/Gordini. Els caps de compra de Nazar van recórrer al mateix fabricant que subministrava els intermitents que muntaven els Renaults Ondine produïts a Valladolid per FASA: 

Els tres models de camions Nazars comercialitzats -els models A, B i C- sempre van muntar el mateix llum davanter. Els models petits disposaven de dos llums davanters als extrems; i els models superiors de més tonatge tenien doble llum als extrems, una novetat aquells anys: 

Els dos orificis posats a la part superior del parabrisa, és graduable per permetre l'entrada d'aire:

Els furgons i camionets Nazar B sortien de fàbrica amb un color blau cel. La uniformitat de la coloració blau cel, trencada per les clapes de blanc del radiador davanter i els para-xocs i la negror de les llantes i els pneumàtics, li conferia, en ocasions, un aspecte anodí.

Una proposta per la coloració d'aquest camionet Nazar és l'adoptada per Nazar per als camions grossos i que s'aprecia en aquesta fotografia en color del Nazar B de l'Enric Vilavedra: un blau marí en la part inferior amb un blau cel agrisat en l'espai superior, combinat amb el radiador i el para-xocs blancs. Una combinació distingida i refinada. Els retrovisors que munta ara també és prudent de substituir-los per un model rodó i cromat. I en quant a la caixa, conservar el color gris que té és escaient perquè era el color propi de les caixes de fusta d'aquells anys:

Escut Nazar, que conserva el color vermell original, per tapar la boca del radiador:

El tablier d'aquest Nazar, d'una gran senzillesa, com és propi d'un vehicle de la primera meitat dels anys 1960:

Esquema de l'ús dels rellotges i palanques del tablier: 

Aquest tablier també el muntaven els camions i furgons Nazar model A, comercialitzat des de l'any 1960 fins l'any 1963. Els camions Nazar B grossos, que arrencaven amb cinc tones i mitja, disposaven d'un tablier més modern de dos rellotges principals similars als que muntaven els Pegasos i els Barreiros. 

Peu de l'estrep de la cabina amb la marca constitueix un manifestació del detallisme dels acabats dels vehicles Nazars:

Dos adhesius d'aquells anys: el d'un concessionari oficial, en aquest cas TACSA, concessionari oficial Seat a Osona; i l'expedit per l'Ajuntament que acreditava el pagament de l'impost municipal de circulació de vehicles amb llur import en pessetes i l'any del meritament:

Factura que expedia el senyor Bonaventura Parramon, recader de Manlleu i successor d'un anterior recader, amb el concepte i el cost del servei:

Jubilat el senyor Castells, s'ha proposat una activitat ben laboriosa. La restauració acurada del seu Nazar per retornar-lo al seu estat original. Caldrà canviar-li el volant que munta d'un Avia pel seu original, de tres radis amb l'escut rodó i vermell al mig. Era habitual el trencament dels volants i llur substitució perquè els conductors s'hi repenjaven quan entraven i sortien de la cabina. 

També s'haurà de repassar el motor Perkins Hispania, labor que no té gaire inconvenients per ser un motor molt popular i conegut amb recanvis disponibles al mercat. L'experiència del senyor Joan Homs pot ser-li d'una gran utilitat al senyor Castells. Igual consideració cal formular respecte de la transmissió, la caixa de canvis i el diferencial. La part elèctrica d'aquests vehicles, molt rústega, tampoc té cap problema. El cost econòmic principal de la restauració d'aquest vehicle és la planxa, particulament de la cabina. Un treball pulcre i exhaustiu requereix llur desmuntatge i una reconstrucció pacient i completa, incloent-hi llur sorrejament. 

Fem nostra la reflexió exposada pel senyor Lisardo García: la raresa d'un vehicle Nazar en els nostres dies -un vehicle espanyol característic de la primera meitat dels anys 1960, anys de pocs mitjans i de molta il·lusió i imaginació- juntament amb la reforma que va realitzar-li el senyor Bonaventura Parramon, que és una mostra dels usos i transformacions a què es sotmetien els vehicles aquells anys, justifica una restauració acuradíssima atès que és una peça única.