Un Ford Maria de la O a Puigcerdà (Cerdanya).

L'amic Daniel Sitjà Palomeras, afeccionat als esports d'hivern que té per costum de practicar a les pistes d'esquí de la Cerdanya, ha retratat casualment al polígon industrial de Puigcerdà un camió Ford Maria de la O equipat amb un motor dièsel de la casa Barreiros:

Molts d'aquests camions vingueren a Espanya en el període de la guerra civil (1936-1939). L'exèrcit revoltat n'adquirí força camions Ford gràcies al suport indissimulat que els principals industrials nord-americans prestaren al general Franco. El govern anglès i nord-americà, malgrat la neutralitat invocada, també eren ferms partidaris dels militars sublevats contra el govern republicà. 

Donats de baixa del parc mòbil de l'exèrcit espanyol, aquests camions eren alienats en subhastes públiques; generalment es venien en lots. Incorporat a la vida civil, aquest camió fou carrossat amb un caixa de fusta apte per transports generals i motoritzat amb un motor dièsel que la casa Barreiros fabricava a Madrid. La combinació de colors de la cabina vermella i la caixa de fusta verd clar -i també de colors blau i gris- eren habituals en els anys 1960. 

Retirats de la circulació molts d'aquests camions acabaven els seus dies en granges i finques agrícoles per l'ús intern de l'explotació. Segons que sembla, aquest camió desproveït de targetes de la Inspecció Tècnica de Vehicles i per l'estat que presenta la planxa de la cabina, ha estat una colla d'anys tancat en un garatge. I per motius que desconeixem, però fàcilment imaginables, l'han deixat aparcat al carrer. 

Aquest camió, protagonista d'un dels episodis més tràgics de la dissortada història d'Espanya i de la seva desgraciada postguerra, mereix ser recuperat i restaurat. Poques unitats, pels motius exposats, han arribat fins els nostres dies. Fóra un pena que es perdés o es deixés perdre per la poca cura i diligència del seu propietari.  Es tracta al capdavall d'una peça carregada d'història.

Els següents vehicles comprats per en Joaquim Trayter per treballar a la terrera de Corçà: el camió Ford Maria de la O, el tractor Deering Mccormick i els primers camions Barreiros.

La dècada del 1960, d'un gran creixement econòmic, hi havia cada cop més feina. La implantació a les ceràmiques i bòbiles de La Bisbal d'Empordà dels forns de flama invertida que cremaven amb estelles va ser la causa que en Joaquim Trayter abandonés les activitats forestals de desemboscament al massís de Les Gavarres i comences l'explotació de terreres pel proveïment d'argiles.

Per atendre la càrrega de treball que hi havia a les terreres en Joaquim Trayter va comprar a l'empresa Radar de la ciutat de Girona, un compravenda de camions usats, un segon camió, un Ford Maria de la O. Probablement que era un antic camió militar.

Aquest Ford també va ser reformat. Se li va muntar un bolquet Ibáñez i per mediació d'en Millán, el principal desballestador de Girona, se li va acoblar un diferencial Timken i un canvi de marxes David Brown. Apuntem que els camions GMC que corrien pel país portaven d'origen un diferencial, canvi de marxes i direcció de la casa Timken. Aquest camió Ford Maria de la O no va treballar pas gaire. Aviat en Joaquim Trayter va comprar els primers camions Barreiros fabricats a Madrid. No s'han conservat retrats d'aquest Ford.

El tercer vehicle que va tenir el senyor Trayter va ser un tractor Deering Mccormick, importat dels Estats Units l'any 1939 dins de la quota d'importació de vehicles estrangers fixada pel govern espanyol. Va ser comprat l'any 1966 al Garatge Ponsatí de La Bisbal d'Empordà, que tenia taller i maquinària de batre.

Aquest tractor Deering Mccormick servia per baixar als forats dels terrers i produir argila. Equipat un motor que funcionava amb petroli, feia anar els molins per moldre la terra que produïen l'argila amb una politja i una corretja. Va ser donat de baixa l'any 1973. Fotografia d'època del Deering Mccormick: 



El Deering Mccormick  guardat pels senyors Trayter:





La compra de camions estrangers que s'importaven, que eren marques de reconegut prestigi com Morris, Seddon, Dodge i Leyland, plantejaven l'inconvenient que s'havia el satisfer el preu al comptat a l'importador.

Per aquest motiu, a la segona meitat dels anys 1960 es va ampliar la flota amb els primers camions Barreiros Azor i Super Azor comprats a Dimasa, concessionari oficial a la ciutat de Girona, que oferia majors facilitats de pagament. La família Trayter en va tenir nou de Barreiros Azor i Super Azor. Eren carrossats amb uns bolquets de la casa Taca fabricats a Saragossa. Un camió Barreiros fotografiat a la terrera de Corçà:



Carregant argila al bolquet d'un Barreiros:



Aquells anys, si els Barreiros comprats a Girona es matriculaven a Madrid, la capital de l'Estat, estaven legalment autoritzats a carregar més pes, excés de mides i el preu del bolquet carrossat de fàbrica era molt més econòmic. Per això, els primers Barreiros tenien matrícula de Madrid. Els següents Barreiros ja van ser matriculats a Girona. A Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el carrosser Font fabricava i reparava bolquets. Un Barreiros envoltat de Pegasos Comet a la terrera:





A finals dels anys 1960 i principis dels anys 1970, quan la nord-americana Chrysler va prendre el control de Barreiros, els senyors Trayter van comprar els primers camions Pegaso Comet i 1095 al concessionari oficial Pegaso de Girona, Auto Remolcs Girona SA. Els Pegaso eren carrossats amb uns bolquets produïts per l'empresa Soler, de Salt (Gironès).

Per bé que ENASA produïa uns camions molt valents i que rarament trencaven els paliers, una pana freqüent en camions que treballaven al sector de la construcció i obres públiques, en Ricard Trayter va expressar-nos que els camions Barreiros i Pegaso que van tenir a casa van donar uns resultats similars, prou satisfactoris.

En el proper article tractarem la maquinària comprada per l'extracció de l'argila.

TRANSPORTS ESTAÑOL SL de Banyoles (Pla de l'Estany).

Ja ho hem dit en una altre ocasió. Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l'Estany, ha tingut sempre un gran nombre de transportistes. Per diverses causes, la gent de Banyoles i dels pobles del voltant -que inclou també Besalú, una ciutat propera però pertanyent administrativament a la comarca de la Garrotxa- s'han dedicat professionalment al transport de mercaderies i de persones. 

Aquesta important activitat econòmica va propiciar-se a Banyoles i els pobles de la rodalia per la confluència de diverses causes: la seva situació  estratègica, situada a mig camí de Figueres, amb una important activitat comercial i de mercats, Girona, la capital de la província amb tot el que comporta i Olot, una ciutat industrial que va experimentar un important creixement. 

Els transportistes de Banyoles, que practicaven la professió amb carros i tartanes, tenien el suport de la gent d'ofici que treballaven per ells. Eren els carreters i ferrers, que més endavant produirien les carrosseries per camions i autocars, inclosa la construcció de cabines i caixes a la dècada dels anys 1940 i 1950, els anys de la reconstrucció de vehicles, i els mecànics que coneixien perfectament tots els elements que integraven un vehicle: el motor, la transmissió -diferencial i canvi de marxes- i la part elèctrica. Si hom disposava d'un xassís, a Banyoles li construïen un autocar o un camió sencer. 

També Banyoles va experimentar un desenvolupament de l'activitat industrial amb la implantació de fàbriques de tota mena. Quatre factors en van ser determinants: l'empenta de la seva gent -i dels pobles veïns que van establir-s'hi-, l'extensa plana que l'envolta, apte per a tota mena d'usos, la seva excel·lent comunicació i l'aigua abundant. Aquest fet va consolidar els traginers i transportistes de Banyoles.

En Pere Liu, un bon amic que continua la infatigable recerca de transportistes i vehicles, ha aconseguit unes fotografies d'un dels camions que va tenir l'empresa Estañol, de Banyoles. Un Leyland Comet retratat l'any 1956: 

La família Estañol ja fa molts d'any que es dedica al transport. Als anys 1940 van tenir un camió Ford Maria de la O, com era conegut, i un Bedford, un camió anglès que va tenir anomenada aquells anys. Per les comarques gironines en van circular una colla de Bedfords, d'importació. Posteriorment, a mitjans dels anys 1950, varem comprar possiblement el millor camió que hi havia aleshores al mercat, aquest Leyland Comet. 

De sempre, Transports Estañol es va dedicar als transports generals. Els seus camions eren carrossats amb unes caixes de fusta aptes per traginar tota mena de productes. Més endavant, a partir dels anys 1960, van comprar camions Barreiros per fer aquesta feina. 

Avui dia TRANSPORTS ESTAÑOL SL, una empresa familiar que opera com a societat limitada, continua en l'activitat de transport, centrada principalment en el gra. Disposa d'una flota de camions Man per al transport de mercaderies. 

Aquest bloc vol agrair el treball pacient i constant d'en Pere Liu a la recerca dels protagonistes de la història del transport al nostre país. Tres grans col·laboradors del bloc, d'esquerra a dreta: en Pere Liu, en Joan Brugués i en Joan Mercader: